divendres, 30 de desembre del 2011

LECTURES 2011



Aquests dies he vist que alguns blogaires han elaborat llistes amb els llibres llegits en 2011. Em sume a la iniciativa i aprofite per desitjar-vos un 2012 ple de bones lectures.

1. Pepita Jiménez, Juan de Valera.
2. Misericordia, Benito Pérez Galdós
3. Los pazos de Ulloa, Emilia Pardo Bazán
4. Pipá y otros cuentos, Clarín
5. Los intereses creados, Jacinto Benavente
6. Segunda antología poética, Juan R. Jiménez
7. La tía Tula, Unamuno
8. Poesía española contemporánea (1934), Gerardo Diego.
9. Nada, Carmen Laforet

10. Las salvajes en Puente San Gil, José M. Recuerda
11. Volverás a región, Juan Benet
12. Todas las almas, Javier Marías
13. El último tercio del siglo. Altología consultada de la poesía española.
14. La familia de Pascual Duarte. Cela.
15. La Regenta. Clarín.
16. Hòmens i falagueres. Cucarella.
17. Els somriures de la pena, Manel Alonso
18. Els papers àrabs. Ivan Carbonell.
19. Barça or Barzakh. Gemma Pasqual.
20. Les ratlles de la vida. Raquel Ricart.
21. Georges Brassens de Ramón-Luis Chao
22. Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés (selecció de Jaume Pérez Montaner).
23. Momo, Michael Ende.
24. El túnel, Ernesto Sábato.
25. El hombre duplicado, Saramago.
26. El teu cos és un ésser viu, Joseph M. Vidal.
27. La formació de la llengua catalana. Antoni M. Badia i Margarit.
28. El llibre dels feyts, Jaume I.
29. L’espill, Jaume Roig.
30. Jo confesso, Jaume Cabré.
31. Estel i els àngels, Lourdes Boïgues.
32. Difícil decisió, Joaquina Barba.
33. El verí de la cobra, Josep Millo.
34. Llibre de les enrònies, Vicent Penya.

35. Homes, Isabel-Clara Simó.
36. Senyoria, Jaume Cabré.
37. Els treballs d’Hèrcules Llopis, Teresa Broseta.
38. Cartes del més enllà, Olga Borràs.
+ 31 originals que optaven al XVIII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida i alguns llibres de la Bíblia de Montserrat.


divendres, 23 de desembre del 2011

ENTREVISTA A CANAL 9


Aquesta és l'entrevista que el periodista Jesús Montesinos ens féu a Francesc i a mi el passat 16 de desembre per al programa L@Nit del Canal Nou24 de RTVV. Parlem del nostre últim llibre escrit a dues veus -o quatre mans- Somiant amb Aleixa i, en general, de literatura eròtica. Si us ve de gust veure'l només heu de clicar el play.

dijous, 22 de desembre del 2011

Presentació de "Vides desafinades" de Xavier Aliaga a ca Revolta



Ahir es presentava a ca Revolta el darrer llibre del periodista i escriptor Xavier Aliaga: Vides desafinades (Edicions 62). Aquesta és la tercera novel·la de Xavier Aliaga i el tercer guardó important que rep. En 2005 guanyà el VII Premi de narrativa Vila de Lloseta per l’obra I si no ho dic rebente (Ed. Moll) i en 2008 el Premi Andròmina de Narrativa dels Premis Octubre per l’obra Els neons de Sodoma (Ed. 3i4). Amb Vides desafinades ha rebut aquest any que s’esmuny el Premi Joanot Martorell.

En la contraportada del llibre podem llegir que és una història de vides desconcertades travessades per la música, la lluita dels seus personatges contra la infelicitat i el desencís, en què Aliaga abandona l’humor esborrajat per endinsar-se en un altre registre més dramàtic.
Un novel·la que promet ser molt interessant. Un perfecte detall per a obsequiar per reis.


