divendres, 28 d’octubre del 2011

Somiant amb Aleixa a la Fira del Llibre de Cocentaina




Demà, a les 18.00h presentem la novel·la Somiant amb Aleixa a la II Fira del Llibre de Tots Sants de Cocentaina. Abans, estarem a la caseta de l'Editorial Bromera signant exemplars.
Per a més informació sobre l'acte premeu l'enllaç.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

1r PREMI A LA MILLOR ENTRADA



Fa uns mesos el Ramon del blog Una imatge i mil paraules organitzava la 2a edició del Premi a la millor entrada feta en un blog. Aquest concurs ens ha permés als participants, un any més, salvar de l'oblit alguns dels nostres posts i conèixer d'altres blogaires. És cert que aquesta segona edició no ha tingut la resposta de l'anterior, però 25 escrits no està gens malament.

Fa uns minuts m'he assabentat que el post que vaig publicar el passat 9 de març de 2010 (Àgata, ulls de gata) ha estat guardonat amb el primer premi, i no puc estar-me de donar les gràcies a tots aquells que m'heu votat i de bell nou, a l'organitzador. Ací podeu veure tots els resultats.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

SOPAR 25 ANYS DE LA FOREST D'ARANA



Anit fou un dia històric per a la poesia del País Valencià dels últims temps. Una trentena de persones es reunien en un sopar a La Societat Coral el Micalet de València per celebrar els 25 anys de les tertúlies de La Forest d’Arana. És cert que jo no hi vaig participar d’aquestes tertúlies –ja m’haguera agradat, ja– però tinc la sort de conèixer-ne molts, dels que sí que hi foren; de fet compartesc la vida amb un d’ells.

Potser us pregunteu què és això de La Forest d’Arana? Francesc Mompó explica: «foren unes tertúlies que estigueren reunint des de 1986 fins a 1996 de manera ininterrompuda la major part del bo i millor de la poesia catalana al País Valencià. Tots els dimarts, coincidint més o menys amb la durada del curs acadèmic, es reunien a l’hora de bruixes –les dotze de la nit– al voltant duna copa, d’una rosa i d’una pluja d’amor per la poesia per escoltar un poeta que ens fera partícips de la seva creació. Després s’hi establia una tertúlia on tothom podia dir la seva sobre el recital en concret i la creació poètica en general. Començà al pub Arana, després al mític café Lisboa del carrer de Cavallers, després al café del Mercat, en acabant al Gestalguinos i per acabar al nou Lisboa de la plaça del doctor Collado, darrere la Llotja».

La setmana vinent el setmanari el Temps en trau un reportatge; i també podeu trobar més informació en la pàgina que ha obert La Forest d’Arana on s’està recopilant fotografies i informació de la que fou probablement la tertúlia poètica més important dels Països Catalans. I les dades així ho corroboren: 10 anys ininterromputs de presentacions poètiques, més de tres-centes nits de poesia en català al bell mig del cor de València, vora una cinquantena de poemaris, l’establiment i lliurament de set edicions del Premi de Poesia La Forest d’Arana, tretze números d’una revista de literatura, llibres d’homenatges a Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà, un parell de llibres d’estudi d’autors; i tota l’estima del món per la poesia feren la saó necessària perquè molts dels qui hi començaren acabaren donant fruits ben saborosos.

Doncs bé, aquesta tardor fa 25 anys que nasqué La Forest d’Arana i amb el sopar d’anit celebràrem aquesta efemèride. L’acte l’obriren els que foren l’ànima de La Forest d’Arana: Manel J. Romero, Francesc Collado i Pere Bessó, que feren un recorregut per la història d’aquestes tertúlies literàries. En acabant tingué lloc el sopar, com era d’esperar, ple d’anècdotes i records. Finalment, tinguérem un recital de poemes, inèdits la majoria, i algunes paraules d’agraïment dels qui en algun moment formaren part de La Forest: Francesc Mompó, Manel Alonso, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Ramon Guillem, Lluís Roda, Begonya Mezquita, Montse Anfruns i Pere Bessó. Josep Enric Grau, a més, ens regalà una de les seves poegrafies dramatitzant en clau d’humor DaDa una història dels Bòrgia Papes. Després, i com solia ocórrer en aquelles tertúlies, uns quants anàrem al café Lisboa per fer-nos la penúltima.

