dilluns, 30 d’agost del 2010

Homenatge a Màrius Torres (1910-1942)



Avui fa cent anys del teu naixement i et recordem molt especialment. Crec que no hi ha millor homenatge que les teves paraules. Elles et fan immortal.


LA MORT I EL JOVE

Mai una boca ardent no assedegà la febre
com la meva, esperant respirar pel teu pit.
Mai no foren tan grans uns ulls en la tenebra
com ara els meus, Amarga, que et miren fit a fit!

Res, mai, ni l’invencible engany de l’esperança,
no em feia tremolar davant de l’infinit.
Però ara el teu fred fa comprendre, enfonsant-se,
quina cosa tan fràgil és torna un esperit.

Morir... Si almenys pogués arrabassar i endur-me
tot el que he malgastat, vivint entre la xurma,
d’amor, d’ambicions, de treballs, d’ideals!

Pesa poc la meva ànima, nua en ella mateixa.
¿No li serà comptat el pes d’allò que deixa
vivent, entre les vostres mans de foc, Immortals?

diumenge, 29 d’agost del 2010

Novel·les juvenils per al nou curs: Tirant lo Blanch (versió de Glòria Pellicer i Joan E. Pellicer)


L’adaptació que han preparat Glòria Pellicer i Joan E. Pellicer del clàssic Tirant lo Blanch per a l'Editorial Perifèric se centra en les aventures i desventures del cavaller Tirant al regne de Constantinoble, és a dir, abraça fonamentalment la part tercera de l’obra original.
Des de Sicília hi arribarà el cavaller per ajudar l’emperador grec en la defensa de les seues terres contra l’amenaça del Soldà i del Gran Turc. Una vegada allí, Tirant es queda captivat de la bellesa de la filla de l’emperador, la infanta Carmesina. Ella també s’enamorarà del gran cavaller, i des del seu primer encontre s’iniciarà entre ambdós tot un joc de cortesies i un dilema permanent entre l’honor que cal preservar i la passió que senten els dos joves.
El lector gaudirà de l’erotisme que creix en cada retrobament de la princesa i el cavaller, motivats en moltes ocasions per l’ajuda de la donzella Plaerdemavida; però patirà al mateix temps en el camp de batalla durant les lluites continuades contra les tropes del Soldà i el Gran Turc.
Una història plena de costumisme cortesà, amor, erotisme, humor, aventures i dramatisme, que ens enganxa des de la primera pàgina.
L’objectiu principal d’aquesta versió és clarament acostar el jovent a l’obra magna de la literatura catalana: el Tirant lo Blanc, i no només de l’Edat Mitjana, sinó de tots els temps. Glòria Pellicer i Joan E. Pellicer han preparat l’obra actualitzant el text medieval i alleugerint-lo respecte del original (sintaxi, llargs parlaments, història...) perquè el lector model puga gaudir d’una lectura divertida i àgil, al mateix temps que s’assabenta de primera mà de les aventures bèl·liques i amoroses del cavaller Tirant a l’Imperi grec.
Encara que els autors d’aquesta adaptació han creat, com ells mateixos anomenen, una “edició essencial” del Tirant, aquesta respecta el to solemne i clàssic de l’obra original, l’estil grandiloqüent i cortesà característic d’aquella època, el lèxic riquíssim que dóna nom a realitats que hui en dia no ens són conegudes, com ara peces de vestir, noms d’armes, objectes i tradicions medievals... i, com no, les dites i parèmies que jaspien les pàgines d’aquesta novel·la.

Primers capítols: ací
Propostes didàctiques: ací

divendres, 27 d’agost del 2010

TOT PER TERRA!


Tot per terra!

Tot per terra, roba i sabates, cruelment tirats,
induïts per a ser un oblit de febres.
El llit desfet, el cos suat i embolicat de vivacitats:
parlaves del dia que es moria
mentre et llavaves les dents dolentes.
Era un dia més, però, era un dia,
una innocència i unes terribles ganes de viure en un altre.
Una follia jovenívola per destruir els segons,
matar les hores i cremar les robes suoroses
que olien sota el muscle ingràvid.
Tot per terra! Com un crit victoriós en el seu cos,
obrir els ulls i veure-la nua, oberta,
donant-te tots els colors vius dels paisatges,
silenciant amb la quietud de la nit i esperant-te.
Alegrement. La roba per terra i la vida,
tota aquesta majestuositat de la nit
calmada en els seus braços i en els seus alens.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià
. Alacant, 1977