Estava previst que la presentació fóra breu –per això és que no havia cadires a la sala, una sala que s’omplí amb músics, periodistes i escriptors. Hugo Mas, Xavi Sarrià amb alguns membres d’Obrint Pas, Francesc Calafat, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Begonya Pozo, Raquel Ricart, Francesc Mompó, Anna Moner, Pau Sif, Empar Talens, Francesc Bononat... de segur que me’n deixe, disculpeu–, i que la música tinguera un pes important.

Per circumstàncies personals l'encarregat de presentar el llibre, Miquel Àngel Landete del grup Senior, s’endarrerí; així que l’escriptor Salva Company aprofitant que ja havia llegit el llibre improvisà unes paraules d’elogi. Tot seguit l’autor de Vides desafinades ens féu uns cèntims de l’obra i ens desvetllà alguns dels secrets que s’amaguen en les seves pàgines.


Mentre arribava Landete es féu una pausa que propicià salutacions, presentacions i converses força interessants entre els presents. Finalment el presentador arribà i, a més de parlar-nos de l’obra, ens regalà la interpretació d’una de les seves cançons en directe.


En acabant se serví una picaeta mentre Xavier Aliaga signava exemplars del llibre; i com que no tinguérem prou, un grupet marxàrem amb ell a pegar un mosset per continuar amb les converses i la celebració d’aquest nou llibre.

Crònica: Mompó i Climent

diumenge, 18 de desembre del 2011

Dies de literatura a Sagunt: El plaer de la llengua compartida



Dijous 15 de desembre Francesc Mompó i jo tancàrem el cicle Dies de Literatura que organitza l’Ajuntament de Sagunt amb un acte que portava com a títol: “El plaer de la llengua compartida” i que se celebrava a la Biblioteca Municipal de la localitat.

L’escriptor Vicent Penya fou l’encarregat de presentar-nos i parlar de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa. En una taula redona i en un ambient distés exposàrem alguns dels aspectes més importants del llibre, com és la gènesi de la idea o el mateix procés de creació a quatre mans. En acabant llegírem un fragment a dues veus i responguérem a totes aquelles preguntes que el públic ens féu.



Una hora abans i a pocs metres, a la seu del BLOC de Sagunt, Vicent Flor Moreno presentava el seu llibre Noves glòries a Espanya. Com que teníem una miqueta de temps vam escoltar la primera part de la xerrada.

Rematàrem la nit sopant en un restaurant del call jueu -lloc a visitar- acompanyats de bons amics.

divendres, 16 de desembre del 2011

Somiant amb Aleixa: ressenya de Sergi Durbà, en el blog Costumari Durbà


Ressenya de la novel·la Somiant amb Aleixa que Sergi Durbà ha penjat en el seu blog: COSTUMARI DURBÀ.

És evident que l’últim Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida no deixarà indiferent ningú. Més aviat pornogràfic, endinsa el lector en un cúmul de carnalitat ben pujadet de to que té com a protagonista principal Aleixa, una aspirant a professora amb el do de somiar les mateixes escenes eròtiques que els seus coneguts més immediats, bé un alumne, bé unes companyes de feina o bé un simple propietari d’una llibreria, homes i dones per igual, en grup o en solitari. Aleixa s’ho engoleix tot. Original en el sentit que mai no havia llegit una novel·la d’aquestes característiques, ben bé es podria dir que el llibre es llig en tres estones, o com dirien els més atrevits, en tres bones manoles. Perquè tot en si és un al·legoria sexual, un autèntic guió de cinema X que ens delecta, pàgina a pàgina, amb un vocabulari ric i molt apropiat per a l’ocasió: clivella, xoneta, carabasseta, campaneta, encastar, pixorro, estacar, soca, petxina, estret congost, portella, creueta, blancs senderols, negres indrets, replecs de la tavella, envestida, embranzida, lletada, llengües de foc, tòtem venós, cabota... Impossible inventariar-ho tot. Aleixa apareix i desapareix per diferents etapes de la seua vida on el sexe i el goig infinit i, de vegades dolorós, sempre és el protagonista. Un torrent de plaer que es resumeix, per exemple, en una escena com aquesta, triada a l’atzar en aquest mateix moment:

