tag:blogger.com,1999:blog-8462719344125809492024-02-20T08:00:45.327+01:00ELS PRIMERS GESTOS DEL VERDMercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.comBlogger657125tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-49125247896764538072020-12-31T19:37:00.005+01:002020-12-31T19:42:57.072+01:00LECTURES 2020<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNP5duW4OYyU9_BCkpLWb2Sqsyv-k7Llhm1DUwOZdqgG6U2-K2PO99in4-lSHoCHAAxNpZc4lnhyCbeDmkzUhHLn4bJJpkSO9LBNmrcQGALFQ35EV-WdEz0s1FybFFaFoZ8sU0sduIEYVJ/s1600/foto+llegint+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNP5duW4OYyU9_BCkpLWb2Sqsyv-k7Llhm1DUwOZdqgG6U2-K2PO99in4-lSHoCHAAxNpZc4lnhyCbeDmkzUhHLn4bJJpkSO9LBNmrcQGALFQ35EV-WdEz0s1FybFFaFoZ8sU0sduIEYVJ/w300-h400/foto+llegint+2.jpg" width="300" /></a></div><span style="font-family: arial;"><br />Entre </span><i style="font-family: arial;">Ordesa </i><span style="font-family: arial;">de Manuel Vilas i </span><i style="font-family: arial;">Días en blanco</i><span style="font-family: arial;"> de José Luís Sampedro han passat una cinquantena de de llibres per les meus mans i, és clar, pels meus ulls. En realitat són molts més, perquè com a editora i membre de jurat d'alguns premis he llegit moltíssims originals; tampoc no he apuntat els àlbums il·lustrats ni els llibres infantils que he llegit i segurament he oblidat apuntar-ne alguna. En qualsevol cas aquestes han estat algunes de les lectures del 2020 (en asterisc les que vaig llegir durant el confinament):</span><p></p><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">1. Ordesa. Manuel Vilas.</span></div><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;">2. Gina. Maria Climent. </div><div style="text-align: justify;">3. El Chico de oro. Abigail Tarttelin.</div><div style="text-align: justify;">4. Alegria. Manuel Vilas.</div><div style="text-align: justify;">5. Clavícula. Marta Sanz.</div><div style="text-align: justify;">6. Amor fou. Marta Sanz.</div><div style="text-align: justify;">7. Matèria de Bretanya. Carmelina-Sánchez Cutillas.</div><div style="text-align: justify;">8. Diari íntim d’un editor. Ouyang Yu. </div><div style="text-align: justify;">9. Ignot. Manuel Baixauli.*</div><div style="text-align: justify;">10. Lolita. Vladímir Nabókov.*</div><div style="text-align: justify;">11. Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella.* </div><div style="text-align: justify;">12. Epidemia. Robin Cook.*</div><div style="text-align: justify;">13. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin.*</div><div style="text-align: justify;">14. Un cor massa gran. Eide Rodríguez.*</div><div style="text-align: justify;">15. L’estrany cas de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Robert Louis Stevenson.*</div><div style="text-align: justify;">16. Tu nombre en la memoria. Juli Capilla (original)*</div><div style="text-align: justify;">17. Germà. David Chariandy.*</div><div style="text-align: justify;">18. Els argonatutes. Maggie-Nelson*</div><div style="text-align: justify;">19. Benvinguda a casa. Lucia Berlin.*</div><div style="text-align: justify;">20. Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà *</div><div style="text-align: justify;">21. No sabràs el teu nom. Vicent Usó.*</div><div style="text-align: justify;">22. L’amor que molesta. Elena Ferrante.*</div><div style="text-align: justify;">23. L’esperit del temps. Martí Domínguez.</div><div style="text-align: justify;">24. Si això és un home. Primo Levi.</div><div style="text-align: justify;">25. El baile. Irène Némirovsky.</div><div style="text-align: justify;">26. Boulder. Eva Baltasar. </div><div style="text-align: justify;">27. Aquest deu ser el lloc. Maggie O’Farrell.</div><div style="text-align: justify;">28. Recursos inhumans. Pierre Lemaitre.</div><div style="text-align: justify;">29. La sega. Martí Domínguez.</div><div style="text-align: justify;">30. Guillem. Núria Cadenes.</div><div style="text-align: justify;">31. Farenheit 451. Ray Bradbury.</div><div style="text-align: justify;">32. La drecera. Miquel Martin.</div><div style="text-align: justify;">33. Un amor. Sara Mesa.</div><div style="text-align: justify;">34. Adeu fantasmes. Nadia Terranova.</div><div style="text-align: justify;">35. L’estranya desaparició d’Esme Lennox. Maggie O’Farrell.</div><div style="text-align: justify;">36. El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes. Tatiana Țîbuleac.</div><div style="text-align: justify;">37. Fin de temporada. Ignacio Martínez de Pisón.</div><div style="text-align: justify;">38. El llibre de Gianni Rodari. Contes, versos i vida. </div><div style="text-align: justify;">39. Llengua abolida. Maria-Mercè Marçal *</div><div style="text-align: justify;">40. Poesia completa. Luís Eduardo Aute *</div><div style="text-align: justify;">41. Feliç. Nicolau Dols. *</div><div style="text-align: justify;">42. L’espai profund. Lluís Calvo. *</div><div style="text-align: justify;">43. I en qui, l'ofec? Roger-Costa Pau.</div><div style="text-align: justify;">44. Sempre és tard. Maria Josep Escrivà.</div><div style="text-align: justify;">45. Días en blanco. José Luís Sampedro.</div><div style="text-align: justify;">46. Contes des de la presó. Oriol Junqueras. </div><div style="text-align: justify;">47. Mónica Oltra o el compromís. Tomàs Escuder.</div><div style="text-align: justify;">48. Avi, et trauré d’aquí. Joan Pinyol. *</div><div style="text-align: justify;">49. Ars libri. L’aventura del llibre i la paraula. Juli Capilla.</div><div style="text-align: justify;">50. La casa. Paco Roca.</div><div style="text-align: justify;">51. Maruc i el fantàstic món de les llibreries. DDAA.</div></span><p></p>Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-51958146846459928342019-03-14T11:18:00.004+01:002019-03-14T11:18:53.274+01:00Mercè Climent a la Biblioteca Valenciana 2019<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vídeo de la meua visita a la Biblioteca Valenciana, dins del cicle Escriptors en la Biblioteca Valenciana 2019.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tVGliDbY-00" width="560"></iframe></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-4495216543161511842017-02-02T16:42:00.001+01:002017-02-02T16:42:25.538+01:00Llegendàriament...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI6w4sOGUCSf8YJgo-wCW1LEChTVsq2lZvlrcqNwMeree5pIk7FJFe2XiMokTacP5NgzTpHRvTIi-yIwB9qUCwbtqzC2uCWbzBfEo7Xic8f39r2FqAgzyD4UZ_swdA6CZoEm-5UC_vDLp9/s1600/20170202_162659.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI6w4sOGUCSf8YJgo-wCW1LEChTVsq2lZvlrcqNwMeree5pIk7FJFe2XiMokTacP5NgzTpHRvTIi-yIwB9qUCwbtqzC2uCWbzBfEo7Xic8f39r2FqAgzyD4UZ_swdA6CZoEm-5UC_vDLp9/s400/20170202_162659.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quina sorpresa! Hui el carter ens ha deixat a la bústia tota la màgia i la fantasia de les terres del sud. <b><i>Rutes de llegenda</i></b> és un fillol d'aquests que estimes igual que un fill, on s'hi arrepleguen un bon grapat de llegendes -46, per ser exactes- al voltant de la geografia fantàstica d'Alacant. En ella han participat escriptors i il·lustradors d'aquest racó del món. Van ser publicades en el diari <i><b>Información</b></i> entre el 20 de novembre de 2015 i el 6 de gener de 2016, però així totes juntes fan molt i molt de goig. Jo, concretament, vaig fer un parell: "El faroner de Tabarca" i "Alcoi, ciutat del Nadal".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Moltes gràcies a la Universitat d'Alacant, l'Ajuntament d'Altea, AILA edicions i, especialment, a Joan Borja (coordinador) per fer-ho possible.</span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-6353279568883446762017-01-21T12:53:00.000+01:002017-01-21T13:00:25.085+01:00LECTURES 2016<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGgX1Mbzy4xsKoQzcWPAnpO2RufjXJZsa3EHIbB6rxWMKGjf6jlFdE-ZbsF_idWz84iRS2vCUuAVLjpI9A45stgKbknIG41wKbfve2wVmYa0tVrf25YX7uBpJ7G6P-TAM1zGEHojg9_inV/s1600/20170113_164535.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGgX1Mbzy4xsKoQzcWPAnpO2RufjXJZsa3EHIbB6rxWMKGjf6jlFdE-ZbsF_idWz84iRS2vCUuAVLjpI9A45stgKbknIG41wKbfve2wVmYa0tVrf25YX7uBpJ7G6P-TAM1zGEHojg9_inV/s400/20170113_164535.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre <i>Un sepulcre de lletres minúscules</i>, de Silvestre Vilaplana i <i>La passejadora de gossos</i>, de Francesc Bodí han passat quasi una seixantena de de llibres per les meus mans i, és clar, pels meus ulls. En realitat són més, perquè com a editora i membre de jurat d'alguns premis he llegit desenes d'originals. </div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes han estat les lectures de 2016:</div>
<br />
<b>NARRATIVA</b><br />
1.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Un sepulcre de lletres minúscules. Silvestre Vilaplana.<br />
2.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Capvespre. Josep Bertomeu Moll.<br />
3.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Per sempre. Santiago Diaz i Cano.<br />
4.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Contradicción. Latidos del alma. Reme M. Gisbert.<br />
5.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El Sur. Bene. Adelaida García Morales.<br />
6.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El silencio de las sirenas. Adelaida García Morales.<br />
7.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Dones. Andrea Camilleri.<br />
8.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El primer amor de Joel i Agnès. Joan Pla.<br />
9.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La lloba de la Marjal. Pasqual Alapont.<br />
10.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Els animalets de Sant Antoni. Vicent Enric Belda.<br />
11.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Un hombre enamorado. Karl Ove Knausgård.<br />
12.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Si ha nevat. Paco Esteve.<br />
13.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Últimes existències. Jovi Lozano-Seser<br />
14.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La bicicleta estàtica. Sergi Pàmies.<br />
15.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Ara que estem junts. Roc Casagran.<br />
16.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Entre dones. Diverses autores.<br />
17.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El bolígraf verd.<br />
18.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Tòquio Blues. Haruki Murakami.<br />
19.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El músic del bulevard Rossini. Vicent Usó.<br />
20.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Tres tristos tràngols. Albert Sánchez Piñol.<br />
21.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La isla de la infància. Karl Ove Knausgård.<br />
22.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Una casa que fa cantonet, Teresea Broseta.<br />
23.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>L’amor fora de mapa. Roc Casagran.<br />
24.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El amigo americano. Patricia Highsmith<br />
25.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La metamorfosis. Franz Kafka<br />
26.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Els millors contes de Roald Dahl.<br />
27.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Elegia per un americà. Siri Hustvedt.<br />
28.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La mèdium. Silvestre Vilaplana.<br />
29.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La passejadora de gossos. Francesc Bodí<br />
<br />
<b>POESIA</b><br />
30.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Flors a casa. Maria Josep Escrivà.<br />
31.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Poesia completa Joan Margarit.<br />
32.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Sal oberta. Maria-Mercè Marçal.<br />
33.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Serena barca. Maria Josep Escrivà.<br />
34.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Las razones del viento. José Iniesta.<br />
35.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Sobre l’unicorn. Ivan Brull.<br />
36.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Memòria d’un altre riu. Eugénio de Andrade.<br />
37.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Úter. Josep Maria Balbastre<br />
38.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Al Dios del lugar. José Ángel Valente.<br />
39.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Hojas de hierba (Antología). Walt Whitman.<br />
40.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Filles nasqueren. David Peidro.<br />
41.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Degotall de poemes. Joana Raspall.<br />
42.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>A compàs dels versos. Joana Raspall.<br />
43.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Escaleta al vent. Joana Raspall.<br />
44.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Leer para ti. Siri Hustvedt.<br />
45.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Neutre. Eva Baltassar.<br />
46.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Amors de tardor. Joan Francesc Peris.<br />
47.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Tot el blat. Christelle Enguix.<br />
<b><br /></b>
<b>INFANTIL I JUVENIL</b><br />
48.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Àngels de nata. Maria Josep Escrivà.<br />
49.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El buscador de contes. Jordi Raül Verdú.<br />
50.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>El viatge d’en Biel pèl de fletxa. Francesc Vila.<br />
51.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La Maria no té por. Francesc Gisbert.<br />
52.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Mitjanit. Martina Escoda.<br />
53.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>La carabassa Tomasa. Xaro Navarro.<br />
54.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>L’últim llop de la Serrella. Jordi Raül Verdú.<br />
<br />
<b>ASSAIG</b><br />
55.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Cartes per a Ophelia. Fernardo Pessoa.<br />
56.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Cuina de la Mariola. Ana i Mila Valls.<br />
57.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Oh! Joan M Monjo.<br />
58.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Què es pot esperar quan s'està esperant. Heidi Murkoff.<br />
59.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Mamamorfosis. Maribel Jiménez Espinosa.<br />
60.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Qué se puede esperar el primer año. Heidi Murkoff.<br />
<br />Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-11488420700796749342016-12-19T18:18:00.002+01:002016-12-19T18:18:51.564+01:00Nova novel·la: "El misteri dels Reis d'Orient"<div style="text-align: justify;">
Ja feia un temps que no publicava cap entrada al blog. El temporal de pluges ha fet que em recloga a casa i dispose d'unes hores per a mi. Així que aprofite per informar-vos que acabe de treure una nova novel·la: <b style="font-style: italic;">El misteri dels Reis d'Orient</b>, meravellosament il·lustrada per María José Ruzafa "Laruzafa" (podeu visitar la seua web <a href="http://www.laruzafa.com/">ací</a>). </div>
<div style="text-align: justify;">