En l’àlbum de fotos podreu reconéixer moltes figures de primeríssima línia en el panorama actual de les lletres catalanes al sud de l’Ebre.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

ESCRIT PER A LA CASSOLA LITERÀRIA



Ahir ja va aparèixer al blog Uendos, Greixets i Maremortes l'escrit que vaig preparar per a la Cassola Literària celebrada el passat 24 de setembre a Casa la Abuela de Xàtiva, així que també el penge al meu blog acompanyat de la foto que em féu Anna Eloïna Alfonso mentre el llegia.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

SOPAR ESTELLÉS A CATARROJA 2011



Ahir, 14 d’octubre, Catarroja s’unia als sopars Estellés responent a la crida que l’escriptor Josep Lozano havia fet l’any passat i que com una taca d’oli es va estenent al llarg dels Països Catalans, perquè ja ha saltat l’Ebre i tots comencem a fer nostre el poeta nacional Vicent Andrés Estellés.

Una trentena de persones ens reunírem al Casal de l’Horta Sud per compartir menges, conversa i poesia. És al tercer acte que acudim enguany i cadascun d’ells ha tingut unes característiques especials sota un mateix denominador comú: homenatjar el poeta nacional.

A Catarroja, convocats per Raimon Guillén, anàrem prenent la veu d’Estellés i recitant-li els seus dictats uns darrere els altres. En un moment determinat, i de forma totalment espontània, començàrem a llegir poemes a dos i com que la cosa ens agradà acabàrem fent realitat que la veu del Poeta arribara al poble: llegírem entre una vintena de persones (un vers cadascú fent una rotllana) el poema del Llibre de Meravelles Propietats de la pena, el que comença amb el vers Assumiràs la veu d’un poble... Va ser realment emocionant veure gent de tota mena fer seva la veu d’Estellés i deixar que els versos eixiren de la veu del poble. Estic segur que al Poeta l’haguera emocionat.

Honor i Glòria al poeta nacional.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

II SOPAR ESTELLÉS A PUÇOL



Anit, quan eixíem de casa per anar al Sopar Estellés de Puçol veiérem una persona coneguda en un semàfor. Paràrem per saludar-lo i ens preguntà: “On aneu?” i responguérem “A Puçol, a sopar amb ton pare”. Era Vicent, el fill d’Estellés.

La terra fa saó i els Sopars en honor al poeta nacional Vicent Andrés Estellés continuen rebrotant amb força arreu del País. Anit, organitzat pel Bloc de Puçol però obert per a tots (partits polítics i ciutadania) ens reunírem als locals del Sindicat Agrícola per festejar l’esdeveniment. Un sopar típic de l’horta valenciana confeccionat casolanamet per molts dels organitzadors ens delectà la gola i els versos del poeta de Burjassot ens reconfortà l’esperit.

Una setantena de persones sopàrem i honoràrem el poeta nacional. Versos i cançons ompliren el local. S’aprofità l’acte per retre homenatge també al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador Iborra; així com, no faltà tampoc alguna lectura recordatòria a Enric Valor, Sanchis Guarner i Teodor Llorente.

Tots ens hem de congratular d’actes com aquest que ajuden a vertebrar el País Valencià; un país que molts volen dissolt i oblidat pel vent de ponent.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Puçol i Catarroja se sumen als Sopars Estellés d'enguany


Les poblacions de Puçol i Catarroja se sumen als Sopars Estellés d'aquest any. Nosaltres tenim previst assistir als dos.

