dimecres, 30 de gener del 2013

Concert per la Revolta: Al Tall, Maria del Mar Bonet, Joan Amèric i Carles Dénia

 

Passió, valentia, compromís, il·lusió, voluntat, esperit combatiu, crítica, convicció... són alguns dels trets d’identitat de Ca Revolta, un espai de llibertat expressiva i artística, independent de les institucions, un referent de múltiples projectes, de diversitat, de pluralitat, generadors d’idees al servei de lluites i iniciatives diverses, amb la finalitat d’escapar de l’asfíxia cultural valenciana. Perquè sí que hi ha altres maneres de fer, d’estar, de relacionar-se, de viure, de combatre, i la família Ca Revolta és defensora d’aquesta filosofia, perquè saben que pot haver una altra València: una ciutat més viva, més crítica, més solidària, més amable. Un lloc emblemàtic situat al Barri del Carme on la gent, de tant en tant, es reuneix per escoltar música en directe, gaudir amb la presentació d’un llibre, emocionar-se amb un recital de poesia o, senzillament, fer una copa amb els amics i gaudir d’una bona conversa.

Però Ca Revolta no passa per un bon moment. Ve arrossegant des de fa alguns anys una cadena de ferro amb una bola molt feixuga en l’última de les seves baules: l’assetjament i l’ofegament econòmic a què els sotmet l’Ajuntament de la ciutat. De fet, van haver de fer front a més de 60.000 euros en multes i sancions, diuen aquells que per excés de música ambiental i no tenir el local en condicions (açò és no tenir el cartell d'avís sobre l'aforament del local o el de prohibició de venda d'alcohol a menors), a més del tancament del local, per sort, de manera provisional, o negar el permís d’activitats artístiques i musicals. El coordinador de Ca Revolta, Enric Valero, ja ha declarat en diferents ocasions que l'ajuntament els sotmet a una persecució des de fa anys, concretament 13, el temps que fa que van obrir.

Ofegar econòmicament una entitat com ca Revolta que no rep ajudes ni subvencions, que no té influències de cap partit polític, és la manera que tenen aquells de deixar-la morir i, de pas, delectar-se en la seva agonia. El mateix ofegament econòmic que ha patit Acció Cultural del País Valencià per les emissions dels repetidors de TV3 i també la Companyia Teatre Micalet, que va haver de tancar la porta de la sala Teatre Micalet per la inviabilitat econòmica del seu projecte de programació teatral en català. Sempre el mateix atac contra la llibertat d’expressió, contra la cultura no institucional, contra els drets mínims de convivència democràtica. Sempre els mateixos: aquells.

 
Malgrat les dificultats els de Ca Revolta no es creuen de braços, i acompanyats de tants i tants amics (persones i organitzacions), continuen amb la seva revolta, la nostra revolta. En aquest sentit, aquest dijous 31 de gener, tindrà lloc a la ciutat de València un concert solidari: Concert per la Revolta. Serà al Palau de Congressos, on hi caben més de mil quatre-centes persones, amb un cartell de luxe: Al Tall, Maria del Mar Bonet, Joan Amèric i Carles Dénia, de fet quan encara mancaven dues setmanes per al concert, ja no hi havia entrades a la venda. Una gala que estarà presentada per Maria Minyana i Josep Manel Casany.

Quatre dels grans del nostre país –també gran, per molt que aquells el vulguen menut, ningunejat, callat i submís– es pugen a l’escenari per recolzar la causa de ca Revolta, que no és una altra que la de tots nosaltres, que cada dia lluitem per allò que creiem just: llengua, cultura, drets, igualtat...

Un concert especial per molts motius. En primer lloc per la finalitat solidària de l’acte en sí, però també serà un gaudi escoltar la formació Al Tall a València, quan fa molt poc de temps que han anunciat el seu comiat; el fred no impedirà que el públic desitge nedar en la mediterraneïtat de la Maria del Mar Bonet; els cors s’ompliran de joia amb la veu i les melodies del Joan Amèric que ens presenta nou treball –Directament– després de més de dotze anys de silenci discogràfic; i la sang serà saba, la pell escorça i els dits arrels quan Carles Dénia ens delecte amb cançons que tenen la saó de la terra.

Música al servei de la revolta.
 

30 de gener de 2013

dimarts, 29 de gener del 2013

Visita a la Casa de la Dona de Silla




El passat dimecres 23 de gener em convidaren a La Casa de la Dona de Silla per xarrar sense pèls a la llengua de Somiant amb Aleixa, llibre que acabaven de llegir i, diria pels seus comentaris, també de gaudir. 