Pel moment us mostre la portada i transcric la sinopsi. Més endavant us deixaré un tastet.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLgDiTnJebxoxrSfeCz0YbyJzTKEeapVwP5UEuRR3l1nMoFtyZxC1zZmvmwLjhbxq6p3piYSzgHFuYdtKRVgOCWHXWOJlKQaiJGMaAgcJhyphenhyphencFxeXSmqC6bsS1lQwobKw0cmHFwLsC5vuTh/s1600/Portada+El+misteri+dels+Reis+d%2527Orient.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLgDiTnJebxoxrSfeCz0YbyJzTKEeapVwP5UEuRR3l1nMoFtyZxC1zZmvmwLjhbxq6p3piYSzgHFuYdtKRVgOCWHXWOJlKQaiJGMaAgcJhyphenhyphencFxeXSmqC6bsS1lQwobKw0cmHFwLsC5vuTh/s400/Portada+El+misteri+dels+Reis+d%2527Orient.jpg" width="258" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>SINOPSI: </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Si ets dels que pensen que els Reis d’Orient sempre han sigut tres, que vénen d’algun país remot i que només se’ls pot veure la nit del 5 de gener, et queda molt i molt per descobrir. Més encara si et consideres massa gran per creure en donyets, gambosins, momus o ratolinets de les dents. Com els passa als protagonistes d’aquesta història: Alba, Dani i Lluna, també anomenats els Carioca, per tenir el color dels cabells i el de la pell ben diferents. Ells, que ja tenen huit anys i moltes ganes de conèixer la veritat, faran un viatge interplanetari i coneixeran un lloc «màgic» habitat per éssers fantàstics que mai no hagueren imaginat, o potser sí. Allà els encarregaran una missió molt important i descobriran que en realitat són més pareguts entre ells del que no sospitaven. I és així com viuran —i et faran viure— el Nadal més sorprenent de tots.</div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-23441632634654440072016-11-15T18:23:00.000+01:002016-12-19T18:26:06.027+01:00NORAI D’AMAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-0Okl5aGpXhrhtoEBFiEHOBu5EXUVCi0RibvNL8BOukNOCSOYwsL_bvX4CLFSljPenoBeFWuv3L4mlT6VMiA9wtX7lBos5UFejcS_ghy9Uvb3pGHwMkDnKk3qg4CeQ1kNdSWCBBmGbgeP/s1600/serena+barca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-0Okl5aGpXhrhtoEBFiEHOBu5EXUVCi0RibvNL8BOukNOCSOYwsL_bvX4CLFSljPenoBeFWuv3L4mlT6VMiA9wtX7lBos5UFejcS_ghy9Uvb3pGHwMkDnKk3qg4CeQ1kNdSWCBBmGbgeP/s400/serena+barca.jpg" width="256" /></a></div>
<br />
FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE<br />
<br />
Títol: <i>Serena barca</i><br />
Autor: Maria Josep Escrivà<br />
Pàgines / ISBN / Preu: 101 / 978-84-943246-4-2 / 14 €<br />
Editorial / Ciutat / Any: Edicions del Buc / La Pobla de Farnals / 2016<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Edicions del Buc fa salpar una nova barca, ara amb versos de Maria Josep Escrivà. Ja teníem ganes de tornar a navegar –naufragar– en la seua mar poètica. Serena barca, un llibre que enamara, perquè més enllà de poetitzar la mar i l’amor, Escrivà costeja les platges de la bellesa, la sensualitat i la puresa.</i></b></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dues barques de bocaterrosa, assedegades d’aigua, de vida. Una platja encara verge. Per poc de temps. Una mar d’ones i una mar de dunes. El naufragi immortalitzat per un fotògraf, primer. I, per una poeta, després.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La poeta és Maria Josep Escrivà i el poema, <i>Serena barca</i>. Com aquella cançó de Manolo García inclosa en el disc <i>Para que no se duerman mis sentidos</i>. Un poema que és (la) clau per al naixement d’aquest poemari de títol homònim, que immediatament ens fa evocar una barca abandonada al bressol d’unes aigües calmes. Segurament metàfora de l’estat de serenor en què es troba el jo poètic. Tanmateix sabem que la mar –com la vida–, pot embravir-se en qualsevol moment i fer brandar la nostra barca i fer-nos caure-hi. Morir o naufragar ja dependrà de nosaltres. Un llibre suggeridor, madur, sensual i, també, juganer, amb remor de mar de fons. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Serena barca s’estructura en quatre seccions perfectament teixides, com una xarxa de pescador. En la primera, “Tipografiar el buit”, la poeta grauera escriu precisament de la necessitat d’escriure, sobretot després del naufragi –concepte ben present al llarg del llibre. Si havia encetat el poemari amb un alexandrí ben mesurat, ací es permet de fer les primeres joguines literàries. És el cas dels poemes “Jocs malabars”, “Àpat” (tot un poema escrit només amb la vocal “a”) i “Funambulisme d’ales”. La poeta, en abandonar-se a la realització d’aquesta activitat plaent –el joc i la poesia– manifesta total llibertat i exterioritza la seua manera de ser, les seues emocions i sentiments més ocults. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En la segona de les parts “El pou: l’origen”, Escrivà ens fa submergir-nos en “una mar onejant de vida nova”. La poeta trenca tots els tòpics i es refereix al pou com a origen i no com a final, caiguda o abisme. Com no podia ser d’una altra manera, en aquest bloc de poemes n’hi ha un, de títol idèntic, que dedica a la mare, on poa l’aigua primerenca –inici de tot–, capaç de calmar qualsevol set. Versos, en definitiva, on batega per damunt de tot el desig de viure. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En “Lentes estalactites”, la tercera de les parts, trobem composicions de to elegíac; poemes per als que són morts: els amics, el bosc, l’esperança, la dignitat... i, també, el passat. A cada poema, un dolor, una tristesa, una pèrdua. Una “gota inesgotable” que fa perpetuar l’abisme. Tanmateix, la poeta deixa un bri d’esperança, com el raïm de pastor que creix insensat a dalt de qualsevol teulada. Eros i Tànatos donant-se la mà, fonent-se, sent la mateixa cosa. Així els últims dos versos d’aquest bloc de poemes de mort sentencien: “Tan cert com que, enllà del foc, / sempre, sempre venç el verd”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I amb aquest verd, amb aquesta esperança, Escrivà enllaça amb l’última de les seccions, la que alberga els poemes més eròtics i més sensorials: “On pastura l’esperit”. De nou ens trobem amb la poeta més juganera, més suggeridora i, també siga dit, més valenta, ja que poetitza –o fóra millor dir canta– parts del cos ben oblidades en poesia, com ara el dit gorrí, els peus, el melic, el bescoll, el peçó (de l’orella)... masculins.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“On pastura l’esperit”, ens retorna a la cita inicial del poemari: “La meua pàtria / és el lloc on pastura l’esperit”, manllevada –lliurement– de la lletra de la cançó de Manolo García ja citada. I el cercle, com el de l’aigua, es tanca. Per tornar a començar. Perquè com deia Joan Fuster, “l’única manera seriosa de llegir és rellegir”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Ressenya publicada en el núm. 48</div>
<div style="text-align: right;">
de la revista <a href="http://www.ceice.gva.es/documents/161918695/163428850/N%C3%BAmero+48+-+A%C3%B1o+2016.pdf/910ec7a0-8086-49db-ab74-0b1dc37f65cb;jsessionid=C9A83F0EDA98BA1C760E8FCE4B535E91">Lletres Valencianes</a></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-37214962159818461142016-06-29T10:58:00.001+02:002016-06-29T10:59:37.823+02:00Dones, un calidoscopi per observar la bellesa<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvfyWeXMzUNTZ31phABLnWcGkChcSqYSjloconzr2iAm9UWXuUaObOrTusVWllTz64d_WftpF53Ooo9frY4K1nTU8YPa9WH6RXlMlnT6Swt4DqW3j8twi7NH72pK61Hp-248FCBZZOHb5C/s1600/Dones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvfyWeXMzUNTZ31phABLnWcGkChcSqYSjloconzr2iAm9UWXuUaObOrTusVWllTz64d_WftpF53Ooo9frY4K1nTU8YPa9WH6RXlMlnT6Swt4DqW3j8twi7NH72pK61Hp-248FCBZZOHb5C/s400/Dones.jpg" width="261" /></a></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt; text-indent: 0cm;"><br /></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt; text-indent: 0cm;"><br /></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span style="font-size: 12pt; text-indent: 0cm;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE</span></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Títol: <i>Dones <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Autor: Andrea Camilleri<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Traducció: Enric Salom<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">Col·lecció: «</span><span lang="CA">Eclèctica</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;">», 254<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pàgines / ISBN / Preu: 184 / 978-84-9026-500-0 / 18.95 €<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Editorial /
Ciutat / Any: Bromera / Alzira / 2015<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><b>Passar les
pàgines d’aquest llibre és com fer girar un calidoscopi i restar hipnotitzats davant
de tanta bellesa; de tantes dones fascinants, úniques, irrepetibles.
Inventades, somiades, recordades o llegides, totes elles han quedat en la
memòria de Camilleri, que ha volgut retre’ls el
seu personal homenatge.</b></i> </span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La primera
paraula que em ve al cap després de llegir <i>Dones</i>,
d’Andrea Camilleri, és “calidoscopi”, aquell instrument òptic format per un tub
dins del qual hi ha fragments de vidres acolorits i miralls disposats de manera
que apareix una figura de simetria radiada que varia il·limitadament en
agitar-lo, i que ens tenia hipnotitzats durant hores i voltes quan érem
infants. Si busquem l’etimologia de calidoscopi veurem que està formada per
tres paraules gregues: <i>kalós </i>(bell), <i>eidos </i>(imatge) i <i>skopein</i> (observar). I una no pot estar-hi més d’acord, perquè
llegir aquest llibre –o fins i tot, escoltar-lo– és observar tot d’imatges
belles.</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span lang="CA">Dones</span></i><span lang="CA"> és una sèrie de retrats o, com el mateix Camilleri afirma, de moments de
retrats de dona, on l’autor intenta oferir una mostra de l’univers vastíssim
femení. Totes elles fascinants, úniques, irrepetibles, com les imatges que ens
oferiria un calidoscopi en girar-lo. Es tracta, doncs, d’un catàleg de dones,
ordenat per rigorós ordre alfabètic, des de la A d’Angèlica fins a la Z de Zina,
però no a la manera d’un Don Giovanni qualsevol, sinó d’un home honest i
“enamorat” –en el sentit més ampli de la paraula– de la dona en què pensa, que recorda,
imagina, crea i, finalment, retrata. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Al llarg
d’aquests 39 relats trobem dones emblemàtiques de la literatura universal, com són
Antígona, Beatrice, Helena o Ofèlia. Dones extretes de la Història, moltes de
les quals conviuen en la frontera entre realitat i llegenda, com ara Joana
d’Arc, Nefertiti o Teodora de Bizanci. Dones que l’autor ha conegut al llarg de
la seua vida i que per alguna o altra raó s’han quedat per sempre en la seua
memòria: la seua àvia materna, Elvira Capizzi; l’editora Elvira Sellerio, amb
qui publicà <i>La strage dimenticata </i>i <i>L’estació de la caça</i>; el seu primer amor,
Maria, o Ingrid, aquella estudiant sueca de qui va agafar prestat el nom i la
nacionalitat per crear l’amiga estrangera del comissari Montalbano. I dones de
les quals li han parlat amics i coneguts i que ell s’ha encarregat de
literaturitzar, o, fins i tot, que nasqueren directament com a personatges de
conte, com per exemple Pucci, Sofia, Úrsula o Xènia. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Totes aquestes
dones, clàssiques, conegudes o anònimes, en mans de Camilleri adquireixen altres
matisos, noves dimensions. Conte a conte, nom a nom, l’autor s’agenolla als
peus de totes aquestes dames per rendir-los, una a una, el seu merescut
homenatge. Els problemes de visió que arrossega els darrers anys el van obligar
a dictar aquesta història d’històries a la dona més important de la seua vida:
la seua esposa, amb qui comparteix vida i literatura des de fa quasi sis
dècades. Aquest contratemps –o potser en aquest cas ha estat un avantatge– ha propiciat
un llibre íntim, delicat i mesurat, que ens arriba als lectors com si el mateix
Camilleri ens el xiuxiuejara a cau d’orella. En definitiva, <i>Dones </i>té els tres ingredients que fan
que un plat esdevinga obra d’art: cuit a foc lent, lentíssim; una matèria
primera exquisida, la que dona tota una vida d’experiències i coneixences, i
molt d’amor i afecte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><span lang="CA">Dones</span></i><span lang="CA" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: justify;">, a més, és la manera de respondre de Camilleri davant del que considera un
fracàs de la societat italiana, que l’any 2013 es va veure obligada a aprovar
una llei contra el “feminicidi”, per la quantitat de casos registrats de
violència de gènere. </span><br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ressenya publicada en el núm. 46</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">de la revista <a href="http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero46completo/revista-46.pdf">Lletres Valencianes</a></span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-23255248194130775852016-06-16T11:08:00.000+02:002016-06-29T11:36:44.825+02:00Campanya Llegir en valencià 2016: "Les nostres cançons" <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr7J06C8oT87v5vXq8OLGmOpUjytxx98_snZctZTUIOvMzcQpS7wBSE3ytbuH7Uy5Q1t3c-0JYLarrK66RWSMOH9LwZBdyHE39buIrFRJ8W5iuYxtfDhq3Vps_opCG6YWrITJylaIZByaS/s1600/IMG-20160615-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr7J06C8oT87v5vXq8OLGmOpUjytxx98_snZctZTUIOvMzcQpS7wBSE3ytbuH7Uy5Q1t3c-0JYLarrK66RWSMOH9LwZBdyHE39buIrFRJ8W5iuYxtfDhq3Vps_opCG6YWrITJylaIZByaS/s400/IMG-20160615-WA0003.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després d'aquell màgic 13 de novembre en què vaig arreplegar el Premi Ibn Jafadja de Poesia, ahir vaig tornar a la Sala Rex Natura d'Alzira per conèixer la meua nova criatura (literària): <i>Mariola</i> i, també, per donar a conèixer la meua criatura (de carn i ossos): Júlia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que ahir es presentava la nova campanya "Llegir en Valencià" de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, que s'inicia aquest diumenge amb el llibre <i>Una casa que fa cantonet</i> de Teresa Broseta amb la compra del diari Levante. Després vindran els "contes que canten" -sí, perquè enguany el tema són les cançons populars valencianes- d'Isabel Canet, Josep Franco, Carles Cortés, Enric Lluch, Pepa Guardiola, Vicent Usó, Anna Moner, Silvestre Vilaplana, Àngels Gregori i de la que açò escriu. Totes les cançons s'arreplegaran en un CD al que Paco Muñoz posa veu i sentiments. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUpl4rJ7xkF-L1nl0Q66DXCBM9po1416i09gRrq0C91lyCtyV9DLU1cgFODbPAxgq7lWGlFQKX97_fHIMJt7dDLBt9gP4WmnU8mCxmkHT0rWPlcVMuFw3wARe-VSpSEdaUuvKzdxwcjq8x/s1600/IMG-20160615-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUpl4rJ7xkF-L1nl0Q66DXCBM9po1416i09gRrq0C91lyCtyV9DLU1cgFODbPAxgq7lWGlFQKX97_fHIMJt7dDLBt9gP4WmnU8mCxmkHT0rWPlcVMuFw3wARe-VSpSEdaUuvKzdxwcjq8x/s400/IMG-20160615-WA0004.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La meua història està ambientada a Cocentaina i ha estat creada a partir de la cançó popular "Serra de Mariola". Sense desvelar massa detalls puc dir-vos que narra la història d’amor entre Màrius i Aitana que </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">dóna com a fruit el naixement de Mariola, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">una xiqueta preciosa i ben simpàtica, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">però sobretot, molt valenta. Mariola </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pateix una malaltia greu, però ella, com </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les heroïnes de les llegendes, no es deixa </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">véncer mai per la por. Si les heroïnes </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">tenen panteres, ella té un gat que sempre </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">l’acompanya. I si les heroïnes lluiten </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">contra emperadors malvats, Mariola </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">lluita contra el pas del temps que l’amenaça, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">sense perdre mai el seu somriure </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">fantàstic. La podreu adquirir només per 1 € amb la compra del diari Levante, el 23 de juliol o amb la compra del diari Información el 6 d'agost. