Trobada d'escriptors a Alcoi i Ruta Literària per la ciutat

Diumenge passat una quarantena de professionals del món de les lletres es van donar cita a Alcoi, en la “Trobada d’Escriptors”. No la primera, perquè ja hi ha antecedents d’altres encontres en la subespècie “poetes” com indicà Manel Rodríguez-Castelló. L’acte va estar convocat per la Coordinadora pel Valencià i per l’Associació d’Escriptors, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcoi, la Universitat d’Alacant, els Amics de Joan Valls i el Centre Ovidi Montllor.

Durant més d’una hora parlàrem entre “col·legues” -com deia Gemma Pasqual- de la situació del col·lectiu i de la possibilitat de crear un grup d’autors de les nostres comarques, aixoplugats per l’AELC. A la convocatòria de Silvestre Vilaplana, Manel Rodríguez i Francesc Gisbert, vamrespondre autors locals com Francesc Bernácer, Jordi Botella, Màrius Ivorra, Pep Jordà, Maria Martínez, Xaro Navarro, Francesc Pou, Joanfra Rozalén, Pep Sou, Vicent Valls, Jordi Raül Verdú, Ester Vizcarra i una servidora. També, representants del món universitari com ara Ximo Gadea, per la Universitat de València, i Enric Balaguer i Ximo Espinós, per la Universitat d’Alacant. A més hi acudiren escriptors d’altres comarques, com ara Ivan Carbonell, Joan Jordà, Lliris Picó, Francesc Jover o Gemma Pasqual, aquesta última, en representació de l’Associació d’Escriptors i, fins i tot, Jordi Sebastià, autor i alcalde de Burjassot. També van participar els regidors Jordi Tormo, Francesc Blay i Anna Raquel Serrano.

En acabant la trobada, els tocats de ploma ens barrejàrem amb el públic interessant per dur a terme una ruta literària pel centre d’Alcoi. La primera parada fou al Carrer Sant Francesc, escenari de tants fets on pràcticament es podria haver explicat tot sobre els personatges que volíem tractar. Però aquest punt estava reservat perquè el poeta alcoià Manel Rodríguez-Castelló ens parlara de Joan Valls (Alcoi, 1917-1989), figura de vegades oblidada, i ens recitara uns versos que l’hi va dedicar, amb la seua veu que més que parlar, acarona. 

Al jardí del Panterre, el professor Francesc Bernàcer ens parlà de Juan Gil-Albert (Alcoi, 1904-1994), poeta i assagista, i ens regalà un fragment de l’obra Crònica general. 

En la plaça Ferrándiz i Carbonell, ubicació d’antigues fàbriques tèxtils, la periodista Esther Vizcarra ens parlà de la novel·la Júlia i de la seua autora, Isabel Clara Simó (Alcoi, 1943).

La Plaça de Dins va ser on jo havia de parlar del poeta escollit: Joan Antoni Climent “Fullana” (Alcoi, 1957-2005), mon pare. L’escriptor Jordi Botella, amic seu i ara també meu, m’ajudà en la tasca descobrint-me el pare adolescent que no coneixia. Aprofitàrem per parlar del llibre Archipiélago que es reeditarà pròximament en versió bilingüe, i del que jo vaig llegir els primers tres poemes. 

Per desfer el nus en algunes goles, l’escriptors Jordi Raül Verdú protagonitzà un dels moments més divertits, contant les anècdotes sobre el tio Caram amb la gràcia que el caracteritzen.

La ruta literària finalitzà amb el record que el poeta murer Joan Jordà féu de l’Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-1995), amb tres anècdotes molt personals. Estava programat que es fera al passeig que porta el seu nom, amb la seva silueta de ferro aixoplugant-nos, però el temps i la pluja ens queien al damunt.

El matí donava la mà a la vesprada amb un dinar ben agermanat i literari a l'Hostal Savoy. Encara quedaven emocions per a la vesprada, com ara la inauguració de la plaça Vicent Andrés Estellés i l'homenatge al poeta de Burjassot. (Però açò ja serà en una altra entrada).

Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català tancava diumenge les seues portes fins la darrera edició, que serà ja la 32. Fa dos anys ja vaig estar presentant la novel·la Somiant amb Aleixa (Bromera, 2011), però enguany l'escenari era ben diferent. Les casetes de fusta es traslladaven des del Parc de la Ciutadella fins a l'avinguda de la Catedral, potser un lloc més adequat per apropar els llibres a la gent. També enguany era diferent el fet que no solament venia per parlar del meu darrer llibre...

Divendres 13 em vaig pujar a l'escenari de la Plaça de l'Escriptura amb l'escriptor de Capellades, Joan Pinyol, per presentar el seu 13è llibre: Ningú no mor (Onada, 2013). Ho confesse, tant de 13 em feia entrar un cert neguit. Pinyol, per la seua banda, presentà la meua novel·la infantil Marc i el poder sobre el temps (Onada, 2013). Només teníem mitja hora per parlar dels dos llibres i dels seus pares, però jo crec que sabérem traure-li profit. Dos llibres de Talla M, amb molts aspectes en comú: el públic al que s'adrecen és juvenil, tots els protagonistes i topònims comencen amb M a les dues obres, el valor del temps i la importància de servar la memòria estan ben presents, l'aparició de personatges molt misteriosos, la realitat de les històries...

Dissabte 14 la Plaça de la Paraula acollia una deliciosa vetllada estellesiana. Després d'escoltar Marc Egea, Marc Sempere i Bertomeu, Joan Amèric i jo tancàvem els actes d'homenatge al poeta de Burjassot amb el nostre espectacle Estellés, un amor invencible, un recital poeticomusical on convidem al públic a fer una passejada per l'univers de l'Estellés més enamorat. Fou màgic recitar i cantar Estellés davant la pedra majestuosa de la Catedral de Barcelona i amb tants ulls escoltant-nos. Ens felicitaren i molt. Jo vull felicitar els organitzadors, tècnics, públic... perquè sense ells no haguera estat possible posar el cor a la gola i als dits. Diuen que vam emocionar força. A mi em vau emocionar vosaltres amb tantes paraules boniques, amb eixa capacitat de fer-me gran i petita alhora (no sé gestionar massa bé els afalacs, hehehe).

Sant Jordi a l'Octubre, només a València

Foto: El País 

Dimarts 23 d’abril el Centre de Cultura Contemporània Octubre de València es vestia de gala per celebrar la seva 2ª edició de Sant Jordi. Un dia on es retia homenatge al llibre, a la rosa i al sant, sí, però també un dia de celebracions poètiques, ja que aquest any és el centenari del naixement dels escriptors Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joana Raspall, Joan Teixidor i Marià Villangómez. Un dia, en el 20 aniversari de la seva mort, on es retia merescut homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, el poeta més gran en llengua catalana que ha donat el País Valencià des del segle XV, l’època daurada d’Ausiàs March i Roís de Corella.

No faltaren ni les roses, ni els llibres, ni els autors; tampoc la música, ni els homenatges, ni les reivindicacions en aquesta festa que tenia com a mestra de cerimònies la periodista Reis Juan i que era retransmesa en directe a través de la web 9exili.com, la ràdio i la televisió que els treballadors afectats per l’ERO de RTVV han posat en marxa. Per què la nostra –nostra?, millor dir seva–  televisió pública, és evident, no està per aquestes coses de la cultura, ni per un poble que puga tenir idees pròpies. De fet, la reivindicació dels mitjans de comunicació en català al País Valencià fou altre dels eixos vertebradors de l’acte, així com la solidaritat amb la vaga de Catalunya Ràdio per les retallades. Com és de perillós que un territori es veja privat dels mitjans de comunicació en llengua pròpia!

