Al blog de Xexu se'ns fa una proposició de confiança, obrir la nostra casa per mostrar el raconet on tafanegem per la xarxa i fem feina (que alguns també l'utilitzem per treballar). Aquest és el meu. Quan alce la vista ni tinc cap paisatge oníric, tanmateix tinc un panell de suro ple de versos i d'imatges; un quadre preciós que em regalà la meva germana i un poema "Tria't en un vers" que em recorda com d'especial sóc per a Ell. La finestra està a la dreta, amb vistes grises a un pati de llums; normalment roman tancada per no veure ni sentir com dotoregen les veïnes.M'ha agradat aquesta proposta.