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Algunes fotos de l'acte:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7MTzz7giNoWK5XiAsG_1sCE1BwyoDhQlSLrqZtz1_1R2of0ODQz7TpFEo32hgo2zs_6oVTF-SvC2UYXPV9jFuxYd4XmvBMHMmfpZKNI1o4NuV3_KwG05wwJl8gIrswE3V6Gld3LPyDj9W/s1600/IMG-20160615-WA0015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7MTzz7giNoWK5XiAsG_1sCE1BwyoDhQlSLrqZtz1_1R2of0ODQz7TpFEo32hgo2zs_6oVTF-SvC2UYXPV9jFuxYd4XmvBMHMmfpZKNI1o4NuV3_KwG05wwJl8gIrswE3V6Gld3LPyDj9W/s400/IMG-20160615-WA0015.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDWCHzP7gHRCEPVnfCLiDc5zgrqwq415hTBYReT7gbci2nK2edWHFhr_NPq62BQNRON2HKf7ksEeMO7BPlq9pPyIWfHe4EMTm6y5JBRigv1AUJcxOondJfZu-w19-KmPgtPIng7fX_1SgI/s1600/IMG_3687-1024x683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDWCHzP7gHRCEPVnfCLiDc5zgrqwq415hTBYReT7gbci2nK2edWHFhr_NPq62BQNRON2HKf7ksEeMO7BPlq9pPyIWfHe4EMTm6y5JBRigv1AUJcxOondJfZu-w19-KmPgtPIng7fX_1SgI/s400/IMG_3687-1024x683.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQowmBoT8OgZYZkCvowuELo6xLmTEVz6EFvdorBMaUuqr7O_VP3T-lBw1FhO6Lu2xc7zUjjRLDtij7slmVGnXZQ69gf6NGOI4-uDQHCdP61COu1p90YDY6HYBFqeQ7IbrQDSF6V6wAHRJF/s1600/IMG-20160615-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQowmBoT8OgZYZkCvowuELo6xLmTEVz6EFvdorBMaUuqr7O_VP3T-lBw1FhO6Lu2xc7zUjjRLDtij7slmVGnXZQ69gf6NGOI4-uDQHCdP61COu1p90YDY6HYBFqeQ7IbrQDSF6V6wAHRJF/s400/IMG-20160615-WA0007.jpg" width="225" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAl0Sn0z-3yE2wUum7S7sh6uXACVP5Or0ZrisP3A1RzOOs5FQ-CcmxDRZhPh3LHbcaEbapOtUqVoCqKo5QVTxRFVEcoU3oMatEx6LguRM_RONRptz80DmR_IafeC9TfXFd9gUab1sZbQaU/s1600/Campanya+Llegir+2016+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAl0Sn0z-3yE2wUum7S7sh6uXACVP5Or0ZrisP3A1RzOOs5FQ-CcmxDRZhPh3LHbcaEbapOtUqVoCqKo5QVTxRFVEcoU3oMatEx6LguRM_RONRptz80DmR_IafeC9TfXFd9gUab1sZbQaU/s400/Campanya+Llegir+2016+2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmYObL7D3Q1Rnr7JT45gcXRI5h1N6-WeV8bpRgSh-ZKNAIzA5zUBa3xTaB1OM64jBG9W2lXnekjrelv3-RdArHq6ED-xS2JaDPxD8E-LI81IWaxosSfFKOwiy1Vko_y_OxCwqGxYS4Sngp/s1600/Campanya+Llegir+2016+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmYObL7D3Q1Rnr7JT45gcXRI5h1N6-WeV8bpRgSh-ZKNAIzA5zUBa3xTaB1OM64jBG9W2lXnekjrelv3-RdArHq6ED-xS2JaDPxD8E-LI81IWaxosSfFKOwiy1Vko_y_OxCwqGxYS4Sngp/s400/Campanya+Llegir+2016+3.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoK49ifQkJVGdlBDupL2HL9SDjMgCRghiur4f2ogeRcCI_zcA5wTin8o8DgMcFnNk_w6irBfdIiOnB0jm-tsE9Gv6HZ6DFyeijVswMBhWgz5CZbGuwK6D6GJCdLulWbw15TwXPqGWXMn67/s1600/IMG-20160615-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoK49ifQkJVGdlBDupL2HL9SDjMgCRghiur4f2ogeRcCI_zcA5wTin8o8DgMcFnNk_w6irBfdIiOnB0jm-tsE9Gv6HZ6DFyeijVswMBhWgz5CZbGuwK6D6GJCdLulWbw15TwXPqGWXMn67/s400/IMG-20160615-WA0006.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-17858180280139978652016-05-13T11:35:00.001+02:002016-06-29T11:38:09.995+02:00Infinitamant: Entrevista amb Puri Naya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4p01gcSl3BJK1CmKw1usjwlASebaN0NCZVM_u2nzkIAMIf6jeOecZnpIo_7Ydsf3vZxzuFIIuvx1_BsaSAoOwQlQLAfYgyUXfxjVDlnuYh707YaGa_s1C-yvUVORyJHdfGsg3ri_jjBVj/s1600/IMG-20160504-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4p01gcSl3BJK1CmKw1usjwlASebaN0NCZVM_u2nzkIAMIf6jeOecZnpIo_7Ydsf3vZxzuFIIuvx1_BsaSAoOwQlQLAfYgyUXfxjVDlnuYh707YaGa_s1C-yvUVORyJHdfGsg3ri_jjBVj/s400/IMG-20160504-WA0006.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La periodista Puri Naya m'entrevistà ahir al programa 7 Dies de Tele7 Safor per parlar del meu primer poemari, <i><b>Infinitamant</b></i>, recentment publicat per Bromera Edicions i guardonat amb el X Premi Ibn Jafadja dels Premis d'Alzira el passat novembre. Si us ve de gust escoltar-la només heu de prémer el "play". </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/166350930" webkitallowfullscreen="" width="480"></iframe></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-33774989968367972342016-05-06T09:37:00.002+02:002016-05-06T09:37:46.169+02:00"Infinitamant" a Silla <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9NwrW7NIhmvCQ0tUcGBEL2IkmfSZT5yNNdLD10J-S0oP_DqrKBN2KguYFasrqLMEFeOvip4LoZsMBMFt4mAniMKvinebbTtPorR1khYtGv71qr5w6HEh_-6Q_wyonewqrTobWwzgveEqf/s1600/IMG-20160506-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9NwrW7NIhmvCQ0tUcGBEL2IkmfSZT5yNNdLD10J-S0oP_DqrKBN2KguYFasrqLMEFeOvip4LoZsMBMFt4mAniMKvinebbTtPorR1khYtGv71qr5w6HEh_-6Q_wyonewqrTobWwzgveEqf/s400/IMG-20160506-WA0014.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ahir vam presentar "Infinitamant" a Silla. Finalment no va poder ser al pati de la Torre Musulmana perquè plovisquejava, així que ho férem a la Nau de Cultura. Vicent Carbonell introduí l'acte llegint algunes línies del pròleg del llibre fet pel poeta i amic catarrogí Ramon Guillem:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaTNz64inZeoVHRMXPWORG_1I7wFM49Y2EK8oJxmlnINjK3CF0uq8TfCc_P2EWuN7-MkymwE6r4SIWWRH8JZdd8r6d41K9y3IChbHUODMLetTpH9f3ofpnyCmVkZ737KuDszsyGNGM6d-L/s1600/IMG-20160506-WA0011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaTNz64inZeoVHRMXPWORG_1I7wFM49Y2EK8oJxmlnINjK3CF0uq8TfCc_P2EWuN7-MkymwE6r4SIWWRH8JZdd8r6d41K9y3IChbHUODMLetTpH9f3ofpnyCmVkZ737KuDszsyGNGM6d-L/s320/IMG-20160506-WA0011.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>"Un llibre que ens presenta una nova veu per a la poesia i que esperem que serà per a quedar-s’hi. Uns versos que aposten per la claredat expressiva. Uns poemes que s’encasten de ple en la tradició lírica amorosa: perquè si l’amor és una de les respostes possibles que la humanitat va crear per a enfrontar-se a la mort, tots sabem que també és aquest un dels propòsits de la poesia."</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ivan Brull ens dedicava unes paraules precioses, a mi i al llibre, que espere que m'envie per tornar a rellegir amb calma, sense la colpidora emoció del moment. Com ell ben digué es tracta d'uns apunts vitals, escrits des de la innocència; uns versos senzills i pulcres que descriuen un moviment de caiguda; uns poemes que encara cremen per la proximitat dels sentiments...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMxJnV4_ZBww1zlM4wct5Uylwasb9JViZVFM8LX3LIC8TpBNeu8lCL065OskI9u1XVRRrlBrY3I16Kc5B3fUb_QqWL5f4xnD_T6cXV57TKocPHcZcUMJ-FWUkN6QLLoT-Sp20U-1iy-uXf/s1600/IMG-20160506-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMxJnV4_ZBww1zlM4wct5Uylwasb9JViZVFM8LX3LIC8TpBNeu8lCL065OskI9u1XVRRrlBrY3I16Kc5B3fUb_QqWL5f4xnD_T6cXV57TKocPHcZcUMJ-FWUkN6QLLoT-Sp20U-1iy-uXf/s400/IMG-20160506-WA0002.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I jo vaig parlar una mica de la meua trajectòria poètica, de com es va gestar el llibre, dels símbols que es repeteixen com la revolta obsessiva de l'infinit, de la màgia numèrica que s'hi amaga... i vaig llegir poemes. Perquè com un dia em digué el poeta Ramon Guillem, els poemes no s'han d'explicar, s'han de llegir i, sobretot, sentir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVPkWaUvhcsS7nbeNPmcjWZTow3M9CQy60AAngjE2x21rThKrm_W7-pkDB2ffksYLK8P6EbB5WMc1lLeGgEy1BMa9cRVbJWzHfwU3xc4aeJMQRI8bLyFMej6ibcfn9dA2YEdFY8qkpPcxO/s1600/IMG-20160506-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVPkWaUvhcsS7nbeNPmcjWZTow3M9CQy60AAngjE2x21rThKrm_W7-pkDB2ffksYLK8P6EbB5WMc1lLeGgEy1BMa9cRVbJWzHfwU3xc4aeJMQRI8bLyFMej6ibcfn9dA2YEdFY8qkpPcxO/s400/IMG-20160506-WA0016.jpg" width="225" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>POR</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recordes que una vesprada </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">–potser era un matí o una nit, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amb tu mai vaig saber llegir les hores– </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">et vaig demanar que no em condemnares </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">als llimbs de les persones oblidades? </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tinc por. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No una sola por, sinó moltes pors. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por d’habitar algun dia aquest lloc </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que jo mateixa vaig inventar. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por que em deixes de voler com em volies. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por de quedar-me sola estimant-nos. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por de naufragar sense tu. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por de no saber vèncer el monstre que m’habita. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por que siga massa tard. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Por a la por...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihtS2oHa-S6j176p1_xYUSyAqPEKYNfqz30c9rcLz7fbWVZ-G4whl8_IQD2lYdMIIcwuWMXylQK_IwqNjpmNyWBGQC7yVsCd3HlCJXoEpoLQCSNBM8GSWZdgd6qN84kJjE4ow8Kp9-5Pg-/s1600/IMG-20160506-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihtS2oHa-S6j176p1_xYUSyAqPEKYNfqz30c9rcLz7fbWVZ-G4whl8_IQD2lYdMIIcwuWMXylQK_IwqNjpmNyWBGQC7yVsCd3HlCJXoEpoLQCSNBM8GSWZdgd6qN84kJjE4ow8Kp9-5Pg-/s400/IMG-20160506-WA0012.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh69q_YAwXhObkawH5wJ1LLJ_gGwCXGHI5cnHg2CcJXbL5sTWD9SJmJzTlc45q0s8MAQp_uMpD90DGhEXLpiGdc2kvKRIM6MSRdpZjma0d5FmZxCeBe_Mwd5NO-WnUoLuPudIOfkdmNSf1E/s1600/IMG-20160506-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh69q_YAwXhObkawH5wJ1LLJ_gGwCXGHI5cnHg2CcJXbL5sTWD9SJmJzTlc45q0s8MAQp_uMpD90DGhEXLpiGdc2kvKRIM6MSRdpZjma0d5FmZxCeBe_Mwd5NO-WnUoLuPudIOfkdmNSf1E/s400/IMG-20160506-WA0008.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIoTTfOhm7OB9tpjeMHh8QUjWcIjpVsINoyaouHGSwlKVncuskgtSKAc2cj3V6jO2KJwvw4P765P1jfTRSMRbxbVDJPww-xllIgyn7ZNrRbUxO1JZv1QmMPBRAltX6G_snWMhck4yHFMCz/s1600/IMG-20160506-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIoTTfOhm7OB9tpjeMHh8QUjWcIjpVsINoyaouHGSwlKVncuskgtSKAc2cj3V6jO2KJwvw4P765P1jfTRSMRbxbVDJPww-xllIgyn7ZNrRbUxO1JZv1QmMPBRAltX6G_snWMhck4yHFMCz/s320/IMG-20160506-WA0004.jpg" width="180" /></a></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-26458826129548909632016-05-04T11:12:00.001+02:002016-05-04T11:14:48.116+02:00Fira del Llibre 2016. Entrevista amb Manolo Gil.<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entrevista amb Manolo Gil a la <b>Fira del Llibre de València</b> per parlar del meu poemari <b>"Infinitamant",</b> que acaba de publicar Bromera Edicions i que va merèixer el X Premi Ibn Jafadja de Poesia el passat mes de novembre.</span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/mdPpRk6QNuw?list=PLl_aTTSBgI3tsjLrItTkqhmX8qOp3-BF-" width="480"></iframe></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-59139400557782090112016-04-20T12:55:00.001+02:002016-04-20T12:55:57.198+02:00ENTRE DONES<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY3XL0OvmpOtKUTczMmbsV8u1qmQi442EEK-Ts1yIefnP6XIDbRIJ4yROeXm-Yn69Ux1CDGNBUSKLjMKVaETowc0-Q-Dj7YSvdmD8U6LM1FdUpqUWdf49OmrV_EXGWBCwdG-KoqRJNeaCQ/s1600/Entre+dones+foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY3XL0OvmpOtKUTczMmbsV8u1qmQi442EEK-Ts1yIefnP6XIDbRIJ4yROeXm-Yn69Ux1CDGNBUSKLjMKVaETowc0-Q-Dj7YSvdmD8U6LM1FdUpqUWdf49OmrV_EXGWBCwdG-KoqRJNeaCQ/s400/Entre+dones+foto.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Foto: Jesús Císcar</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fantàstic reportatge d'Adolf Beltran en <b>eldiario.es</b> a propòsit del llibre "Entre dones" que acaba de publicar l'editorial Balandra i que es presentarà a la Fira del Llibre de València (Sala Museu 1) el divendres 22 d'abril a les 18.00 h. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy3tIMSKThPb1H2QYZYt3jggFESUfPuuXBoZVp2FEFuKSfgaSyRvTD6SbcloXkc3CAfd7drQ585l0XJPZLIWuHFHY2BgcpyNWw2CuWA9IR6SSac1OtokvCTUmqlQmQazjC_MAnVdyG-j9J/s1600/Invitaci%25C3%25B3+Entre+dones+%2528Fira+VLC%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy3tIMSKThPb1H2QYZYt3jggFESUfPuuXBoZVp2FEFuKSfgaSyRvTD6SbcloXkc3CAfd7drQ585l0XJPZLIWuHFHY2BgcpyNWw2CuWA9IR6SSac1OtokvCTUmqlQmQazjC_MAnVdyG-j9J/s400/Invitaci%25C3%25B3+Entre+dones+%2528Fira+VLC%2529.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Reescric les paraules que fan referència al meu relat, per llegir l'article sencer només heu de clicar sobre la paraula <a href="http://www.eldiario.es/cv/firadelllibre/Llibres-escriptores-Cultura-Fira_del_Llibre_6_506809327.html">"enllaç"</a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"Mercè Climent apunta que, entre un conjunt de relats “molt descriptius i psicològics” com ho són els del volum, la seua narració, titulada ‘La d’arrels fortes i perennes’, té una inspiració autobiogràfica. Tant és així que la filla no nascuda descriu des del ventre de la mare les experiències d’un embaràs que l’escriptora ha viscut en paral·lel al relat sense saber, quan el va començar, que el que espera és efectivament una xiqueta."</span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-3527094298699035802016-04-15T11:04:00.000+02:002016-06-29T11:05:57.788+02:00El buscador de contes<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDti9lfuDYUPx1CtORzmkm1vsVCXXq2fdMPazN8kj92SfE2C9efkbHvv0bjuOmOCczdLNgoWaBOCxw2jChkZJZkLiAE095Vt4Lv73_FcxXpFqMjqprXNACQr9UiEKI_DDMnncoPhhcMXZ2/s1600/El+buscador.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDti9lfuDYUPx1CtORzmkm1vsVCXXq2fdMPazN8kj92SfE2C9efkbHvv0bjuOmOCczdLNgoWaBOCxw2jChkZJZkLiAE095Vt4Lv73_FcxXpFqMjqprXNACQr9UiEKI_DDMnncoPhhcMXZ2/s400/El+buscador.jpg" width="252" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoBlockText" style="margin: 0cm -4.55pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin: 0cm -4.55pt 0.0001pt 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Títol: <i>El
buscador de contes <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Autor/autora: Jordi Raül Verdú<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Il·lustracions: Marc Bou<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Col·lecció: «El Micalet Galàctic»<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pàgines / ISBN / Preu: 112 / 978-84-9026-530-7
/ 8,20 €<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Editorial / Ciutat / Any: Bromera / Alzira /
2015<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">RESSENYA <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De vegades perdre
una persona major no és solament quedar-se sense ella, també significa perdre
les seues històries, rondalles i contarelles. Ximet, com molts altres xiquets
d’ara i d’abans, ha crescut acaronat per tots aquests relats plens d’aventures
fantàstiques i divertides al final de les quals sempre hi ha una lliçó
esperant-nos. Ara que el seu iaio ja no hi és, ha decidit emprendre un viatge pels
pobles del voltant i buscar-ne històries noves. Sap que amb aquesta tasca
importantíssima ja no es perdran, quedaran per sempre escrites perquè d’altres
xiquets –o no tan xiquets– continuen gaudint-ne.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La màgia es barreja
sense previ avís amb la realitat durant aquest viatge per les comarques de
l’Alcoià, el Comtat i les Marines. Al llarg de les cinc rondalles que s’hi
apleguen –<i>Joan l’Ase</i>, <i>L’amor de les tres taronges</i>, <i>La xica de Turballos</i>, <i>Les filles del Tio Furrier de Famorca</i> i <i>El burro de les taronges</i>– trobarem
animals molt astuts que parlen i humans que són molt “animals”, xiques lletges
que es fan guapes i guapes que es fan lletges, reis de la selva molt covards i
animalons convertits en mostres, personatges que han d’afrontar dures proves a
canvi d’un amor total... I tot amb el llenguatge àgil i divertit, ric en
refranys i dites populars, amb què ens té acostumats Jordi Raül Verdú i les