Gemma Pasqual, vice-presidenta del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), una de les organitzadores de l’acte explicava la voluntat d'arrelar una tradició que té més seguiment a València del que es pugui conèixer, perquè entre d’altres coses Sant Jordi va ser patró de València i molta gent celebra la Diada amb llibres i roses, malgrat la mancança del suport institucional. El Sant Jordi d’enguany estava organitzat per Acció Cultural del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb la col·laboració de l’Associació d’Editors del País Valencià, el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València el PEN català, la llibreria 3i4 i La Casa de les Flors.

 

Una cinquantena d'escriptors, per ordre alfabètic de cognoms, anaren llegint fragments de la seva obra: petits tasts de novel·les, contes, poesies, teatre... que deixava clar el bon estat de la literatura catalana feta al País Valencià. Francesc Anyó, Francesc Aledon, Josep Antoni Alfonso, Xavier Aliaga, Joaquina Barba, Pere Bessó, Teresa Broseta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Carles Cano, Rafel Castelló, Mercè Climent, Vicent Coll, Francesc Collado, Carles Cortés, Vicent Cortés, Isidre Crespo, Joan Carles Girbés, Ramon Guillem, Rafa Gomar, Tomàs Llopis, Rubén Luzón, Begonya Mezquita, Carme Miquel, Manuel Molins, Jesús Molla, Francesc Mompó, Anna Moner, Enric Monforte i Casañ, Octavi Monsonís, Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Joan Navarro, Gemma Pasqual, Vicent Penya, Begonya Pozo, Isabel Robles, Lluís Roda, Manel Rodríguez Castelló, Rosa Roig, Antoni Rubio, M. Carmen Sàez, Vicent Salvador, Encarna Sant Celoni, Xavi Sarrià, Jordi Sebastià, Núria Sendra, Ferran Suay, Josep Usó, Rafa Xambó i algun més que s’hi afegí a darrera hora a aquesta gran festa, a manera de jam session. Fins i tot, des de l’Alguer, el poeta de Borriana establert a l’illa italiana que parla català, feia la seva aportació.

 

L’acte el tancava l’actuació del cantant Miquel Gil que, entre d’altres cançons, interpretà la 'Rosa de paper', on versiona un dels poemes emblemàtics d’Estellés, mentre la filla del poeta, Carmina Estellés, als seus peus, feia una autèntica rosa de paper, amb dits experts, però segurament balbs per tanta emoció. I és que les roses blanques, fetes de paper de diari, també tingueren el seu protagonisme, ja que estaven repartides per totes les taules del rebedor que tan gran festa acollia.

 

 

Publicat en el DGS

25 abril de 2013

"TIBAR L'ARC" A CA BASSOT

 

Divendres passat tenia lloc en la seu de l’Associació Cultural Ca Bassot, de Burjassot una nova presentació del llibre «Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual» (Tria Llibres, abril de 2012), que reuneix la veu de 27 poetes valencians nascuts entre 1970 i 1987, 27 veus poètiques valuoses, diferents i en ple desenvolupament, on cada poeta ha participat amb quatre poemes publicats i un d’inèdit, amb pròleg d’Enric Sòria. El joc de paraules del títol –Tibar l’arc– subratlla la tria d’una poesia que apunta amb vitalitat cap al futur. No oblidem que el País Valencià és terra de poetes.
 

L’antologador i també poeta, Alfons Navarret explicava com el projecte sorgí arran d’una entrevista que féu a l’editor de Tria Llibres, Ferran Bataller, al seu programa de ràdio Mar de muses. Com bé senyala Navarret aquest és un projecte obert, i si bé no estan tots els que són, sí que són tots els que estan. 
 

Bataller ja ho diu, amb aquest recull es pot apreciar els diferents camins que ha pres en els últims anys la poesia valenciana i ens podem fer una idea de les línies que pot prendre la nostra poesia en un futur. Tres anys ha durat aquest projecte, que tenia com un dels principals objectius recopilar per damunt de tot bona literatura, amb un resultat exquisit on el lector s’abocarà a una finestra amb vistes al panorama poètic que està fent-se al País Valencià.
 

