dimarts, 31 de maig del 2011

"Somiant amb Aleixa" a les llibreries



Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de faena, un venedor... tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador..., no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis.

Somiant amb Aleixa, obra guardonada amb el XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, és una obra escrita a quatre mans amb una prosa acurada i un estil marcat per l’abundància de detalls en la descripció.
 
Si voleu fer un tast cliqueu l'enllaç.

diumenge, 29 de maig del 2011

LLIURAMENT DELS PREMIS DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS



Ahir 27 de maig es lliuraven els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, durant una vetllada gastronomicoliterària a la novena planta de l’Hotel Astoria Palace de València. Durant l’acte també tenia lloc un merescudíssim homenatge a l’escriptor saforenc Josep Piera.
Al voltant de les 21.00h hi anaven acudint premiats, escriptors, editors, representats d'algunes entitats, companys de lletres... Moment oportú per saludar amics, conéixer persones relacionades amb el món literari, donar l'enhorabona als premiats, fer algunes fotografies...
Envoltats de bones menges i una companyia molt agradable, la nit anava apropant-nos al moment dels parlaments i del lliurament de guardons.
Gemma Pasqual, escriptora i vocal de l'AELC al País Valencià, fou l'encarregada d'establir el silenci a les taules -difícil tasca perquè hi érem una setantena de persones- i de donar pas a tots els discursos.
L'acte es dividí en dos parts. En primer lloc, l'homenatge a l'escriptor Josep Piera; després, el lliurament dels premis de la Crítica.
Sebastià Alzamora i Marc Granell dirigien unes paraules laudatòries al poeta saforenc, qui arreplegava el guardó de mans del secretari de l'AELC, Lluís Hansen. Com no, també Piera ens regalà un magnífic i proper discurs on es convidava a gaudir de l’escriptura i també de la vida i obria una escletxa d’esperança per a la ciutat de València pel brot verd que ha començat a trencar a l’ajuntament.
En acabant, arribava el moment del lliurament dels premis. Un a un, tots els guardonats es dirigiren al bell mig de la sala per rebre l'obsequi representatiu creat per l’artista Elsa Pérez Robles i les felicitacions d'algun membre de la junta de l'AELC o del jurat d’aquesta edició: Enric Sòria en la modalitat d'assaig per l'obra En el curs del temps (Ed. Moll), Raquel Ricart i Andreu Sevilla en narrativa per les novel·les Les ratlles de la vida (Ed. 3i4) i La penombra de la coloma, Ramon Guillem en poesia per Abisme i ocell (Ed. Bromera), i Francesc Adrià Cucarella en teatre per l’obra La taula de canvis (la proporció) (Ed. 3i4)
Finalment, el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, era per al llibreter Vicent Beguer.
El punt i final el posava Lluís Hansen que llegia el discurs de cloenda que el president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells havia preparat per a l’ocasió.

Alguns moments de l'acte:

dilluns, 23 de maig del 2011

UNS COCOTETS PER A L'ÀVIA NECESSITA PETONETS


Il·lustració de Carme Sala

Quan sortí al mercat la segona edició de L'àvia necessita petonets, d'Ana Bergua i Carme Sala, llibre que acosta la realitat del Alzheimer als més menuts, les autores pensaren que crear un blog al voltant del llibre seria una bona idea. I tant! Especialment amb un blog tan dolcet com aquest. En la primera entrada ens convidaven a tots els lectors de crear un breu relat al voltant de la figura dels nostres avis. Jo els vaig enviar aquestes línies que la Carme Sala ha il·lustrat meravellosament. Gràcies, m'encanta.

"I et busques a la cuina vella de la casa de Muro, amb set o vuit anys menys, seguint cada moviment del iaio per elaborar aquestes coques tapades. L’observes amassant la pasta amb una mica de dificultat perquè a la mà dreta li manquen tres dits. Et dóna un trosset perquè comproves la seva textura i proves d’imitar-lo. Costa més del que sembla. En un recipient de plàstic deixa una gran bola de farina treballada i una de més menuda no tant –la teva–, i les cobreix amb un drap perquè el llevat vaja fent la seva.