il·lustracions tan expressives i suggeridores de Marc Bou. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ressenya publicada en el núm. 44</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">de la revista <a href="http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero44completo/revista-44.pdf">Lletres Valencianes</a></span></span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-19330969223883116362016-03-08T17:53:00.000+01:002016-03-08T17:53:20.549+01:00Nou projecte editorial en femení<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2XZCwNCtvsjR4hPgjsej7ukUjihxg6LGyWmI0HkQT_Ewq5OoWv6fvK-d4HZyOJ39_gJRnGjH6Hr2mBc9QRio_9fpRncgey42DFGyjFFNj89rZGO60I6AaTwUPVxuvGOJ9Mq2KSeW9N2yU/s1600/Balandra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2XZCwNCtvsjR4hPgjsej7ukUjihxg6LGyWmI0HkQT_Ewq5OoWv6fvK-d4HZyOJ39_gJRnGjH6Hr2mBc9QRio_9fpRncgey42DFGyjFFNj89rZGO60I6AaTwUPVxuvGOJ9Mq2KSeW9N2yU/s400/Balandra.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aprofitant que hui és el </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: purple;">Dia de la Dona</span></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, l'editorial Balandra ha anunciat que en el mes d'abril publicarà un nou títol a la col·lecció </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Literatures</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, una recopilació de relats d’una selecció de les millors narradores del panorama literari actual. Això ho diu Àfrica Ramírez, l'editora, no jo. I quina responsabilitat! Però sobretot quin immens orgull compartir llibre i projecte amb aquestes nou dones extraordinàries, companyes i amigues: Núria Cadenes, Isabel Canet, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Anna Moner, Lliris Picó, Carme Manuel i Raquel Ricart.</span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-80434263000082215862016-02-20T12:16:00.001+01:002016-02-20T12:16:22.535+01:00El carrer els jocs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPOH8Jy4Pnqjluj6TgWjPmH7RQb7utRjdMLAbFkqoyhuy_2wH3jgU6Wz7Mn5QdGFzKZ_eegSe8SQQh71hkAG3t1Zy_VtDN2Ldys1fJ1GZGG-NzcjucP6jt8Xnu9gs96KSN3XwTb1ovDfuR/s1600/Falla+corea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPOH8Jy4Pnqjluj6TgWjPmH7RQb7utRjdMLAbFkqoyhuy_2wH3jgU6Wz7Mn5QdGFzKZ_eegSe8SQQh71hkAG3t1Zy_VtDN2Ldys1fJ1GZGG-NzcjucP6jt8Xnu9gs96KSN3XwTb1ovDfuR/s400/Falla+corea.jpg" width="283" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No fa tant de temps, els xiquets eixien al carrer a jugar. Ai las! Els jocs al carrer i el carrer dels jocs. Ara, però, a les ciutats i als pobles grans l’augment de cotxes i el tipus d’edificació s’han encarregat d’empresonar la infantesa als pisos, dotats, això sí, de qualsevol tipus de tecnologia amb capacitat per distraure’ns un bon grapat d’hores.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recorde que va ser als carrers de Muro on vaig dibuixar el meu primer sambori –enxanc que li dèiem nosaltres– que aniria perfeccionant, juntament amb la punteria i l’equilibri. També mon pare ens va ensenyar a mi i als meus germans a jugar a Cagalló tornaló, un joc divertidíssim amb el to just d’escatologia que tot bon valencià aprecia. I és que els jocs, com a qualsevol tradició, s’heretava de pares a fills i s’estenien com la bromera. Curiosament a tots els pobles valencians es jugava als mateixos jocs, de vegades amb noms diferents. Com no, vaig fer navegar al llavador tots i cadascun dels vaixells de fusta que construïa amb escorça de pi. Tanmateix, un dia un cotxe em va envestir mentre patinava pels carrers buits i vaig saber que alguna cosa estava canviant. Pel moment era només un cotxe, però vindrien d’altres, molts altres. I és que el poble s’expandia sense remei. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jugar al carrer ens permetia relacionar-nos amb altres xiquets (de totes les edats) i també amb les seues famílies. Tots ens coneixíem al carrer i podíem confiar els uns amb els altres. Érem com una gran família. També ens permetia relacionar-nos amb el nostre entorn i conèixer-lo d’allò més bé: el tipus de vegetació, els cants de les aus, els diferents animalons, els paratges, les muntanyes... El carrer ens feia oblidar-nos de capricis innecessaris o de gelosies entre germans. Podem donar gràcies de tenir encara uns pocs jardins d’asfalt o parcs de ciutats, on els xiquets fan cua per pujar a un tobogan o es gronxen de manera obsessiva al crit de “més alt!, més alt!”. Amb l’entrada tan precoç dels xiquets a l’institut, l’únic “carrer” de jocs que els quedava –el pati de l’escola– també ha desaparegut. Els xiquets es veuen forçats a convertir-se en adolescents i el verb jugar passa a ser tan sols un exemple de verb de la primera conjugació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jugar és tan antic com la vida mateixa. Des que un ésser humà naix, comença a fer-ho. Jugar ens permet (també a molts animals) assajar certes conductes socials, adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores i afectives. El joc implica, a més, gust i plaer, mai obligació de cap tipus, ni de temps ni d’espai. Són moltes les teories sobre l’origen del joc: fisiològiques, psicoanalítiques, d’autoexpressió, antropològiques, culturals, socials, cognitives, ecològiques... I molts els autors que n’han parlat: Herbert Spencer, Karl Gross, Stanley Hall, Shiller, Moritz Lazarus, Sigmund Freud, Jean Piaget, Jerome Bruner... Però el que és evident és que el joc revela en l’home una manifestació de llibertat. La conducta lúdica és la que permet a l’home expressar lliurement la seua personalitat, per més que haja d’estar subjecte a una sèrie de normes, les quals de cap manera coarten aquesta llibertat. L’individu, en abandonar-se a la realització d’una activitat plaent, oblida les seues tensions i exterioritza el seu més profund sentir i, en definitiva, la seua manera de ser, les seues emocions i sentiments més ocults.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense adonar-te’n, et vas fent gran i t’oblides de jugar, i un dia llegeixes Rayuela de Julio Cortázar i t’emociones recordant-te quan dibuixaves números i línies de clarió al carrer, quan llençaves la pedra més redona i plana que havies pogut trobar, ara a un número ara a l’altre, i avançaves coix-coix fins al cel, fins a la infantesa perduda. No solament la teua, sinó la dels xiquets d’ara i la de tots els que han de venir. </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Escrit publicat al Llibret de la Falla</div>
<div style="text-align: right;">
Sagrada Família Corea de Gandia 2016</div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-71485555127218677772016-02-10T12:31:00.000+01:002016-02-20T15:17:29.780+01:00Ens llancem a l'aventura editorial: naix Lletra Impresa Edicions<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNyVyAAEEns4FFaYzy8WT8x4BzAALpXEw5Nxhc4SGGK-4h4z2ZbqIrskTvBP-XptKg-we7yLPCKtLe9dnOOyk56kCT7yj4SiVSKjaTRoMHZ5-iGas6KkBNoqo8qfTce8YwRjVS8K-UZlPX/s1600/Merc%25C3%25A8+Climent+i+Juli+Capilla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNyVyAAEEns4FFaYzy8WT8x4BzAALpXEw5Nxhc4SGGK-4h4z2ZbqIrskTvBP-XptKg-we7yLPCKtLe9dnOOyk56kCT7yj4SiVSKjaTRoMHZ5-iGas6KkBNoqo8qfTce8YwRjVS8K-UZlPX/s400/Merc%25C3%25A8+Climent+i+Juli+Capilla.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Juli Capilla i jo ens aventurem amb un nou segell editorial: <b>Lletra Impresa Edicions</b>. Es tracta d'una e<b>ditorial en llengua catalana i de qualitat </b>que aspira a proveir als lectors de totes les edats de llibres, especialment literaris, perquè els formen i els entretinguen alhora. I amb aquest fi, veuen la llum dues col·leccions de narrativa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La primera, <b>“Ovidianes”</b>, és una col·lecció que pretén traure a la llum veus inèdites i de qualitat que encara no han tingut l’oportunitat de donar-se a conèixer. El nom de la col·lecció és un doble homenatge a dos clàssics incontestables. D’una banda, a Publius Ovidius Naso, Ovidi, prolífic poeta romà, autor de les <i>Metamorphoses </i>i l’<i>Ars amatoria</i>, entre altres obres. I de l’altra, a l’inoblidable Ovidi Montllor, actor, cantant, rapsode i poeta alcoià. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La segona de les col·leccions, <b>“Mythos”</b>, s’adreça als més menuts i pretén recuperar i difondre llegendes valencianes sovint no massa conegudes o que no s’han difós com cal, un patrimoni cultural que a hores d’ara es troba en perill d’extinció, o que, si més no, ocupa cada vegada menys espai en la vida diària dels nostres xiquets i xiquetes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La filosofia de l’editorial és treballar a poc a poc, però amb cura. Anirem a pams, perquè sabem que som una editorial menuda. Però també pensem que ens trobem en un moment propici, d’expansió de la lectura en valencià. I, si no fos el cas, hauríem d’aspirar a això, a ampliar el ventall de lectors en català. Al País Valencià cal que llegim més, i fer-ho en la llengua pròpia. <b>El que pretenem és sumar, afegir-nos a la resta d’editors valencians, que són amics</b>, i també als catalans i illencs, els nous i els de tota la vida, els quals han contribuït a la normalització de la llengua. Ací, tothom hi té cabuda. Cal que augmentem el percentatge de lectors en català. Pensem que és possible. I cal fer-ho entre tots.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lletra Impresa Edicions és una projecte d’il·lusió al servei dels lectors i les lectores de tot el país. <b>Ha nascut a Gandia, al si de les Comarques Centrals Valencianes</b>, i el seu àmbit natural d’actuació és el valencià, però tenim una vocació íntegra i transfronterera, clarament de país. I per això mirarem, en la mesura de les nostres possibilitats, d’eixamplar horitzons cap als lectors i les lectores de més enllà del País Valencià: per Catalunya, les Illes, la Franja d’Aragó, la Catalunya-Nord, l’Alguer; per a tota la gent que forma part de la comunitat de parla catalana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El nom de l’editorial, Lletra Impresa, tampoc no és casual. <b>Volem reivindicar el paper de l’edició tradicional</b>. La que es fa en paper, la que valora la feina acurada i ben feta, la que implica a escriptors, il·lustradors i al públic. No estem en contra de l’edició digital, però el llibre com a objecte que es pot tocar, olorar, sentir, veure, subratllar a llapis... és insubstituïble, i en alguns gèneres fins i tot m’atreviria a dir que l’edició en paper és del tot imprescindible. El bon editor és aquell qui es preocupa pel llibre, però també el que atén les necessitats de l’escriptor, el que l’aconsella però també el que respecta la seua llibertat d’elecció com a creador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg81jHd2TpTyDNzmPeqwT9S1KOEuyf2tWKzb0X4_W9id3-IgQcwVO-wHaanQkhH394hXJJkVTfxYwXo8nNASBuuxku9wT7TFEu6iKgmFFIWqZ7cz70GKYyvvEouqfOwpMrOvrYhaqG_zPGP/s1600/Portada+Capvespre+jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg81jHd2TpTyDNzmPeqwT9S1KOEuyf2tWKzb0X4_W9id3-IgQcwVO-wHaanQkhH394hXJJkVTfxYwXo8nNASBuuxku9wT7TFEu6iKgmFFIWqZ7cz70GKYyvvEouqfOwpMrOvrYhaqG_zPGP/s400/Portada+Capvespre+jpg.jpg" width="255" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El primer número de la col·lecció “Ovidianes” de narrativa es titula </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><b>Capvespre </b></i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i és obra de J</span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">osep Bertomeu Moll</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> (Dénia, 1950), llibreter, bibliotecari i crític literari de les revistes </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">L’Aiguadolç</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Caràcters </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">L’Espill</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Capvespre </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">és una novel·la ambientada en la València de les acaballes del franquisme en què els personatges tot just comencen a forjar-se com a adults. La lluita política, el descobriment de l’amor –i del sexe–, la il·lusió per una vida millor, la fascinació per la literatura, la música, el cinema, etc., constitueixen les constants vitals d’uns joves que mostren moltes conviccions però també molts dubtes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per aquesta novel·la circular i polièdrica passen alguns dels personatges més destacats del segle XX: lletraferits com ara Miguel Hernández, Juan Gil Albert, Max Aub o Vicent Andrés Estellés; pintors, actors i músics com Josep Renau, Nino Bravo, Lluís Miquel i els 4Z, els Beatles, Miles Davis, Raimon, Paco Ibáñez... I d’altres figures històriques destacades: el Che Guevara, Fidel Castro, Santiago Carrillo, Antonio Palomares, Salvador Puig Antich...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb un llenguatge exquisit, no exempt de poeticitat, <i>Capvespre </i>és una novel·la commovedora, indispensable si volem tastar de primera mà una època tan miserable com fascinant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els dos primers títols de “Mythos”, la col·lecció per a infants, veuran la llum ben aviat, entre el mesos de febrer i abril. Són <i><b>El Tio de la Porra</b></i>, de Juli Capilla, i <i><b>El Misteri dels Reis d’Orient</b></i>, escrita per mi. Tots dos llibres tracten personatges molt populars i volguts a la comarca de la Safor i de l’Alcoià. El Tio de la Porra és especialment estimat pels infants de Gandia, Bellreguard, Oliva i Ador, ja que cada any els anuncia l’inici de la Fira i les Festes, i els trau literalment de l’escola, o de l’institut. I els Reis d’Orient, per bé que són popularment coneguts a gran part de la península ibèrica, tenen una especificitat singular a la ciutat d’Alcoi, on se celebra la cavalcada de Reis més antiga del món. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquests dos llibres infantils estan il·lustrats per dos dibuixants valencians de molt de prestigi. D’una banda, <b>Toni Cabo</b> (València, 1965) ha il·lustrat <i>El Tio de la Porra</i>. Toni Cabo té una llarga trajectòria com a autor de còmic i il·lustrador de revistes infantils com ara <i>Camacuc</i>, <i>Tretzevents </i>i <i>Esquitx</i>. El seu <i>Boro, Moro y Puromoro</i> va obtindre el guardó al millor còmic editat al País Valencià l’any passat. I, per la seua part, <b>Fran Parrenyo</b> (Alcoi, 1981) està preparant les il·lustracions d’<i>El Misteri dels Reis d’Orient</i>. Parrenyo té una obra ja reconeguda a pesar de la seua joventut. Ha practicat la il·lustració publicitària i el cartellisme, i s’ha especialitzat darrerament en la il·lustració editorial, en l’àmbit nacional i internacional, a més de fer classes dins del màster d’il·lustració a la Coco-School d’Alacant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lletra Impresa Edicions té previst d’ampliar catàleg pròximament amb altres originals d’autors valencians i forans, dintre aquestes dues col·leccions, i també en d’altres que abasten diversos gèneres literaris i franges d’edat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La nova editorial valenciana aspira, doncs, a oferir literatura en català i de qualitat, a entretenir i a consolidar el patrimoni cultural dels valencians i les valencianes, dels més grans, i també dels més menudets.