1 de desembre, fa fred, a fora també... Avui ja fa 7 anys (no sempre el 7 és un número màgic) que Jordi Botella escrivia aquesta preciosa Elegia al seu amic Fullana, a Alcoi, el seu poble i el nostre, perquè se'ns morí l'amic, el company, l'home, el pare... amb qui tant estimàvem. Mercès.
ELEGIA
Jo vull ser plorant el braç on et penjaves, company de molts anys. Tan prompte
te n’has anat que hui et trobaran a faltar les oliveres de Muro i l’asfalt de
l’Alameda; els cronopis de Cortázar i la bicicleta des d’on xerràvem de poesia
en qualsevol cantonada; el somriure d’Adela que t’acompanya des del batxillerat
al “Pare Vitòria” i els ulls de bellesa asiàtica dels teus fills; el bastó
d’home savi i el silenci que havies triat des de feia temps.
Tant dolor se’ns concentra aquest matí d’hivern que per doldre’ns ens dol tot
el cos. Un colp fred, com la lenta ganivetada d’un adversari covard, t’ha
tombat. Has mantés, però, la mateixa dignitat que aquell heroi de Borges que a
l’hora de morir diu : “Tápenme la cara”. I és que per a nosaltres tens la
malenconia i el coratge dels herois – i amb tu tota la teua família- que no els
val el dolor com a redempció. Per això són herois. I tu ja ho eres, tot un
heroi, quan jugaves a futbol al Barranquet amb les teues cames de fil d’aram; o
fugíem de la Policia Armada en gener del 76 per la Plaça de Bous de València; o
cremaves totes les naus a canvi d’un amor total.
Tornaràs, Fullana. Els valents com tu sempre tornen. En bicicleta o en bastó.
Tornaràs amb el teu rostre esmolat de mosqueter francés i l’esguard clar d’un
murer noble. I jo t’esperaré en qualsevol cantonada per a mamprendre la
conversa que sempre deixàvem a mitges en els últims trenta anys: la victòria de
la poesia contra la mesquinesa.
Tornaràs, Fullana. Els poetes com tu sempre tornen. Sempre a la recerca d’una
veritat tant fosca com els plisplais que ens emboiregaren moltes nits de
l’adolescència. Penja’t del meu braç, amic, i torna ara recitant a tota veu els
teus versos:
m’és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments¡ i jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
Elegia, Jordi Botella
Alcoi, 01/12/2005
