Presentació "El secret del Mas de la Pedra", d'Ivan Carbonell a Cocentaina

Dissabte de matí anàrem a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, la més antiga del País Valencià (data de 1346). Feia molts anys que no hi havia anat i m'agradà tornar, a més a més, en aquesta ocasió teníem un excel·lent amfitrió: Ivan Carbonell. Era prompte quan arribàrem i encara la gent no s'havia apoderat de la ciutat, com és habitual durant la Fira, així que poguérem passejar tranquil·lament pels carrers empedrats, visitar algunes paradetes de productes tradicionals i transportar-nos per uns imstants a l'Edat Mitjana. Per primera vegada vaig assistir a l'acte d'inauguració de la Fira, on tots el polítics de torn s'abocaren als finestrals de l'Ajuntament per saludar el poble i, és clar, fer-se la foto. Després vingué un momeny ple d'emotivitat on un veí de la localitat amb més de nou dècades a l'esquena llegia una còpia del real decret fundacional signat pel rei Pere IV d'Aragó.

A les 12 tenia el lloc l'acte pel qual havíem anat, la presentació de la darrera novel·la de l'autor socarrat Ivan Carbonell: El secret del Mas de la Pedra (Ed. Tabarca). Per primera vegada la Fira de Tots Sants deixava un lloc per a la literatura creant la Primera Edició de la Fira del Llibre de Tots Sants. (Està bé la cosa, després de tants anys).

Francesc Mompó fou l'encarregat de parlar d'Ivan Carbonell, on destacà el seu domini pel gènere de narrativa curta i el seu estil tan particular on aconsegueix el maridatge impossible i perfecte entre la contundència de la prosa assagística i el color i la calidesa de la prosa poètica. Mompó vaticinà que aquest autor està cridat a donar molts fruits saborosos. Tot seguit Ivan Carbonell explicà que la novel·la està ambientada a la localitat de Cocentaina i en ella descriu els costums, les festes, la gent i també els "vicis" de la zona. Com no, els últims minuts estigueren destinats a la signatura d'exemplars per part de l'escriptor.

Em vaig dur una alegria immensa quan vaig veure la meva novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic en una de les paradetes. Fins i tot vaig signar un parell d'exemplars.

Presentació "Una botija amb sorpresa" de Marina Guillén

Ahir 29 d’octubre tenia lloc al Casal Acció Cultural del País Valencià de Catarroja, dirigit per Raimon Guillén, la presentació de la novel·la Una botija amb sorpresa de Marina Guillén.
Estava previst que intervindrien en l’acte Dolors Pedrós (editora d'Edicions 96), Maria Alcaraz (il·lustradora), Isabel Robles i Mercè Climent (escriptores) i Marina Guillén (autora).

Dolors Pedrós encetà la presentació parlant d’Edicions 96, una editorial jove –només compta amb 12 anys– de la Ribera Alta, que té en compte tant els escriptors consagrats com els novells, molt preocupada pels petits detalls tant de l’edició com de la posada de llarg del llibre.

Tot seguit Maria Alcaraz, il·lustradora del llibre, explicà la tècnica emprada i com havia intentat fer uns dibuixos que s’adigueren a la tendresa i la màgia del llibre, on el verd és el color dominant. (Els originals estaven exposats en el local).

Isabel Robles i jo mateixa presentàrem la Marina Guillén –amiga i companya d’afers literaris– a un públic nombrós, format per companys, escriptors i gemt interessada per la literatura.

Una botija amb sorpresa narra un dia molt especial en la vida de Miquel que comença anant a la Font dels Set Canons per agafar aigua fresca i acaba fent un viatge màgic fins a l’arc de Sant Martí per ajudar Maragda, una fadeta que ha quedat atrapada en la seua botija. Una història dolça i màgica amb un estil àgil i fresc, que de ben cert enganxa els lectors des de les primeres línies. Una història on destaquen valors com ara la fantasia –element quasi imprescindible en una lectura per a infants–, l’amor per la natura o el respecte pels majors, adobat amb certa flaire de costumisme.