Mentre espereu, t’explica com es cuina el farcit i com si desvetllara un secret, et diu que si el prepares un dia o dos abans, els ingredients i els sabors s’assentaran i, per tant, els cocotets estaran molt més saborosos. Les paraules acompanyen la cullera que t’acosta a la boca perquè comproves que allò que diu no és cap mania de vell. I arriba el moment més desitjat –i el més difícil– donar forma als cocotets. Sobre un redolinet de massa has de col·locar la justa mesura de samfaina; amb poqueta quantitat quedaria escarmentat i amb molta el pastís no tancaria bé. Doblegar la massa requereix una certa habilitat perquè no se’t trenque, però tancar-la correctament encara més. Amb el polpís dels dits has d’anar fent lleus pressions i en arribar a l’extrem has de donar-li una mena de pessic de monja, que tu mai aconsegueixes. El resultat és un pastisset en forma mitja lluna que caldrà enfornar durant alguns minuts, fins que la pasta estiga bronzejada.

Fer cocotets requereix molta destresa, però també temps i paciència; i de menuda, ja se sap, que hi tenies tot el temps per davant, però de paciència et mancava encara un bon grapat".

diumenge, 22 de maig del 2011

VÍCTOR PÀMIES A CA REVOLTA DE VALÈNCIA


Ahir, 21 de maig, tenia lloc a Ca Revolta la presentació del llibre Amb cara i ulls del lingüista especialitzat en paremiologia Víctor Pàmies, un diccionari on arreplega més de 700 dites i refranys sobre l’ull. L’acte estava organitzat pel grup de professors de català al País Valencià 1entretants i s’encabia en una trobada de debat lingüístic i blogaire que portava com a títol: PAREMIOLOGIA CATALANA I INTERNET.
 
L’acte era conduït per Laura Santacruz i seguit en directe pel twitter. Pàmies ens explicava amb detall el funcionament del micromecenatge amb què finançà el llibre a través del portal Verkami.com.


Tot seguit, Josep Miquel Climent ens parlava de la importància que tenia per a l’escriptor Enric Valor d’escriure correctament en valencià fent-nos una passejada per la vida i obra de l’autor.


Després Francesc Gascó ens feia uns cèntims sobre modismes i frases fetes de Beneixama al voltant del cos humà (cara, cul, mans i peus) tot lligant ingeniosament un text on les recollia amb una linealitat coherent. Acabava llegint-nos una rondalla d’aquest poble de la comarca de l’Alcoià que la seua tieta li havia explicat.

De bell nou V. Pàmies prenia la paraula per parlar-nos de l’estudi fet a través de la xarxa del Top Ten de refranys catalans en general i de la lista dels valencians en particular.


A continuació era el torn d’Alícia Martí i d’Antoni Torreño perquè ens explicaren l’experiència d’intercanvi escolar amb centres de la Franja d’Aragó, de ses Illes i del Principat, i com no del País Valencià amb l’objectiu d’explorar la poesia oral en diverses modalitats de cant populars: de batre, follies, jotes...


Per acabar era el torn de Francesc Mompó que exposava el tema La iseta, un exemple de revolta a la xarxa, on ens feia cinc cèntims sobre la columna setmanal al periòdic digital L’informatiu on ha col·laborat al llarg d’un any i, com no, ens llegia una ben oportuna per al dia de refleció: De ponent, ni vent ni gent.


Tot l’acte estaca complementat amb actuacions del grup de teatre de la Universitat Lliure de Benimaclet i adobat amb suports informàtics, com no podia ser d’altra manera generant-se per aquest grup de professors que tant d’ús li estan donant en el seu quefer diari.

En acabant, als mateixos locals de Ca Revolta es feia un sopar on acabàrem d’intercanviar impressions sobre temàtiques comunes: ensenyament del català, llengua i cultura pròpies... Com que la faena ens reclamava, no vam poder allargassar massa la vetlada amb ells; però sí que vam poder desvirtualitzar l’amic Víctor Pàmies a qui fa anys que coneixem en la dimensió de les ones. Tot un honor.

dimarts, 17 de maig del 2011

Atorgats els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians



Amb data de 14 de maig l'AELC ha atorgat els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians en les seues cinc categories: Assaig, Narrativa, Poesia, Teatre i Difusió de la literatura.