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Blog de l'editorial: <a href="http://www.lletraimpresaedicions.blogspot.com/"><b>www.lletraimpresaedicions.blogspot.com</b></a></span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-602274442742974242016-02-08T15:15:00.000+01:002016-02-20T15:18:57.088+01:00Autors a les aules: visita al CEIP Juan Carlos I d’Almenara<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgWdUzbwchRoaRGZIubbLErG63GGdAPQDDDLAdI1LSXPsUvxQBfWrbkyq6PTx1_bAtMH8pQtEU94WabTz_x_mPOlhZhhG9l7vEnW575_3F05iMjF1UDuZPB5oijXjftEW9g8Ojfne7_80E/s1600/12746537_1044740472255982_263861715_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgWdUzbwchRoaRGZIubbLErG63GGdAPQDDDLAdI1LSXPsUvxQBfWrbkyq6PTx1_bAtMH8pQtEU94WabTz_x_mPOlhZhhG9l7vEnW575_3F05iMjF1UDuZPB5oijXjftEW9g8Ojfne7_80E/s400/12746537_1044740472255982_263861715_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El passat dia 5 de febrer vaig visitar la Biblioteca Pública d’Almenara, on m’esperaven els alumnes de 3r de primària del <b>CEIP Juan Carlos I</b> que havien llegit <b><i>Lina Panxolina i el quadern màgic</i></b> (Bullent, 2010). El professorat havia sol·licitat amb antelació la meua visita a través de l’activitat <b>“Autors a les Aules”</b> que organitza cada any la Institució de les Lletres Catalanes. L’objectiu de la qual és afavorir la trobada de l’escriptor amb els lectors i que la lectura esdevinga encara més motivadora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipbLAPcvYp_979zEjSji78iyajzNbAW7HjZPy91uwoZ06siXMKCn7IxPxCWs5uPQokGK13iFsxZyV1IWcOh4ULOvLkEbqooSweYIaR9z8HW7of_ilMIOCFZWAe0BQS-caSh1fMjQLgW3LE/s1600/lina+%2528portada%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipbLAPcvYp_979zEjSji78iyajzNbAW7HjZPy91uwoZ06siXMKCn7IxPxCWs5uPQokGK13iFsxZyV1IWcOh4ULOvLkEbqooSweYIaR9z8HW7of_ilMIOCFZWAe0BQS-caSh1fMjQLgW3LE/s320/lina+%2528portada%2529.jpg" width="223" /></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Primer que res vaig parlar una miqueta de com nasqué la idea de fer aquesta novel·la (especial perquè va ser la primera que vaig fer) i com el text anà creixent paral·lelament amb les il·lustracions d’Àgueda Climent. Encara que és una història molt divertida, plena de situacions gracioses, també intenta reflectir els problemes d’assetjament que es produeixen a totes les aules, en major o menor grau. També vaig anar desvetllant algun secret que amaga el llibre com els homenatges als meus pares o al col·legi on jo vaig estudiar. Però a mi el que realment m’agrada és que els alumnes siguen els protagonistes i pregunten, comenten, qüestionen, valoren, donen la seua opinió... Ells en tenien moltes, de preguntes, que vaig anar responent el millor que vaig saber. Estaven molt interessats en saber com es fa per escriure un bon llibre, perquè al final de curs ells hauran de crear el seu propi llibre. Ja havien parlat amb d’altres escriptors –Manel Alonso i Mercè Viana– i pròximament ho faran amb Pep Castellano. Aquell dia era el meu torn. Quina responsabilitat! Vaig contestar amb sinceritat a tot allò que em preguntaren. Durant la xerrada van sorgir més preguntes que ells mateixos anaven contestant i també idees per a nous contes. Això va estar força engrescador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vam reservar els últims minuts per a la signatura d’exemplars (sempre els fa molta il·lusió tenir la firma dels autors).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFX5rhOTJ8hxnPN-fIZ2YnXNsghSDzD6tEyfepvK0hWkkFHfwfGA3HygisafmJwnrN8vFdP2GQS-q7mq2JkzMsG6A1nxOXnUVn9TnQVCbYiH56_2WLSfh3leqn4OBTF8rZMbCIZFqQBQWM/s1600/12767225_1044739755589387_1995045876_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFX5rhOTJ8hxnPN-fIZ2YnXNsghSDzD6tEyfepvK0hWkkFHfwfGA3HygisafmJwnrN8vFdP2GQS-q7mq2JkzMsG6A1nxOXnUVn9TnQVCbYiH56_2WLSfh3leqn4OBTF8rZMbCIZFqQBQWM/s400/12767225_1044739755589387_1995045876_n.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Només tinc paraules d’agraïment: als alumnes per l’atenció que mostraren en tot moment i les ganes de preguntar; al professor Mario Viché i a la bibliotecària, per ser tan bons amfitrions, com no, a l’Institució de les Lletres Catalanes per organitzar aquests tipus d’actes que dignifiquen la nostra llengua i cultura, en general, i la tasca dels escriptors, en particular.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">[Aquesta escola és molt especial per a mi, perquè fa tres anys, altres alumnes em van sorprendre amb una adaptació cinematogràfica del llibre amb què van guanyar el 2n Premi TIRANT AVANT a les Produccions Escolars Valencianes 2012-2013.]</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/UQVNH2FQ04w" width="459"></iframe><br /></div>
<br />Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-45813495993378733192016-02-02T17:09:00.001+01:002016-02-02T17:10:24.388+01:00LA POR QUE ENS AGRADA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyktHhIMc8p0RciItX-CoQyLtOFgolOTG2iXqi_VHYcY8tZ0R_yO3xkKhxpT0AwiIed6a1EDHINj_iVs4ZOJ7lwgJiOUBEVSdktSAx5iOMIGYm173BuGAtiowDkV97Y-EqiAKXNJc57pBO/s1600/fantasmes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyktHhIMc8p0RciItX-CoQyLtOFgolOTG2iXqi_VHYcY8tZ0R_yO3xkKhxpT0AwiIed6a1EDHINj_iVs4ZOJ7lwgJiOUBEVSdktSAx5iOMIGYm173BuGAtiowDkV97Y-EqiAKXNJc57pBO/s400/fantasmes.jpg" width="292" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoBlockText" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: -4.55pt; margin-top: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 423.0pt 424.8pt 495.6pt; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">FITXA BIBLIOGRÀFICA DEL LLIBRE<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Títol: </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fantasmes
al palau. Tradicions esotèriques valencianes</i></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Autor/autora: Ivan Carbonell</span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Premi: Premi Bernat Capó de difusió de la
cultura popular 2014</span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Col·lecció: «La Farga»</span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pàgines / ISBN / Preu: 240 / 978-84-9904-165-0
/ 17 €</span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Editorial / Ciutat / Any: Bullent / Picanya /
2015</span></li>
</ul>
<div>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tots hem gaudit de por alguna vegada: escoltant rondalles sorprenents vora el foc quan érem infants, contant històries tenebroses de més majors a les nits de campament, invocant esperits amb una ouija casolana... Els fets que no podem explicar ens atrauen des de sempre i per a sempre, més encara si estan protagonitzats per persones que han viscut entre nosaltres o s’ambienten en paratges o edificis que ens són ben coneguts.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ivan Carbonell ha
recorregut de nord a sud el País Valencià per recollir un bon grapat de les
nostres tradicions esotèriques i bastir aquest llibre que va merèixer el XVI
Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Afortunadament aquest manual,
que trena amb gran mestria les fonts orals, les històriques i les literàries,
no està adreçat només als iniciats. Així que si us atreviu a obrir-lo coneixereu
el secret d’alguns fantasmes que pul·lulen per castells, els paratges d’aigua
on se us pot aparèixer una encantada, els mostres que generació rere generació
han esglaiat els més menuts, els misteris que amaguen alguns cementeris,
esglésies o palaus, el poder que tenen les persones que curen de gràcia o els
casos que s’han intentat ocultar sobre extraterrestres i intraterrestres.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Però com molt bé
diu l’autor, aquest llibre sols aspira a ser corregit i augmentat, perquè
qualsevol persona podria explicar altres històries sobrenaturals. Cal cercar-les,
conèixer-les i contar-les, perquè aquestes històries formen part de la nostra
literatura oral, essència de la cultura popular, que és una biblioteca
intangible a l’abast de tots. I també, com molt encertadament ha fet Ivan
Carbonell, cal deixar-les escrites perquè ja no s’obliden. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ressenya publicada en el núm. 43</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">de la revista </span><a href="http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero43completo/revista-43.pdf"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lletres Valenciane</span>s</a></span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-13666266549567091682016-01-11T17:13:00.000+01:002016-02-20T12:33:53.788+01:00Rutes de llegenda: Alcoi, ciutat del Nadal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCaGv8zHPvYhTn-UBxSD3rNdE5IljRVDOPo_c438e6EkMrdZLNJzedxbBjq-VGRhQpO4U6DvCVw0COitCnSI2EGn7NbividoWDMbEp_1hrciDH6YcGS1KBABmYv2MURqYy8LlGuW18tyT-/s1600/Alcoi+ciutat+del+Nadal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="324" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCaGv8zHPvYhTn-UBxSD3rNdE5IljRVDOPo_c438e6EkMrdZLNJzedxbBjq-VGRhQpO4U6DvCVw0COitCnSI2EGn7NbividoWDMbEp_1hrciDH6YcGS1KBABmYv2MURqYy8LlGuW18tyT-/s400/Alcoi+ciutat+del+Nadal.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Il·lustració de Maria Rubio Tortosa</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Enguany ha decidit canviar els Tiernapojat pels Reis d’Orient; el dialecte arcaic d’Oulu pel valencià que es parla a Alcoi; els personatges d’Herodes, el Rei dels Moros, Knihti i Mänkki, per Melcior, Gaspar i Baltasar; les espases i l’estrella, per l’or, l’encens i la mirra; i els vestits austers i blancs, per teles coloraines molt més riques. Principalment ho fa per treball, però també per plaer. Li sembla fascinant pertànyer al Comitè de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i ser testimoni directe de les grans meravelles que hi havia repartides arreu del món. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Alcoi és una ciutat mediterrània envoltada de muntanyes, travessada per rius i barrancs, que havia tingut la necessitat de construir desenes de ponts per unir els seus barris. Ell n’havia sentit parlar per primera vegada amb motiu de la seua trilogia festera de Moros i Cristians. Fa poc, però, s’ha assabentat que aquesta ciutat també és famosa per una altra trilogia: la del Nadal. I justament ell és un dels vint-i-un membres que han de valorar si aquesta festa ha de ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Quina responsabilitat!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’estada a Alcoi serà només de cinc dies, temps suficient per acudir a tots els actes i les desfilades importants i veure la representació d’un betlem de titelles que té més d’un segle. Anirà acompanyat d’alguns membres més del comitè, amb qui té molt bona relació, malgrat les diferències que existeixen entre ells pel que fa a l’origen, l’idioma i la manera de treballar. A diferència de la resta, ell encara no ha llegit ni una línia dels informes que parlaven d’aquesta festa que cal avaluar, ni tampoc no ha visualitzat cap imatge ni vídeo que la il·lustre. Ell prefereix fer-ho a la seua manera: la primera sensació és la que compta. Cal veure i viure, escoltar i sentir, fins i tot, tocar i tastar quan és necessari. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En arribar a Alcoi els espera un grup de persones que els faran d’amfitrions durant els cinc dies. Els acompanyen a l’hotel perquè desfacen l’equipatge i puguen descansar del llarg viatge. Per davant tenen una agenda ben atapeïda: visita als llocs més emblemàtics de la ciutat, reunions amb personalitats del món de la cultura i la política, dinars de negocis, assistència als actes més representatius del Nadal alcoià... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencen amb una visita al centre de la ciutat. La Casa de la Vila llueix amb orgull el cartell de la CXXXI Cavalcada dels Reis d’Orient. La silueta d’una xiqueta retallada en la nit més màgica de l’any, l’emblemàtic pont de Sant Jordi que acaben de travessar al fons, i l’ombra de Ses Majestats els Reis a lloms de tres camells en primer pla. El regidor de cultura d’Alcoi fa l’incís que és més antiga que això, ja que està documentada des de 1885, cosa que la converteix en la més antiga no solament de l’Estat sinó del món. Els membres del comitè de seguida en prenen nota.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La plaça que queda just al davant, coneguda pels alcoians com la Bandeja està bellament engalanada amb dos escenaris nadalencs. Un els és ben familiar a tots, representa el naixement de Jesús, amb les figures de la Mare de Déu, Sant Josep, la mula i el bou. L’altre, en canvi, els és totalment desconegut. La regidora de turisme, a la pregunta Qui són aquells personatges tan estranys?, els explicà que pertanyen al betlem de Tirisiti, que tot just veuran representat al Teatre Principal, que queda ben a prop. Hi ha un bon grapat de gent fent cua, i és que tothom vol fer-se una foto amb Tirisiti, Tereseta, el sereno i l’auelo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són els únics adults que entren sense la companyia de cap xiquet, però una vegada dins potser són els més innocents de tots. L’espectacle de titelles els deixa bocabadats, malgrat que no entenen què diuen els personatges, ja que els actors que els doblen empren una llengüeta metàl·lica, perquè les veus resulten més còmiques. El que sí que aprecien –i en prenen bona nota– és el maridatge perfecte entre els elements religiosos per tots coneguts amb d’altres populars i costumistes de la societat industrialitzada alcoiana de meitat del segle XIX, moment en què començà a representar-se aquest betlem. Els ninots van muntats sobre varetes verticals i corren per l’escenari per mitjà d’unes guies. El paper de la narradora estimula la participació del públic (especialment l’infantil) que a tothora increpa el sereno per preguntar-li Quina hora és? o es burla de l’auelo amb la cançoneta Auelo, xixero, cara de putxero. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tantes emocions ja, i encara no han presenciat cap acte de l’anomenada trilogia nadalenca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’endemà, diumenge dia 3 de gener, toca veure Les Pastoretes, una cavalcada infantil on els xiquets vestits de pastors, uns damunt de carros engalanats, d’altres dansant, reparteixen caramels i papers amb al·leluies. Desfilen acompanyats dels seus ramats des del carrer de Sant Nicolau fins el Betlem vivent que hi ha a la Bandeja per obsequiar el Jesuset. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es palpa a l’ambient un estat general d’emoció i nerviosisme, i és que manca molt poc per a la nit més màgica de l’any, aquella en què els Reis d’Orient passegen per totes les localitats alhora –què voleu?, són màgics!– i reparteixen llum i color, sobretot entre els més menuts. És la vesprada del 4 de gener i a Alcoi se celebra el preludi de la Cavalcada dels Reis. L’Ambaixador, emissari de Ses Majestats, muntat en una carrossa tirada per dos bous, recorre la ciutat dels ponts i anuncia la imminent arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, vinguts de l’Orient. El seguici de l’Ambaixador està format pels personatges del Betlem de Tirisiti, patges carregats amb torxes enceses, grups de música, balls tradicionals i, és clar, les burretes: dos ases que porten sobre els lloms dues alforges buides per poc de temps. A mesura que avancen en el seu recorregut, la mainada d’Alcoi va dipositant dins d’aquelles particulars bústies les cartes que han escrit als Reis. Aquesta nit, Ses Majestats tindran feina, llegint totes les cartes de totes les bústies de totes les ciutats de tots els països de tots els continents de tot el món. També el nostre amic finès ha dipositat la seua. Només ha demanat una cosa. Té ganes de veure aquesta preciosa ciutat vestida de neu, com la seua Oulu, que per aquelles dates sempre està coberta de blanc. L’enyora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La nit del 5 sembla encara molt lluny. Vint-i-quatre hores en el món dels xiquets, de vegades, pot arribar a ser una eternitat. Tanmateix, tot arriba... Fa hores que s’acumulen emocions i nervis. A les voreres, als balcons, a les finestres, s’aboquen ulls innocents, àvids de la màgia que ja s’anuncia amb soroll de tambors i foc de torxes. Primer Melcior, amb els cabells i la barba blancs, reparteix besos a tots els xiquets que s’apropen en braços de pares i mares amatents. Després Baltasar, amb la seua pell negra que va esborrant-se pel frec amb altres pells. Cobreix les seues mans amb guants també negres i el roig dels seus llavis va tatuant-se en les galtes dels menuts. Finalment Gaspar, amb el roig no en els llavis sinó en els cabells. També a les galtes i a la punteta del nas. Aquest rei és el que menys besades rep, perquè els xiquets ja estan impacients per veure què els han deixat a casa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’excitació és màxima i els cors bateguen amb més força que els tambors. Encara queda l’últim ritual: posar alguna cosa de menjar i beure per als Reis, els patges i els camells. Ah! i tenir cura que finestres i balcons queden una mica oberts perquè puguen entrar i deixar els regals. Alguns tindran sort i veuran com els patges, negres i mínimament coberts amb algunes peces de roba de color roig, pugen carregats de paquets per escales llarguíssimes de fusta a les seues cases.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja a l’hotel els companys de la comissió s’acomiaden fins el dia següent quan volaran de nou cap als seus països d’origen. Estan esgotats. Han estat uns dies molt intensos, però també feliços. Ell, però, encara té temps de demanar a recepció tres trossos generosos de tortell i tres gotets de vi dolç. Deixa aquest senzill àpat al balcó. La temperatura està baixant, així que tanca. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En plena matinada un soroll el desperta. És molt lleu, com un frec continu, però ell té l’oïda molt sensible i el son molt lleuger. Sembla que ve de fora. S’aboca al balcó i observa meravellat com els carrers van desvestint-se del seu gris habitual per abillar-se amb el més pur dels blancs. Neva! El seu desig s’ha acomplit. Màgia? D’esma mira cap al terra i comprova com els plats i els gots estan buits de menjar i beguda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entra apressadament a l’habitació i comença a redactar l’informe on explica per què Alcoi ha de ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.diarioinformacion.com/cultura/2016/01/06/alcoi-ciutat-nadal/1713527.html">Rutes de llegenda. </a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.diarioinformacion.com/cultura/2016/01/06/alcoi-ciutat-nadal/1713527.html">Diari Información (6.1.2016)</a></span></div>