Després fou el torn de l'escriptora Marina Guillén, qui tingué paraules d’agraïment per a tots els presents i ens desvetllà la màgia que amaga la seva darrera obra.

Finalment autora i il·lustradora dedicaren exemplars dels seus llibres.


Des d’ací vull remarcar, com ja vaig dir allí, la importància de la literatura infantil i el paper que juguen els escriptors d’aquest gènere, capaços d’inventar personatges, imaginar llocs i bastir històries que agraden, que entretinguen i que facen somniar els més menuts. Així com el paper dels mestres i de la família ja que ells són els encarregats de plantar la llavoreta del gust per la lectura, i d’assegurar les bases del futur lector; una llavoreta que quan germina ja no deixa de créixer i créixer. Sense ells l’encontre d’un xiquet amb un llibre no es produiria; o potser sí, però més endavant, quan segurament ja serà massa tard per despertar el cuquet pels llibres.

DIÀLEG A TRES A ALACANT: LITERATURA ERÒTICA

Ahir, com havíem anunciat, Francesc Mompó i jo férem una xerrada sobre Literatura Eròtica com a guanyadors de l’última edició del Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida a l’FNAC d’Alacant, encetant així el cicle Diàlegs a tres d’enguany organitzats per l’AELC –amb l'escriptor Carles Cortés fent d'amfitrió– i la col·laboració de la Universitat d’Alacant.
En primer lloc, el poeta Lluís Alpera féu una introducció magistral al tema elaborant una ressenya de l’obra Somiant amb Aleixa ja que havia pogut aconseguir que l’editorial Bromera li lliurara el material ad hoc.
Nosaltres el seguírem llegint un fragment de la novel·la pujadet de to, com tocava. Tot seguit parlàrem de les lectures eròtiques que havien influït en la nostra formació, com ara Les onze mil verges d’Apollinaire, la col·lecció europea La perla dels segles XVIII i XIX, El marqués de Sade o algunes de les anteriors guanyadores del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida publicades per Bromera com ara són A foc lent, Dies de Verema, Pell de pruna, L’ombra de Hamlet i Sara la dona sense atributs (aquesta últim a posteriori). També férem esment als objectius que perseguíem amb l’obra: descriure un món eròtic sense límits procurant que ni el registre literari ni l’altura lingüística se’ns ressentiren el més mínim. Finalment explicàrem la tècnica utilitzada per nosaltres –deixàrem ben clar que no era una classe magistral vàlida per a tots els tàndems– per escriure a quatre mans.
Un públic atent, format per universitaris i gent motivada per la literatura emplenaren un dels racons oberts de l’FNAC compartint cafés i preguntes amb els ponents.
En acabar l’acte continuàrem la conversa literària en petit comitè al voltant de les excel·lències culinàries del restaurant Trento de la localitat en companyia dels organitzadors de l’acte.

DEMÀ DIÀLEGS A TRES A ALACANT

Demà 27 d'octubre participaré en els DIÀLEGS A TRES juntament amb Francesc Mompó. Aquest acte està orgnitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant, i té la particularitat que el públic, juntament amb els dos escriptors convidats, conforma el tercer vèrtex del triangle.

Serà a les 20.00 h de la vesprada a l'FNAC d'Alacant (Avinguda de l'Estació, 5-7) i la conversa literària versarà especialment sobre LITERATURA ERÒTICA.

Han pensat en nosaltres precisament per ser els últims guanyadors del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida amb una novel·la feta a 4 mans.

L'acte serà presentat i conduït pel poeta Lluís Alpera.

Si esteu per la zona i us abelleix escoltar-nos durant una horeta l'entrada és lliure. Serà un plaer tenir-vos en el públic i contestar les preguntes que vulgueu fer-nos.

Si no podeu venir, però voleu deixar una pregunta per a nosaltres, endavant!