Nou dels vint-i-set poetes assistiren a l’acte literari, i recitaren en dues tandes textos propis i d’altres escriptors antologats: Manel Marí, Ivan Brull Rubén Luzón, Pau Sif, Alfons Navarret, Alexandre Navarro, Eduard Narco, Josep Porcar i Pere Císcar. Fou un honor sumar-me a aquesta festa de versos recitant un dels poemes de la poeta Begonya Pozo.
 

 

La vetllada continuà amb un sopar de germanor i un concert de jazz del grup P-Jam.

Visita a la Casa de la Dona de Silla

El passat dimecres 23 de gener em convidaren a La Casa de la Dona de Silla per xarrar sense pèls a la llengua de Somiant amb Aleixa, llibre que acabaven de llegir i, diria pels seus comentaris, també de gaudir. 

Xaro Alcaide, mestra de cerimònies, fou qui em presentà a la resta de companyes. Jo em sentia molt pagada perquè, com els vaig dir, aquell era –i ja ho serà sempre, és el que tenen les primeres vegades, que res els pot furtar el lloc– el primer club de lectura al que assistia com a convidada.

 

 Vaig parlar uns minutets de l’obra, tampoc no massa, perquè vaig saber de seguida que allò no seria una presentació convencional i de seguida s’establí un diàleg –o conversa, perquè van participar quasi tots els assistents. Em feren preguntes (de vegades innocents, d’altres un tant indiscretes, el caliu que es creà bé que convidava a les confessions), a donar-me les seves opinions, a explicar-me les seves experiències amb la lectura i el gènere eròtic, a ressaltar fragments del llibre que els havien colpit per la seva bellesa literària (era un goig escoltar amb veu de dona paràgrafs per on mil vegades vam passar i poder llegir als seus ulls les espurnetes només sap encendre l’emoció).

 

 

Vaig gaudir molt amb aquest grup de dones valentes, lluitadores, divertides, simpàtiques, sinceres... I encara volien donar-me les gràcies per anar-hi! Les que elles tenien, cada dia no ens regalen una vetllada tan meravellosa com aquella. I encara quedava el sopar de picaeta que havien preparat, amb treball i estima, es notava... Fins i tot Sento Beguer, el llibreter, vencé la vergonya de ser l’únic home entre tantes dones i s’hi quedà.

 

Quiemada i tot que feren per a l’ocasió. I és clar jo, com a convidada, vaig haver de llegir el conxuro. En gallec, faltaria més. Estic convençuda que així vaig espantar definitivament tots els mals de l’ànima, que des de gener em persegueixen. E cando esta queimada baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa alma e de todo embruxamento.

 

Vull agrair també al Centre Ocupacional Tola, que està al límit de la seva resistència, el regal tan maco que em feren: quatre llibretes precioses fetes amb materials reciclats i pintades a mà, just en el moment que acabava de ratllar la darrera de les pàgines en blanc del meu bloc. Molta força companys.

 

 

Eros i Lletres

El Levante es fa ressò de la vetllada literària Eros i Lletres que tingué lloc divendres a Ca Bassot, on participàrem tres dels guanyadors de l´únic premi de literatura eròtica que queda viu no solament als Països Catalans, sinó a tot l'estat espanyol: Carles Cortés amb "Sara i la dona sense atributs", Xavi Mínguez amb "La flor de Hanako" i jo mateixa amb "Somiant amb Aleixa".

ACTES LITERARIS A L'OCTUBRE

Divendres passat vaig tornar a l'Octubre –no al mes, sinó al centre–, feia temps que no hi anava i em va encantar retrobar-me amb els amics de sempre i companys de paraules i muses. El motiu: un parell de conferències a les que volia assistir.

