diumenge, 27 de febrer del 2011

HOMENATGE A LLUÍS ALPERA


Ahir dia 26 de febrer l’Associació Cultural La Brúixola retia un merescudíssim homenatge al poeta valencià Lluís Alpera al Centre Octubre de València tot coincidint amb el seu XVII Aniversari.

L’acte reuní una cinquantena de persones a la cafeteria de l’OCCC. Entre els assistents hi havia els poetes i escriptors Mari Carme Arnau, Maria Fullana, Marc Granell, Ramon Guillem, Albert Hernández i Xulvi, Francesc Mompó, Vicent Penya, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Lluís Roda, Pepa Úbeda...

La laudatio anà a càrrec del poeta Vicent Penya qui ens regalà la semblança biogràfica de Lluís Alpera. Tot seguit anaren prenent la paraula professors, poetes, amics i representants de La Brúixola: el professor Antoni Ferrando, el professor i polític Josep Guia, el vice-president de l’AELC al País Valencià Ramon Guillem, el poeta Lluís Roda i el fotògraf Rafael Sena pel col·lectiu La Brúixola. Com digué el president del PSAN, Josep Guia, allí estàvem nosaltres, al bell mig de la ciutat, per retre homenatge a un dels grans poetes valencians en llengua catalana. Una vegada acabats els parlaments prengué la paraula el poeta homenatjat i ens recità uns poemes.

Alguns moments de l'acte:

dijous, 24 de febrer del 2011

LA VALÈNCIA FESOL


Dissabte passat una amiga de l’Olleria em contà que farà un parell d’anys en un fullet editat per la Generalitat s'informava d'uns cursos i seminaris programats per als mesos de gener a març de 2008 al Centre de Turisme de València on hi havia un amb un títol ben suggeridor: La València Fesol. Com que no fan res en valencià -el català que parlem ací- sense que hi haja la corresponent versió en castellà, en aquesta quedava un poc més clar sobre què versaria aquest seminari: La València Jueva. Sí, havien traduït al valencià, de forma literal, el programa en castellà i ni tan sols es van dignar a fer-li una ulladeta. És el que tenen els traductors informàtics (com el SALT), però no ens enganyem, la causa d'aquesta aberració lingüística -i tantes altres- rau en la incompetència de molts treballadors i el desinterès dels qui ens governen per la nostra -que no seua- llengua.


18 de gener de 2008
Levante EMV pg. 6

dimarts, 22 de febrer del 2011

MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA PEL TANCAMENT DE TV3




Ahir al voltant de 3.000 persones ens concentràrem –jo també hi era, càmera en mà, com no– a la plaça de la Mare de Déu de València en protesta pel tancament de TV3 al País Valencià. Barcelona, Reus i Alcoi se sumaven a la protesta. Tot un èxit tenint en compte que la manifestació havia estat convocada a través de les xarxes socials i per missatges de mòbil.
I un altre cop al carrer amb la veu com a única arma. I un altre cop crits de Camps fot el camp. I un altre cop les càmeres de canal 9 ben arrecerades, tant, que no les veiem. I un altre cop... quantes vegades van ja? Ni corrupció, ni feixisme, ni manipulació, ni podrits que ens governen... Que tot això no ho volem! Que volem llibertat, totes les llibertats, i per damunt de totes poder viure en català.

Aquest és l'ambient que es respirava:

diumenge, 20 de febrer del 2011

Lina Panxolina i Els fantasmes del Lacrima Coeli al Casal Horta Sud de Catarroja


Divendres 18 de febrer, com ja vaig avançar, Francesc i jo férem la presentació conjunta de les nostres darreres novel·les: Els fantasmes del Lacrima Coeli i Lina Panxolina i el quadern màgic al Casal Horta Sud de Catarroja. Una taula de quatre formada pels autors dels llibres i dos presentadors excepcionals, Isabel Robles i Eusebi Morales; un públic on hi havia amics, companys de lletres i gent interessada en la literatura; i un mestre de cerimònies –Raimon Guillén– que inicià l’acte amb unes paraules afables d’agraïment i de benvinguda, i d’altres de repulsa contra els governants d’un país que s’ofega i que es queda sense espais per escoltar la seua llengua i també per parlar-la. Dues intervencions femenines per parlar d'una novel·la infantil protagonitzada per una xiqueta de vuit anys i dues intervencions masculines per fer un altre tant amb una novel·la juvenil freqüentada per professors, alumnes, fantasmes i éssers imaginaris.