Dimarts 11 d'octubre: II SOPAR ESTELLÉS de Puçol. Serà al Sindicat Agrícola (C/ Sant Joan, 93) a partir de les 21.00h.


Divendres 14 d'octubre: SOPAR HOMENATGE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS a Catarroja. L'acte tindrà lloc al Casal Horta Sud (Plaça Major, 5) a les 21.00h.


Els dos actes estan oberts a tothom que vulga participar, així que si teniu ganes de gaudir de bona companyia i de la poesia d'Estellés només cal que us decidiu.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Presentació Somiant amb Aleixa a l'Octubre CCC a càrrec de Núria Cadenes



Dijous passat Somiant amb Aleixa es presentà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.

L’escriptora i periodista Núria Cadenes li donà la mà a Aleixa perquè entrara en societat al terrat de l’emblemàtic edifici acompanyat d’un grapat d’amics i escriptors.
Tot i que començà la intervenció dient que la novel·la eròtica mai li havia fet el pes –i ací en cità algunes per dir que mai no les havia pogut acabar– continuà agraint-nos que l’haguérem fet partícip de l’esdeveniment perquè amb Somiant amb Aleixa se li havia obert la finestra per aquest gènere. Perquè veia que sí, que es podia fer literatura eròtica sense abandonar la dignitat literària. Moltes gràcies, Núria. Continuà posant de relleu la cura que havíem tingut els autors per no abandonar en cap moment el tremp literari al temps que parlàvem d’erotisme.

Al voltant d’aquest dualisme girà la presentació: una obra eròtica cal que ens moga el cos, però cal no perdre de vista que no és una col·lecció de cromos eròtics. Cal uns personatges redons, una estructura de novel·la i una història que enganxe el lector.
 
Nosaltres, llegírem un fragment i parlàrem un poc de com sorgí la idea de fer una novel·la eròtica i de com hem escrit aquest llibre a quatre mans. També férem esment d’alguns aspectes importants de la novel·la com ara la psicologia del personatge, l’estructura helicoidal o el llenguatge emprat. En acabant, contestàrem les preguntes que un públic interessat ens va fer.

Ps. Una de les curiositats va ser quan se’ns acostà un xic parlant-nos un català aconseguidíssim amb un deix peculiar. Aclarida la qüestió resultà ser un gallec que mai havia estat als Països Catalans, ni mai l’havia estudiat a cap lloc. Era autodidacta. El fet d’estar enamorat de la poesia d’Estellés l’havia fet aprendre’l i de Galícia estant el perfeccionava escoltant Ovidi, Obrint Pas i altres grups que canten en català. Tot un gojós descobriment i exemple a seguir per a molts valencians.

dijous, 6 d’octubre del 2011

"LA PLAÇA SALVATGE" DE PERIFÈRIC EDICIONS, ÚNIC LLIBRE DE TOMAS TRANSTRÖMER TRADUÏT AL CATALÀ


 Font fotografia: elpaís.com

L'escriptor, poeta i traductor suec Tomas Tranströmer, de 81 anys, és el nou premi Nobel de literatura.
Tranströmer és un dels poetes més populars i compromesos del seu país. De fet, la crítica internacional el considera un dels escriptors més importants de Suècia.

Autor d'una vintena de llibres, la seva obra ha estat traduïda a una cinquantena de llengües.
Encara que en català només en podem trobar un: La plaça salvatge, traduït per Carolina Moreno Tena i publicat per Perifèric Edicions en 2008, en la Col·lecció de Poesia que dirigeix l'escriptor Ramon Guillem.

A la contraportada del llibre es pot llegir: "I cada imatge abstracta del món és tan impossible com el dibuix d’una tempesta. La poesia de Tomas Tranströmer naix d'una tensió constant entre la llum i la fosca, d’un conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en l’home. A través d’una poètica rica en imatges, molt a prop del surrealisme, sempre ix a la superfície un llamp inesperat que tot ho vivifica. La psicologia, la metafísica i la tradició literària són els altres eixos sobre els quals descansa la seua obra, una les més importants de la lírica contemporània".

