dissabte, 30 d’octubre de 2010

Presentació "Una botija amb sorpresa" de Marina Guillén


Ahir 29 d’octubre tenia lloc al Casal Acció Cultural del País Valencià de Catarroja, dirigit per Raimon Guillén, la presentació de la novel·la Una botija amb sorpresa de Marina Guillén.
Estava previst que intervindrien en l’acte Dolors Pedrós (editora d'Edicions 96), Maria Alcaraz (il·lustradora), Isabel Robles i Mercè Climent (escriptores) i Marina Guillén (autora).


Dolors Pedrós encetà la presentació parlant d’Edicions 96, una editorial jove –només compta amb 12 anys– de la Ribera Alta, que té en compte tant els escriptors consagrats com els novells, molt preocupada pels petits detalls tant de l’edició com de la posada de llarg del llibre.
Tot seguit Maria Alcaraz, il·lustradora del llibre, explicà la tècnica emprada i com havia intentat fer uns dibuixos que s’adigueren a la tendresa i la màgia del llibre, on el verd és el color dominant. (Els originals estaven exposats en el local).


Isabel Robles i jo mateixa presentàrem la Marina Guillén –amiga i companya d’afers literaris– a un públic nombrós, format per companys, escriptors i gemt interessada per la literatura.



Una botija amb sorpresa narra un dia molt especial en la vida de Miquel que comença anant a la Font dels Set Canons per agafar aigua fresca i acaba fent un viatge màgic fins a l’arc de Sant Martí per ajudar Maragda, una fadeta que ha quedat atrapada en la seua botija. Una història dolça i màgica amb un estil àgil i fresc, que de ben cert enganxa els lectors des de les primeres línies. Una història on destaquen valors com ara la fantasia –element quasi imprescindible en una lectura per a infants–, l’amor per la natura o el respecte pels majors, adobat amb certa flaire de costumisme.
Després fou el torn de l'escriptora Marina Guillén, qui tingué paraules d’agraïment per a tots els presents i ens desvetllà la màgia que amaga la seva darrera obra.
Finalment autora i il·lustradora dedicaren exemplars dels seus llibres.


Des d’ací vull remarcar, com ja vaig dir allí, la importància de la literatura infantil i el paper que juguen els escriptors d’aquest gènere, capaços d’inventar personatges, imaginar llocs i bastir històries que agraden, que entretinguen i que facen somniar els més menuts. Així com el paper dels mestres i de la família ja que ells són els encarregats de plantar la llavoreta del gust per la lectura, i d’assegurar les bases del futur lector; una llavoreta que quan germina ja no deixa de créixer i créixer. Sense ells l’encontre d’un xiquet amb un llibre no es produiria; o potser sí, però més endavant, quan segurament ja serà massa tard per despertar el cuquet pels llibres.

1 comentari:

Bargalloneta ha dit...

estic d'acord amb tu, la literatura infatil és bàsica per despertar el cuquet als meus menuts, i si el llibre és bo cal fer-ne expansió!!!
una abraçada!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...