dimecres, 6 d’octubre del 2010

Conte infantil: L'arribada de la Neus


L’arribada de la Neus

Nou mesos de canvis, d’incertesa i de temors. Laia i Pau estan un poc empipats perquè ara han de compartir habitació, em retrauen que serà una llanda tenir una germaneta que només farà que plorar i tacar els bolquers i què és això de dedicar-li més atencions a la meva panxa rodanxona que a ells dos. Sembla que han fet conxorxa contra mi i la Neus –ja la imagine blanca i preciosa.
Alguns dies després, quan arribe a casa amb la Neus en braços, els germanets se’ns acosten de puntelletes i encara amb el recel enganxat. Tanmateix quan la veuen se’ls il·lumina el rostre i als ulls s’encén l’espurneta de la felicitat. Somriuen, els tres. Tots els fantasmes s’esborren. Només els calen uns segons per decidir que se l’estimen.



6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És preciós i molt tendre, Mercè.

I la veritat és que jo he observat molt sovint és així mateix com ho viuen els nens.

Un bon dia dolcet, gràcies, bonica!

Mercè ha dit...

Gràcies, Carme.
La veritat és que he vist la imatge i he "sentit" el conte.

Petonets i un dia també molt dolcet per a tu.

Garbí24 ha dit...

Una història ben real que molts de nens es munten, però davant de la imatge de tendresa del nou vingut queden desarmats.
Bon conte, no cales gaires paraules per dir molt

montse ha dit...

Un bon conte, ple de tendresa i alegria al veure la germaneta.

Salut!!!

home fosc ha dit...

Un conte molt bonic, sí.

Josep (Benaguasil) ha dit...

Així és sempre.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...