La primera, la presentació del poemari Vetlla (premi Octubre de poesia 2011) a mans de l’editora Laia Climent, de l’escriptor Vicent Alonso i del mateix autor, Jordi Llavina, a qui vaig tenir el privilegi de conèixer en persona. Climent ens llegí alguns retalls de crítiques que ha rebut aquest fantàstic llibre; Alonso, per la seva banda, féu un estudi acuradíssim del poemari –o poema– i, finalment, Llavina ens parlà dels tres grans pilars del llibre: l’argument d’aquesta novel·la en vers, que reencarna la memòria d’una relació amorosa; el sentit de crònica que té, que queda de manifest amb el relat de la mort de dos amics de SIDA, l’incendi del castell... en definitiva, la manera d’entendre i patir el món a partir de la dècada dels ’80; i la part més lírica, formada especialment pels versos d’un presumpte llibre, personatge principal d’aquesta obra, i que inclouen alguns temes recurrents al llarg de la seva bibliografia, com ara el pas del temps o el suïcidi.

La meva experiència amb aquesta joia vestida de blanc i de versos és que no vaig poder estar-me’n de llegir-me-la dos cops i vetllar-la durant moltes nits seguides. Pose l’enllaç d’una ressenya que li vaig fer al DGS.

L’altre acte literari al que vaig assistir, corresponia a la 2a sessió del cicle Converses Fusterianes organitzades pel Centre Octubre: Fuster i la poesia, a càrrec de Francesc Calafat, Sebastià Alzamora i Enric Sòria. Se'm va fer curta, especialment perquè tenia molta fam per saber. La conversa girà al voltant de la pregunta: per què Fuster deixà d’escriure poesia, quan era evident que la poesia l’havia escollit? I no solament això, sinó per què, fins i tot arribà a parlar de la seva poesia amb una cruesa injusta. Hipòtesis tantes: econòmiques, de censura, fracassos, orgull ferit, voluntat literària al servei del país, creure que el que volia fer era impublicable, absència de lectors... Com proposà el poeta Ramon Guillem, que també assistí a l’acte, potser fou la poesia que l’abandonà a ell i no a l’inrevés. Sòria replicà que la poesia t’abandona si la maltractes i potser açò és el que havia fet Fuster. Camí de casa nosaltres ens preguntàvem per què s’havia parlat tant de la raó per la qual Fuster deixà de fer poesia i no s’havia fet cap esment a per què Fuster començà a fer poesia?

Reconec que he llegit poc el Fuster poeta, però tres llibres vaig apuntar a la meva llibreta de notes i que engrandeixen des de ja la meva llista de llibres pendents: Terra en la boca, Escrit per al silenci i Ofici de difunt. 

"Rondalles de Beneixama" a Ca Revolta

Ahir de vesprada tenia lloc a Ca Revolta de València la presentació del llibre Rondalles de Beneixama (Ed. Germania) de Francesc Gascó, que ha traslladat al paper la cultura popular oral de les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià.

La presentació anà a càrrec de l’escriptor Manel Alonso, que obrí l’acte contant la rondalla “Coses del mal de panxa”, i de la professora Laura Santacruz que féu un discurs impecable i entranyable sobre l’obra i l'encorajà a que el glossari de mots i expressions de la zona prenguera volada i es convertira en un nou diccionari d'un parell de volums.

Francesc Gascó parlà de la gènesi i del treball de recopilació del seu segon llibre de rondalles. També de l'amor a la família, a la terra, a la llengua. A petició del públic va llegir "La flor del gira blau" una rondalla contada per sa mare, i que durant molt de temps havia estat incapaç de llegir en públic. En acabant contestà les preguntes dels assistents i estigué una bona estona signant exemplars del llibre. La vetllada conclogué amb un sopar on cadascú acabà de rematar garbes amb els companys de taula.

Enllaç al vídeo promocional de Ronadalles de Beneixama.

