Entrevista a "Les mil i una nits", de Catalunya Ràdio

El passat 25 d'octubre vaig parlar de Somiant amb Aleixa al programa de Catalunya Ràdio Les mil i una nits i és que el programa presentat per Maria de la Pau Janer versava sobre somnis eròtics, i d'això Aleixa en sap bona cosa. Si us ve de gust escoltar l'entrevista la podeu trobar a partir del minut 40.

SOMIANT AMB ALEIXA A MURO

 

A novembre vaig anunciar que faria la darrera presentació de la novel·la Somiant amb Aleixa al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi. Però quan Àlex Llopis, regidor de cultura i tradicions de Muro, em convidà a parlar del llibre en els Dijous Literaris que s’hi organitzen, no vaig poder dir que no. Ans al contrari, per a mi presentar a Muro, el poble dels avis, del pare, de la infantesa... tenia un valor afegit molt gran.

Així que dijous passat a les vuit i mitja em vaig seure davant d’un grapat de murers per parlar una mica d’erotisme, de la dolça condemna de ser escriptora, de la creació del llibre, d’algunes anècdotes que hi amaga... Molt ben acompanyada per Àlex Llopis que obrí l’acte i em féu desaparèixer amb les seves paraules tots els nervis que se m’havien instal·lat a l’estómac; i per Sergi Silvestre, un jove murer, historiador, amant de la cultura, que em féu una presentació meravellosa, on començà fent un recorregut per la història de l’erotisme en la nostra literatura per acabar fent una dissecció perfecta del meu llibre. També em posà un nus a la gola quan em sorprengué recitant uns versos eròtics del murer que més m’estime: Fullana, el pare. Després vaig dedicar el llibre a qui el va voler adquirir.

Una vetllada perfecta que acabà amb un soparet excel·lent regat amb vi de la terreta. Gràcies Àlex, gràcies Sergi, gràcies Muro.

 

Potser aquesta haja estat la darrera presentació d'aquesta novel·la que m'ha donat tantes alegries, però per si de cas ho deixaré en què és la penúltima. Aviat tindré als braços una nova criatura: Marc i el poder sobre el temps (Onada, 2013), ambientada, veus quines coses, en Muro, i serà aquesta la que requerirà totes les meves atencions.

Somiant amb Aleixa a Muro

 

 

És clar, quedava Muro (el Comtat), el poble que acollí tanta infantesa...

Potser siga la darrera, així que ja sabeu, dijous 7 de març a la Biblioteca Municipal de Muro: presentació de Somiant amb Aleixa, amb Sergi Silvestre com a mestre de cerimònia.

 

 

Visita a la Casa de la Dona de Silla

El passat dimecres 23 de gener em convidaren a La Casa de la Dona de Silla per xarrar sense pèls a la llengua de Somiant amb Aleixa, llibre que acabaven de llegir i, diria pels seus comentaris, també de gaudir. 

Xaro Alcaide, mestra de cerimònies, fou qui em presentà a la resta de companyes. Jo em sentia molt pagada perquè, com els vaig dir, aquell era –i ja ho serà sempre, és el que tenen les primeres vegades, que res els pot furtar el lloc– el primer club de lectura al que assistia com a convidada.

 

 Vaig parlar uns minutets de l’obra, tampoc no massa, perquè vaig saber de seguida que allò no seria una presentació convencional i de seguida s’establí un diàleg –o conversa, perquè van participar quasi tots els assistents. Em feren preguntes (de vegades innocents, d’altres un tant indiscretes, el caliu que es creà bé que convidava a les confessions), a donar-me les seves opinions, a explicar-me les seves experiències amb la lectura i el gènere eròtic, a ressaltar fragments del llibre que els havien colpit per la seva bellesa literària (era un goig escoltar amb veu de dona paràgrafs per on mil vegades vam passar i poder llegir als seus ulls les espurnetes només sap encendre l’emoció).

 

 

Vaig gaudir molt amb aquest grup de dones valentes, lluitadores, divertides, simpàtiques, sinceres... I encara volien donar-me les gràcies per anar-hi! Les que elles tenien, cada dia no ens regalen una vetllada tan meravellosa com aquella. I encara quedava el sopar de picaeta que havien preparat, amb treball i estima, es notava... Fins i tot Sento Beguer, el llibreter, vencé la vergonya de ser l’únic home entre tantes dones i s’hi quedà.

 

Quiemada i tot que feren per a l’ocasió. I és clar jo, com a convidada, vaig haver de llegir el conxuro. En gallec, faltaria més. Estic convençuda que així vaig espantar definitivament tots els mals de l’ànima, que des de gener em persegueixen. E cando esta queimada baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa alma e de todo embruxamento.