L’amiga i poetessa Isabel Robles fou la primera en trencar el silenci per presentar-me –tot un gran honor per a mi– i aprofundir en la novel·la. (Posteriorment penjaré la seua intervenció perquè em semblà magistral). Acte seguit vaig intervindre jo. Vaig llegir un fragment del llibreen primer lloc i a continuació vaig fer alguns agraïments, vaig explicar com sorgí el projecte, del moment en què em trobe literàriament parlant i del tàndem format per la història contada per mi i les il·lustracions d'Àgueda Climent (que estaven exposades per tot el local).


Eusebi Morales presentà Francesc Mompó (tenia avantatge perquè currículum de Francesc és impressionant) i féu una dissecció de la seua obra. Finalment fou el torn de Mompó que també féu els oportuns agraïment i ens referí alguns aspectes de la seua manera d’entendre la literatura i d’acarar-se al full en blanc.


Després d’algunes preguntes i reflexions del públic, Raimon Guillén tancà l’acte, no sense avançar-nos els pròxims esdeveniments que tindran lloc al Casal (apunteu: recital poètic d’Eusebi Morales el dia 4 de març a les 19.30h).

Després de signar alguns exemplars dels llibres marxàrem a sopar per arrodonir un dia molt especial, sobretot per a mi, que feia la primera presentació de la meua primera novel·la.

divendres, 18 de febrer del 2011

SENSE SENYAL

Taula redona sobre l'obra de Ponç Pons


Ahir al Centre Octubre de València, emmarcat en la secció Espai Illes Balears, tIngué lloc una taula redona sobre l’obra del poeta menorquí Ponç Pons. Després d’alguns canvis en el guió, la taula finalment estigué formada per Francesc Calafat, crític literari; Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista; i Ramon Guillem, poeta i vice-president de l’AELC, que feia de moderador.
Amb totes tres intervencions l’absent es feia un poc més present i el públic ens vam poder apropar a la seua obra. L’autor menorquí ha cultivat diversos gèneres a banda de la poesia: narrativa curta (Vora un balcó sota un mar inaudible, ed. Moll, 1981), teatre (Lokus, El Gall Editor, 2009), novel·la infantil i juvenil (Memorial de Tabarka, Cruïlla, 1993; Entre el cel i la terra, La Galera, 1993; El vampiret Draculet, Cruïlla, 1994). Ha traduït al català Salvatore Quasimodo i alguns poetes portuguesos. També ha escrit un dietari bastant polèmic, que no deixa indiferent ningú (Dillatari, Quaderns Crema, 2005).

Quant a la poesia, algunes de les obres que es van referenciar durant els col·loquis foren Desert encès, Quaderns Crema, 1989; On s'acaba el sender, Edicions 62, 1995; Pessoanes, Bromera, 2003; o Nura, Quaderns Crema, 2006.
En la poesia de Ponç Pons predomina el goig per la literatura -per tot art en general-, el goig d’escriure i el goig de viure. De fet, per a ell, escriure i viure són la mateixa cosa i és per això que inventà el mot escriviure. Així, el poeta dirà:


Per açò, retirat
de feruma, escrivisc
com si no hi hagués món
i fos l’últim parlant
d’una llengua ja morta.


Té la necessitat d’anar més enllà de la pròpia vida, escriu perquè el mot escrit perdurarà, per no desaparéixer totalment, com deia Paul Éluard Le dur désir de durer (El dur desig de durar). Això sí, en cada vers li va tota una vida. No es cansa de buscar-li els sentits i els matisos, de viure amb tota la intensitat.
Un altre terme que ha adoptat és el d’ecopoema, i és que la seua obra està plena de referències a l’illa estimada, per això els seus destructors no es salvaran de ser criticats.

M’agrada com defineix literatura:

Són paraules només,
però aguanten el món
i reviuen fulgents
el passat d'una llàgrima
que tremola en els ulls
mentre plou sobre el camp
de la infància i tot
es desfà convertit
en la cendra d'un foc
(alguns li diuen Déu,
altres literatura).

I també m’agrada com es planteja el fet d’escriure: ho fa de nit, a mà, sol a la seua caseta de camp, després d’haver-se amerat d’imatges durant el dia. Pérez Montaner, Guillem i Calafat arrodoniren l’acte recitant alguns versos de Ponç Pons on queda de manifest la seua filosofia literària / vital.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Divendres: Presentació a Catarroja




Divendres, 18 de febrer, Francesc i jo farem una presentació conjunta de les nostres darreres novel·les, publicades a l'editorial Bullent: Els fantasmes del Lacrima Coeli i Lina Panxolina i el quadern màgic. Serà al Casal Horta Sud de Catarroja (Plaça Major, 6) a les 20.00h.