LA TEMPTACIÓ DEL PODER TAMBÉ ENTRE ELS INFANTS, PER MANEL ALONSO I CATALÀ

Mercè i Àgueda Climent.

Passe a transcriure la crítica que l'escriptor Manel Alonso i Català ha escrit sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic al PICA'M i al seu blog Els papers de can Perla.

L’escriptora alcoiana Mercè Climent ens presenta, en el que és el seu primer llibre, Lina Panxolina i el quadern màgic (Edicions del Bullent, 2010), un relat destinat al públic infantil amb una estructura senzilla però alhora sòlida, on ens mostra com un ésser humà és capaç de passar de víctima a botxí si no sap administrar correctament el poder, qualsevol tipus de poder, en aquest cas màgic.El pes de la narració cau sobre la protagonista, Adelina, una xiqueta de vuit anys amb una personalitat marcada pel seu aspecte físic: el seu cabell roig, les seues pigues i sobretot la seua panxeta, que la fan víctima de les bromes dels companys de classe.

El món que ens presenta Mercè Climent és el més pròxim a un infant: la família, l’escola i els amics, però també el dels llibres de lectura i la fantasia que alimenten en els joves lectors. Els llibres preferits d’Adelina són aquells que parlen de uendos i fades.Del món de la fantasia vindrà una fada que li farà un obsequi amb el qual Adelina podrà crear un món on ella se sentirà més integrada i feliç.

El regal és un quadern màgic on tot allò que dibuixe es farà realitat. Una vegada descobrix el poder del quadern, Lina passarà per un procés que a la fi la transformarà en una persona egoista, gelosa i venjativa fins que un dia s’adonarà que la nova Lina és una persona que no li agrada gens ni mica.
El relat està ple d’imatges divertides i altres carregades de fantasia, la qual cosa de segur que ha facilitat en certa mesura el treball de la il·lustradora Àgueda Climent.

Aquesta ens oferix unes il·lustracions expressives, on els ulls, la mirada dels personatges, ens parlen de les sensacions i els sentiments que els provoca cada escena narrada. En aquest sentit crec que hi ha hagut una bona connexió intel·lectual entre escriptora i il·lustradora que ha donat un magnífic fruit.

La prosa emprada per Mercè Climent és clara, neta d’artefactes i àgil, la qual cosa convertix el relat en un text atractiu i llegidor.

Lina Panxolina i el quadern màgic és un petit drama infantil amb final feliç i amb una certa sentència moral que els adults hauríem de llegir en companyia de la gent menuda i potser també prendre’n nota.

Sopar de germanor a Puçol i concert de Carles Pastor (Organitza L'ANDANA)

Ahir 22 d’octubre i amb motiu de la diada al País Valencià –encara que amb uns dies de retard– el col·lectiu L’Andana de Puçol, amics del patrimoni i de la cultura popular, organitzaren una vetllada d’allò més engrescadora a l' Espai Social La Barraca.

Primer el professor de la Universitat de València Manuel Ruzafa féu una xerrada sobre la nostra història: Gents i festes al Regne medieval de València (1298-1500), a la quual malauradament no vam poder assistir.

En acabant ens agermanàrem al voltant d’una taula llarguíssima, amb un bon soparet i una immillorable companyonia, amb degustació de coca en llanda i mistela del poble inclosa.

Finalment tenia lloc el concert de Carles Pastor acompanyat per Pere Ròdenas, on ens oferiren cançons del seu últim disc La noia del nord i ens regalaren d’altres inèdites del disc que estan preparant amb els versos d’onze poetes i poetesses valencians.

Per anar fent boca penge una d'aquestes cançons inèdites, on Carles Pator i Pere Ròdenas posen veu i música al poema Dona, el galant i afable cavaller que estimes, del poemari Correspondència de guerra de Manel Alonso i Català on denuncia la violència de gènere.