dimecres, 25 d’agost del 2010

ARROSSEGANT LA LLENGUA PER TERRA


Ací a Burjassot ja fa temps que el català l’escoltem –i menys encara el llegim- molt de tard en tard.
Tanmateix avui no vull parlar d’aquest tema. Senzillament volia comentar aquesta foto. Sembla ser que a Molina l’han enganyat (vull suposar que es casa), però tampoc vull explicar la vida d'aquest xicot. Em crida l'atenció com els joves –i ja no tan joves– amaguen ignorància i incultura darrere de l’excusa d'utilitzar el llenguatge dels missatges de mòbil. L’objectiu que defensen és estalviar temps i espai. En aquest sentit podríem disculpar-los l’ús de la grafia K per substituir les dues lletres QU (ke, keremos). Ara bé, em pregunte quin sentit té escriure hazer amb Z. No els té igual escriure aquesta paraula correctament, amb C; gastarien el mateix temps i el mateix espai. Però encara m’intriga més per què han afegit una H –ja esborrada pel més espavilat de la colla– davant de la preposició "a". Açò no va en contra de la filosofia economitzadora que ells prediquen?
Ells pensen que l’ús de les K ja els dóna llicència per escriure com els vinga de gust, ara la trista realitat és que tampoc no saben fer-ho d’una altra manera.
Doncs això Molina: Ke vas ha hazer?

dilluns, 23 d’agost del 2010

ANIVERSARI

Imatge d'Àgueda Climent

Et despulles del vestit de xiqueta, avui que fas vuit anys. Has decidit no creure més en fades i en princeses, i tanques les joguines i les nines al bagul de les andròmines.
Davant l’espill t’emproves el vestit de dona, però encara no s’escau al teu cosset de nina gran.
No tingues pressa...

I et mire, Mar, petita. Se’m dibuixen les teves corbes en una aquarel·la de temps venidor i ja endevine la doneta que seràs.
I em mires, Mar, doneta. Amb l’esguard immens i inabastable, com la mar, com el teu nom. Tot ho mires, goluda d’instants, de paisatges... de vida.
Però no tingues pressa...

dijous, 19 d’agost del 2010

La mar


Cap de Creus. Agost, 2009.


La mar

Al bany! Entre musiquetes dolces
I una tendra calor de tant en tant insuportable.
Contra la sorra els cossos daurats de les donetes
i els ventres amples dels homes.

Castellets i forats!
I una aigua freda entre ones bromeroses.
A l'horitzó el vaixell desfent el mar i el cel,
obrint l'eternitat amb les veles desplegades,
dismunuint en l'allunyament d'uns ulls negres.

Entre poals i jocs matiners
la suor despuntant en les passes de la carrera.
A l'aigua! Un bes o una rialla folla.
Atrapar entre els braços tot l'aire possible
o la suavitat del seu cos nu.
A l'aigua! Sota l'aigua! Somniant paradissos,
apropant-se als misteris i un bes càlid.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977

dimarts, 17 d’agost del 2010

TRENCADA CONTRA LA PLATJA

Cadaqués, agost 2009


Trencada contra la platja
(a l'oblit necessari)

Colors emprats al cel estival,
els més clars, els més vius.
Blaus i rojos, encesos i càlids, calents,
suats i plens de mortes resurreccions.

Tu ho saps, t'ho ensenyava a la vora del mar
mentre els dos trencàvem l'ahir i el demà
com ones marejades contra la sorra de la platja.
Blaus, creuant el cel d'horitzó a horitzó,
de vaixell a vaixell i de bes a bes.

Colors emprats per a enterrar-la
com es mereix: plena de flors i resos.
Com es mereix, per a que no torne mai,
per a que siga sempre trencada contra la platja.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià
. Alacant, 1977

dissabte, 14 d’agost del 2010

JOC D'ESTIU: AUCA BLOGAIRE

El blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un JOC D'ESTIU. Es tracta de fer una auca entre els blogs que participen. El tema és triar una imatge o fer un dibuix i inventar-nos una quarteta referida al llibres o als blogs. El termini s'acaba el 18 d'agost i hi ha regal final.

