dijous, 8 de setembre de 2011

Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart


Raquel Ricart la nit del lliurament dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.


Les ratlles de la vida és la darrera novel·la publicada per l’escriptora Raquel Ricart, amb què obtingué en 2010 el XXXIX Premi Andròmina de Narrativa (dins dels Premis Octubre) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la modalitat de narrativa.

Les ratlles de la vida és una novel·la coral que ens parla d’una família al llarg de quatre generacions. No podem parlar d’un cognom que definesca la nissaga, com els Buendia de Cent anys de solitud, ja que en l’obra de Ricart són les dones les que fan continuar l’estirp i per tant el cognom va variant generació rere generació: Bisquert, Alemany, Monfort, Llobet i Climent. I és que són les dones les que prendran el protagonisme les més de les vegades. Dones senzilles, meravelloses, úniques; no per ser heroïnes de grans aventures, èxits o fites, sinó perquè al final la grandiositat d’una vida rau en les petites coses, com ara la lluita diària per tirar endavant els fills, la recerca inesgotable dels somnis o l’estima incondicional a la família.

El llibre comença amb l’apoplexia d’Ermerinda Monfort, que li ha esborrat la meitat dels records i pràcticament el futur, a més d’ocasionar-li la paràlisi de la meitat del cos. I finalitza amb la primera ratlla escolpida al rostre de la seua néta: Regina Climent i el bategar d’una nova vida. Perquè les ratlles de la vida són això, les marques que ens van deixant a la pell cadascuna de les històries viscudes.

-Què tens a la cara, iaia?
-Les ratlles de la vida.
-I què vol dir això?
-Cada ratlla que veus és una història.
-Me la pots contar?
-Quina de totes?

La novel·la està narrada en tercera persona, l'omniscència del narrador transmet al detall els pensaments més íntims de cada personatge, potser perquè està més a prop de les petites històries que conta del que el lector espera. A més, es pren la llicència d’ordenar les escenes a partir de qualsevol punt de la història. El procés de vaivé, els feedbacks i els salts temporals són característiques narratives de l’obra de Ricart. Els fets se succeeixen de manera helicoidal, el temps avança i retrocedeix, i els personatges mai acaben de morir del tot perquè sempre retornen. Així, a poc a poc, el lector va sabent més coses d’ells fins a completar la història d’aquestes quatre generacions.

Les ratlles de la vida destaca també, i sobretot, per l’alt tremp literari. Cada pàgina, cada paràgraf, fins i tot cada línia, està esculpida amb maduresa i precisió. Les imatges, els paral·lelismes, les enumeracions, les sinestèsies, les gradacions, la tria del lèxic... constitueixen tot un treball d’ornamentació disfressat d'aparent senzillesa.

Molt recomanable per als addictes a la bona literatura.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...