L'acte comptarà amb la presència de Francesc i meva, per descomptat, i anirà a càrrec dels poetes Isabel Robles -que parlarà de la meua novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic i Eusebi Morales -que farà un altre tant amb l'obra Els fantasmes del Lacrima Coeli, de Francesc Mompó.

Estarem encantats de comptar amb la vostra presència.

dijous, 10 de febrer del 2011

PRIMERA FIRA DEL LLIBRE DE CAMPANAR (VALÈNCIA)


Diumenge de matí estaré signant exemplars de Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent) a la Primera Fira del Llibre de Campanar (València).

Llotja Cultural, amb Els Festers de la Mare de Déu de Campanar i la Falla l'Antiga han programat aquesta primera edició de la Fira del Llibre. L'Acte tindrà lloc en la plaça de l’Església, al centre de Campanar, el 12 i 13 de Febrer, dins del marc de les Festes de la Mare de Déu de Campanar.
La fira tindrà quatre seccions: Infantil/Juvenil, Adult, Cultura Valenciana i Música. Al llarg del cap de setmana altres autors també dedicaran llibres als lectors: Llorenç Gimenez, Jovi Lozano, Francesc Mompó... També hi haurà animacions lectores a càrrec de Danimiquel el Cantacançons i Ovidi Twins, així com nit d'albades del Botifarra (açò serà la nit de dissabte), gegants, cabuts i xirimiters de Castelló de la Ribera.

dimecres, 9 de febrer del 2011

LINA PANXOLINA AL COL·LEGI AUSIAS MARCH D'ALDAIA


Els alumnes de 4t de primària del col·legi Ausias March d'Aldaia també han llegit Lina Panxolina i el quadern màgic, i ahir hi vaig anar per fer-los una xerrada al voltant de l'obra. Els vaig explicar com nasqué Lina Panxolina i la idea de fer una novel·la juntament amb la meua germana Àgueda Climent. Després vaig contestar a les seves preguntes, algunes força intel·ligents com ara: Si tu ets escriptora hauràs llegit molt, quin és el teu llibre preferit? O una altra que em deixà bocabadada: Per què Lina en compte d'utilitzar el quadern màgic amb altres persones per venjança o per enveja no l'utilitza per dibuixar-se com vol ser ella? Com sé que els agrada molt els vaig mostrar alguns dibuixos originals de la novel·la perquè apreciaren l'evolució i el treball que hi ha darrere.


A la pregunta: tens altres novel·les fetes? Els vaig parlar de l'obra que tinc ara entre mans i els vaig llegir un fragment. No tots els dies pots tenir l'opinió d'una cinquantena de futurs lectors. Els va agradar perquè mentre llegia no s'escoltava una mosca i en acabar em van aplaudir.


Alguns alumnes em donaren dibuixets que havien fet ells de Lina Panxolina -quina gràcia!- i una xiqueta em regalà un conte de 6 o 7 fulls amb il·lustracions, ben enquadernat i amb fulls de colors. Era una continuació de la novel·la, una nova aventura de Lina Panxolina. Em vaig emocionar moltíssim. M'haguera agradat que la llegira davant dels seus companys però era un poc llarga i mancava poc de temps. La professora em digué que un dia quan els preguntà què volien ser de majors ella contestà que escriptora. Des d'ací tot el meu recolzament per a la futura escriptora.
L'última mitja hora vaig estar signant llibres, i de bell nou una anècdota: una xiqueta que em demanà que li'l dedicara a son pare...

Només em queda donar les gràcies a les tutores de 4t del col·legi Ausias March d'Aldaia.

dissabte, 5 de febrer del 2011

EXÀMENS


Fa uns dies que no publique cap entrada nova i això em fa venir remordiments. Això sí, de tant en tant visite la blogosfera i deixe algun que altre comentari espars. El motiu d’aquest temps de guaret, d’aquesta absència? Estic en època d’exàmens i vull anar a per totes. Els darrers 4 dies, 4 exàmens: Gramàtica II, Literatura Hispanoamericana II, Literatura espanyola del segle XVIII i XIX i Crítica Literària. Estic aprenent a dominar el nerviosisme que ens situacions d’estrès sempre aconsegueixen apoderar-se de mi. La meua aptitud ha estat la pròpia dels estoics i el meu pensament era "primer l’u i després el dos". Pel moment la cosa va bé i si tot continua així aquest serà l’últim febrer d’exàmens (supose que serà fàcil acostumar-se). Doncs això, que estic per ací, però la ment està per altres sendes.

Salutacions a tots.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...