dilluns, 4 d’octubre de 2010

Segon poema


Segon poema

A l’aire moren els records i les imatges
com si oblidares tot el teu ahir.
Passe el dia amb el teu cap dolcet i petit
fet trenetes encara sobre les espatlles.

I pense en les llàgrimes rabioses dels ullets
que corrien tot el dia per l’illa;
jove torn de rebolics i tren, jove trenet,
trotador per les comes, tot el dia.

Així tu m’ho contes: destrossava les hores
a la blancor del timbre, so de façana
vella i trista, fugint a pas llarg, casa
avall, lluny, carrer polsós: tu m’ho contes!

Tot es destria en l’ombra esponjosa,
faldeta curta, bruta com les manetes
terroses del joc, poquet a poquet fetes
de ta mare que t’esperava tot el dia.

Tu m’ho contes, jo no ho recorde;
hores dus, en els llavis me les dus,
tendres i fresques com eix et vull.
Hores belles, nineta, en el bes me les portes.

Però, de les blancors, potser, l’arbre
no se’n recorde gens, tan vell com és,
ple de comissures i retorns a més,
com un dubte silenciós i t’ho demane

i oblides rabiosament plor de nena,
nina, floreta o bosc de dolçors
terriblement cremant els amors
d’aquell blau llaç o roig de la trena.

Malèfiques buferes d’infantesa, qui sap
si tan bella, qui sap en aquestes hores
com saps que van morint tantes coses
a l’atur de les ones en l’illa del mar.


Joan A. Climent i Fullana
Migjorn. Poesia jove de les comarques
del sud del País Valencià
. Alacant, 1977

1 comentari:

Lluís Bosch ha dit...

Me n'alegro de seguir llegint coses d'aquest poeta. La darrera estrofa la trobo brillant.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...