dimarts, 26 de gener del 2010

Coses de nens: amanida de... què???

És el que passa quan tens un blog... Quan et topetes amb una situació interessant, divertida, suggerent... i et toca traure la llibreteta i el bolígraf de la bossa per prendre notes. Avui he rescatat una història de nens, curta, però molt dolceta i que, a més a més, fa riure molt; que serveix per engrandir el meu apartat "Coses de nens".

Estàvem en un restaurant, concretament un self service, i a la taula del costat seien un matrimoni amb una xiqueta d'uns quatre anyets. En això que el pare s'alça per triar el primer plat. Després de pegar voltes i més voltes a la roda dels àpats, torna amb el plat ple a vessar, amb quatre o cinc menjars diferents, disposats a manera de tetris. (No ve al cas, però una bona manera de NO tirar tant de menjar en aquests establiments per la gola d'alguns comensals podria ser que allò que quadara al plat es cobrara al pes). Bé, continuant amb la història, en un dels racons hi havia una muntanyeta d'amanida tropical, i la xiqueta es quada mirant-se-la amb cara de sorpresa primer i després d'espant, de fàstic, de pena, de ràbia... tot a la vegada, i li pregunta a son pare tot indignada:
-Papààààààà! Què és això que es pareix a Nemo?????
Quan vaig veure que l'amanida tenia palets de surimi no podia parar de riure.

I qui no recorda aquell peix pallasso, taronja amb ratlles blanques (o era al revés), que tenia una aleta més menuda que l'altra? Jo ara, cada vegada que menge palets d'aquestos, em ve al cap l'anècdota que us acabe de contar.

diumenge, 24 de gener del 2010

Campanya per l'ús del preservatiu (molt divertida)

Supose que molts ja haureu vist aquest vídeo en què s'intenta conscienciejar la població de la importància de l'ús del preservatiu per evitar el contagi de la SIDA.
És molt divertit i suggeridor. Esperem que també efectiu.
(Dura menys de 2 minuts. No te'l perdes!).

dimecres, 20 de gener del 2010

HOMENATGE AL POETA LLUÍS ALPERA

Ahir de vesprada tenia lloc a La casa del llibre de València la presentació del Núm. 36 de la revista de literatura Aiguadolç, que retia un merescudíssim homenatge al poeta Lluís Alpera. La planta baixa de la llibreria congregà un bon grapat de poetes, novel·listes i estudiosos de la llengua, com ara: Emili Casanova, Lluís Roda, Antoni Prats, Jaume Pérez Muntaner -tots ells col·laboradors d'aquest dossier-, Antoni Prats (ccordinador del projecte), Isabel Robles, Albert H. Xulvi, Francesc Mompó, Jordi Sebastià o Vicent Penya.
El poeta Antoni Prats i el periodista Miquel Martínez foren els encarregats de desplegar la catifa roja per on havien de passar les paraules i els versos del gran poeta valencià Lluís Alpera, com aquestos d'indòmita sensualitat.

Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més nu i misteriós.

Fou sorprenent i colpidor assabentar-nos que una de les llibreries de referència de València no tenia cap poemari de l'escriptor homenatjat, ni tan sols es prengueren la molèstia de buscar alguns títols per a l'ocasió. Decebedor. I trist. Molt trist. Això sí, intentaren arreglar-ho obrint dues ampolles de cava Sumarroca Brut Nature, però el mal ja estava fet. En fi.

Vaig tenir el gran honor de conéixer Alpera en persona.

dimecres, 13 de gener del 2010

I només et vaig dir "adéu"


Ja fa uns dies que tinc el bloc oblidat. Em torne a enganxar -espere- amb aquest escrit per al 143è joc literari que proposa Tibau al seu bloc.

Encara puc sentir la brisa posar-se sobre la suavitat de l’últim teu/meu petó. Un petó com tants petons oblidats, envoltats de quotidianeïtat, lleugers i esperats. M’has dit “ves amb compte” i jo simplement he afegit un “adéu”. Adéu. No un t’estimo, ni qualsevol frase acompanyada d’amor o de carinyo. Només un esquerp adéu...
Però com saber que serien les últimes paraules que et diria i les últimes que m’escoltaries?
I ara, sobre el teu cos –disfressat amb elegant vestit de jaqueta– quiet i glaçat, ploren els ulls que et seguien en la teva passejada; maleeixen els llavis que et donaven respostes; tremolen les mans que aviat deixaran d’acaronar-te. Sofreix l’esguard... Sofreix el silenci... Sofreix el cos... Però sobretot sofreix l’ànima, que ja no és ànima des que has marxat del meu costat. Mor el company, mor l’amant i mor l’amic.
Sense alè ni vida, ja només em queda esperar la meva condemna en aquesta presó feta de fang meu. Inútil i solitària passejada.
Ah! I només et vaig dir “adéu”, tant com t’estimava i tant com t’estimo encara!