Nit Eròtica a Ca les Senyoretes (Otos)

Anit, 11 de febrer, als peus del Benicadell Aleixa regalà uns graus de temperatura a les gèlides terres de la Vall d’Albaida. Ca les Senyoretes d’Otos –hotel rural regentat per l’escriptor Joan Olivares i família– reuní una cinquantena de persones per a celebrar la nit temàtica dedicada a l’erotisme i a l’amor. En aquest marc es presentà la novel·la Somiant amb Aleixa. L’acte començà amb les paraules de Joan Olivares, guanyador en dues ocasions del Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Tot un luxe. Tot seguit caldejàrem un poc l’ambient llegint un fragment de l’obra. En acabant debatérem amb els assistents la gènesi de l’obra i la tècnica d’escriure a quatre mans.

Durant el sopar el pintor ollerià Jordi Albinyana obsequià a cada parella amb una xilografia numerada (una sèrie limitada de 25 còpies) i signada inspirada en la figura del personatge de la novel·la, Aleixa.

Com que compartírem taula amb ell i gràcies als caldos de la Comarca tinguérem l’honor que ens il·lustrara de manera molt lliure un exemplar per a nosaltres amb un apariat de l’escriptor Joan Olivares: "Si te la mama Aleixa... ni la raspa et deixa".

Un sopar ad hoc a la temàtica de la nit magníficament elaborat per la mestressa Assumpció Olivares que compartírem amb molt bona companyia.

Crònica i fotografies: Mompó i Climent

"Fronteres de vidre" al Club de Lectura de l'Alcúdia de Crespins

Ahir, a les 19.00h l’escriptor Francesc Mompó tingué un encontre amb els membres del Club de Lectura de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), per parlar del llibre Fronteres de vidre (Ed. Germania) que s’havien llegit amb anterioritat. Ja fa vora tres anys que els lectors que el formen es reuneixen una vegada al mes per parlar d'un llibre i, moltes vegades, trobar-se amb els mateixos autors. Alguns autors que han estat convidats han estat Toni Cucarella, Manel Alonso, Esperança Camps, Francesc Bodí o Xavier Aliaga. És curiós que la major part dels lectors no viuen a l'Alcúdia, sinó que es desplacen des d'altres localitats pel plaer de compartir una estona parlant de literatura.

Josep Manel Vidal, organitzador d’aquest club de lectura, fou l’encarregat de presentar Franesc Mompó, que tot seguit parlà de la gènesi i del procés d’escriptura d’aquests relats que riberegen la frontera entre el món real i el fantàstic, esguitats d’elements surrealistes i de realisme màgic.

Un grup de lectors interessadíssims per la literatura estigueren interactuant amb l’autor al llarg de tota la sessió, en amical i acollidora conversa. En acabant, l’autor signà exemplars del llibre.

DELIRIS DE LLUNA AL CAFÉ L'INFERN DE MASSALFASSAR

Ahir, primera nit de desembre, de fred i de rosada, tenia lloc la 5a edició Deliris de Lluna, Nits Poètiques de l’Horta, organitzades pel col·lectiu l’ANDANA (Amics del Patrimoni i la Cultura Popular). El lloc escollit per al sopar i el posterior recital fou el Café L’infern de Massalfassar,un petit i acollidor local a espatlles del mur sagrat de l’església, on és habitual la celebració d’actes com el d’ahir. Serà que la poesia està on més se la necessita? En aquesta ocasió els poetes convidats eren Ramon Guillem, Manel Marí i Pau Sif, a més de comptar amb la música i la veu de Rubèn Durà, que vam tenir el plaer de descobrir durant la celebració del II Sopar d’Estellés celebrat a Puçol el passat més d’octubre.

Vull destacar la importància i el valor que tenen els col·lectius com l’Andana que des de la seva humilitat i a base de molt d’esforç personal aconsegueixen generar i perpetuar actes com aquests que ajuden a vertebrar el nostre País i mantenir viva la nostra cultura, ignorada i menystinguda pels organismes oficials i mitjans de comunicació.

Alguns moments de la nit:

 Manel Marí

 Ramon Guillem

 Pau Sif

Rubèn Durà