ESCRIPTORS AL TERRAT: JOSEP BALLESTER I JAUME PONT

Ahir tocava una altra sessió d'Escriptors al Terrat, que se celebren al Centre Octubre de València l'últim dijous de cada mes (amb motiu de la Setmana dels Premis Octubres s'avançà l'esdeveniment). En aquesta ocasió foren dos poetes que ens parlaren un poc de la seva obra i, sobretot, ens delectaren amb la seva poesia. Un català del sud i un valencià del nord: Josep Ballester i Jaume Pont.

Ramon Guillem, poeta i vicepresident de l'AELC, féu el silenci en l'auditori amb un breu recorregut per l'obra més destacada d'ambdós escriptors i tot seguit els cedí el torn de paraula.

Josep Ballester (Alzira, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic de la Universitat de València i escriptor. Ha conreat molts gèneres (poesia, novel·la, assaig, conte...), ha treballat com a crític literari i també com a traductor (ha traduït de la literatura italiana autors com ara Giacomo Casanova, Cesare Pavese, Dario Fo, Giorgio Bassani, Salvatore Quasimodo o Pier Paolo Pasolini entre d'altres). Però per damunt de tot Ballester és poeta i ho deixa ben clar en qualsevol escrit que elabora.Ha guanyat premis importants en poesia com ara l’Ibn Hafadja per l’obra Pàl·lid refugi (1986), l’Ausiàs March amb Tatuatge (1988), el Joan Alcover (Ciutat de Palma) per L’holandès errant, el Roís de Corella (ciutat de València) per L’odi (2004) o el Vicent Andrés Estellés (Premis Octubre) amb La mar (1996). En novel·la obtingué el Premi Ciutat d’Alzira per l’obra El col·leccionista de fades i en assaig ha estat guardonat en 3 ocasions amb el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig (1991, 1993, 1996).

Amics i companys escolliren poemes de Ballester per donar vida a Les muses inquietants, antologia poètica des de 1982 fins a 2006.La seua obra ha estat traduïda a l’anglès, castellà, francès i italià.

Veiem i escoltem Ballester recitant el poema La ponderació del temps, inclòs a l'antologia Les muses inquietants:

Jaume Pont (Lleida, 1947) és catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània a la Universitat de Lleida, poeta i estudiós de poesia; de fet, la seva activitat assagística gira al voltant d’aquesta. El 1976 publica el seu primer llibre, Límit(s), i veurien la llum uns quants més fins al 1990, data de la publicació de la seva obra completa fins aleshores: Raó d'atzar. Poesia 1974-1989. Més tard, amb Vol de cendres, assoleix un dels reculls més intensos de la literatura catalana, dedicat a la figura paterna després de la seva mort.

En 2000 publica una antologia de poetes apòcrifs aràbigo-lleidatans, El llibre de la frontera. Tots aquests reculls li han valgut diversos premis, entre ells el Premi Vicent Andrés Estellés per Divan(1982), el Serra d'Or de la Crítica, dues vegades per Raó d’atzar (1991) i Vol de cendra (1997), el Premi de la Crítica de Poesia Catalana per El llibre de la frontera (2001). Els seus poemes han estat traduïts al portuguès, castellà, gallec, francès, italià, cors, anglès, alemany, turc, polonès, rus i lituà.

També ha publicat assaig, crítica literària i l'antologia La nova poesia catalana, feta amb Joaquim Marco.

Veiem, escoltem i sentim Jaume Pont llegint alguns poemes de Vol de cendra:

US PRESENTE LA LINA PANXOLINA

Si ahir vaig escriure quatre línies sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic, avui toca parlar-ne i mostrar algunes imatges que amaga el llibre.

Ací teniu un petit vídeo que ha preparat l'Editorial Bullent perquè conegueu la Lina Panxolina.

Lina Panxolina i el quadern màgic

Ahir en les notícies parlaren d'una plaga de libèl·lules a Alacant, la ciutat de la llum... Des que vaig escriure la meva primera novel·la aquest animaló s'ha convertit en un símbol de la sort per a mi (si la llegiu ja sabreu perquè). De seguida vaig pensar que aviat tindria la novel·la a les mans. I així va ser, l'editora em telefonà de vesprada per dir-me que ja estava i que passara per arreplegar-la. Lina Panxolina i el quadern màgic ja està a les llibreries!