"Estirats al sofà es besaven apassionadament, sense treva. Els plecs de la roba parlaven per si sols, cada moviment delatava el que estava ocorrent tela endins. Davall de la faldeta uns dits masculins es perdien per caus humits i perillosos. Al mateix temps, una mà femenina s’escolava per la bragueta i tenallava un membre que maldava per ser alliberat. D’una samarreta mig arregussada, naixia un braç fort, ben arrelat entre la saó d’un pit jovenívol. Tanmateix, la quarta extremitat havia quedat empresonada entre el pes dels cossos. Una mà que no definia siluetes, cinc dits que no dibuixaven desitjos, i el polpís d’ells que quedaven orfes de gustoses melodies".

dissabte, 3 de desembre del 2011

"SOMIANT AMB ALEIXA" AL CASAL JAUME I CAMP DE TÚRIA



Ahir, 2 de desembre, presentàrem la novel·la Somiant amb Aleixa al Casal Jaume I Camp de Túria a Llíria.
Rubén Pitarch, responsable del local, féu un recorregut per la nostra trajectòria literària abans de cedir-nos la paraula.
Francesc i jo, dedicàrem els primers minuts a fer els oportuns agraïments a Acció Cultural del País Valencià, que tant fa per la llengua i la cultura d’aquest país i que per això mateix tan assetjada està permanentment per les autoritats de la Generalitat Valenciana, per passar a pujar la temperatura del local amb la lectura d’un fragment de la novel·la –per a aquells que ja l’hagen llegida, aquell de la llibreria–.


Tot seguit anàrem parlant de la gènesi de l’obra i de les vicissituds d’escriure una novel·la eròtica amb la teva parella. En acabant responguérem a un fil d’interessantíssimes preguntes que ens feren des del públic i signàrem exemplars del llibre. Destaque especialment l’ambient distés i agradable que es respirava.


Un sopar enfaixat (de pa i porta, de cacau i tramús, de coixinera, pa amb oli, de... sabeu més maneres d’anomenar-lo?) tancà l’acte en informals converses i confessions de desficis. Tot un goig haver compartit vetlada amb els amic de Llíria i voltants que s’hi aplegaren a escoltar-nos.

Ps. Gràcies a l'acte "desvirtualitzàrem" dos amics de la xarxa: Josep de Benaguasil i Enric Sanç. Un plaer.

divendres, 2 de desembre del 2011

DELIRIS DE LLUNA AL CAFÉ L'INFERN DE MASSALFASSAR


Ahir, primera nit de desembre, de fred i de rosada, tenia lloc la 5a edició Deliris de Lluna, Nits Poètiques de l’Horta, organitzades pel col·lectiu l’ANDANA (Amics del Patrimoni i la Cultura Popular). El lloc escollit per al sopar i el posterior recital fou el Café L’infern de Massalfassar,un petit i acollidor local a espatlles del mur sagrat de l’església, on és habitual la celebració d’actes com el d’ahir. Serà que la poesia està on més se la necessita? En aquesta ocasió els poetes convidats eren Ramon Guillem, Manel Marí i Pau Sif, a més de comptar amb la música i la veu de Rubèn Durà, que vam tenir el plaer de descobrir durant la celebració del II Sopar d’Estellés celebrat a Puçol el passat més d’octubre.

Vull destacar la importància i el valor que tenen els col·lectius com l’Andana que des de la seva humilitat i a base de molt d’esforç personal aconsegueixen generar i perpetuar actes com aquests que ajuden a vertebrar el nostre País i mantenir viva la nostra cultura, ignorada i menystinguda pels organismes oficials i mitjans de comunicació.