Si voleu llegir-ne un fragment de La plaça salvatge:



Somiant amb Aleixa al Centre Octubre de Cultura Contemporània (València)



Aquesta vesprada presentem Somiant amb Aleixa a casa, al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València. Serà a les 19.00h i anirà a càrrec de la periodista i escriptora Núria Cadenes. No cal que diga que estarem encantats de saludar-vos.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Encontre amb els alumnes de la Universitat d'Alacant i Presentació de Somiant amb Aleixa a la Seu



Divendres passat anàrem a Alacant per fer una xerrada amb els alumnes de Magisteri i Filologia Catalana de la Universitat, de matí; i presentar la novel·la Somiant amb Aleixa a la Seu Universitària, de vesprada.

La sala Aifos del campus acollia una setantena de joves amants de la literatura i, segur que no m’enganye, més d’un que ja flirteja amb l’escriptura. La professora i vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres, M. Àngels Francés, féu un recorregut per la nostra trajectòria literària abans de cedir-nos el torn de paraula. Perquè els alumnes feren un tast de la nostra manera d'escriure els havíem enviat dies enrere de bestreta alguns escrits: Francesc el relat Primera persona del singular, inclòs en el llibre Fronteres de vidre i jo el conte Els primers gestos del verd, publicat per Florida Edicions.

Francesc i jo preparàrem una presentació en forma de díptic. En primer lloc parlàrem breument de com començàrem a escriure, del que havíem fet fins ara, de com ens acaràvem al full en blanc i què suposava per a nosaltres la literatura i el fet d’escriure.

En la segona part férem un tast d’algunes de les nostres obres. Francesc recità el poema A Guillem Agulló i tot seguit l’escoltàrem en veu de Carles Pastor (duguérem el CD Els Ulls de Bob). Després llegí alguns dels poemes que guarda al calaix de Creació Literària del blog Uendos, Greixets i Maremortes. Presentà alguns dels seus llibres més reeixits, com ara la Trilogia d’Alfaguara, formada pels títols: Els ulls del llac, l’Ull de Zeus i Terra de Déus, les novel·les Greixets i Uendos, on deixa ben clar el seu interès per conservar la cultura del seu poble –l’Olleria– i el recull de contes Fronteres de vidre. Finalment ens regalà un dels fragments més bells de Camí d’amor i alguns versos del darrer poemari: De la fusta a l’aigua.

Per la meua banda, vaig parlar sense aprofundir massa de la meua obra publicada –breu, al costat de la de Mompó–: alguns llibres col·lectius, la novel·la infantil Lina Panxolina i el quadern màgic i Somiant amb Aleixa, de la qual vam parlar ben poc per dedicar-li tot el temps a la vesprada. Això sí, els assistents estaven interessats en aquest últim perquè és un dels llibres que poden triar per llegir al llarg del trimestre.

Com que el temps se’ns tirava damunt vaig llegir només dos contes curts i un fragment de la novel·la infantil, per demostrar que pot haver-hi volada literària també en aquest gènere. Els relats que vaig escollir foren Almenys un ram de paraules, publicat al meu blog Els primers gestos del verd fa algun temps i guanyador de la 1a edició del Premi a la Millor Entrada, organitzat per opinalia.cat i No tingues pressa, finalista en el Premi Grau Miró en la modalitat d’hiperbreus en català. Com li havia passat a Francesc recitant el poema A Guillem Agulló, se m’ennuegà la gola quan llegia el primer relat, dedicat a mon pare.

L’última part de la trobada la dedicàrem a respondre les preguntes d’uns alumnes força motivats. En acabant, foto de grup (no amb la nostra càmera perquè l’havíem oblidada a València) que penjarem quan ens l’envien i signatura d’algun exemplar de Somiant amb Aleixa.
En definitiva, xerrada molt constructiva, i no solament per a ells.