dijous, 7 de gener del 2010

REGAL REBUT PER AL BLOCAIRE INVISIBLE 2009

Com no, també jo he rebut el meu regal de Blocaire Invisible. La nit del 5 de gener només vaig aconseguir reduir la llista de 77 participants a aquest joc a 4 sospitosos. És clar, entre ells hi havia l'Alepsi, del bloc Vivint (a cops amb) la vida. El seu regal va ser un conte-homenatge, on jo en sóc la protgonista. Com ja li vaig dir a ella, aquella nit màgica em vaig anar al llit amb un somriure dolcet als llavis i la llagrimeta enganxada als ulls.
Com que m'agradà tant vaig fer un còpia i enganxa al word, el vaig convertir en pdf i el vaig pujar al issuu. Aquest és el resultat. (Gràcies, de nou, Alepsi).

dimecres, 6 de gener del 2010

REGAL BLOCAIRE INVISIBLE 2009

Ja és hora de desfer llaços, esgarrar papers i obrir regals!!!

Aquest és per a tu, Assumpta.

Abans que mires en el seu interior, et diré que m'ha encantat conèixer-te des dels teus inicis blocaires, allà pel mes d'agost de 2008 -quan tenies clavada una espineta que no et deixava dormir- i compartir trossets de vida, de records i de pensaments teus (aquells que tu ens deixes veure).

Feliç nit de Reis!

Espere que t'agrade...



I aquest també és per tu. És una felicitació molt personal, tan personal que l'he dibuixada jo. L'homenet és -o intenta representar- un patge típic d'Alcoi. (Ja els hauràs vist al Pessebre Blocaire de Mon). Aquesta nit tan màgica hauran pujat a molts balcons (amb ajuda d'escales) per lliurar els regals als més menuts. Al fons, la silueta del Barranc del Cinc -paisatge emblemàtic també d'Alcoi- abraça le dos xifres màgiques (1+0).

dilluns, 4 de gener del 2010

ÚLTIMES PISTES PER AL BLOCAIRE INVISIBLE

Bé, em pense que el meu Blocaire Invisible ja m'ha enxampat. Tanmateix vaig a sumar 3 pistes més:
  1. La vocal més repetida al seu blog és la "e".
  2. A Freud li haguera encantat visitar eixe lloc.
  3. Ofereix llum i seient a tots els seus lectors.

Ja està claríssim, no? Però per si queda algun dubte afegiré alguns regals que li faria a banda del que ja li tinc preparat.

  1. Un curs intensiu de com tallar un cuixot.
  2. Una infusioneta d'herbes de la Mariola per a l'insomni.
  3. Un bon llibre per a les vesprades de pluja.
  4. I com no m'agraden els nombres imparells (a diferència del meu Blocaire Invisible), afegeix un altre regal: el nostre país somniat.

diumenge, 3 de gener del 2010

LA BURRETA A ALCOI

Ja manca molt poc per a la nit més màgica de l’any, aquella en què els Reis de l’Orient passejaran per totes les localitats alhora -què voleu?, són màgics- i repartiran llum i color entre els més menuts.
A Alcoi, el dia 4 de gener al vespre se celebra el preludi de la Cavalcada dels Reis Mags, l’arribada de l’Ambaixador Reial i el seu seguici a Alcoi, un acte que data de 1924. L’emissari de Ses Majestats, que va muntat en una carrossa tirada per dos bous, fa un recorregut per la ciutat i anuncia, mitjançant la lectura del Ban Reial on s’anuncia la imminent arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, vinguts de l’Orient.
El seguici de l’Ambaixador està format pels personatges del Betlem de Tirisiti, els patges amb les torxes, grups de música, balls tradicionals i les Burretes, dos ases que porten sobre els lloms dues alforges buides. A mesura que el seguici avança en el seu recorregut, la mainada d’Alcoi va dipositant dins aquestes particulars bústies les cartes que han escrit als Reis. Per aquesta raó aquest dia reb el nom de La Burreta. Aquesta nit, Ses Majestats llegiran totes les cartes i a s'endemà portaran els regals.

divendres, 1 de gener del 2010

MÉS PISTES PER AL BLOCAIRE INVISIBLE


Ja manquen molts pocs dies per a desvetlar les diferents parelles creades en aquest Amic Invisible Virtual. Jo estic apunt de posar-li el llacet al regal que li he fet al meu/meva corresponent Blocaire Invisible.

Aprofite per donar 3 pistes més:
  1. No és el primer cop que participa al Blocaire Invisible.
  2. La vocal "u" no apareix enlloc al nom del seu blog.
  3. Ha participat al Pessebre Blocaire.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...