"Rondalles de Beneixama" a Ca Revolta

Ahir de vesprada tenia lloc a Ca Revolta de València la presentació del llibre Rondalles de Beneixama (Ed. Germania) de Francesc Gascó, que ha traslladat al paper la cultura popular oral de les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià.

La presentació anà a càrrec de l’escriptor Manel Alonso, que obrí l’acte contant la rondalla “Coses del mal de panxa”, i de la professora Laura Santacruz que féu un discurs impecable i entranyable sobre l’obra i l'encorajà a que el glossari de mots i expressions de la zona prenguera volada i es convertira en un nou diccionari d'un parell de volums.

Francesc Gascó parlà de la gènesi i del treball de recopilació del seu segon llibre de rondalles. També de l'amor a la família, a la terra, a la llengua. A petició del públic va llegir "La flor del gira blau" una rondalla contada per sa mare, i que durant molt de temps havia estat incapaç de llegir en públic. En acabant contestà les preguntes dels assistents i estigué una bona estona signant exemplars del llibre. La vetllada conclogué amb un sopar on cadascú acabà de rematar garbes amb els companys de taula.

Enllaç al vídeo promocional de Ronadalles de Beneixama.

DGS: Presentació “X Marcianes”, nou disc de Miquel Gil

FESTA GRAN AL TEATRE MICALET DE VALÈNCIA

El passat 3 de febrer el Teatre Micalet de València es vestia de gala per rebre com es mereix Miquel Gil, un “monstre” del panorama musical valencià i, podem afirmar-ho també, del panorama musical mediterrani. Potser fóra millor referir-nos a ell com a “marcià” atès el títol tan divertit i suggeridor del darrer disc: X Marcianes. Un disc amb sabor tradicional valencià mullat per les onades de la mediterrània....

Llegiu-ne més.

Nit Eròtica a Ca les Senyoretes (Otos)

Anit, 11 de febrer, als peus del Benicadell Aleixa regalà uns graus de temperatura a les gèlides terres de la Vall d’Albaida. Ca les Senyoretes d’Otos –hotel rural regentat per l’escriptor Joan Olivares i família– reuní una cinquantena de persones per a celebrar la nit temàtica dedicada a l’erotisme i a l’amor. En aquest marc es presentà la novel·la Somiant amb Aleixa. L’acte començà amb les paraules de Joan Olivares, guanyador en dues ocasions del Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Tot un luxe. Tot seguit caldejàrem un poc l’ambient llegint un fragment de l’obra. En acabant debatérem amb els assistents la gènesi de l’obra i la tècnica d’escriure a quatre mans.

Durant el sopar el pintor ollerià Jordi Albinyana obsequià a cada parella amb una xilografia numerada (una sèrie limitada de 25 còpies) i signada inspirada en la figura del personatge de la novel·la, Aleixa.

Com que compartírem taula amb ell i gràcies als caldos de la Comarca tinguérem l’honor que ens il·lustrara de manera molt lliure un exemplar per a nosaltres amb un apariat de l’escriptor Joan Olivares: "Si te la mama Aleixa... ni la raspa et deixa".

Un sopar ad hoc a la temàtica de la nit magníficament elaborat per la mestressa Assumpció Olivares que compartírem amb molt bona companyia.

Crònica i fotografies: Mompó i Climent

Nit Eròtica a Ca les senyoretes (Otos)

Aquest dissabte 11 de febrer celebrem la Nit de Sant Valentí a Ca les Senyoretes d'Otos (la Vall d'Albaida) amb un menú molt suggeridor.

Encara sou a temps d'apuntar-vos-hi.

DGS: Parlem amb Francesc Mompó, autor de "Fronteres de vidre"

Un nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

La columna d’aquesta setmana està dedicada a l’escriptor de l’Olleria (la Vall d’Albaida), Francesc Mompó, aprofitant la campanya de promoció del seu darrer llibre Fronteres de vidre (Ed. Germania, 2011).

La llibreria Serret de Vall-de-roures, la Fira del Llibre de Torrent, La Setmana del Llibre en Català de Barcelona, la Fira del Llibre de Cocentaina,… i en aquesta darrera quinzena una trobada amb els alumnes de les Escoles Pies de València, un encontre amb el Club de Lectura de l’Alcúdia de Crespins i la presentació a la Biblioteca de la Societat Coral El Micalet de València. Es pot dir que Fronteres de vidre està fent camí. És justament a El Micalet, lloc emblemàtic de València, on ens reunim amb l’autor per fer-li algunes preguntes.

Com naix la idea de fer aquest llibre?

Vaig estar una temporada immers en molts jurats literaris i només em dedicava a llegir, llegir i llegir. Així és que no em podia plantejar cap tipus de repte a llarg termini. Sí que feia de tard en tard algun poema espars o retocava alguna cosa ja escrita.