Reunit a València el jurat dels XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, constituït per Xavier Aliaga, Salvador Company, Albert Forment, Marisol González Felip i Francesc Mompó, ha decidit atorgar els següents premis:
  •  ASSAIG: En el curs del temps. Un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura catalana (Moll) d'Enric Sòria.
  •  NARRATIVA: Ex aequo: Les ratlles de la vida (3i4) de Raquel Ricart Leal, i La penombra de la coloma (Sra. Llavi de Neu, llibres) d'Andreu Sevilla.
  • POESIA: Abisme i ocell (Bromera) de Ramon Guillem.
  • TEATRE: La taula de canvis (la proporció) (3i4) de Francesc Adrià Cucarella.

A aquests premis cal afegir el Premi Difusió de la Literatura, atorgat per la Junta de l'AELC del País Valencià, i que enguany ha estat per al llibreter Vicent Beguer.
Els premis es lliuraran en un acte que tindrà lloc a València (Hotel Astoria Palace. Pl. Rodrigo Botet, 5) el proper 27 de maig a les 21 h., i on es retrà homenatge a l'escriptor Josep Piera, amb parlaments de Sebastià Alzamora i Marc Granell.

Font: http://www.escriptors.cat/node/6270

dilluns, 16 de maig del 2011

A Guillem Agulló

Continuant amb l'entrada anterior -Nit musicoliterària a Ca les Senyoretes d'Otos- ací deixe un vídeo on Carles Pastor, molt ben acompanyat per Pere Ròdenas i Jordi Albinyana, cantava A Guillem Agulló, amb lletra de Francesc Mompó. Paga la pena.

diumenge, 15 de maig del 2011

NIT MUSICOLITERÀRIA A CA LES SENYORETES



El passat divendres, com ja vaig anunciar entrades enrere, tenia lloc a Ca les Senyoretes d’Otos una màgica nit musicoliterària. Els escriptors convidats eren Manel Alonso, que presentava el seu darrer llibre: Els somriures de la pena; i Francesc Mompó, que feia un altre tant amb el poemari De la fusta a l’aigua. Així que a les vuit i mitja i sota l'atenta mirada del Benicadell els dos autors, a mode de quiasme, ens parlaven de les seues obres. D’Els somriures de la pena, Mompó destacava l’element autobiogràfic i el gran treball d’Alonso per rescatar de l’oblit totes aquestes històries, ambientades moltes elles en el seu poble: Puçol. Perquè férem un tast ens llegia un dels contes que el conformen: Els gats viuen dels descuidats. Del poemari De la fusta a l’aigua, Manel Alonso ressaltava la gosadia del poeta per la narració en clau poètica d’una nit de passió, estructurada en sis grans moments i el tractament del llenguatge emprat, de to clàssic i modern alhora. (Ací podeu llegir la crítica sencera). Per a l’ocasió ens recitava el poema L’esclat, corresponent al bloc L'explosió.


Després de llegir alguns poemes més i signar exemplars tocava seure a taula. Com sempre, bona cuina, bon vi i bona companyia.


En acabant era l’hora de la música. Carles Pastor, Pere Ròdenas i Jordi Albinyana ens presentaven el disc Els ulls de Bob, amb lletra d’onze poetes actuals. Escollien les cançons Llàstima de país, Síndrome d’abstinència, A Guillem, A Mercè del temps, entre d’altres, barrejades amb temes de l’anterior treball La noia del nord, com ara Llàgrimes de Mallorca. Estigueren molt grans.


Per donar fi a la nit hi hagué una sessió de música improvisada on tot tenia cabuda, però açò ja pertany a l’àmbit privat.

dissabte, 14 de maig del 2011

XERRADA AL COL·LEGI VICENT RIUS DE CANALS


Dijous passat vaig fer una visita als alumnes de 3r del col·legi Vicent Rius de Canals per xarrar un poc al voltant de la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic que havien llegit durant el primer trimestre del curs. Van estar encantadors i molt participatius. A estes edats tots volen explicar les seues experiències i mostrar tot allò de què són capaços. A mi m’agrada parlar un poc de com nasqué el personatge i el món que l’envolta i de com, a poc a poc, la història de Lina es bastí amb paraules i dibuixos. Prompte els vaig deixar que em feren preguntes i quan no veia cap braç en alt els les feia jo: que buscaren idees per a una segona part del llibre, que em parlaren del que havien après, si pensaven que Lina era roïna, que què farien ells si tingueren un quadern màgic... Els últims minuts els vaig aprofitar per dedicar-los el llibre i a fer-me fotos amb ells. Jo també vaig tornar a casa amb un quadern màgic, el que ells m’havien fet amb dibuixos, contes, preguntes i opinions relacionats amb el llibre.