<div>
<br /></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-7535732908954411332016-01-06T10:54:00.001+01:002016-02-20T12:34:10.999+01:00Rutes de llegenda: El faroner de Tabarca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTLwhpIX92YXNUiQJH7Auoi9EhNbWRTYq8m7mnlgOnjAJwndaxtus-FbFJTMcMab3mTj6qVXriBV7KRyakAL_z5Uxq-8aHCZfcK88erlhs0k5s8bwDQDBs4WgaDQbSlfrjAJravM3Nzc1r/s1600/Aurelio+Ayela.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTLwhpIX92YXNUiQJH7Auoi9EhNbWRTYq8m7mnlgOnjAJwndaxtus-FbFJTMcMab3mTj6qVXriBV7KRyakAL_z5Uxq-8aHCZfcK88erlhs0k5s8bwDQDBs4WgaDQbSlfrjAJravM3Nzc1r/s400/Aurelio+Ayela.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><i>Il·lustració d'Aurelio Ayela</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va saber que volia ser faroner aquell dia que, havent pujat al castell de Santa Bàrbara, va veure el far de Tabarca. Només tenia set anys, però no imaginava un altre futur que no fóra ser la llum per a grans i petites embarcacions durant les nits. Els anys que vindrien lluitaria de valent per esquivar el destí que aquell temps i espai li reservaven. No volia fer olor de peix cada dia, com sa mare, que es dedicava a netejar-lo i envasar-lo, i molt menys haver d’estar lluny de casa tants dies i tantes nits, com son pare, que era pescador des dels deu anys. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El temps anava passant i el somni d’infantesa de Pasqual havia quedat soterrat per les necessitats familiars. Continuava estudiant, però molts dies acompanyava el pare a pescar. </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Un d’aquells dies, la seua barca va ser arrossegada per una forta marejada fins a Tabarca i acabà encallant-se en la Cova del Llop Marí. Decidiren fer nit a l’illa fins que el temporal remetera.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pasqual mai no havia estat a l’illa Plana, i això que només quedava a huit quilòmetres de Santa Pola (una mitja horeta amb una barqueta amb motor). Li va cridar l’atenció les dimensions tan reduïdes de l’illa i la seua forma allargada com de corbata. A la part del nus es concentraven les vivendes de les famílies que encara es resistien a viure en una terra tan hostil. Just a l’altre extrem se situava el cementeri, com si els tabarquins volgueren allunyar-se tant com fóra possible de la mort i dels morts. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El pare de Pasqual li va explicar que per evitar les incursions dels pirates barbarescs el rei Carles III, allà per l’any 1769, va ordenar emmurallar l’illa i va instal·lar-hi una setantena de famílies genoveses originàries de la ciutat tunisiana de Tabarka. Curiosament, els genovesos anaren perdent la seua llengua materna, que va ser substituïda pel valencià que es parlava a la costa alacantina. Només els seus cognoms eren la prova fefaent del seu origen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però a Pasqual el que més li va sorprendre i corprendre va ser el far, situat a la part més allargada de l’illa. Era una construcció de dues plantes de base cúbica sobre la qual s’alçava una torre que amagava el mecanisme d’il·luminació. Es va assabentar que el faroner que hi vivia era ja gran i prompte es retiraria i que al far s’impartien cursos de tècnic en senyals marítims. Però com s’ho faria per pagar-se el curs i l’allotjament a l’illa?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va decidir que treballaria de valent i estalviaria. El seu cos adolescent aviat es va enfortir i la pell va començar a sofrir les inclemències del sol i de la sal. Havia après prompte i ja pescava com a qualsevol dels de la colla. El pare n’estava orgullós perquè el fill es dedicaria, com ell, a pescar. La mare també perquè podria casar-se i mantenir una família sense problemes. Però el que no sabien, pare i mare, és que el somni d’infantesa del seu fill havia emergit de les profunditats i estava més viu que mai. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al cap d’un any, Pasqual va confessar els seus plans als pares. Se n’aniria a viure a Tabarca. Estudiaria i treballaria. I quan el faroner es jubilara, potser en dos o tres anys, en trauria l’oposició. Els va entristir molt haver de dir adéu al fill, però no s’hi van oposar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va llogar una habitació en una casa on vivia una dona vídua amb les seues tres filles. Quan va veure la major d’elles, Carme, va experimentar la mateixa sensació de quan tenia set anys i va veure el far de Tabarca. Ella es convertiria en el seu destí, la seua llum, la seua guia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I així va ser. En pocs mesos Pasqual i Carme començaren a festejar d’amagat, encara que era ben difícil ocultar-se en una illa tan menuda i on tothom es coneixia. A l’hivern solien passejar pel cementeri i els seus voltants, a l’estiu es banyaven a les cales on els pescadors no feinejaven. A la casa mai no es dedicaven gestos d’amor, tot i que la mare de Carme ho intuïa i n’estava encantada. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dos anys després, Pasqual va aprovar l’oposició de tècnic de senyals marítimes i va rebre de mans de l’antic faroner la clau d’aquella torre arrelada a la mar. Volia recordar sempre la primera nit que dormiria al far, així que convidà la seua estimada a sopar. Per a l’ocasió havia preparat un sopar deliciós a base, com no, de peix i havia comprat en una joieria d’Alacant un anell de plata amb un cor tallat. Va ser la primera nit, de moltes que en vindrien, que feren l’amor amb la remor de mar de fons. Pasqual li regalà a la seua estimada el cor de plata i, definitivament, el cor de sang i batecs. Sí, va ser l’única síl·laba repetida per Carme una vegada i una altra quan Pasqual li demanà si volia casar-se amb ell i fer del far la seua llar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mai un far no havia emès tanta llum. Llum de dia i llum de nit. Llum que es projectava mar enllà i llum que irradiava far endins. Res no feia sospitar que el destí els reservava la més fosca de totes les ombres. La que deixaria el far a les fosques, malgrat el complex mecanisme d’il·luminació que funcionava a les nits. Una malaltia molt lletja s’apoderà del cos de Carme. Res no pogué fer el metge de l’illa ni el poder miraculós que sempre se li atribueix a les aigües salines. Carme es moria sense remei i Pasqual es començava a vestir amb tots els tòpics dels faroners. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan donaren sepultura al cos de Carme, Pasqual es convertí en un home solitari i ermità –com aquells llops marins que de tard en tard acudien a l’illa–, enamorat del mar i dels records, acostumat a la sal del seu plor. Li venia al cap aquella frase que el seu iaio repetia: “Som d’aquell lloc on tenim soterrats els morts”. Ara, ja, definitivament s’havia convertit en tabarquí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Va ser una nit de Nadal, fosca, de lluna nova, que la llum de l’illa se’n va anar. El far es quedà encara més a les fosques. Pasqual intentà buscar amb desesperació el motor de recanvi del far. Aquella nit havien de passar prop de l’illa alguns vaixells que transportaven mercaderies i, com era habitual, uns quants pescadors estarien feinejant pels voltants, entre ells molt probablement son pare. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pasqual no creia en déus ni àngels, però s’encomanà a tots ells alhora. Si no trobava el motor hi hauria una terrible tragèdia i ell en seria el culpable. Com no podia recordar on havia deixat aquell maleït motor? Va pensar que el més lògic era que estiguera a dalt, a la sala de màquines. Quan pujava desesperat per l’escala que conduïa a la torreta, féu un mal pas i caigué, amb tan mala sort que es girà un peu. Es posà a plorar. Per la catàstrofe imminent, sí, però sobretot perquè se sentia més sol que mai. Va pensar que no l’importaria gens estavellar la seua barca contra qualsevol illa i morir ofegat, bressolat per sempre més per les onades. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De sobte va sentir com algú li estrenyia la mà i l’ajudava a incorporar-se. Estranyament Pasqual no sentia cap temor. Al contrari, se sentia segur al costat d’aquell misteriós Virgili que el conduïa de nou cap amunt, on es trobava el motor que venia buscant feia estona. Justament en aquell moment el tacte de la mà amiga es va esvair i quan Pasqual va obrir el puny que encara s’aferrava amb força al no-res, va notar que hi havia un petit objecte que no pogué reconèixer. Se’l guardà a la butxaca i es disposà ràpidament a canviar el motor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ho havia fet tantes vegades, que fer-ho amb els ulls cecs no fou cap problema. Als pocs minuts el far va emetre una intensíssima llum blanca que per poc no encega els capitans i els timoners dels vaixells que ja estaven molt a prop de la costa tabarquina i que van poder girar a temps el seu rumb. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pasqual va eixir a la balconada per contemplar la nit a la llum del far. Sentia una mena de joia al cor, potser perquè havia salvat desenes de vides. La llum al poble encara no s’havia restablert. Només unes poques famílies s’havien quedat a l’illa aquella nit de Nadal. Se’ls imaginava sopant feliços a la llum de les espelmes. Com tantes nits havien fet Carme i ell. Va posar les mans a la butxaca en un moviment involuntari i va sospirar. Els dits van ensopegar amb aquell objecte que feia una estona s’havia guardat. El va traure i gràcies a la llum blanquíssima que emetia el far va reconèixer aquell anell de plata amb un cor tallat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.diarioinformacion.com/cultura/2015/12/02/faroner-tabarca/1702971.html">Rutes de llegenda. </a></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.diarioinformacion.com/cultura/2015/12/02/faroner-tabarca/1702971.html">Diari Información (3.12.2015</a>)</span></div>
<div>
<br /></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-9954044994882064392016-01-05T10:25:00.001+01:002016-02-20T12:34:44.113+01:00LECTURES 2015<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXtHwQrAYEcwHrj2qHu54P5zq0CclhjrpH7akNJ_r0I81kjMBTzxnwkQTsAfEmPEHoMqiXnPRCZrmEGFyoRxVq6My-oBfGbzAyXNoXxh678FiGyVF7Tn16ZAOoz7e-3aJyb-s6HN7l16C8/s1600/Merc%25C3%25A8+llegint+%2528s%25C3%25A8pia%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXtHwQrAYEcwHrj2qHu54P5zq0CclhjrpH7akNJ_r0I81kjMBTzxnwkQTsAfEmPEHoMqiXnPRCZrmEGFyoRxVq6My-oBfGbzAyXNoXxh678FiGyVF7Tn16ZAOoz7e-3aJyb-s6HN7l16C8/s400/Merc%25C3%25A8+llegint+%2528s%25C3%25A8pia%2529.jpg" width="381" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre <i>Hotel Indira</i> de Melcior Comes i <i>El traductor</i> de Jovi Lozano-Seser han passat més d'una setantena de llibres per les meus mans i, és clar, pels meus ulls. Aquestes han estat les lectures de 2015:</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>NARRATIVA</b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">1.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Hotel Indira. </i>Melcior Comes. </span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>L’home de Melbourne.</i> Juli Capilla.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">3.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Obabakoak. </i>Bernardo Atxaga.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">4.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>El árbol de la ciència.</i> Pio Baroja.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">5.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Pell de gat. </i>M. Victòria Lovaina</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">6.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Mi color favorito es verte. </i>Pilar Eyre.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">7.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Córrer sense por. </i>Giuseppe Catozzella.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">8.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Espiral. </i>Manuel Baixauli. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">9.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Si menges una llimona sense fer ganyotes. </i>Sergi Pàmies.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">10.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Cançons d’amor i de pluja. </i>Sergi Pàmies.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">11.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Els avantatges de ser un marginat.</i> Stephen Chbosky.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">12.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Tu eres la reina.</i> Maria Jesús Bolta. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">13.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>El vigilant en el camp de sègol.</i> J.D.Salinger.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">14.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Stoner.</i> John Williams. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">15.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Sostiene Pereira. </i>Antonio Tabucchi.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">16.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Caín.</i> José Saramago.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">17.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>El perquè de tot plegat.</i> Quim Monzó. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">18.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>La dona infidel.</i> Santiago Forné. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">19.