Alguns moments de la nit:

 Manel Marí

 Ramon Guillem

 Pau Sif

Rubèn Durà

dijous, 1 de desembre del 2011

Presentació del llibre "Poemes de la resistència chicana" a València



Ahir es presentà a la Casa del Llibre de València el llibre Poemes de la resistència chicana (Ed. Germania, col·lecció Plaerdemavida) del poeta, narrador, pintor, activista cultural, chicano per descomptat, Nephtalí de León, traduït al català per Carme Manuel, professora de literatura nord-americana de la Universitat de València i directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d’estudis nord-americans (PUV).

L’acte estigué presentat per l’escriptor Manel Alonso i Català i el crític literari Francesc Calafat, comptà amb la presència de Carme Manuel i estigué amenitzat amb una lectura de poemes per part de Margarida Castellano.
 

Alonso i Català destacà el paper de l’Editorial Germania, que en temps de crisi està fent una travessa important per la literatura, la nostra i també la d’altres cultures. Calafat, per la seva banda, iniciava el discurs referenciant les paraules de Lluís Llach durant els lliuraments dels premis Miquel Martí i Pol aplicades al llibre presentat: no és només un llibre de poesia. Parlà de la importància dels traductors que ens obren finestres a d’altres cultures, que d’una altra manera seria impensable conèixer, i de com moltes vegades resten en l’oblit injustament. A més, afegí que en aquest sentit Carme Manuel no es solament una traductora sinó que aporta alguna cosa més a les traduccions que realitza.
 

Arribat el torn de Carme Manuel, ens confessà que en aquesta aventura sempre s’ha vist acompanyada de moltíssima gent i a ells dedicà les primeres frases. En acabant féu un recorregut per la seva trajectòria com a traductora i ratificà el que ja havia dit Calafat: el paper del traductor ara per ara no està valorat. Manuel ens presentà Nephtalí de León, en fotos i mitjançant la lectura d’un correu electrònic amb motiu de la presentació del llibre a València. Com no, explicà la causa que l’autor defensa en aquest llibre: canviar el relat repressiu que envolta la història i identitat de la comunitat chicana als Estats Units des de la reivindicació política i fer un homenatge als protagonistes de la història i cultura chicanes.


Finalment, Margarida Castellano ens regalà un petit recital amb cinc poemes que havia escollit del llibre Poemes de la resistència chicana. Amb una veu càlida es passejà pels versos de Somnis de la Raza!, Tortilla de Sant Valentí, Nativitat Americana, Ombra i acabava amb un Pare nostre en Chicano: El nostre jefito.

Amb una copeta de cava i la signatura d’exemplars finalitzava una vetllada literària molt agradable.



divendres, 25 de novembre del 2011

ESCRIPTORS AL TERRAT: VICENT USÓ I SILVESTRE VILAPLANA



Ahir, 24 de novembre, Escriptors al terrat presentava dos escriptors de primera línia del País Valencià: Vicent Usó (Vila-real, 1963) i Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969).

Després de ser presentats per Ramon Guillem, poeta i vicepresident de l’AELC, tots dos feren un recorregut per la seva trajectòria literària; des de com començaren a escriure dins a com conceben la gènesi de creació.

Usó ens confessava com una mena de casualitat el dugué a concebre la primera obra: una talla del seu poble, Vilareal, que tot i ser d’un gòtic exagerat l’havien classificada anacrònicament en un temps molt anterior. Allò el portà a fer-ne un conte i a guanyar un premi local, cosa que l’esperonà a continuar.

Vilaplana ens explicà el determinisme que el portà a assumir la decisió de ser escriptor: en l’adolescència passà a un col·legi mixt Allò de trobar-se xiques a l’aula en plena eclosió hormonal el portà a fer poemes d’amagat, a relligar-los més tard i a guanyar un premi.

Els premis literaris apareixen com a element fonamental perquè l’escriptor s’ho crega i continue per aquesta via. I en aquest cas, donà dos produccions d’altíssima qualitat.