Aquesta és la meva auca:


Amb la imatge i la paraula
vaig crear la meva llar.
Menges i vi són a taula
per aquell qui hi vulga entrar.

divendres, 13 d’agost del 2010

Novel·les juvenils per al nou curs: El causant, de Pep Castellano


Argument

El causant (Ed. Perifèric) és una història plena de misteri, d’incògnites sense resoldre i d’enigmes que cal desxifrar. Marta, una jove bidell d’institut, intentarà esclarir per què el seu avi Pere Tena, soldat republicà, fou condemnat a mort després de la Guerra per un crim que no havia comés. Darrere d’aquests fets es troba el seu amic Ernest Cucala –el causant– que, per alguna raó, l’acusà injustament, el parador del qual Marta també pretén descobrir.
Una trama que arranca des del present, i que a la vegada intercala episodis del passat per retratar-nos l’Espanya dels anys 30 i del 40; la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Una trama explicada per diferents veus narratives, on l’oralitat –recurs que domina amb mestria l’autor– es converteix en el vehicle amb què el lector viatjarà per anar coneixent tots els esdeveniments i donant solució a totes les incògnites.

Interés formatiu i temàtic

Pep Castellano narra una ficció en un temps real, el de l’Espanya de les dècades 30 i 40. La història estarà present al llarg de tota la novel·la: des de l’espanya republicana, fins a la Segona Guerra Mundial, sense oblidar, és clar, la Guerra Civil i les seves tràgiques conseqüències.
Tres generacions marcades per un fet funest: la condemna a mort d’una persona innocent. La necessitat de la memòria històrica és evident en la filla i, després en la néta, d’aquest soldat republicà mort injustament. Però també la justícia i la reivindicació d’uns drets humans que en algun moment de la història foren aixafats.
Una novel·la plena d’enigmes que caldrà desxifrar per resoldre totes les incògnites plantejades, on els símbols maçons també hi seran presents. Una novel·la divertida i trepidant, on el lector anirà descobrint els fets al mateix ritme que ho faran els personatges que l’habiten.
Tampoc no podem deixar de fer esment a l’ús de la llengua. L’autor desenvolupa la trama en la difícil primera persona i disfressa l’altíssim tremp literari d’aparent senzillesa. Per a aquest afer farà ús del llenguatge col·loquial, inclourà un munt de frases fetes i locucions, a més de girs i apel·lacions al destinatari. En definitiva, dota el text d’oralitat. D’aquesta manera el lector té l’estranya sensació d’escoltar allò que llig, d’escoltar una història plena d’intriga i d’incògnites. Família, amor, amistat i fidelitat seran altres dels valors que jaspien la novel·la de Castellano.

Primer capítol ací

dimecres, 11 d’agost del 2010

Amor (III), del llibre Migjorn


AMOR

III

M´és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments! I jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
Amb l’espasa nua travesse els ventres
i distribuesc la sang per les parets
i pel teu cos bell, de cap a peus!
Sense oblidar-me dels punts més admirables.

Després arranque les flors al tall
o plore follament amb crits encesos a la gola,
manant a la tropa: Avant! A matar!
Montat al cavall, saltant marges,
clavant en el centre de la diana la fletxa rabiosa
o la llança, amb el pols ferm.

Enfollint-me a manera que mate.
Fugint en un moment, avançant en un altre:
Avant i arrere, rítmicament.
Parant a descansar i arremetent de nou amb més força.
Perdut el coneixement i tot,
amb un sols pensament que em mana:
Avant!
A matar! A matar! A matar!

Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977

dimarts, 10 d’agost del 2010

Amor (II), del llibre Migjorn


AMOR

II

D’acord! som joves, tota una vida per davant
i tot un món de besos i perfums,
de pecats i de somnis, llargament:
però no saps com t’estime!
o aquesta salvatge ràbia amorosa,
duta, segur, per la meva sang nova i viva,
germinada per colps cruels i ferides fondes.
La meva sang! Blava com la dels nobles,
roja i calenta, bullint, pura,
vessada als aires per a embrutar-te,
de part a part del teu cos ample i lluent,
vessada com una pintura irracional i folla:
quatre pinzellades per aquí i per allà.
Brutalment, sense decor!
Som joves!
I ningú no pot parar els músculs
o els ossos potentíssims que ens fan els més forts,
dominadors del mar i de l’envoltament terraqui.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià
. Alacant, 1977.

dilluns, 9 d’agost del 2010

MIGJORN. Poseia jove de les comarques del sud del País Valencià.


MIGJORN, poesia jove de les comarques del sud del País Valencià (Alacant, 1977). Aquest és un llibre –quasi relíquia per la dificultat de trobar-lo- on el poeta Emili Rodriguez i Bernabeu (Alacant, 1940) féu una magnífica labor de recopilació de versos de poetes de les comarques alacantines (en aquell moment cap d’ells superava la trentena).