L’origen podríem dir que naix del record d’un viatge que vaig fer fa tres anys a Euskal Herria. Allà em vaig trobar amb personatges que perfectament podrien haver estat extrets del Pedro Páramo, de Rulfo. Totes les sensacions d’alguna forma el conscient o el subconscient les capta i te les guardes allà a la sala de l’ànima, i un dia o un altre acaben sortint. El resultat fou el conte que porta com a títol La inapreciable quietud del vidre. A partir d’ací em vaig embrancar en el projecte de fer un recull de contes.

Si us ve de gust llegir la resta de l'entrevista feu clic ací.

FESTA GRAN AL MICALET

Compartesc amb vosaltres un dels moments de la presentació del nou treball de Miquel Gil, X Marcianes, al Teatre El Micalet de València.

Presentació del disc "X MARCIANES" al Teatre El Micalet

Divendres per la nit el Teatre El Micalet es vestí de gala per a la presentació del darrer treball de Miquel Gil: X Marcianes. Un disc amb sabor tradicional valencià mullat per les onades de la mediterrània. Una fusió de diferents estils amb un resultat diferent, innovador, amb ànima i batecs, una “marcianada”.

Una vetllada molt especial que comptà amb la col·laboració de grans figures del panorama musical valencià, com Anna Franco (Soul-atac), Alex "Dur"i Pau "Xicuto" (Svaters), Borja Penalba, David Pastor, Feliu Ventura, Miquel Girones (Obrint pas), Pep Gimeno "Botifarra" i Vicent Torrent (Al tall).

Durant dues hores fórem un país normal, que viu i sent en la seva llengua, que respecta i admira la seva cultura. Els quasi 300 assistents estàvem ansiosos de retrobar-nos amb aquest “monstre” de la música valenciana. També a Miquel Gil se’l veia emocionat i agraït damunt l’escenari.

Obrí la vetllada, com no, amb la cançó que dóna nom al disc: X Marcianes. Continuà presentant la “criatura” interpretant moltes de les cançons que la formen: De la mar (dedicada al poble del Cabanyal), La rosa de paper (que cantà a duo amb Feliu Ventura, Cileta (amb Anna Franco fent de Cileta), En acabant (amb lletra de l’amic Josep Albinyana), Vesprades (amb lletra d’Anna Montero), Mirant la lluna... També cantà temes d’anteriors treballs com Katà, Primavera, la meravellosa L’amor és déu en barca... Ben avançada la nit, quan el dia 3 donava pas al 4 de febrer, ens regalà una versió de la Teresa d’Ovidi Montllor, per recordar que setanta anys abans havia nascut. En acabant, llançà un bes a l’aire, per a ell que fa vacances. Impossible no esborronar-se amb el gest, amb el record. La vetllada acabà amb el públic en peu, excitat i emocionat pel gran espectacle i amb els palmells coents de tant aplaudir. Vaig tenir la sort de saludar i felicitar Miquel Gil en persona després del concert.

*     *     *

Escric aquesta entrada al bloc acaronada per la teva veu i unes papallones encara em recorren la pell recordant la màgica vetllada. Em costa creure que 12 euros –15 en finestreta– fóra el preu de la felicitat.

"Fronteres de vidre" a la Societat Coral "El Micalet" de València

Ahir es presentà a la Biblioteca de la Societat Coral "El Micalet" de València el darrer llibre de Francesc Mompó: Fronteres de vidre (Ed. Germania).

L’acte estigué presentat per l’escriptor Manel Alonso. De Mompó digué que és un home inquiet, alegre i alhora combatiu, agitador social, i amant de la literatura, de la llengua i del país (de totes tres en fa una). Destacà la versatilitat per adaptar-se a tots els gèneres: narrativa d’adults, juvenil, relat, poesia, crítica, assaig... i acabà llançant-li el repte de fer una peça teatral. De Fronteres de vidre explicà que segurament està veient-se una mica eclipsat per la llarga ombra de la novel·la Somiant amb Aleixa, també publicada en 2011. Després de fer un repàs dels mitjans i de les persones que ja s’han fet ressò de l’obra, com ara els escriptors Xavier Aliaga, Carles Cortés o Àngel Cano; llegí la ressenya que en el seu dia penjà en el seu blog Els papers de can Perla, on explicava que «Fronteres de vidre és un recull de contes amb una gran unitat, donada no sols per la filosofia que desprén, sinó també per l’objectiu fotogràfic emprat que ens oferix uns primers plans d’uns personatges atrapats per la insatisfacció i l’autoengany». Quant a l'estil destacava una prosa, rica en locucions, frases fetes i expressions, i un lèxic molt cuidat. A més, afegia que la llengua emprada de vegades està emparentada amb la poesia.