 

Vull agrair també al Centre Ocupacional Tola, que està al límit de la seva resistència, el regal tan maco que em feren: quatre llibretes precioses fetes amb materials reciclats i pintades a mà, just en el moment que acabava de ratllar la darrera de les pàgines en blanc del meu bloc. Molta força companys.

 

 

Eros i Lletres

El Levante es fa ressò de la vetllada literària Eros i Lletres que tingué lloc divendres a Ca Bassot, on participàrem tres dels guanyadors de l´únic premi de literatura eròtica que queda viu no solament als Països Catalans, sinó a tot l'estat espanyol: Carles Cortés amb "Sara i la dona sense atributs", Xavi Mínguez amb "La flor de Hanako" i jo mateixa amb "Somiant amb Aleixa".

Vídeo presentació Somiant amb Aleixa al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi

Vídeo complet de la presentació de la novel·la Somiant amb Aleixa al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi el passat 22 de novembre, per Diània.tv, la televisió online de les comarques centrals.

 

Somiant amb Aleixa, per Jordi Botella

Tot seguit reprodues l'escrit que llegí l'escriptor i amic Jordi Botella en la presentació de Somiant amb Aleixa al Cenre Ovidi Montllor d'Alcoi el passat 22 de novembre.

 

Jordi Botella, Mercè Climent i Vicent Luna 

 

I

 

Molt abans que arribaren psicoanalistes i surrealistes amb les seues cantarelles fabuloses,  el gravat número 43 de la sèrie “Caprichos” de Goya ens féu saber que “El sueño de la razón produce monstruos”.  Sobre la taula un home, al capdavall el propi autor del gravat,  amaga el seu cap   assetjat per la presència d’unes criatures que sota un aspecte híbrid, entre rates penades i mussols, aletegen  damunt seu. L’abandó del seu cos delata la impotència davant l’amenaça d’aquells éssers  que envaeixen el seu cervell.

 

“Els somnis de la raó produeixen monstres”. Els somnis de la raó són criatures que habiten l’altra cara de la lluna, presències familiars que la nebulosa onírica emmascara, converses  de despús-ahir que hui bramen com un eco dins del túnel de la memòria,  resurreccions de la carn, escenes de la infantesa amb veus del present, i experiències immediates  llustroses per la pols dels segles.

 

Més enllà d’interpretacions cabalístiques, quan en obrir els ulls ens retrobem amb la realitat, en el fons agraïm el paisatge familiar dels llençols  i la llum lleganyosa que talla els badalls de la persiana. No perquè fugim dels monstres que fins fa una estona habitaven  en nosaltres, sinó per admetre que la nostra vida és un cóctel de  màgia i vulgaritat, xerrameca i poesia, enginy i perversió. Es a dir, com diu el celebre conte  de Monterroso “al despertar  el monstre encara estava allí” : la realitat onírica és tan versemblant com la realitat immediata i, per tant, el “monstre” forma part de la nostra existència. Per això es fa servir l’adverbi “encara” que certifica la seua presència ahir, hui i demà.

 

Aleixa, la protagonista de la novel.la de Mercè Climent i Francesc Mompó conviu amb aquest “monstre”  que la fa viure experiències eròtiques. El seus somnis, però, no acaben en el seu propi magí sinó que  provoquen la reciprocitat  de tots els participants, de manera que Aleixa  en retrobar-se amb ells en la vida quotidiana  creu també haver compartit la mateixa experiència.

 

Aquest do, heretat de la mare i l`àvia, la fa viure en un "estat constant de bipolaritat” (pàg.141). Aquest transtorn provocarà en la protagonista una sensació de pànic ja que arribarà un moment en què va a ser-li ben difícil destriar entre la realitat i el somni, i el que és pitjor: viurà  l’angoixa de preveure que aquest somni condicione la realitat ja que les fantasies sexuals van a estar condicionades per la reciprocitat.

 

Així, cada volta que Aleixa es trobe amb algun dels participants en els seus jocs onírics  detectarà la complicitat o el recel, el desig o el xantatge. Tant farà, doncs,  que siga el cap d’estudis del col·legi, les companyes de la botiga on guanya el sobresou o fins, i tot, els alumnes que reben les seues lliçons, perquè al capdavall qualsevol persona serà susceptible de compartir una experiència  amb ella. Aquesta circumstància farà que ens introduïm en un món en el què el mite de Freddy Krugger -aquell assassí que executava les seues víctimes introduint-se en els seus somnis-,  esdevindrà artefacte sensual en el que les cutxilles del montre d’Elm Street es convertiran en llavis i mans perpetrant un sacrifici darrere de l’altre en l’altar del plaer.