És una novel·la infantil il·lustrada per a un públic a partir de 8 anys, publicada per l'Editorial Bullent en la col·lecció Estrella de mar.

Us en faré cinc cèntims:

Lina és una xiqueta intel·ligent, observadora i amant de la fantasia; però també es tímida, un tant solitària i li costa relacionar-se en el col·le. Fa un tems que està trista perquè els companys se li burlen a causa de la seua panxa rodanxona que contrasta amb eixos braços tan esprimatxats i eixes cames tan llarguerudes. Un bon dia un personatge envoltat d'un halo de misteri li donarà un quadern màgic: tot allò que dibuixe es farà realitat. Us imagineu les possibilitats?

Ens divertirem força amb els éssers increïbles i els móns fantàstics que imaginarà i també amb les malifetes que té reservades per als qui s'han burlat d'ella. Però hi ha més, molt més, Lina també ens ensenyarà moltes coses, encara que ella necessitarà tota una novel·la per aprendre-les: a acceptar-nos tal i com són, a normalitzar el tema de les burles a l'aula, a imposar-nos a les pròpies carències, a gaudir en el col·legi i, perquè no, a deixar oberta sempre la finestra dels somnis i de la fantasia.

Web Editorial Bullent: www.bullent.net

Blog Editorial Bullent: www.bullent.blogspot.com

Cent deu anys de solitud

Com és possible llegir per segona vegada una novel·la i que tot siga tan sorprenent o més que la primera vegada? I utilitze conscientment la paraula sorprenent amb el sentit de no previst en absolut.
Vaig llegir per primera vegada Cien años de soledad farà uns deu anys (tal vegada un poc més) i la sensació que tenia és que m’agradà moltíssim. En aquesta ocasió formava part de la llista de lectures obligatòries de l’assignatura Literatura Hispanoamericana Contemporània (qui sap si d’una altra manera l’haguera tornat a llegir). Recordava -més que recordar diria que ho sabia i prou- que era la història de l’estirp Buendía a Macondo, que cap al final apareixia un ésser mitològic amb cua de porc per les relacions incestuoses dels últims descendennts i també el primer paràgraf perquè mon pare el sabia de memòria i algunes vegades el recitava.
Quasi asseguraria que he llegit una novel·la diferent i que el realisme màgic que jaspia tota la història va més enllà del llibre. De bell nou m’he marejat viatjant per l’obsessiva espiral de Temps i m'he enamorat de cada criatura, de cada petita història; però sé que aquest regust només durarà uns dies, ja que la màgia d’aquesta història rau que tot s’oblidarà perquè així, de tant en tant, podrem tornar a llegir-la per primera vegada. Els lectors, com els habitants de Macondo, serem víctimes de la pesta de l’oblit i si com ells volem recordar alguna cosa necessàriament haurem d’escriure-ho.
Però encara hi ha més... Quan havia acabat la novel·la he tornat a llegir el pròleg (normalment li faig una ullada abans de la lectura i després ho faig amb més atenció per si de cas m'he perdut algun detall d'importància) i tot just quan feia referència al bestiari fantàstic i simbòlic de la novel·la, he escrit al marge com a exemple: papallones grogues i acte seguit ha entrat pel balcó una papallona (i no de les que s’instal·len a les cuines per posar ous en la farina). Ha estat voleiant (en espirals?) durant uns minuts i quan el meu home ha intentat fer-li ua foto ha fugit. (Hi ha un moment de la novel·la on el fundador de Macondo, José Arcadio Buendia, pensa que la gent anava gastant-se a poc a poc a mesura que la seva imatge passava a les plaques metàl·liques dels daguerrotips). Casualitat? Vull pensar que no, que és la màgia d’aquesta grandíssima història de solituds i d’espills enfrontats.

Un petit raconet en el Parnàs

Caricatura meva feta per Àgueda Climent.

