divendres, 22 d’octubre de 2010

ESCRIPTORS AL TERRAT: JOSEP BALLESTER I JAUME PONT



Ahir tocava una altra sessió d'Escriptors al Terrat, que se celebren al Centre Octubre de València l'últim dijous de cada mes (amb motiu de la Setmana dels Premis Octubres s'avançà l'esdeveniment). En aquesta ocasió foren dos poetes que ens parlaren un poc de la seva obra i, sobretot, ens delectaren amb la seva poesia. Un català del sud i un valencià del nord: Josep Ballester i Jaume Pont.
Ramon Guillem, poeta i vicepresident de l'AELC, féu el silenci en l'auditori amb un breu recorregut per l'obra més destacada d'ambdós escriptors i tot seguit els cedí el torn de paraula.


Josep Ballester (Alzira, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic de la Universitat de València i escriptor. Ha conreat molts gèneres (poesia, novel·la, assaig, conte...), ha treballat com a crític literari i també com a traductor (ha traduït de la literatura italiana autors com ara Giacomo Casanova, Cesare Pavese, Dario Fo, Giorgio Bassani, Salvatore Quasimodo o Pier Paolo Pasolini entre d'altres). Però per damunt de tot Ballester és poeta i ho deixa ben clar en qualsevol escrit que elabora.Ha guanyat premis importants en poesia com ara l’Ibn Hafadja per l’obra Pàl·lid refugi (1986), l’Ausiàs March amb Tatuatge (1988), el Joan Alcover (Ciutat de Palma) per L’holandès errant, el Roís de Corella (ciutat de València) per L’odi (2004) o el Vicent Andrés Estellés (Premis Octubre) amb La mar (1996). En novel·la obtingué el Premi Ciutat d’Alzira per l’obra El col·leccionista de fades i en assaig ha estat guardonat en 3 ocasions amb el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig (1991, 1993, 1996).
Amics i companys escolliren poemes de Ballester per donar vida a Les muses inquietants, antologia poètica des de 1982 fins a 2006.La seua obra ha estat traduïda a l’anglès, castellà, francès i italià.

Veiem i escoltem Ballester recitant el poema La ponderació del temps, inclòs a l'antologia Les muses inquietants:





Jaume Pont (Lleida, 1947) és catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània a la Universitat de Lleida, poeta i estudiós de poesia; de fet, la seva activitat assagística gira al voltant d’aquesta. El 1976 publica el seu primer llibre, Límit(s), i veurien la llum uns quants més fins al 1990, data de la publicació de la seva obra completa fins aleshores: Raó d'atzar. Poesia 1974-1989. Més tard, amb Vol de cendres, assoleix un dels reculls més intensos de la literatura catalana, dedicat a la figura paterna després de la seva mort.
En 2000 publica una antologia de poetes apòcrifs aràbigo-lleidatans, El llibre de la frontera. Tots aquests reculls li han valgut diversos premis, entre ells el Premi Vicent Andrés Estellés per Divan(1982), el Serra d'Or de la Crítica, dues vegades per Raó d’atzar (1991) i Vol de cendra (1997), el Premi de la Crítica de Poesia Catalana per El llibre de la frontera (2001). Els seus poemes han estat traduïts al portuguès, castellà, gallec, francès, italià, cors, anglès, alemany, turc, polonès, rus i lituà.
També ha publicat assaig, crítica literària i l'antologia La nova poesia catalana, feta amb Joaquim Marco.

Veiem, escoltem i sentim Jaume Pont llegint alguns poemes de Vol de cendra:


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...