 

El pes específic d’una heroïna marcada per la confusió i el dubte,  compta com  un dels grans mèrits de la novel.la. Front a la linialitat característica de molts personatges del gènere eròtic, Aleixa copsa, gràcies a les seues contradicccions, la càrrega humana que la fa vulnerable i alhora versemblant. Els autors faran de la feblesa d’Aleixa la seua  carnositat: en cadascun dels jocs ella es mostrarà incapaç de reaccionar. A voltes s’abstindrà, però, d’intervindre-hi i,  immòbil, -a meitat de camí entre la creença de viure una fantasia  i la fascinació de descobrir un plaer que fins aquell moment ignorava-  es limitarà a presenciar escenes que l’exciten; o fins i tot, es mostrarà, passiva, quasibé diria inhibida, com si no acabara de creure’s que ella forma part d’aquell quadre on els cossos  s’alliberen en un frenesí d’ombres i llums.

 

En certa mesura els somnis reviscolen el seu desig adormit i la converteixen en una reina lúbrica. Cada volta que es desperta d’un dels seus somnis,  més enllà  del penediment per sentir-se una partícep involuntària o del plaer descobert, o del temor a l’encontre amb qualsevol dels protagonistes, poc a poc se li va revelant una nova dona, una altra Aleixa que ella retenia dormida en un atzucac del cervell. Ací el “monstre” de què ens parlava Goya  esdevé una criatura nascuda per a la deliqüescència;  el “dinosaure”  de Monterroso es convertirà en una bacant mentre Freddy Krugger acaba essent una mantis religiosa sota els braços de la qual tots voldríem dormir un somni etern.

 

 

 

 

II

 

Mercè Climent i Francesc Mompó mitjançant una escriptura ben quallada en la què va a ser impossible distinguir una veu de l’altra s’acaren a un univers complex en el què els clixés del gènere massa sovint encotillen el llenguatge. Tots dos autors van a mostrar una gran habilitat a l’hora d’ampliar el repertori a què, malauradament, ens ha acostumat l’erotisme literari: un sota-cavall-i-rei mecànic i previsible. Ací no hi ha prou amb jocs malabars ni  amb  les pirotècnies que ens han amollat uns films llastrats més que per mitjans econòmics restringits, per una imaginació  gallinàcia i un repertori fossilitzat a mercè  del botox, tupersex, làtex i altres paraules acabades en "x” que semblen suggerir concupiscència  i només són, la gran part de les voltes,  paradisos de cartró-pedra.

 

El recurs del “somni” per part dels nostres autors permet trencar la rigidesa d’aquest univers a què ens han acostumat la proliferació de músculs, cabells cardats, nyonyeria de seda, brofegada des de dalt d’un taló d’agulla y aquí-te-cojo-aquí te-mato, pur reflex d’un món precipitat per la urgència i la compulsió histèrica, on s’aprén l’anglès en  1000 paraules o s’assoleix l’aparença d’un Adonís  amb quatre sesions de gimnàs. La literatura, l’erotisme o la intel.ligència són una altra cosa: mai en saps prou, per això tornes una i altra volta  a acarar-te a la fulla de paper, al cos o a la reflexió com l’assassí que sempre acaba per acudir al lloc del crim. El temps –ací l’escriptura o les fantasies de la protagonista – afavoreixen les condicions d’un temps dosificat que només va a la recerca d’un territori,que a l’igual que lacreació artística o tot acte de refelxió,  només accepta una única llei que és la llibertat més absoluta.

 

Caldria destacar, a més,  l’exaltació d’un llenguatge arrelat en una tradició com la nostra crescuda sobre els camps lèxics que ens ofereix la flora i la fauna tractats amb absoluta  quotidianeïtat. Figues i xones conviuen amb pardals i moniatos com una reivindicació del nostre patrimoni natural.

 

Per damunt de tot, però, d’aquesta lexicologia que revela el nostre atàvic esperit ecologista, subratlle una paraula –pixorro-  que ve a ser un símbol indesxifrable tant de l’aparell masculí com d’una manera d’anar per la vida. Amb el mot “pixorro” definim allò que penja entre les cames d’una manera descreguda i pròxima; i també una forma de conducta –entre badoc, balòstia o menfot - que respon a una metafísica espenjollada en la què haurem de  destriar entre “estar pixorro” que correspon a una situació provisional,  o “ser pixorro”, que defineix aquell que s’encabota una i altra volta en el despropòsit. A pesar de la seua ressonància pejorativa valorem del “pixorro” una resposta a la sacralització, la contundència o la cursileria  amb que el sexe es tractat en els llenguatges artístics. En eixa paraula  hi ha una mena d’escepticisme insòlit en un terreny com el del sexe, massa procliu, als gestos grandiloqüents.  Es l’ambivalència de la paraula allò que permet conjugar el fal·lus amb  la irreverència, el desig i la quotidineïtat, el plaer i l’escepticisme.