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Naufragi a la neu. </i>Esperança Camps. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">20.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Ensayo sobre la ceguera.</i> José Saramago. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">21.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Fantasmes al palau. </i>Tradicions esotèriques valencianes. Ivan Carbonell.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">22.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>La mort del pare.</i> Karl Ove Knausgård.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">23.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>La vostra Anita. </i>Lluís Antón Baulenas.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">24.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Fernando Pessoa. </i>José Luís García Martín.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">25.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Marta dibuixa ponts. </i>Carles Cortés.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">26.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Nosaltres els Cateura.</i> Joanjo Garcia. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">27.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Amb molt d’amor, un pessic de sal, un polsim de pebre i un poema.</i> Gemma Pasqual.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">28.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>David i la flauta màgica. </i>Josep Millo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">29.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Amor i més amor encara.</i>Francesc Gisbert.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">30.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>La dona de l’ermita. </i>Vicent Sanhermelando.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">31.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Cadenes.</i> Lucia Pitrielli. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">32.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>El traductor.</i> Jovi Lozano-Seser. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>POESIA</b></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">33.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Laia. </i>Eva Baltasar.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">34.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Amor de muchos días.</i> Antologia poètica.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">35.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Nómina de huesos y otros poemes</i>. César Vallejo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">36.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Alfonsina Storni. Antologia.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">37.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Octavio Paz. </i>Antologia. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">38.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Poemes d’amor</i>. Joan Margarit. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">39.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>València Nord.</i> Teresa Pascual</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">40.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Ancia</i>. Blas de Otero.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">41.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Nueve novísimos poetas espanyoles.</i> José María Castellet.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">42.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Bukowsky. 20 poemes.</i></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">43.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Tantes mudes.</i> Mireia Calafell. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">44.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Els rossinyols insomnes</i>. Pilar Cabot. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">45.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Historia del corazón</i>. Vicente Aleixandre. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">46.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Insomnios y duermevelas.</i> Mario Benedetti.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">47.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>La destrucción o el amor.</i> Vicente Aleixandre. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">48.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Vol vallar un tango amb mi, senyor Vivaldi?</i> Pilar Cabot.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">49.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Tres mujeres. </i>Sylvia Plath.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">50.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Dos punts. </i>Wislawa Szymborska.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">51.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Ciència exacta. </i>Manuel Forcano.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">52.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Obre les mans.</i> Xavier Macià.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>INFANTIL I JUVENIL</b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">53.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>La noche estrellada.</i> Jimmy Liao.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">54.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>A l’altra banda de les muntanyes. </i>Maria Jesús Bolta.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">55.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>En línia</i>. Jaume Monzó.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">56.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Alisson i l’enigma de l’amor. </i>Maurici Belmonte. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">57.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Robbie i altres contes</i>. Isaac Asimov.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">58.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Moisès, estigues quiet</i>. Lliris Picó.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">59.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Van ploure estrelles.</i> Raquel Ricart.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">60.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Una casa diferent.</i> Daniel Nesquens i Goyo Rodríguez.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">61.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Quan xiula l’avi. </i>Clara Berenguer i Cèsar Barceló.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">62.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Històries de por.</i> Angela Sommer-Bodenburg.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">63.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Mi primer viaje</i>. Paloma Sánchez Ibarzábal. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>ASSAIG</b></span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">64.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Café del temps.</i> Joan Borja.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">65.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Un son profund.</i> Enric Iborra </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">66.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Els enfonsats i els salvats. </i>Primo Levi.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">67.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Amb els ulls d’una nena de dotze anys. </i>Janina Hescheles.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">68.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Dillatari.</i> Ponç Pons.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">69.<i><span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>Mentre parlem</i>. Enric Sòria.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">70.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Ovidi</i>. Un obrer de la paraula. Jordi Tormo.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">71.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>Moros i cristians. </i>Una festa. Albert Alcaraz i Santonja.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">72.<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span><i>El mito de Sísifo.</i> Albert Camús.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-80472331770912428922015-11-16T17:12:00.000+01:002016-02-02T17:32:15.411+01:00"Infinitamant", X premi Ibn Jafadja <div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhUFpESJH5Y2RA_znd7eI3oXlGxXUGePqzZqQWk-V5we3bFD5AR8NMyBp_3yi7mbET1O4zeCopwi29xPYxcPs-0Lo7VCu6LEEVGVQDpkp3pgRiX_vhJFTWrQZ56H_pzis1Ar1SLkHGIptA/s1600/tots+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhUFpESJH5Y2RA_znd7eI3oXlGxXUGePqzZqQWk-V5we3bFD5AR8NMyBp_3yi7mbET1O4zeCopwi29xPYxcPs-0Lo7VCu6LEEVGVQDpkp3pgRiX_vhJFTWrQZ56H_pzis1Ar1SLkHGIptA/s400/tots+1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 17.3333px; line-height: 20.8px;">De vegades la millor manera d'expressar les emocions és escrivint-les. Estic feliç, i molt, després que el meu poemari "Infinitamant" haja estat guardonat amb el X Premi Ibn Jafadja de Poesia dels Premis Alzira. I aquestes són les paraules que la nit del divendres 13 de novembre se m'enredaven a la gola per tanta emoció.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 17.3333px; line-height: 20.8px;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6zZHzkuh82UYbgEqhhmvEY-0TWw62Fp4XpOBiIZd3q-dsd098Lfuf4xlsOJhl62KpiDaURPmw0kCVFHuZOhXU76g81eiUHy4QFNIc_nfvbP9wpQ3AM79cQBRvurNexgxRD46H4hgyqAA/s1600/escenari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6zZHzkuh82UYbgEqhhmvEY-0TWw62Fp4XpOBiIZd3q-dsd098Lfuf4xlsOJhl62KpiDaURPmw0kCVFHuZOhXU76g81eiUHy4QFNIc_nfvbP9wpQ3AM79cQBRvurNexgxRD46H4hgyqAA/s400/escenari.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 17.3333px; line-height: 20.8px;">"Bona nit, amigues, amics... </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13pt; line-height: 120%;">M’he escrit unes paraules perquè no
em passe com quan em telefonà l’alcalde Diego Gòmez per comunicar-me que era la
guanyadora del premi Ibn Jafadja d’enguany. Crec que no vaig aconseguir
articular ni una sola frase coherent. Tremolava, suava, em saltaven les
llàgrimes, i un nus a la gola m’impedia parlar. Va ser un moment molt i molt emocionant,
com el d’aquest mateix instant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.0pt; line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estic molt i molt feliç esta nit, bé,
en realitat tot el dia de hui. Pel premi, és clar, i per altres tantes coses. Voldria
donar les gràcies a moltíssima gent, però sobretot als membres del jurat per
confiar en la meua obra, a l’ajuntament d’Alzira i a l’editorial Bromera per
fer possible un any més aquesta festa de la cultura i de la literatura, i molt
especialment a ma mare, a la meua germana, i a Juli per acompanyar-me en
aquesta nit tan i tan especial. Sense vosaltres no seria el mateix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.0pt; line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Recorde perfectament la primera vegada
que vaig assistir a un Sopar de Lliurament
dels Premis Alzira, farà 6 o 7 anys. Jo començava a escriure més o menys
seriosament. Aquella nit em vaig prometre que algun dia jo també guanyaria
l’estatueta de Manuel Boix. I vés per on, aquest dia ha arribat. Ara, he de
confessar que mai no em m’havia imaginat que seria en la modalitat de poesia. Jo
sempre he fet prosa: contes, novel·la infantil, d’adults... Però durant quasi
dos anys em vaig veure incapaç d’escriur’n: per falta de concentració, de
rutina, d’estabilitat emocional... Arribà un punt que sentia una mena de desassossec
per no estar escrivint –aquestes coses que ens passen als escriptors– però
quina va ser la meua sorpresa quan vaig ser conscient que durant aquell temps
havia esbossat desenes i desenes de poemes en llibretes que sempre porte al
damunt. No havia deixat d’escriure, tan sols havia canviat de gènere. Vaig
decidir donar forma a aquells poemes i els vaig estructurar en un poemari
titulat finalment <i>Infinitamant</i>. M’han
musicat algun poema, traduït a l’alemany, antologat en algun llibre, convidat a
recitals poètics… però els meus poemes encara romanien inèdits i en contínua
evolució. Com digué Garcia Márquez un llibre no s’acaba, s’abandona. Amb la
publicació del llibre, per fi, abandonaré la visió i revisió d’aquests poemes,
que ha acabat convertint-se en un treball obsessiu i inacabable. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><span lang="CA" style="font-size: 13.0pt; line-height: 120%;">Infinitamant </span></i><span lang="CA" style="font-size: 13.0pt; line-height: 120%;">és un llibre que parla de l’amor en totes les seues vessants:
passió, felicitat, dolor, pèrdua, record, patiment... al llarg de les 5 parts
que l’estructuren i els 44 poemes que el conformen. No vull dir molt més sobre
ell, perquè ja sabeu que els poemes no s’han d’explicar, sinó llegir. I això és
el que faré ara mateix, llegir-vos un d’ells per fer-vos un tast del llibre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>ADORMIDA EN EL TEU SOMNI</b><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Desitjos? Només un:<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">esgolar-me entre els llençols <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i vertebrar-me a la línia de la teua
esquena,<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">així, arraulideta cada nit<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">sota la teua pell.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cobrir-te la nuesa amb el vellut
d’una carícia,<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">mentre els llavis, com un brunzit
d’ales, <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">sobrevolen l’illa dels naufragis.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tornar a respirar l’olor del desig<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">quan reposa sobre la teua epidermis, <o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">alhora que em bressola el ritme lent
dels batecs.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I així, com dues culleretes ben
arreglades al calaix,<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">quedar-me, per sempre, adormida en el
