diumenge, 24 de maig del 2009

Hores d'art a l'Olleria

Pensava que estaria uns dies sense escriure, per això dels exàmens; però clar el dia d'ahir bé mereix un post per al record. Unes hores a l'Olleria impregnades d'art en totes les seves vessants: llibres, pintura, música, dansa...
Pel matí férem una visita al taller del pintor ollerià Jordi Albinyana. Havíem de veure un quadre que li havíem encomanat farà uns mesos. (Ens ha encantat, Jordi). De pas hem escodrinyat quaderns d'esbossos, quadres acabats, projectes futurs, escultures (desconeixíem esta faceta)... Qualsevol cosa que ens mostrava servia per a deixar-nos embadalits. Fins i tot té un wàter d'artista, hehehe.Després de dinar i fer la becaeta tocà el moment de la presentació de l'última novel·la de Francesc Mompó: Camí d'amor. Pràcticament en l'últim moment decidírem llegir a duo un dels fragments de més tensió literària. Aquesta vegada vaig ser jo la que vaig xiuxiuejar (li cluque l'ullet a Beatriu de Torís).
Continuà la vesprada amb el Festival de danses "El Revol" acompanyats per la música de Ball a Banda, que es feia en el Cine Goya. Pep Gimeno el Botifarra es dugué les ovacions més grans per part del públic assistent. Després pegàrem un mosset allí mateixcoca en llanda i de tomaca(quina barreja!) , i beure un poc de cervesa, tocà el moment del sopar. Fou tot un honor compartir taula amb Botifarra i alguns dels components de Ball a Banda. Com no després vingueren les copes a Ca Tarsi. Bé, a alguns ja no ens en cabien més, així que ho substituírem per un gelaet. Un moment exquisit, per la companyia i pel directe exclusiu del Botifarra, Juanjo Blanco i Pere Ròdenas (i, de vegades també, Jordi Albinyana). Sí, ens riguérem molt, però hi hagué dos moments que Pep Gimeno em va fer saltar les llàgrimes: amb la interpretació de la Dansa del vetlatori (per la lletra i per una anècdota molt dura que contà) i amb la de l'Hereu Riera (evocativa de la meva infantesa).
Si voleu un altre punt de vista cliqueu ací.

divendres, 22 de maig del 2009

ESTUDIANT...

La setmana pròxima ja comence els exàmens, així que estaré bastant desvinculada del blog, crec.
Aprofite i adjunte el següent examen de matemàtiques, verídic eh!:


dimecres, 20 de maig del 2009

Presentació Llibre dels adéus

Ahir, 19 de maig, a la Casa del Llibre de València, va tindre lloc la presentació de l'últim llibre de poesia d'Isabel Robles: Llibre dels adéus.
L'acte fou presentat per Ramon Guillem, Begonya Mezquita i Lluís Solera, grans amics de la poetessa. Tots tres feren un estudi exhaustiu de l'obra malgrat assegurar-li a la mateixa autora que parlarien només un minut o dos. Despullaren de mots alguns poemes tot descobrint l'ànima que batega en cadascun d'ells.
Quan li tocà el torn a una Isabel emocionadíssima, els assistents poguérem gaudir de la seva veu melodiosa passejant-se per alguns dels versos del recull.

A tall d'exemple he transcrit el versos que tanquen el poemari:
Per si fos necessari
ratifique l'antiga declaració
dels anys de la pluja i els rius
en la ciutat llunyana de les roses:
igual que adès,
et vull part d'aquesta història
petita i quotidiana,
puix la seua magnificència
encara rau, precisament,
en ser la nostra.

Isabel Robles i el seu Llibre dels adéus congregaren una gran quantitat de públic en la planta baixa de la Casa del llibre: amics, companys, familiars, escriptors, editors, poetes... Isabel emplenà la vesprada de retrobaments i tornades.
Molts components de la Forest d'Arana, potser la més antiga i productiva de les tertúlies literàries i poètiques de llengua catalana, coincidiren en l'acte:
D'esquerra a dreta: Francesc Mompó, Pere Bessó, Paco Collado, Mottse Anfruns, Manel Rodriguez-Castelló. Begonya Mezquita, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Manel J. Romero, Lluís Roda.
No foren les úniques celebritats, també estigueren presents: Salvador Company, Gemma Pasqual, Albert Hernández Xulvi, Ramon Guillem... (De segur que m'he deixat gent per nomenar).
Alguns allargàrem encara més la meravellosa vetllada i anàrem a sopar a un restaurant del Carmen.
La nit acabà amb uns mojitos en el pub Negrito...
Més informació en:

dilluns, 18 de maig del 2009

Trobades d'Escoles en Valencià a Benimàmet

Les trobades d'escoles en valencià acolliren més de 20.000 persones ahir en Benimàmet. En aquesta 21 edició de les trobades participaren 60 centres educatius, la Universitat i el Politècnic de València; més de 100 tallers per a nens i nenes jaspiaven tots els carrers del poble i, a més a més, els escriptors Francesc Mompó, Mercè Viana i Dolors Jimeno -amb qui vaig tindre l'honor de compartir taula i conversa- firmaren exemplars dels seus llibres.
El valencià (català del País Valencià) és nostre!

dijous, 14 de maig del 2009

Xiulada monumental a l'himne en la Final de Copa

Els qui no tinguérem l'oportunitat de triar la cadena per veure el partit de Final de Copa, haguérem de fer-ho en la TVE1. Sí, sí, una televisió molt democràtica. En el vídeo es veu la censura inicial i la pasterada que van emetre per silenciar les crítiques.