 

Finalment, al costat de la reividicació d’un llengatge desacralitzat tenim, gràcies al viatge eròtic d’Aleixa, l’experiència espititual que li permetrà el coneixement d’ella mateixa a través d’una consciència dormida que només se li revela en els somnis. A partir de l’acceptació d’aquest univers latent dins d’ella,  la protagonista entendrà les relacions sexuals d’una forma tan desinhibida com ho és el llenguatge que fa servir el narrador. Es com si, desproveïda de la culpabilitat que representa la mala consciència  que provoquen les experiències oníriques, Aleixa assumira que fantasia i realitat poden ser la mateixa cosa.

 

D’alguna manera Aleixa reivindica la funció alliberadora de Morfeu, el déu grec dels somnis. Més enllà del seu ànim enjogassat en provocar visions en els homes i en les dones mentre dormien, ell es desplaçava amb unes ales veloces a qualsevol racó del món amb la intenció de contribuir a què els mortals, encara que fóra per un sol moment,  s’escaparen de les intrigues dels déus sobre les seues vides. Mercè Climent i Francesc Mompó, a través del personatge d’Aleixa, també afavoriran que els lectors trenquen amb les cadenes que la realitat imposa al desig, perquè en la mesura que la imaginació no s’escape del camp clos d’aquest univers gris que ens embolcalla, la fantasia eròtica es rovellarà en la matexia proporció que la mediocritat i la perversió del poder va rovellant dia a dia la nostra experiència quotidiana. 

 

Per a a tal fi confie que Mercè Fullana i Francesc Mompó, com ja han demostrat en aquest llibre -i espere que així ho continuen en les seues creacions futures-, s’entesten en el repte  de descobrir-li al lector, com han aconseguit en aquest novel.la, un nou món com el que bategava en la imaginació de la protagonista i, fins i tot si convé, els encoratge a que s’arrisquen com Morfeu a desafiar Zeus quan aquest el castigà per revelar als homes quin era el seu veritable destí.

 

 

                                                                                                              Jordi Botella

 

Cap de setmana de presentacions al Principat

El passat cap de setmana Aleixa viatjava al Principat, per ser presentada en societat, segurament per penúltima vegada.

Així, divendres 5 d’octubre, el restaurant El Setial de Barcelona acollia la primera de les presentacions. Els conductors de l’acte foren els escriptors i amics Joan Pinyol i Cinta Arasa, que no veia des de la Trobada Anual d’Autors al Matarranya, allà per l’agost de 2011. Havíem de treure’ns el mal sabor de boca que ens deixà aquell dinar i reprendre les converses que havien quedat en l’aire. Mitjançant un diàleg, en aparença desenfadat, anaren parlant del llibre, sense deixar cap punt sobre les is: llenguatge, estructura, personatges, trama, estil... Fins i tot la veu de Pere Calders s’escoltà en la sala quan Pinyol llegí la carta que temps enrere li havia escrit com a resposta a la pregunta què eren per a ell els somnis. També la de Villalonga i la d’Estellés, els versos dels quals tancaren la intervenció dels dos presentadors. Em féu molta gràcia el que digué Pinyol sobre el llibre: “No et deixa indiferent, sinó que et deixa diferent”. Poques coses havien quedat sense comentar sobre la novel·la, així que jo vaig parlar bàsicament de la llavoreta que donà origen a aquesta història de somnis i realitats trenades, del procés de creació a quatre mans (o dues veus) i algunes anècdotes que Somiant amb Aleixa ens ha regalat. En acabant vaig llegir –com vaig poder, perquè em quedava sense veu per moments– un fragment del llibre. Com que anava de trios vaig escollir l’escena eròtica que viuen l’Aleixa, la Marga i el Sergi. Ens quedàrem a sopar una bona colleta al mateix soterrani on havíem fet la presentació, acompanyats d’exquisides menges i bona cosa de vinet. No contaré tot el que s’esdevingué durant l’àpat perquè açò ja pertany a l’àmbit privat ;) Només dir que vam acabar dormint al carrer de la Independència, bon auguri del que ha d’arribar.

A l’endemà la presentació era a Berga, al restaurant La Guita, i amb l’ambient de festa que es vivia al carrer El Roser com a motiu de la celebració de la festa del bolet. Aquest cop el responsable de conduir l’acte fou el Quirze Grifell, director de la Sobregaia Companyia i organitzador de tots dos actes, dinamitzador cultural –com a ell li agrada dir– i excel·lent amfitrió –açò ho dic jo–. Després l’actor Marcel Tuyet féu una lectura dramatitzada d’un parell de fragments de la novel·la. Arribat el meu torn vaig allargassar el discurs que ja havia fet a Barcelona. Marcel Tuyet posà la cirereta al pastís llegint algunes pàgines més de l’obra. Amb la signatura de llibres es va donar per finalitzat l’acte.