La setmana passada vaig rebre una carta de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) per informar-me que quedava formalitzada la meva inscripció com a sòcia de l’entitat.
Avui he anat a fer-me les fotografies per al carnet de sòcia, després he escrit una breu carta a l’AELC i ho he ficat tot dins d’un sobre que aquest migdia tiraré a qualsevol bústia. M’he mirat a l’espill i la línia dels llavis no podia evitar dibuixar un mig somriure. Estic molt contenta que els déus m’hagen reservat un petit raconet al Parnàs.

En breu (sé segur que aquest mes) sortirà al mercat la meva primera novel·la: Lina Panxolina i el quadern màgic; ahir vaig anar a la Universitat de Valencia per arreplegar el xec corresponent al Premi de Creació literària Bancaixa-Universitat de Valencia de narrativa pel conte Temps d'oliva; pel maig sortirà la novel·la erótica escrita a 4 mans amb el meu home Francesc Mompó: Somiant amb Aleixa... Tinc projectes encetats, moltíssima il·lusió de fer coses i algun acte a la vista que ja aniré comunicant.

9 d'octubre a Alcoi. Vídeos de Xavi Castillo i Carles Cortés

Ahir dia 9 d'octubre, diada dels valencians i també dia dels enamorats, compràrem una safateta de dolcets de massapà (Piruleta i Tronador) a la mítica pastisseria El Túnel d'Alcoi. Després donàrem un tomb per les paradetes de llibres, d'artesania i de productes gastronòmics que havien muntat al parc de la Glorieta, on vam adquirir el mocador que ens faltava per a tenir la Mocadorà completa.
Donà la casualitat que l'escriptor Carles Cortés estava signant exemplars de la seua última novel·la: Sara, la dona sense atributs (Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida 2009). Dimecres havia estat fent la presentació ací a Alcoi, jo no podia anar però li ho vaig dir a ma mare que ho fera, però finalment no va poder anar. Saludàrem Carles, i li vaig regalar la novel·la a ma mare -dedicada per l'autor, és clar.Avui hem trobat uns vídeos de la presentació de Sara, la dona sense atributs a Alcoi, on Xavi Castillo feia de "presentador". Els següents vídeos ho diuen tot:

PREMIS LITERARIS VILA DE PUÇOL

Jordi Colonques (narrativa), Cristina Gamón (pintura) i Francesc Mompó (poesia)

Ahir, dia 8 d'octubre es lliuraren els Premis Literaris Vila de Puçol a la Casa de Cultura de la localitat, en un espai envoltat per algunes de les obres presentades al XXV Concurs de Pintura.

Josep Maria Garcia fou l'encarregat de llegir les actes dels premiats i agrair a tots els membres del jurat la difícil tasca.

Francesc Mompó, amb De la fusta a l'aigua un poemari eròtic i elegantíssim, arreplegà el guardó del XIV Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles. Després dels agraïments oportuns a l'Ajuntament i als components del Jurat, explicà que per a ell era un gran esperó per a continuar escrivint poesia, ja que malgrat haver començat en el món de les lletres en aquest gènere, últimament l'havia deixat bastant de costat pel gènere novel·lesc.

Després es donà a conèixer el guayador dels XXVI Certament de Narrativa, que recaigué en Jordi Colonques amb la novel·la Món animal on predomina l'humor, en la seua exacta mida. És la segona vegada que Colonques guanya aquest certament.

També es lliurà el XXV Premi de Pintura Vila de Puçol. De 61 obres presentades s'atorgà a l'obra Niebla, de Cristina Gamón i digna de menció d'honor l'obra Espacio estructural de David Escarabajal.

L'acte es tancava amb les paraules de la regidora de cultura Na Dolores Sánchez i de l'alcalde En Josep Vicent Martí.