Després feren una passejada per alguns de les seves obres i com les havien concebudes. Així Vicent Usó referencià les obres La mirada de Nicodemus (Ed. 3i4, 1995), La taverna del Cau de la Lluna (Ed. Tàndem, 2001), El músic del bulevard Rossini (Ed. Proa, 2009), que nasqué perquè s’obsessionà amb la mirada profunda d’un acordionista que tocava prop del metro per on passava cada dia o La ma de ningú (Proa, 2011).

Per la seva banda, Silvestre Vilaplana parlà de Les cendres del cavaller (Editorial Bromera, 2004), L’estany de foc (Ed. Bromera, 2010) o El quadern de les vides perdudes, darrer premi de la Diputació de València, que justament arreplegava poques hores abans. Afegí Vilaplana la necessitat que sent com a creador d’anar alternant els gèneres: poesia, novel·la juvenil i narrativa d’adults.

En acabant s’establí un diàleg amb el públic on destacà el paper que ha de jugar l’escriptor en aquest petit país entrela professionalització i la precarietat: disponibilitat de temps per escriure i promocionar l’obra, paper de les editorials, trencament de la unitat dels Països Catalans amb fronteres de mercat, polítiques institucionals, etc.
I com no, uns quants rematàrem la nit sopant a la pizzeria dels poetes (La Papardella), onomàstica batejada per l’escriptora i periodista Núria Cadenes.


Més informació dels autors:

dijous, 24 de novembre del 2011

ENTREVISTA EN EL SUPLEMENT QUADERN (EL PAÍS)


En l'edició d'aquesta setmana del suplement Quadern (El País) apareix l’entrevista que fa unes setmanes ens féu el periodista i escriptor Xavier Aliaga a Francesc i a mi, amb motiu de la gira promocional de Somiant amb Aleixa (Edicions Bromera, 2011), novel·la guanyadora del XVII Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida.

 

dimarts, 22 de novembre del 2011

LINA PANXOLINA AL COL·LEGI HERETATS DE L'ALCÚDIA



Ahir vaig tenir un encontre amb els alumnes de 3r i 4t de primària del col·legi Heretats de l’Alcúdia, que celebra aquest mes de novembre el Mes de les Lletres.

Només baixar del tren trencà a ploure amb força i, encara que tenia paraigües, vaig entrar al centre calada fins als ossos. Però de seguida m’arribà l’escalfor dels xiquets que es delien per fer preguntes, respondre a les qüestions que jo els feia, contar anècdotes, explicar noves idees per a futurs llibres... i, és clar, perquè els signara el llibre o encara que fos una mà, un full arrencat o un marcapàgines.
Gràcies a tots, mestres, alumnes i direcció per la bona rebuda i haver-me fet passar una estona tan agradable.


diumenge, 20 de novembre del 2011

Novel·la Eròtica Valenciana a Gandia amb Gonga, Climent, Mompó i Mínguez



Divendres, 18 de novembre, tingué lloc a la Fundació Casal Jaume I La Safor-Valldigna (Gandia) una xerrada sobre Novel·la Eròtica Valenciana. No puc estar-me’n de comentar que aquest local és magnífic i s'hi desenvolupen multitud d’actes culturals.


L’escriptor Josep Gonga, autor de Trinquet, trincant (VI Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida) fou l’encarregat de presentar l’acte. Féu un recorregut per la literaura eròtica en general i en la nostra llengua en particular, fins detindre’s en el moment actual per mostrar una fotografia de la situació present del gènere. Quedà clar que l'element eròtic sempre ha estat present en la literatura, i és que l'erotisme és un element important en l'existència de la humanitat, i haguera estat inversemblant que la literatura no haguera begut d'ell, i a línrevés. (Aprofite el referent per enllaçar el link on està penjada aquesta novel·la i que podeu descarregar de manera gratuïta).