No vull estar-me’n de repetir els agraïments que vaig fer al llarg de les dues presentacions. En especial al Quirze Grifell, per fer possible els dos actes, per la seva generositat, per fer-nos sentir com a casa, per contar-nos tantes coses interessants (m’encantà que em presentares el savi català del que parla Garcia Márquez); als amos i cambrers dels restaurants El Setial i la Guita, per ser-nos escenari, pel seu tracte exquisit; a la Cinta Arasa i al Joan Pinyol, per acceptar la meva proposta deshonesta, per les paraules, per l’amistat, per les abraçades sinceres, per tot el que encara ha d’arribar; al Marcel Tuyet per acompanyar-me en el passeig per les pàgines de Somiant amb Aleixa; i a tots aquells que decidiren canviar de plans per assistir a la presentació d’un llibre. 

PRESENTACIÓ DE SOMIANT AMB ALEIXA A BARCELONA I A BERGA

 

 

 

El proper cap de setmana presentaré Somiant amb Aleixa a Barcelona i a Berga.
 

Divendres 5 d'octubre, a les 7 del vespre, la presentació del llibre es farà a la sala del soterrani del restaurant El Setial (carrer del Regomir, 11), al cor de la Barcelona vella. A més d'una servidora, hi intervindran els escriptors Joan Pinyol i Cinta Arasa.

 

L'endemà, dissabte 6 d'octubre a les 7 del vespre, la novel·la es presentarà al soterrani del restaurant bar La Guita de Berga (carrer del Roser, 1). Hi intervindran Quirze Grifell, l'actor Marcel Tuyet, que farà una lectura dramatitzada d'alguns fragments de l'obra i jo mateixa.
 

Important!!! Tant a Berga com a Barcelona, després de la presentació hi haurà la possibilitat de quedar-se a sopar, a preus populars. Si us decidiu a venir-hi digueu-m'ho i així ho podré comunicar als restaurants amb temps.

Més informació ACÍ

'Somiant amb Aleixa' o la realitat de l'erotisme, per Moisés Llopis i Alarcon

Ressenya de la novel·la Somiant amb Aleixa que Moisés Llopis i Alarcon ha penjat en el seu blog: Cabòries d'escudella.

"SOMIANT AMB ALEIXA" O LA REALITAT DE L'EROTISME

 

Aleixa és una jove amb un do particular: pot somniar allò que els altres somnien si ella n'és la protagonista. Aquest fenomen, tan atípic com sorprenent, la perseguirà incansablement al llarg de les pàgines que basteixen la novel·la fins arribar a corprendre-la i dominar-la.

Així és com rebem les primeres planes del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2010. Perquè Somiant amb Aleixa arriba a ser, fins i tot, una proposta agosarada, profundament treballada, minuciosa i delicada, saborosament deliciosa. El món d'Aleixa acaba sent el nostre i la seua dominació acaba per ser, d'alguna manera, també la nostra.

Somiar amb Aleixa és, en realitat, descobrir-la, conèixer-la, tot deixant la voluntat i el desig arraconats per descobrir la passió del seu bell cos, de les seues experiències sexuals més elegants i atrevides, arriscades i perverses. Deixeble de Venus com es declara, Aleixa creu dominar el món que l’envolta, tant al col·legi on treballa de matí, com al lloc comercial en què es guanya la vida de vesprada. Aquest món, però, és alhora tèrbol i atrevit, i serà també la font a partir de la qual Aleixa reviurà o experimentarà els seus desitjos més íntims.

Al llarg de vora dues-centes pàgines, ens endinsem en un univers metòdic i primmirat, vestit d’una altra pell, sensual i màgic. I és que Aleixa arriba a enamorar el lector, pels ulls i l’ànima, per la seua fragilitat indicible, l’aparent debilitat que l’atresora i la bellesa física que desprén.  Aleixa és, tímidament, el desig de tothom i d’ella mateixa, de l’entorn que l’envolta i del temps que la conté. D’ací la seua lluita, l’única batalla que coneix i que haurà de ser amb la seua ment, el seu esforç i les seues delitoses necessitats. Aleixa cerca trobar Aleixa. I trobant-se, ens troba també a nosaltres, lectors, dins de les diferents experiències eròtiques que s’hi plantegen.

Sota el guiatge de Ramon Guillem i Joan Olivares, els autors de Somiant amb Aleixa construeixen un relat nou, fresc i agradable de llegir, despert i vençut d’erotisme. Una proposta novella que guarneix i conjumina realitat i somni, fantasia i veritat, originalitat i elegància.

BALANÇ DE SOMIANT AMB ALEIXA

Presentació de Somiant amb Aleixa a La Casa del Llibre de València. 30 de juny de 2011.

Tot just acaba de complir-se un any de la primera presentació de Somiant amb Aleixa, feta a La Casa del Llibre de València i que comptà amb la presència de l'escriptor Manel Joan i Arinyó  (llegir crònica).