teu somni."</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe97YxEbwLkaUqMKE04QvDdjodjQ41K7JOgEFRWwExtIYx2rOhmX7tvrMMhLI4qWHyqzt5ZSJqafYaicxpvGxTF60AIJ8yDSGYNRMrTuMqHX2Rpe235Mw8L4ypo-FACyT9MUB4vfKIUkXp/s1600/tots6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe97YxEbwLkaUqMKE04QvDdjodjQ41K7JOgEFRWwExtIYx2rOhmX7tvrMMhLI4qWHyqzt5ZSJqafYaicxpvGxTF60AIJ8yDSGYNRMrTuMqHX2Rpe235Mw8L4ypo-FACyT9MUB4vfKIUkXp/s400/tots6.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 120%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4AFfcoSjTpTNM-7-Yljo6TBpvsANQioWCc1JhzzLH_9CkGujZxJ7uCKl0kXszEUZdAlsl1EhuzBudWAHmM5n-dyR1hABMymS1UlUn0LumIN_l1j1-oxVo8gKFKApehOme9OveiCy6lco6/s1600/tots%252C+tots+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4AFfcoSjTpTNM-7-Yljo6TBpvsANQioWCc1JhzzLH_9CkGujZxJ7uCKl0kXszEUZdAlsl1EhuzBudWAHmM5n-dyR1hABMymS1UlUn0LumIN_l1j1-oxVo8gKFKApehOme9OveiCy6lco6/s400/tots%252C+tots+2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-91666982859396707532015-10-12T11:01:00.000+02:002015-10-12T11:03:02.110+02:00Manifest 9 d’Octubre a Alcoi<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/MDZC33aSn6s?rel=0" width="560"></iframe></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un any més els valencians i les valencianes ens reunim per commemorar l’entrada a la ciutat de València, l’any 1238, del rei Jaume I. Hui, 9 d’Octubre, Diada del País Valencià, commemorem els 777 anys del naixement del nostre poble. La previsió de pluges ha fet que els actes oficials programats per a aquest dia a Alcoi es traslladen al Calderón. No imagine millor escenari que aquest teatre, que amb més d’un segle d’història ha sigut i continua sent un focus importantíssim d’art, cultura i, per què no, diversió a la nostra ciutat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hui és un dia alegre i festiu. Tenim ganes de cridar als quatre vents que som valencians, i que ens sentim ben orgullosos de ser-ho. Dins d’aquest món que alguns pretenen uniforme, despersonalitzat i globalitzat, dominat per una sola llengua, vindiquem la diferència, la riquesa cultural, humana i lingüística, no solament dels valencians, sinó de tots els pobles. I ho fem des del respecte i la inclusió, sense discriminacions de cap tipus. Ser valencià és un valor únic i un bé cultural que cal preservar. Seria bo que l’esperit ecologista que portem a dintre no es limitara a protegir la varietat d’espècies, sinó també la diversitat de les cultures. Tan important és una cosa com l’altra. La desaparició d’una espècie, d’una cultura, d’una llengua, suposa un empobriment del món, quan no un assassinat amb premeditació, per culpa dels capricis, els interessos o la mala fe d’alguns. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No podem permetre que la cultura es veja menystinguda, ni tan sols en època de crisi. Perquè la cultura i l’educació són condició sine qua non perquè l’individu, el poble, la societat, esdevinguen actius, crítics, competents, justos i lliures. Hem de tindre clar, a més, que la cultura estimula les ganes de conèixer dels infants, futurs homes i dones de la nostra societat; esperona a la creació d’obres d’art que potser es convertiran en nous símbols de la nostra identitat; incita a imaginar, a créixer, a evolucionar com a persones i també com a col·lectiu; ens anima, cada dia, a voler ser millors en allò que som i allò que fem... Què preferim, una societat creada per homes i dones bàrbars, amb una educació i cultura restringides, sense memòria ni esperança en el futur, amb unes polítiques rígides i inamovibles, amb un pensament únic possible i amb uns trets d’identitat rancis, obsolets, quan no cruels? O, per contra, volem una societat lliure, igualitària, organitzada per individus intel·ligents, formats i informats, amb capacitat crítica, creadors i lluitadors, coneixedors de les seues arrels, conscients del seu present i esperançats pel seu futur? Jo tinc molt clara la resposta, i vosaltres?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La cultura i l’educació, per tant, no són negociables. I d’això en sabem bona cosa els alcoians i les alcoianes. I és que és indubtable que Alcoi ha estat i continua sent bressol de cultura i valencianitat: pintors, músics, actors, escriptors... Alguns, fins i tot, ja s’han convertit en clàssics, com ara Ovidi Montllor, que sempre vestí amb orgull la samarreta d’obrer, persona justa i alcoià. Era impossible no citar-lo en aquest manifest, quan encara estem immersos en el seu any. Perquè vam voler que ho fóra, perquè no ens van deixar. Però nosaltres som cultes, justos, lliures i amb capacitat crítica i ens vam rebel·lar. Una vegada més. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes paraules pretenen ser laudatòries, festives i encoratjadores, però també intenten ser paraules de reivindicació. No és possible que el País Valencià encara no siga reconegut com a nacionalitat històrica, com sí que ho són Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. Vam ser un regne, un país, amb furs propis des de 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, fins al 1707, després de la derrota d'Almansa i el consegüent Decret de Nova Planta. Volem que ens reconeguen com a nació històrica. A més a més, necessitem un finançament més just. Les dades econòmiques no menteixen: la nostra és una de les comunitats pitjor finançades de l’Estat Espanyol.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Som una nació històrica. Per llengua, cultura i tradició política. La llengua és un dels trets d’identitat més importants dels valencians. D’uns anys ençà, però, l’ús del valencià ha patit una davallada preocupant per causa de la desídia, i fins i tot de l’hostilitat, dels qui ens van governar durant un parell de dècades. Però ara ens trobem en un moment d’il·lusió, esperançador. I bona prova d'açò n'és que Raimon ha estat reconegut amb l'alta distinció de la Generalitat Valenciana, i ja eren hores! Per cert, també ha estat distingida amb aquesta menció l'Associació de Víctimes de l'Accident del Metro de València. Per fi es fa justícia a una gent que ha patit moltíssim. És ara, més que mai, quan hem de procurar que augmente la presència del valencià en tots els àmbits socials. Encara hi ha centres educatius que no l’han incorporat com a llengua vehicular, a pesar de la demanda de les famílies. No tenim a penes mitjans de comunicació en la llengua pròpia: ni televisió, ni ràdio, ni premsa escrita. I hem de lluitar per guanyar-nos la dignitat i l’orgull del nostre poble. I això passa per la valoració i la promoció de la llengua del país, del valencià, una llengua que ha de ser i és de tots, dels valencianoparlants i també dels castellanoparlants. Perquè ha de ser inclusiva i cohesionadora de la nostra societat. La nostra llengua és un punt de trobada, una oportunitat, un instrument d’integració. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant aquests anys, molta gent del món de la cultura, els escriptors, els artistes, els músics, els actors, ha utilitzat el valencià per bastir les seues obres. Una part de la societat civil, també. El món de l’ensenyament s’ha esforçat per preservar el valencià. I les Trobades d’Escoles en Valencià han sigut un model obert, tolerant, fins i tot festiu, de foment de la nostra llengua. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem aconseguit moltes fites. Podem i hem d’estar-ne orgullosos. Per això hem de continuar. Perquè paga la pena. Perquè tenim un compromís amb el passat, però sobretot amb el futur. Perquè som i volem continuar sent valencians. Des del respecte per la diversitat, des de la tolerància, amb un sentit democràtic insubornable, plural, dialogant, integrador, positiu. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bona Diada, amics i amigues. Visca el País Valencià!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-53432650510852027462015-09-15T11:04:00.003+02:002015-09-15T11:04:32.638+02:00M'emociona el meu país<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1g38Aj0WdEjGVbSDQRrvLuD8fhH_NKTWRqZXIP9wLYohRt3M9Apc2cEH5IYqJpLl6dqMZEgFSOtZPrt2jHDo8LEtLEpb5vetfQDiMKOmt790UUXE4U-hOHZ2-AjqkdtL1PAhP4Uf5O_8F/s1600/sis+veus+per+al+poeta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1g38Aj0WdEjGVbSDQRrvLuD8fhH_NKTWRqZXIP9wLYohRt3M9Apc2cEH5IYqJpLl6dqMZEgFSOtZPrt2jHDo8LEtLEpb5vetfQDiMKOmt790UUXE4U-hOHZ2-AjqkdtL1PAhP4Uf5O_8F/s400/sis+veus+per+al+poeta.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M’emociona un país que d’una aixà, un morter o un càntir és capaç d’extraure’n un romanç. M’emociona un país que encoratja els seus homes a traure a ballar una dona quan un bolero o una jota sonen. M’emociona un país al qual només calen </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">sis veus i un poeta</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> per fer vibrar els cors de tot un auditori. M’emociona un país que a la crida d’homenatjar un dels seus grans poetes respon amb emoció, alegria i orgull envers la seua cultura. M’emociona el meu país.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A hores d’ara tots sabem que fa sis anys, l’escriptor Josep Lozano llançava una iniciativa que consistia a celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, a manera dels <i>Burns Supper</i> escocesos. Un ritual eficaç: reunir a la gent, conversar, maquinar, emocionar-se junts i conjurar-se un any més pel país i per la cultura. Els valencians hem batejat aquests sopars, aplecs, reunions, trobades... al voltant de la figura d’Estellés amb el nom de “festa”. Ben trobat! Si busquem festa al diccionari ens trobem amb aquesta definició: “solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual”. I és que nosaltres commemoren el naixement del poeta de Burjassot, ara fa ja 91 anys, com si mai no haguera mort. I, a més, aquesta celebració la fem amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, per establir una tradició nostra per a la posteritat. La posteritat de què parlava al seus versos: <i>No diràs la teua paraula / amb voluntat d’antologia, / car la diràs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat, / com no siga la del teu poble. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’organització ha de ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col·lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes. Primera, sopar o dinar ben dinats o sopats, preferiblement a base d’algun plat del nostre país o països, amb la seua beguda corresponent. Segona, llegir un poema d’Estellés, el que més ens agrade; si no ens semblen bé les Propietats de la pena o Els amants, ben coneguts per tots, es pot indagar per la immensitat de la seua obra i escollir joies com ara els poemes Aquella olor que tenia el teu cos o Tot açò que ja no pot ser. I tercera, fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que pretén ser lúdica i popular, perquè aquesta festa és de tots, i és per això que entre tots s’ha de fer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La terra fa saó i els sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Hi ha pobles que respongueren a la crida de Josep Lozano des del principi i, fidels a aquesta crida, enguany ja celebren la sisena edició. D’altres, com ara Muro (del Comtat), se sumen per primera vegada a la llista llarguíssima de localitats que volen retre homenatge a un poeta, a una llengua, a una cultura i a un país. Malgrat la pluja –referenciant el títol del darrer disc d’un dels cantautors valencians més coneguts, Andreu Valor–, l’Espai d’Art Arpella de l’Arxiu Municipal estava ple de gom a gom el passat 4 de setembre, el dia de naixement del poeta. I és que el poble valencià, malgrat tots els malgrats, està viu, potser més viu i esperançat que mai, i respon a actes com aquests que ens recorden d’on venim i qui volem ser. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les paraules de benvinguda les donava el nou regidor de cultura de Muro, Sergi Silvestre Pérez. Seguidament l’escriptor i president de la coordinadora de l’Alcoià-Comtat per la llengua, Francesc Gisbert, dedicava unes paraules al poeta homenatjat i anava dirigint amb mestria el concert de veus recitades: Manel Rodríguez-Castelló, Joan Jordà i Mercè Climent. També durant el sopar se sumarien d’altres veus espontànies, vingudes d’Alcoi, Xàtiva i, fins i tot, del Principat. I<i> el vi no podia faltar damunt la taula</i>, així que l’Ajuntament serví coca de tomaca, espencat, farina, ametla i carabassa, regada amb el meravellós vi del Celler La Muntanya: Minifundi de Muro. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per a les postres es reservava el plat més exquisit i contundent de la nit: l’espectacle “<i>Sis veus per al poeta</i>”, conformat per Lola Ledesma, Eva Dénia, Maribel Crespo, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i María Amparo Hurtado. El grup de dones valencianes ens contagià amb la seua força tel·lúrica, arrencada de la terra, i ens sentírem orgullosos de ser valencians, i volguérem ballar, i cantar, i fer palmes, i ens posàrem en peu per acomiadar-les perquè no sabíem com donar-los les gràcies per retornar-nos l’orgull immens de pertànyer a aquest país. </span></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Publicat a <a href="http://paisvalenciaseglexxi.com/2015/09/08/memociona-el-meu-pais/"><b>País Valencià, segle XXI</b></a></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">8 de setembre de 2015</span></div>
Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-846271934412580949.post-45727072444757647432015-06-29T22:01:00.002+02:002015-06-29T22:01:34.457+02:00Amor a la ciutat dels ponts<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj-2-79q4ILSF46oE_QiR-D0h7LDy26A__vavVEp3LLKwWwbkf02AhgjQzdUvIkgfzzSBEMBgryI_BaECLAMcFvKGuIDLgJWUdDfgj56cgA0vVdkc_YY3kB-XaEZ_tXCEwoYr7qMAIaqCC/s1600/Bromera+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj-2-79q4ILSF46oE_QiR-D0h7LDy26A__vavVEp3LLKwWwbkf02AhgjQzdUvIkgfzzSBEMBgryI_BaECLAMcFvKGuIDLgJWUdDfgj56cgA0vVdkc_YY3kB-XaEZ_tXCEwoYr7qMAIaqCC/s400/Bromera+1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Enguany he tingut la immensa sort de participar en la campanya "Llegir en valencià" que des de fa 10 anys organitza la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. El lema d'aquesta nova edició és "Paraules d'amor", així que els onze llibres que forment part de la campanya giren al voltant de l'amor: primers amors, amors truculents, amors diferents, amors entre pares i fills, amor als animals, amor als fills furtats... Onze històries ambientades en pobles del nostre país i creades per autors valencians: Maria Jesús Bolta, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vicent Sanhermelando, Gemma Pasqual, </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Joanjo Garcia, Mercè Climent, Josep Millo, Pasqual Alapont, Joan Pla, Àngels Moreno, Francesc Gisbert i Vicent Enric Belda (per ordre de publicació al diari Levante).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4OU7F48IhoX8aZlDAjpXZs9XCO8N0_kcGqpGSRXFulKY_-riDASgFN2ICiOl2KQQd8RFHbiWeYmfNa_xddsgtb6CsWRasZ_R5NEcC3BJIsS_UJWw3AMoH3jiaNJZOj8rWYu8T4drMOMo6/s1600/Amor+a+la+ciutat+dels+ponts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4OU7F48IhoX8aZlDAjpXZs9XCO8N0_kcGqpGSRXFulKY_-riDASgFN2ICiOl2KQQd8RFHbiWeYmfNa_xddsgtb6CsWRasZ_R5NEcC3BJIsS_UJWw3AMoH3jiaNJZOj8rWYu8T4drMOMo6/s400/Amor+a+la+ciutat+dels+ponts.jpg" width="253" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El pròxim diumenge 5 de juliol apareixerà el meu llibre al Levante (i el 19 al diari Información). <b style="font-style: italic;">Amor a la ciutat dels ponts </b>explica una preciosa història d'amor ambientada a Alcoi, on els ponts hi juguen un paper molt important. No vull desvelar massa coses de l'argument, perquè el que m'agradaria és que la llegíreu. Tan sols afegiré que la il·lustració de la coberta és de Luís Demano i que el llibre està maridat amb aquest poema de Manel Rodríguez-Castelló<i>. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al capdavall tindrà sentit el viatge </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">si alimenteu aquell foc primordial, </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">solidaris en l'aliança que afermen les paraules;</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">si lliureu generosament la pròpia set</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per fer una mica més bona la vida entre els homes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si sou dignes d'haver empès aquella porta </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que en arribar cada un deixa entreoberta</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">perquè continuen estenent-se les carreteres </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">dellà del temps infinites,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amb el misteri d'Un mateix i l'Altre </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que ja per sempre ens acompanya</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en cada revolt i en cada recta</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">on tirem pel dret cercant la vida </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">recreant-se en carn oberta.</span></div>
<br />Mercèhttp://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.com0