Xaro Alcaide, mestra de cerimònies, fou qui em presentà a la resta de companyes. Jo em sentia molt pagada perquè, com els vaig dir, aquell era –i ja ho serà sempre, és el que tenen les primeres vegades, que res els pot furtar el lloc– el primer club de lectura al que assistia com a convidada.
 

 Vaig parlar uns minutets de l’obra, tampoc no massa, perquè vaig saber de seguida que allò no seria una presentació convencional i de seguida s’establí un diàleg –o conversa, perquè van participar quasi tots els assistents. Em feren preguntes (de vegades innocents, d’altres un tant indiscretes, el caliu que es creà bé que convidava a les confessions), a donar-me les seves opinions, a explicar-me les seves experiències amb la lectura i el gènere eròtic, a ressaltar fragments del llibre que els havien colpit per la seva bellesa literària (era un goig escoltar amb veu de dona paràgrafs per on mil vegades vam passar i poder llegir als seus ulls les espurnetes només sap encendre l’emoció).
 
 
Vaig gaudir molt amb aquest grup de dones valentes, lluitadores, divertides, simpàtiques, sinceres... I encara volien donar-me les gràcies per anar-hi! Les que elles tenien, cada dia no ens regalen una vetllada tan meravellosa com aquella. I encara quedava el sopar de picaeta que havien preparat, amb treball i estima, es notava... Fins i tot Sento Beguer, el llibreter, vencé la vergonya de ser l’únic home entre tantes dones i s’hi quedà.
 

Quiemada i tot que feren per a l’ocasió. I és clar jo, com a convidada, vaig haver de llegir el conxuro. En gallec, faltaria més. Estic convençuda que així vaig espantar definitivament tots els mals de l’ànima, que des de gener em persegueixen. E cando esta queimada baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa alma e de todo embruxamento.

 
Vull agrair també al Centre Ocupacional Tola, que està al límit de la seva resistència, el regal tan maco que em feren: quatre llibretes precioses fetes amb materials reciclats i pintades a mà, just en el moment que acabava de ratllar la darrera de les pàgines en blanc del meu bloc. Molta força companys.
 
 

dimarts, 22 de gener del 2013

Eros i Lletres


El Levante es fa ressò de la vetllada literària Eros i Lletres que tingué lloc divendres a Ca Bassot, on participàrem tres dels guanyadors de l´únic premi de literatura eròtica que queda viu no solament als Països Catalans, sinó a tot l'estat espanyol: Carles Cortés amb "Sara i la dona sense atributs", Xavi Mínguez amb "La flor de Hanako" i jo mateixa amb "Somiant amb Aleixa".

dilluns, 21 de gener del 2013

LINA PANXOLINA ALS PREMIS TIRANT AVANT

 
Els alumnes de 4t B del CEIP Juan Carlos I d'Almenara obtingueren divendres passat el 2n premi en els Premis TIRANT AVANT a les Produccions Escolars Valencianes 2012-2013, amb l'adaptació cinematogràfica del meu llibre Lina Panxolina i el quadern màgic. La seua emoció és la meva. Enhorabona!

dilluns, 14 de gener del 2013

LLETRES I EROS


Lletres i Eros. Vetllada literària a ca Bassot (Burjassot) divendres 18 de gener. Sopar i presentació de les novel·les guanyadores de les tres últimes edicions del Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida. Véns?



divendres, 4 de gener del 2013

4 GENER. EMOCIÓ.


I de sobte viatges en el temps... I ets una nena agafada de la mà dels pares, abillada amb bufanda i guants -encara que tu fa estona que no sents el fred. I et perds en la dansa del foc de les antorxes. I et meravelles amb aquells homes negres amb faixa, pitet i barret roig. I escoltes amb ulls oberts cada paraula de l'Ambaixador Reial que anuncia que demà vénen els Reis. I i el cor se t'ompli de joia quan saps la teva carta dins d'una de les bústies que carreguen les burretes. I fileres de formigues et fan caminets des del cabet fins els peus en imaginar els Reis de l'Orient, els patges i el seu seguici reial acampats en el Preventori, esperant que arribe demà, com tu, per fer el darrer tram d'un viatge tant llarg. I saps que esta nit no podràs dormir per l'emoció, pel neguit...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...