No puc evitar fer una mirada enrere i tornar a recórrer el camí d’alegries que aquest llibre ens ha regalat, fruit d’una esplèndida acollida i del boca orella. Exactament 998 exemplars de Somiant amb Aleixa han corregut pels ulls dels lectors al llarg del 2011. És a dir nmitja edició en només mig any. Des d’Alacant fins a Prada, la novel·la ha estat presentada en un fum de comarques al llarg dels Països Catalans: el Priorat, Matarranya, Barcelonès, el Comtat, la Safor, Camp de Túria, Camp de Morvedre, la Vall d’Albaida, l’Horta, la Marina, la Costera... Molts mitjans de comunicació, pàgines webs i blogs personals s’han fet ressò de la novel·la: Vilaweb, canal 9, Ràdio Sant Vicent, Ràdio Matarranya, La Ser, Alta fidelitat de Ràdio Nou, Radio Om de Picassent, Comarcàlia, L’informatiu, El punt, Levante, El temps, L’illa Bromera, Setmanari Presència, El Mundo, Las Provincias, Los ojos de Hipatia, El Quadern d’El País, Postdata Levante...

A la tardor ja hi ha previstes algunes presentacions i taules redones sobre literatura eròtica: Barcelona, Berga, Burjassot, Alcoi... És clar, ja no amb la mateixa intensitat, i és que després d’un any el llibre ja no necessita tantes atencions dels seus pares: Francesc Mompó i jo mateixa.

Somiant amb Aleixa visita La Costera

Dijous passat vaig tenir l'immens honor de presentar la novel·la Somiant amb Aleixa a l'emblemàtica llibreria La Costera de Xàtiva, que des de 1976 lluita per preservar la nostra cultura, tant en l'àmbit musical com en el literari.

L'acte estigué dirigit per dos amfitrions de luxe: l'escriptor i periodista Xavier Aliaga i la poeta Lorena Cayuela. La presentació fou gravada de manera íntegra, així que si us ve de gust veure com el trio format per Aliaga, Cayuela i una servidora escalfàrem l'ambient (si és que no feia ja prou calor a la capital de la comarca de la Costera) només heu de prémer el play. En acabant, vaig dedicar exemplars del llibre a qui ho volgué i se serví un vi d'honor i una picaeta per a tots els assistents. Era la primera vegada que visitava aquesta llibreria, però no serà la darrera.   

SOMIANT AMB ALEIXA A CALP

El passat dia 18 de maig l'Aleixa jo ens vam passejar per la comarca de la Marina Alta. Va ser a última hora de la vesprada a la Casa de la Cultura Jaume Pastor i Fluixà de Calp i comptà amb un presentador d'excepció: Francesc-Joan Monjo i Dalmau, i també excel·lent amfitrió, tot s'ha de dir. L'acte esigué organitzat per l'Institut d'Estudis Calpins i les Regidories de Cultura i Joventut de l'Ajuntament.

Em vaig trobar molt a gust al Saló Blau, on vaig parlar del gènere eròtic en general, de la gènesi de la novel·la Somiant amb Aleixa, del procés de creació a dues veus i d'altres aspectes importants. Com no, faig fer un tast del llibre llegint un fragment. Per acabar vaig signar exemplars de la novel·la.

Entrevista en Ràdio l'Om, de Picassent

Entrevista en Ràdio l'Om, emissora municipal de Picassent, amb motiu de la presentació de la novel·la Somiant amb Aleixa a la Cassa de la Cultura de la mateixa localitat.

Somiant amb Aleixa a Picassent

El passat 19 d’abril tenia lloc a la Casa de la Cultura de Picassent la presentació del llibre Somiant amb Aleixa, obra guanyadora del XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2010 i publicada per l’editorial Bromera.

L’acte estigué magníficament conduït per Vicent Tronchoni, gestor cultural de l’Ajuntament de Picassent i va comptar amb la presencia de la regidora d’Igualtat Belén Bernat i la tècnica de la regidoria, Susana Tronchoni.

Jesica Fortuny, professora de l’Escola Municipal de Teatre, fou l’encarregada de pujar la temperatura de la sala -i pujar els colors fins i tot a la mateixa autora- interpretant a ritme de tango alguns fragments de la novel·la.

Aquesta era una presentació peculiar, ja que per primera vegada parlava de Somiant amb Aleixa sense la companyia de Francesc Mompó, l’altre coautor. Pense que la cosa anà bé i hi hagué bona cosa de públic, entre ells bons amics i gent que admire molt. En acabant vaig dedicar el llibre a totes aquelles persones que estigueren presents a l’acte i que volgueren adquirir-lo per gaudir amb la seua lectura.

Com que m’agradà molt el decàleg que elaborà Vicent Tronchoni tot seguit l’adjunte:

RAONS PER A LLEGIR (COMPRAR) SOMIANT AMB ALEIXA:

1. Perquè es una novel.la perfectament armada, amb inici, trajectòria i desenllaç final amb sorpresa inclosa. I tot això farà que no pugues deixar de llegir, el negre sobre blanc t’enganxarà fins que esclate tota una gama de color.