En acabant, jo vaig deixar clar que no era cap experta en literatura eròtica, únicament he llegit alguns clàssics del gènere i juntament amb Francesc Mompó, m’he endinsat en l’aventura d’escriure una novel·la d’aquest tipus: Somiant amb Aleixa. Tampoc no m’agrada massa la idea de fer divisions i subdivisions en l’àmbit literari, i que per a mi, literatura només hi ha de dos tipus: bona i dolenta. La xerrada versava sobre el gènere eròtic, sí, però jo vaig voler deixar clar que per damunt de tot anàvem a parlar de literatura, en majúscules i sense cognoms. O és que els autors que han escrit literatura eròtica els hem d’anomenar «subescriptors»? Enllaçant amb el discurs de Gonga em vaig atrevir a parlar de Sade com a l'autor que marcà l'inici de la narrativa eròtica moderna i d'alguns trets que caracteritzaren la seva obra i el gènere: recerca de totes les formes de plaer, manca d'inhibició, afany transgressor i provocador, voluntat de despertat el desig en el lector...

Francesc Mompó, a continuació, parlà dels conceptes d’erotisme i pornografia, deixant clar que la diferència entre ambdós és bastant subjectiva i que depén dels costums, de la societat en què estem submergits, de l’escala de valors de cada individu... També donà el seu punt de vista sobre el tarannà eròtic valencià.


Xavier Mínguez posava el punt i seguit a la primera part de la xerrada, amb una sèrie de lectures per demostrar les infinites maneres d’abordar l’erotisme / pornografia en la literatura.

La segona part de l’acte consistí en la presentació de les dos darreres obres guardonades amb el Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida: Somiant amb Aleixa, del duet Mompó-Climent i La flor de Hanako, de Mínguez; així com del poemari eròtic De la fusta a l’aigua, de Francesc Mompó. Tots tres aprofitàrem per parlar de les lectures que, d'una manera o altra, ens han influït per fer la nostra. 
L’acte finalitzà després d’un interessant debat amb els assistents i la signatura de llibres.

divendres, 18 de novembre del 2011

LITERATURA I EROTISME PER A LA VESPRADA DE DIVENDRES




Avui parlarem d'erotisme i  literatura al Casal Jaume I de Gandia, en una taula redona formada per Francesc Mompó i jo mateixa, autors de "Somiant amb Aleixa" (XVII Premi Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en 2010) i Xavi Mínguez, autor de "La flor de Hanako" (XVIII Premi Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en 2011). L'acte estarà presentat i moderat per Josep Gonga, autor de "Trinquet, trincant" (VI Premi Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en 1998).

Esteu tots convidats.

dijous, 17 de novembre del 2011

Presentació "Des del rovellet de l'ou d'Elx" de Joan-Carles Martí a València



Ahir, 16 de novembre, el Centre Octubre de València acollia un dels activistes per la llengua i cultura catalanes més coneguts del País Valencià des de les seves talaies d’Elx i Guardamar, llicentciat en traducció i interpretació, diplomat en turisme, coneixedor de moltes llengües... o com ell mateix es defineix un valencià d’Elx, de llengua i cultura catalana: Joan-Carles Martí i Casanova. I també el seu darrer llibre: Des del rovellet de l’ou d’Elx, un assaig on reflexiona sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural.

El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig fou l’encarregat de presentar Joan-Carles Martí. Reig explica que la seva relació es bastí a través de les ones –cibernètiques– fa uns deu anys arran d’un foro sobre llengua catalana en internet. D’ell diu que és un políglota i una autèntica mina lexicogràfica. Com a exemple cita una cinquantena de paraules pròpies del valencià sud-meridional, principalment d’Elx, com per exemple “aidar” (ajudar), “juguesca” (joguet), "pantasma" (fantasma), "glai" (ensurt), "formigó" (formiga) o “manyaco” (xiquet xicotet), aquesta darrera també la diem a Alcoi.

L’escriptor ollerià Francesc Mompó ens endinsà de seguida en les pàgines del llibre, abans però creié necessari definir l’autor ja que això ens donarà bona idea del que hi trobarem: «home culte, enamorat d’una terra que vol lliure; intel·ligentíssim; tocat del do de les llengües; faener com pocs; de llengua esmolada i cristal•lina... i així un enfilall inesgotable d’altíssima adjectivació, a la qual afegiria el de la lleialtat i el de la bonhomia».