Conte infantil: L'arribada de la Neus

L’arribada de la Neus

Nou mesos de canvis, d’incertesa i de temors. Laia i Pau estan un poc empipats perquè ara han de compartir habitació, em retrauen que serà una llanda tenir una germaneta que només farà que plorar i tacar els bolquers i què és això de dedicar-li més atencions a la meva panxa rodanxona que a ells dos. Sembla que han fet conxorxa contra mi i la Neus –ja la imagine blanca i preciosa.

Alguns dies després, quan arribe a casa amb la Neus en braços, els germanets se’ns acosten de puntelletes i encara amb el recel enganxat. Tanmateix quan la veuen se’ls il·lumina el rostre i als ulls s’encén l’espurneta de la felicitat. Somriuen, els tres. Tots els fantasmes s’esborren. Només els calen uns segons per decidir que se l’estimen.

Proposta per al Bloc dels contes "divers"

Segon poema

Segon poema

A l’aire moren els records i les imatges
com si oblidares tot el teu ahir.
Passe el dia amb el teu cap dolcet i petit
fet trenetes encara sobre les espatlles.

I pense en les llàgrimes rabioses dels ullets
que corrien tot el dia per l’illa;
jove torn de rebolics i tren, jove trenet,
trotador per les comes, tot el dia.

Així tu m’ho contes: destrossava les hores
a la blancor del timbre, so de façana
vella i trista, fugint a pas llarg, casa
avall, lluny, carrer polsós: tu m’ho contes!

Tot es destria en l’ombra esponjosa,
faldeta curta, bruta com les manetes
terroses del joc, poquet a poquet fetes
de ta mare que t’esperava tot el dia.

Tu m’ho contes, jo no ho recorde;
hores dus, en els llavis me les dus,
tendres i fresques com eix et vull.
Hores belles, nineta, en el bes me les portes.

Però, de les blancors, potser, l’arbre
no se’n recorde gens, tan vell com és,
ple de comissures i retorns a més,
com un dubte silenciós i t’ho demane

i oblides rabiosament plor de nena,
nina, floreta o bosc de dolçors
terriblement cremant els amors
d’aquell blau llaç o roig de la trena.

Malèfiques buferes d’infantesa, qui sap
si tan bella, qui sap en aquestes hores
com saps que van morint tantes coses

a l’atur de les ones en l’illa del mar.

Joan A. Climent i Fullana

Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977

Dia Internacional del Traductor, 30 de setembre.

Amb l’acte celebrat la vesprada d’ahir (30 de setembre) al terrat de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, els traductors reivindicaren el lloc que els pertany en el món de les lletres; merescudíssim ja que sense ells seria impossible llegir llibres estrangers en la nostra llengua.
Ahir era el Dia Internacional del Traductor i València acollia els escriptors i també traductors Vicent Berenguer, Joan Navarro, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Eduard J. Verger i Anna Torcal. Però no només València celebrava aquest dia, moltes localitats repartides pels Països Catalans com ara Girona, Barcelona, Sabadell, Reus, Castelló, Palma... acollien traductors que llegiren fragments traduïts per reclamar més visibilitat per a cadascun dels membres d’un col·lectiu poc reconegut.
Escoltàrem poemes, contes i fragments en català d’autors molt diversos i de diferents nacionalitats com ara EE Cummings, anne Sexton, Orides Fontilla, Steffano Benni, Yves Bonnefoy, Attila József, Li Po... I no haguera sigut possible de cap de les maneres sense la dedicació, el treball i el patiment dels seus traductors, que sense adonar-se deixen un trosset de la seua ànima i del seu estil en l’obra que tradueixen.

Vicent Berenguer

Joan Navarro

Jaume Pérez Montaner

Isabel Robles

Eduard J. Verger

Anna Torcal

Amb aquest acte s’enceta un any mes l’activitat Escriptors al terrat, organitzada per l'AELC (Associació d'Escriptors de Llengua Catalana) que se celebra al terrat de l’Octubre l’últim dijous de cada mes i que reuneix sempre dos escriptors de parla catalana, ja siguen poetes, narradors, assagistes... El pròxim serà el 21 d’octubre i reunirà els poetes Josep Ballester i Jaume Pont.