2. Perquè és una guia d’acceptació personal, Aleixa recorre un camí des del fons del pou fins a la

3.Perquè en algún moment, tots hem somiat que somien amb nosaltres.

4. Perquè és una novel.la eròtica, plena de sexe explicit. Aleixa va despertant passions i provocant somnis humits en moltes persones que fan l'amor amb ella en els llocs i de les maneres més dispars i sexualment commovedores. Duos, trios i tot el que faça falta, que el món és ampli i el desig més. Tot açò en un ambient oníric on mai acabes de saber si és un somni o realitat.

5. Perquè és una bona manera de fer país.

6. Perquè Somiant amb Aleixa és una novel.la per a ser llegida sense interrupcions, amb predisposició a sentir l’excitació i el plaer, i això no s’enganyem, ens agrada a tots.

7. Perquè sobretot, està impecablement escrita. Sens dubte, llegir Somiant amb Aleixa és gaudir de la literatura i del gènere eròtic sense tabús.

8. Perquè és una recepta que podria ordenar-te el metge per a la inapetència sexual.

9. Perquè hem de llegir més en la nostra llengua, hem d’aprendre a estimar, odiar, desitjar, patir, gaudir en valencià. Totes les passions, les més altes i les més baixes sonen precioses en la nostra llengua.

10. I finalment, perquè després de  tots els còpia i pega que he fet en la presentació, vull dir alguna idea pròpia i íntima (tot i que compartida): Somiant amb Alexia és una gran novel.la, no vos la perdeu!!

Entrevista per al diari ARAMULTIMÈDIA

La periodista Lídia Vila fa uns dies em féu una entrevista per al diari digital ARAMULTIMÈDIA. Justament ahir que m'assabentava que Somiant amb Aleixa havia arribat a quasi un miler de llars es publicava. Transcric l'inici i si voleu llegir-la sencera només heu de prémer l'enllaç que figura al final.

"El gènere eròtic no s'ha de considerar sub-literatura"

La jove escriptora alcoiana Mercè Climent ens parla sobre 'Somiant amb Aleixa', l'última novel·la guanyadora del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida que va escriure, conjuntament, amb la seua parella el també escriptor Francesc Mompó.

Mercè Climent (Alcoi 1981) va cursar els estudis d'Enginyer Agrònom i de Filologia Hispànica a València. Entre d'altres treballs, ha publicat la novel·la infantil 'Lina Panxolina i el quadern màgic' i ha obtingut diversos premis en el gènere de narrativa breu, com ara el Premi Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació per l'obra 'Temps d'oliva'.

A més, ha estat guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians convocat per l'AELC en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel seu blog Els primers gestos del verd. I com dèiem a l'inici amb 'Somiant amb Aleixa', la seua segona novel·la, ha guanyat el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida. De fet, ja s'ha venut el primer miler d'exemplars d'aquesta novel·la durant aquest 2011, una xifra que ha celebrat l'autora.

Per últim, fa gaire bé unes setmanes, el seu relat titulat 'Endolada de blanc' va resultar guanyador del Primer Premi al Certamen de Relats Breus sobre la Dona "Conta'm dona".

Lídia Vila Abans d'endinsar-se en la novel·la 'Somiant amb Aleixa' (Bromera), explica'ns una mica com va ser fer-se avant a escriure un llibre conjuntament els dos i quins eren els vostres precedents anteriors al món de la literatura.

Mercè Climent. El projecte naix en un principi perquè nosaltres tenim dos amics escriptors que ja havien guanyat anteriorment el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, ells són Ramon Guillem i Joan Olivares. Aleshores en alguna ocasió ja s'havien donat converses sobre el gènere en qüestió, sobre les diferències entre erotisme i pornografia i tota aquesta temàtica que sempre dóna molta de joc. Vaig ser jo la que li vaig proposar al meu home (Francesc Mompó) fer alguna cosa per a presentar-se al Premi de la Vall d'Albaida, però a ell al principi no li va fer massa gràcia. Però el repte ja l'havia llençat i havia quedat ahí, aleshores després d'uns mesos vaig escriure un parell de pàgines, li les vaig ensenyar, li va agradar la idea i es va enganxar.

Llegir l'entrevista completa.

UNA MOLT BONA NOTÍCIA!

998 exemplars de Somiant amb Aleixa han corregut pels ulls dels lectors al llarg del 2011. És a dir només en mig any. Una molt bona notícia per a aquest dimarts de pluja.

Si us voleu fer seguidors de la pàgina de facebook, només heu de clicar "m'agrada" a l'enllaç: www.facebook.com/somiantambaleixa.