Des del rovellet... és «un llibre d’assaig en el ple sentit de la paraula: literatura d’idees. Vint-i-tres articles on ens posa davant dels ulls la realitat catalana de l’extrem sud dels Països Catalans perquè qui vulga oir que oja a més de fer-nos gaudir de l’encís del seu tall literari. Fons i forma es fonen en aquest recull de mirades on no s’està d’incrustar-hi, a la més mínima excusa, tot un refilall de formes lingüístiques elxanes dedins i defora i de la redor per fer-ne constància reivindicativa davant l’estantissa política de la capitalitat secessionista de València»..
Mompó acabà dient que «llegir aquesta obra és fer-se una dosi d’autoestima per a tots aquells que continuem sentint-nos fills de la llengua i la cultura catalana que ens segrega la suficient adrenalina per a continuar lluitant contra el nacionalisme excloent castellà que intenta dividir-nos per anorrear-nos».


Acabades les presentacions, Joan-Carles Martí agafà el torn de paraula. Experiències personals i anècdotes es donaven la mà per oferir-nos la realitat social, cultural i lingüística de la ciutat d’Elx. També alguns assistents donaren el seu punt de vista sobre la situació lingüística del català, com Víctor Iñurria, Agustí Ventura o Enric Marco. Un poc abans de les nou es donava per finalitzada la xerrada. Encara hi hagué temps perquè l’autor dedicara alguns exemplars del llibre. durant més d’una hora. A mi l’acte se’m féu molt curt ja que escoltar Joan-Carles és amarar-te de cultura i saviesa.



A l’enllaç podeu veure la intervenció sencera de Francesc Mompó:

dissabte, 12 de novembre del 2011

LLIURAMENT PREMIS LITERARIS CIUTAT ALZIRA 2011


Anit anàrem al sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. És un goig acudir d’hora a aquest esdeveniment per poder trobar-te amics i coneguts del món de les lletres que d’altra manera l’atzarosa vida de cadascú fa que ens veiem poc. Una mitja horeta abans el rebedor de la Sala Rex Nature d’Alzira bullia d’escriptors, professors i gent tocada per la literatura.

Al voltant de vuit-centes persones ens deixàvem emportar pel ragttime del grup musical València Hot Five que ens amenitzaria al llarg del la vetlada, les copes de martini i les salutacions. Després, amb una organització d’enveja entràrem a la sala on entre plat i plat, retall de conversa, glop de vi i salutacions des de la llunyania a algú que ataüllaves o t’ataüllava, anaven deixant caure els guardonats en les diverses modalitats.



L’actor valencià Àlex Gadea fou l’encarregat de conduir l’acte.
Els primers a recollir l'estatueta dissenyada per l'artista Manuel Boix van ser els guanyadors de les modalitats de teatre, narrativa infantil i narrativa juvenil que es van fer públics en dies anteriors. Paco Romeu va rebre el VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira per Iceberg; Juan Emilio Gumbau el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per El viatge de lluna a les muntanyes; i Raquel Ricart el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mans perdudes.

La resta de premis, que encara no es coneixien, es lliuraren després del sopar. Berna Blanch, va ser el guanyador del VI Premi de Poesia Ibn Jafadja, amb l’obra Pol·len, un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge.

El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, va ser per a Josep Maria Seguí, professor de la Universitat Politècnica de València per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, una obra que es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics.

El XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta va recaure en l’obra El somni d'una pàtria de paraules, de Josep Piera, una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que Piera anomena “l'Alzheimer valencià” el qui va ser el poeta i el personatge més rellevant del nostre segle XIX.

Es reservà per al final el lliurament del més antic dels guardons: el XXIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, que va recaure en l’obra La trampa del desig, de l’escriptor Urbà Lozano, segons el jurat una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior.