Només em queda agrair a la tutora del grup, Lorena Cayuela, el matí tan agradable que vaig passar amb els seus alumnes.

Alguns dels seus dibuixets i opinions:


dimecres, 11 de maig del 2011

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural



El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

dimarts, 10 de maig del 2011

NIT MUSICOLITERÀRIA A CA LES SENYORETES



NIT MÚSICO-LITERÀRIA A CA LES SENYORETES


DIVENDRES 13 DE MAIG

PROGRAMA:

20:30

PRESENTACIONS

ELS SOMRIURES DE LA PENA
Manel Alonso

A partir de la memòria i fins i tot d'alguns retalls de la seua biografia, Manel Alonso construeix trenta relats de ficció que no són més que una llarga nòmina de derrotes personals i col·lectives, i ho fa retratant amb tendresa però també amb ironia un seguit de personatges als quals la vida ha portat a situacions difícils si no dramàtiques. Alonso retorna a eixe espai inexistent que és el poble de Pouet, el lloc on habita la seua fantasia per tal d'oferir-nos a través de la paraula el sabor agredolç dels somriures de la pena.

DE LA FUSTA A L’AIGUA
Francesc Mompó

Un poemari que assaja de captar amb un llenguatge fílmic tota una nit d'amor. El jo poètic es desdobla permanentment entre l'ull que veu l'escena, com la veuria el director de cinema, i el personatge. És una obra que tot i no defugir les escenes més tòrrides del fet amorós, estan tractades amb molta delicadesa. El poemari es mou entre el classicisme dels referents i la modernitat fílmica de l'enfocament.

21:30 SOPAR

MENÚ

ENTRANTS

-Creïlles amb all-i-oli
-Faves bullides
-Mandonguilles d’abadejo
-Mossets de sobrassada amb codonyat

PLAT
Llomello al roquefort.
POSTRES
Sopà
Begudes i café inclosos

23:30 PRESENTACIÓ DEL DISC

ELS ULLS DE BOB
Carles Pastor

Formació: Pere Ròdenas (guitarra elèctrica i espanyola), Jordi Albinyana (guitarra elèctrica i banjo), Carles Pastor (guitarra acústica, slide, harmònica i veu).

Carles Pastor presenta un nou treball discogràfic. En aquest cas, Els ulls de Bob conté onze poemes musicats d’autors valencians, com Ramon Guillem, Maria Fullana, Jaume Pérez Montaner o la poetessa Teresa Pasqual. Pastor descriu musicalment els poemes seleccionats sobre l’armadura d’un blues, el perfil d’una balada o el trot despreocupat d’un rock clàssic.

Més informació:

divendres, 6 de maig del 2011

Presentació del llibre "De la fusta a l'aigua" al Micalet


Ahir, es presentava a la Biblioteca de la Societat Coral del Micalet el darrer llibre de Francesc Mompó: De la fusta a l’aigua, guanyador del XIV Premi de Poesia Josep Maria Ribelles de Puçol. L’acte, organitzat per la poetessa Pepa Úbeda, estigué presentat per un altre poeta: Ramon Guillem, autor del pròleg del llibre. En el seu discurs destaca la gosadia de Mompó per plantejar el llibre com un procés narratiu que avança poema rere poema, on tots els poemes es complementen per esdevenir un tot, i com finalment n’ix vencedor del repte. Perquè De la fusta a l’aigua ens ofereix en 42 poemes tota una nit d’amor, des que l’amant toca a la porta golafre d’amor -fusta- fins que hores més tard la dutxa s’enduu les petges de la màgica nit -aigua-. Guillem parla també de l’estructura del poemari que està dividit en sis grans moments: L’habitació, El despullament, L’exploració, El combat, L’explosió i La lassitud, cadascun dels quals abraça 7 poemes. Set, el nombre màgic per excel·lència, impossible creure que ha estat fruit de l’atzar, però per si de cas llança la pregunta a l’autor. No s’està tampoc d’assenyalar alguns poemes que li han paregut excel·lents, com ara La porta, La samarreta, La distància o Grècia.