Somiant amb Aleixa a l'Olleria

Ahir, 27 de gener, Somiant amb Aleixa es presentava a la Biblioteca de l’Olleria (la Vall d’Albaida), la localitat d’un dels seus autors: Francesc Mompó. L’obra, guardonada amb el XVII Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida, viatjava per primera vegada a aquesta comarca.

Tot i que el dia no acompanyava –pel fred, per la humitat i, sobretot, per la pluja inclement que queia– una trentena de persones assistiren a l’acte.

Fou una presentació un tant atípica ja que començàrem amb la signatura d’exemplars. Després férem un parell d’entrevistes per a les televisions MK d’Ontinyent i la Comarcal TV.

Finalment fou el jove escriptor ollerià, Ángel Cano, qui ens presentà, ja que Josep Albinyana per causes de salut (no greus) no pogué anar-hi com estava previst.

Nosaltres parlàrem de la gènesi de l’obra, del procés de creació i férem un tast de la novel·la llegint-ne un fragment (per aquells qui ja la coneixen, part de l’escena que ocorre a la llibreria). En acabant s’obrí un diàleg amb el públic força interessant.

Aprofitant la Nit de Sant Valentí que se celebra a Ca les Senyoretes d'Otos el dissabte 11 de febrer, Somiant amb Aleixa tornarà a estar a la Vall d’Albaida. Més informació ací.

Crònica: Mompó i Climent

Fotos: Vicent Martí

Dies de literatura a Sagunt: El plaer de la llengua compartida

Dijous 15 de desembre Francesc Mompó i jo tancàrem el cicle Dies de Literatura que organitza l’Ajuntament de Sagunt amb un acte que portava com a títol: “El plaer de la llengua compartida” i que se celebrava a la Biblioteca Municipal de la localitat.

L’escriptor Vicent Penya fou l’encarregat de presentar-nos i parlar de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa. En una taula redona i en un ambient distés exposàrem alguns dels aspectes més importants del llibre, com és la gènesi de la idea o el mateix procés de creació a quatre mans. En acabant llegírem un fragment a dues veus i responguérem a totes aquelles preguntes que el públic ens féu.

Una hora abans i a pocs metres, a la seu del BLOC de Sagunt, Vicent Flor Moreno presentava el seu llibre Noves glòries a Espanya. Com que teníem una miqueta de temps vam escoltar la primera part de la xerrada.

Rematàrem la nit sopant en un restaurant del call jueu -lloc a visitar- acompanyats de bons amics.

Somiant amb Aleixa: ressenya de Sergi Durbà, en el blog Costumari Durbà

Ressenya de la novel·la Somiant amb Aleixa que Sergi Durbà ha penjat en el seu blog: COSTUMARI DURBÀ.

És evident que l’últim Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida no deixarà indiferent ningú. Més aviat pornogràfic, endinsa el lector en un cúmul de carnalitat ben pujadet de to que té com a protagonista principal Aleixa, una aspirant a professora amb el do de somiar les mateixes escenes eròtiques que els seus coneguts més immediats, bé un alumne, bé unes companyes de feina o bé un simple propietari d’una llibreria, homes i dones per igual, en grup o en solitari. Aleixa s’ho engoleix tot. Original en el sentit que mai no havia llegit una novel·la d’aquestes característiques, ben bé es podria dir que el llibre es llig en tres estones, o com dirien els més atrevits, en tres bones manoles. Perquè tot en si és un al·legoria sexual, un autèntic guió de cinema X que ens delecta, pàgina a pàgina, amb un vocabulari ric i molt apropiat per a l’ocasió: clivella, xoneta, carabasseta, campaneta, encastar, pixorro, estacar, soca, petxina, estret congost, portella, creueta, blancs senderols, negres indrets, replecs de la tavella, envestida, embranzida, lletada, llengües de foc, tòtem venós, cabota... Impossible inventariar-ho tot. Aleixa apareix i desapareix per diferents etapes de la seua vida on el sexe i el goig infinit i, de vegades dolorós, sempre és el protagonista. Un torrent de plaer que es resumeix, per exemple, en una escena com aquesta, triada a l’atzar en aquest mateix moment:

"Estirats al sofà es besaven apassionadament, sense treva. Els plecs de la roba parlaven per si sols, cada moviment delatava el que estava ocorrent tela endins. Davall de la faldeta uns dits masculins es perdien per caus humits i perillosos. Al mateix temps, una mà femenina s’escolava per la bragueta i tenallava un membre que maldava per ser alliberat. D’una samarreta mig arregussada, naixia un braç fort, ben arrelat entre la saó d’un pit jovenívol. Tanmateix, la quarta extremitat havia quedat empresonada entre el pes dels cossos. Una mà que no definia siluetes, cinc dits que no dibuixaven desitjos, i el polpís d’ells que quedaven orfes de gustoses melodies".