He rescatat un vídeo al Youtube on apareixen les imatges que es veieren a TV3 a l'inici del partit:

Sense comentaris, no?
FORÇA BARÇA! Ja tenim el primer!

dissabte, 9 de maig del 2009

Pell de pruna a Torís

Ahir, divendres 8 de maig, per fi es presentava Pell de pruna a Torís.
Al voltant de les 19:00h ens reunírem amb els artistes (Joan Olivares i Jordi Albinyana) a la porta del local (Ca Lorena) on se celebrava l'esdeveniment, encabit en l'acte politicoeròtic que organitzava el Blog de Progrés Jaume I de Torís.
Obrí la vetlada el cantautor eroticogal·làctic, per fer joc amb la nit, Toni de l'Hostal, amb una de les cançons amb què guanyà el Festival de Benidorm: Yo soy putero.
L'acte continuà amb uns parlaments reivindicatius sobre la censura de TV3 al País Valencià i un discurs adhoc sobre el tema de la nit llegit pels organitzadors del Bloc.
(No tinc fotos d'aquest moment, però sí el moment Om d'alguns assistents).
Després, crec, o durant, també crec, se serví el sopar amb una carta de menú de noms molt suggeridors. La realitat, com sol ocòrrer, deixà més d'una orquiti al paladar de més d'un.
Ara ja sí, el moment que ens combregà, si més no als que veníem del sud, arribà de la mà de la presentadora que il·lustrava amb la seva bellesa el motiu de la nit. Ens féu cinc cèntims del semblant dels dos artistes: el plàstic i el literari.
El parlament dels artistes l'inicià el pintor Jordi Albinyana que entre timidesa i humor acabà donant peu perquè el doctor Olivares el renyara, com manava el guió, i iniciara una explicació més seriosa sobre la gènesi de la novel·la.
Un dels moments més àlgids de la nit fou quan l'autor es tirà a la boca un dels fragments de més tensió dramàtica com podem observar en el vídeo.

Un altre dels espectacles fou oferit pel pintor Jordi Albinyana en el moment que dedicava els llibres als compradors; un vertader acte de creació que deixà bocabadats a tots aquells que s'hi acostaren perquè els el dedicara.
Finalment, i per cloure la nit politicoeròtica les ames de La alegre Conchita (sex-shop de Benimaclet) ens feren una demostració de tot tipus d'artilugis didàctics. En la foto observem com Toni de l'Hostal, que mostrà un cert interés, es veié de seguida envoltat de públic femení, atretes pels seus encants.

dimecres, 6 de maig del 2009

A foc lent, de Ramon Guillem

"Avui, t'he volgut retre homenatge, i he comprat una rosa en la floristeria de baix de casa. La tinc al davant meu, en un búcar de vidre, al damunt del prestatge que hi ha a la vora de l'aparell de música. Imagina-te-la, fes-te-la present, perquè es teua. La tija és llarga i esvelta, i és com una estrella que encara brilla amb tota la seua esplendor. Hi ha en ella tanta vida, tanta llum sense absència! Ara mateix, estic assegut en la meua butaca preferida -sí, la de canya de bambú- i escolte les balades de John Coltrane que tant t'agraden, mentre faig ballar els glaçons que suren enmig del whisky que entre glop i glop paladege. En aquest moment sóc feliç mentre et recorde."
Jo també vull fer-li un petit homenatge a aquesta obra: A foc lent, del nostre gran poeta Ramon Guillem. La vaig adquirir els darrers dies a la Fira del llibre, com no a la caseta Els llibres de Sento. Una portada tan suggeridora i la presència del mateix poeta no ens feren dubtar de l'adquisició. La dedicatòria que ens escrigué deia alguna cosa així com que esperava que almenys ens arribara a encendre unes poques flames.
Després de llegir la novel·la i tastar l'hedonisme del protagonista -del jo poètic-, ets capaç de sentir, o millor dit de recordar que sents, com ell, tots els plaers que tens al teu voltant: la música, la pintura, la literatura, l'amor (no volia dir sexe)... en definitiva totes les formes de l'art.
La lectura de l'obra et fa sentir bé, molt bé (en alguns paratges més que en altres, tot s'ha de dir); se t'encomana una mena d'alegria immensa per viure i et sents afortunat per tenir a l'abast tot allò que fa preciosa la nostra existència. I quan arribes a la fi et queda un regust dolcíssim en algun lloc molt íntim de tu mateix (volia dir a allò que alguns anomenem ànima, que pensàveu?).
Una obra poètica en tots els sentits. Ramon, l'enhorabona!

dissabte, 2 de maig del 2009

Escriptors al terrat

Dijous passat, en l'acte Escriptors al terrat (Centre Octubre) tinguérem l'oportunitat de gaudir de dos dels grans de la nostra literatura juvenil (o sense juvenil): Joan Pla i Pep Castellano. Durant dues hores vam escoltar com els autors ens feien un tast de la seva obra, del seu estil de fer literatura, dels seus pensaments, i com no, del seu entusiasme per allò que no poden deixar de fer: escriure.
De tot l'acte em quede amb els contes de Pep, amb la seva manera tan particular de narrar, amb eixa màgia que té d'atrapar l'espectador. I especialment aquell que parla del cel de vilero, que ens dóna tants ànims a aquells que comencem en aquest món de les lletres. L'altre parla d'una bella flor anomenada Generalitat i d'un gripau verd una mica fastigós, si teniu oportunitat de veure'l en directe, potser us el contarà.

En acabar la xerrada puguérem compartir taula i converses més íntimes amb els dos convidats de luxe juntament amb d'altres il·lustres de les lletres: Ramon Guillem, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Hernández Xulvi, Francesc Mompó (heheh, com no)...
Tot un luxe per als sentits!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...