Francesc Mompó ens endinsa de ple en el món de l'art amatoria, i ho fa amb calma, amb ordre exquisit, amb el mateix pla establert que ha emprat per a bastir aquest llibre. Ha escollit per a l’ocasió dos poemes de cada bloc, però ves per on que els uendos pillets li fan una mala passada i es bota els dos poemes que corresponen a L’explosió. Tanmateix el públic que ha estat ben atent seguint el mateix camí que els amants li ho retreu (amablement, és clar). Com no, ens recita els dos poemes que quedaven: Vols d’aromes i gavines i Obrint-te als blaus desitjos. Ara sí. Tornem a aplaudir. I s’obre de bell nou el torn de preguntes. Unes quantes, sobre el procés creatiu, el nombre màgic que havia quedat enlaire, alguna més indiscreta que l’autor contesta –esquiva– com pot, la relació del poemari amb la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa que a punt està de sortir al mercat...

Arrodonim la nit amb un sopar al restaurant La Malaquita. L’anomene perquè em semblà encisador, el tractament fou esplèndid i les menges, amb cert to exòtic, estaven delicioses.

dimecres, 4 de maig del 2011

ROBATORI DEL MEU COMPTE HOTMAIL



Fa uns dies els de Hotmail va i em comuniquen que el meu compte de correu ha estat blocat. I com a única raó m’expliquen que pot ser que algú altre l’haja utilitzat per enviar molts missatges de correu brossa (o per fer alguna altra cosa que haja infringit les normes).

Com a solució em demanen un número de telèfon mòbil per rebre un codi de verificació o que contacte amb el servei d'atenció al client. Allà he de contestar una sèrie de preguntes perquè ells puguen validar que jo sóc la vertadera propietària del compte de hotmail. Després de dos intents donant una sèrie d’informació adicional (carpetes de Hotmail, assumptes dels últims correus, contactes...) els professionasls de suport no han pogut verificar que el compte de Windows Live siga vertaderament meu. M’informen que passar el procediment de validació pot ser difícil i que els agents segueixen guies estrictes de validació abans d’autoritzar el restabliment.

Però com és possible que algú tinga accés al meu correu, als meus contactes, al contingut dels missatges que he enviat i que he rebut i jo no? Com és possible que algú puga decidir en qualsevol moment i sense donar-me més explicació que ja no tinc accés al meu compte? El  meu canal de youtube, d'Issuu, d'Slide, de Vimeo, de Picassa, el blog... tots van associats a aquest correu. Després de la mala llet inicial i de la impotència, per perdre a més tota l'agenda i el contingut de missatges importants, vaig decidir obrir-me un compte a GMAIL. Com a positiu ara no m'arriben correus de propaganda.

diumenge, 1 de maig del 2011

1r PREMI DE NOVEL·LA JUVENIL CIUTAT DE BENICÀSSIM


El passat divendres 29 d'abril es lliurà el 1r premi de novel·la juvenil Ciutat de Benicàssim. L'hotel Voramar de la localitat fou el magnífic escenari triat per a l'esdeveniment que acollia un centenar de persones, entre ells molts dels escriptors que havien participat en aquesta primera edició. Durant el sopar els membres del jurat –Francesc Mompó, Pasqual Mas, Josep Lluís Tàrrega, Pep Castellano i Josep Palomero– anaren deliberant i fent diversos talls d’eliminació fins acordar per majoria donar el guardó a la novel·la de Els treballs d'Hècules Llopis de Teresa Broseta i com a finalista La plaça del Gall de Josep Usó. L'editorial Tabarca i l'ajuntament de Benicàssim han travessat fort per aquest premi que està cridat a ser un dels referents del País Valencià.


L’obra guanyadora és una recreació dels mitològics treballs d'Hèrcules portats a terme per un adolescent en la societat actual; i la finalista ens planteja des de una visió polièdrica un tall d'una part de la societat actual partint de l'assassinat d'un vagabund.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...