Doncs això, enhorabona a l’editorial Bromera i enhorabona als escriptors guardonats.

divendres, 11 de novembre del 2011

Jaume Cabré presenta "Jo confesso" a València



Ahir, 10 de novembre, l’escriptor Jaume Cabré va presentar el seu darrer llibre, Jo confesso, en un acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Toni Gisbert, secretari d’ACPV va donar la benvinguda en nom de l’entitat al nombrós públic assistent. Tot seguit Francesc Calafat, crític literari, i Núria Cadenes, escriptora i periodista establiren un diàleg –triàleg– amb l’escriptor.

Va ser un enorme plaer estar allí i poder escoltar Jaume Cabré. El primer que digué fou que estava molt content de veure tanta gent somrient. I era cert, jo estava allà asseguda i em sentia realment molt feliç, i en moltes ocasiones em vaig sorprendre a mi mateixa amb un somriure de satisfacció dibuixat a la cara.


Jaume Cabré és un home que estima amb passió la literatura, i això queda de manifest quan parla de la manera que té d’abordar les seves novel·les. Núria Cadenes comentà que l’imaginava en una habitació amb les parets plenes d’esquemes, apunts, fotos... (semblants als dels investigadors que vegem a les sèries americanes). Lluny d’això, Cabré confessa que ell s’escriu damunt. A la pregunta com es comença una història com Jo confesso, ell respon que senzillament... escrivint. Desconeix el tema, quin serà el personatge principal, com començarà i molt menys com acabarà el projecte encetat; però ell escriu i escriu; a partir d’un pensament o d’una imatge o d’una melodia o d’uns versos (es confessa amant de la música i de la poesia)... Després d’uns mesos d’escriure sense rumb –fins i tot, anys– Cabré s’adona que tot el caos que ha creat necessita un ordre; explica que fins i tot els personatges se li rebel·len. Llavors es pregunta: «tu de què vols parlar?». I explica, referenciant Villatoro, que si ell sabera de què parlarà faria un assaig, però com ho desconeix es dedica a novel·lar. També confessa que és un novel·lista maratonià, que si escriu de manera complicada és perquè necessita apassionar-se i que les històries vagen sorprenent-lo –com al lector– a mesura que escriu. Li agrada incloure citacions, fins i tot autocitacions, i referències de tot tipus. I és que Jaume Cabré no solament fa literatura, sinó que es permet la llicència de jugar amb ella.


Tenia por que es parlara massa de l’argument o que es desvetllaren aspectes importants del llibre. Tanmateix, després de més d’una hora d’escoltar Cadenes, Calafat i Cabré només sé que Jo confesso tracta d’un personatge que intenta escriure un assaig sobre el mal i no se’n surt. Ara bé, Núria Cadenes adverteix que la seva lectura té efectes secundaris, i que es necessiten unes setmanes per pair l'obra. També afirma que és literatura de pes, i no solament per les mil pàgines que té el llibre. Al seu compte de féisbuc, Núria Cadenes, unes setmanes abans, publicava: «Tan bon punt vaig començar a avançar per les seves pàgines, em va atacar una idea recurrent: jo, de gran, vull ser com en Jaume Cabré. Sense bigoti, però com en Jaume Cabré. Quan duia trenta o quaranta pàgines, vaig canviar de parer; sense condicions: si cal, em deixo bigoti, però vull ser com en Jaume Cabré».

Acabat el diàleg a tres, es va donar la paraula a un públic força interessat i participatiu. Finalment, l’autor va signar exemplars del llibre als assistents que així ho desitjaren.


Al final de la nit coincidírem amb Jaume Cabré, Toni Gisbert, Núria Cadenes i l’editor de Proa a la Papardella –a partir d’anit la pizzeria dels poetes (Núria, ens encanta)– i fer sobretaula amb ells. En privat ens dedicà el llibre i ens férem algunes fotos.

Jo confesso... que estic llegint-me damunt.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...