Aquests són: Adrià Carbonell i Roca (Castalla, 1958), Joan Antoni Climent i Fullana (Muro, 1957), Lluis Garrigós i Oltra (Xixona, 1951), Joan Vicent Hernández i Mas (Beneixama, 1955), Josep-Manuel Mateo i Candela (Xixona, 1955), Francesc Moisés (Alcoi, 1949), Andreu Morell (Elx, 1950), Carmel Navarro i Belmonte (Novelda, 1957), Manel Rodríguez i Castelló (Alcoi, 1958), Francesc de Paula Seva i Sala (Sant Joan) i Gaspar J. Urban (Elx, 1952).

Només transcriuré, com a homenatge i com a vindicació de la seva poesia, els de Joan A. Climent i Fullana, mon pare.

AMOR
I

M’és tot un silenci i una estranya pau,
un to esplèndid adormit en l’ombra volant del temps;
tot és dut, terriblement, per les presències riques,
dibuixades en imatges abstractes i grates.
I, més enllà de tu, els ulls es cansen de mirar,
fins i tot de mirar el conjunt impossible de les coses.

La blavor ampla del cel compagina furiosament
amb els dies que naixen del fum i del foc
on cremem els papers sagnats de batalles.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià. Alacant, 1977.

dijous, 5 d’agost del 2010

Erotisme amb rotring...

Agost és un mes fantasma: carrers buits, tendes tancades, ciutats mortes... A la blogosfera també s'observen aquests efectes. Molts blogaires estan de vacances, han baixat la reixa de sa casa i han penjat el cartell de Tancat.
Jo continue per ací, però també ha minvat la producció de les entrades. Ha de ser aquesta calor insuportable que ens fa boquejar i anar arrossegar-nos per tot arreu.
Avui per animar ma casa -virtual, s'entén- he decidit penjar tres dibuixets que la meva germana m'ha regalat com a motiu del Premi de Literatura Eròtica que fa poc més d'un mes guanyàrem. Aprofite també i li faig propaganda de la seua web acabada d'estrenar:
En breu explicaré el nostre projecte conjunt...

dilluns, 2 d’agost del 2010

Qüestionari d'agost

La Roser Caño del blog Antaviana ha pensat en mi per al Qüestionari del mes d'agost.
Passe a reproduir l'entrevista:


1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Els primers llibres que em vénen al cap són els contes de Perrault i de Grimm; també un que es titulava Cuentos al amor de la lumbre... Bé, més que un llibre en concret em vaig endinsar en aquest món per mon pare. Ell solia recitar-nos poemes –també ens cantava fragments d’òperes– i parlar-nos molt de literatura. Recorde una vegada que estava al llit griposa, no tindria més de deu anys, i perquè les hores em foren més curtes ell em llegia contes d’Edgar Allan Poe.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Supose que des de ben menudeta. En primària teníem uns quaderns que es deien Aprendo a redactar –eren en castellà– i en ells s’explicava com fer narracions, descripcions, etc. A mi m’agradava molt escriure i sempre intentava ser original. De vegades potser el resultat fóra una mica pedant com en aquella narració on contava com havia estat una vesprada de compres i finalitzava el text amb una exclamació que deia més o menys: ¡Qué bien me lo pasé en Mercadona! (com si algú poguera passar una estona divertida en un hipermercat). Més tard, a l’institut, vaig guanyar alguns premis literaris de narració en valencià. Ja quan em vaig desplaçar a València –jo sóc d’Alcoi– per estudiar a la Universitat i tornava els caps de setmana al poble, mon pare en lloc d’interessar-se pels estudis em preguntava sempre: “estàs escrivint alguna cosa?”.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

La inspiració és millor que t’agafe treballant, evidentment. Però la realitat –almenys la meva– és que la inspiració ve quan ve. Un poc com deia Carner en la seva teoria de l’ham poètic, l’escriptor –com qualsevol artista– és un elegit dels déus i de tant en tant ells ens regalaren una imatge, un vers, una idea, un ritme...

4. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Quan vaig llegir aquesta pregunta em vaig preguntar: què és exactament un autor clàssic? Després vaig reflexionar: quins clàssics he llegit? Ara que m’hagen marcat de manera clara, doncs diria que Mercè Rodoreda. De fet vaig passar una temporada llarga buscant i llegint novel·les seves. Vaig pensar que jo voldria escriure com ella: contar històries, sí, però no de qualsevol manera, sinó amb una prosa molt acurada, un lèxic particular molt ric i creant uns personatges reals amb tota la seva complexitat, tal i com ho feia ella.

5. Digues una cita literària.

“Al punt que hom naix, comença de morir” de Pere March.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...