Encara ens donà temps d’assistir a la part final de la xerrada que Vicent Partal estava impartint als alumnes de periodisme per parlar de la nova estratègia de Vilaweb. Després de dinar compartírem cafè i conversa amb Partal, Pep Albinyana i un grup de gent de la corda.
*     *     * 

A la vesprada, dinats i descansats, presentàrem la novel·la Somiant amb Aleixa a la Seu de la Universitat d’Alacant. Durant l’acte intervingué el director de Cultura de la UA i també escriptor, Carles Cortés, i el poeta Lluís Alpera, com ja ho havia fet mesos enrere durant l’activitat Diàleg a tres per parlar de literatura eròtica. Nosaltres llegírem un fragment a dues veus i explicàrem com sorgí la idea de fer una novel·la eròtica i com hem escrit aquest llibre a quatre mans –dues si ho férem amb paper i llapis, com matisà el Joan Carles Martí que ens acompanyava eixa vesprada-nit. També férem esment d’alguns aspectes importants de la novel·la com ara la psicologia del personatge, l’estructura helicoidal o el llenguatge emprat.

L’intens dia l’acabàrem amb un exquisit sopar al restaurant Trento molt ben acompanyats i amb una copa a la terrasseta Soho, un oasi en plena jungla d’asfalt.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

ESCRIPTORS AL TERRAT: JOSEP A. FLUIXÀ I JOAQUINA BARBA



Dijous 29 de setembre, s’obrien les portes de la sala del dalt de més amunt del Centre Octubre de Cultura Contemporània per acollir, un any més, el cicle d’Escriptors al Terrat. En aquesta ocasió els autors convidats eren Josep A. Fluixà (Alzira, 1959) i Joaquina Barba (Oliva, 1966).





Josep A. Fluixà és mestre, escriptor i crític literari. Com a poeta ha publicat Nàufrags sens illa (1987) i L'estel fugaç (1999). Tanmateix, és més conegut com a autor de narrativa infantil, gènere en el qual ha publicat, entre d'altres obres, Gratacelònia (1990), Viatge al país dels cocòlits (1992), Pere i el ratolí Pirulí (1994), El poble de Llepamelós (1995), El pirata naufragat (1998) o La reina Ataülfa (2001).
A banda, ha realitzat també treballs d'assessorament pedagògic i és director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.


Joaquina Barba és mestra i escriptora. El gènere que més ha conreat és la literatura infantil i juvenil. Ha publicat Sònia i els maquis (2003), El braçalet de la princesa mora (2004), Aixa, la xiqueta del desert (2006), L'illa oblidada (2006), Cel obert (2010), SOS! Bullying. Per entendre l'assetjament escolar (2010) i Difícil decisió (2011).

Com sempre l'acte estigué presentat per Ramon Guillem, vicepresident al País Valencià de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), que ens féu uns cèntims de la trajectòria literària dels dos autors.


Josep A. Fluixà parlà breument de la seua trajectòria literària per centrar el parlament en la crítica sobre literatura infantil i juvenil, i la dicotomia editorial entre la qualitat d’allò que s’edita i la viabilitat de les vendes. Posà de manifest, a més, que calen estudis assagístics sobre la realitat actual d’aquests gèneres.

Joaquina Barba, per la seua banda, ens explicà el primer flirteig que tingué amb la literatura i els motius d’haver escollit l’escriptura com a forma de vida. Aprofità l’avinentesa per presentar-nos els darrers títols publicats: Cel obert (Ed. Tabarca), SOS! Bullying (Ed. Bullent) i Difícil decisió (Ed. Tabarca), dels quals ens regalà un tast. Finalment, afirmà que en tot allò que escriu hi ha un compromís entre literatura i valors educatius.

En acabant, s’encetà entre públic i els dos autors un dels debats més participatius dels últims temps d’Escriptors al terrat. Cal dir que entre el públic hi havia una gran quantitat d’escriptors i gent vinculada a l’educació.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...