Francesc Mompó ens desvetllà que l’origen del primer dels contes naix del record d’un viatge fet fa tres anys a Euskal Herria i que plasma en el conte que porta com a títol La inapreciable quietud del vidre. A partir d’ací s’embarcà en el projecte de fer un recull de contes amb un nexe comú: el vidre, l’espill, el reflex; on la realitat i la irrealitat es fonen sempre en una frontera difusa. Parlà també del treball de la pintora Àgueda Climent, que anava il·lustrant els contes a mesura que ell els escrivia. De fet, cada dibuix sintetitza –amb un llenguatge diferent, el pictòric– cada història que Mompó ha sigut capaç de bastir. Els homenatges també estan presents en aquest recull i així ens ho confessà: al seu iaio (Bon dia), a la il·lustradora (El cas de l’estranya pintora), a uns bons amics (Just lo front port vostra bella semblança), a Ca les Senyoretes (Els habitants de Jam), a Blanquita (Fèlix)... Per acabar ens oferí la lectura del conte que obri aquestes Fronteres de vidre i que porta com a títol Ja n’hi ha prou. Per escoltar-lo només heu de prémer el play.

DGS: Tractament del català en la UNED

Un nou article per al Diari Gran del Sobiranisme:

Què ha canviat en la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància) perquè les llengües cooficials de l’Estat siguen comparables a les estrangeres (anglès, francès, italià, alemany)? Per què han hagut de passar tants anys i tantes promocions perquè el que semblava lògic es duguera a terme? Ha estat decisori el polèmic Pla Bolonya i la instal·lació dels nous plans d’estudis perquè el català –també el gallec i l’euskera– siga considerat una llengua al mateix nivell que qualsevol altra?

Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.

LITERATURA ERÒTICA A QUATRE MANS

La periodista Elena Cívico ens entrevistà la setmana passada per al diari digital NONADA. Avui s'ha publicat l'article que tot seguit transcric.

‘Somiant amb Aleixa’ és una novel·la escrita a quatre mans: les de Mercè Climent i Francesc Mompó. Dos autors, d’Alcoi i l’Olleria, que aconseguiren fondre’s en un sol durant un any per tal de trenar una història plena d’intenses escenes sexuals. Una obra d’acurada prosa que ha estat guardonada amb el XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida. 

Escriure ‘Somiant amb Aleixa’ no va ser un cas d’ignició espontània, sinó més bé un desig de lenta cocció per a l’agrònoma i filòloga, Mercè Climent, i per al seu marit i també escriptor, Francesc Mompó. Un exercici que va culminar en un llibre que destaca per la seua prosa i per posseir un estil capaç de fer moure el cos del més experimentat dels lectors. Ambdós venien de publicar obres infantils i juvenils, poemaris també, però mai s’havien plantejat endinsar-se en aquest gènere.

Ser parella té avantatges si parlem de literatura eròtica?

Té molts avantatges, però dos en concret. El grau de complicitat quan tractes l’erotisme és fonamental, però també la disponibilitat de temps. Si ho hagueres de fer amb una altra persona seria realment complicat.

Us imposareu condicions a l’hora d’escriure?

Només una. A cada capítol hi hauria una situació eròtica distinta. Hem escrit el que ens ha abellit. Durant la trama el lector va trobant-se amb situacions eròtiques diverses, treballades des d’enfocaments diferents i amb una ampla varietat pel que fa al lèxic. El llenguatge eròtic és altament elevat, podríem dir que un 60% de la novel·la parla directament sobre sexe. De fet, quan els membres del jurat qualificaren l’obra digueren que era pornogràfica. Al mateix individu, en un moment donat, li pot abellir ser més dolç i en altres més bèstia. En quin moment deixa una situació d’ésser eròtica per a passar a ser pornogràfica? Doncs quan comença a embafar-te. La nostra intenció sempre ha estat dignificar el gènere i per això hem tingut molta cura del llenguatge. En ‘Somiant amb Aleixa’ hi ha literatura, novel·la i erotisme.

No us ha fet por destapar les vostres intimitats?

Com a parella estem molt contents perquè escriure’l, presentar-lo… ens ha permès compenetrar-nos més encara, però no és una obra autobiogràfica, és ficció. No ens ha passat ni de bon tros tot el que li passa a Aleixa.

De vegades ni nosaltres sabem qui ha escrit què. Fins i tot discutim qui dels dos ha escrit un paràgraf. A la gent li agrada jugar a endevinar si hi ha un mà femenina o masculina al darrere del text. Realment mai hem volgut que es notara que hi havia quatre mans escrivint, ni que ens reconegueren. Som un autor bicèfal.

Continuareu treballant conjuntament?

Cadascú de nosaltres té la seva carrera literària, però no descartem res. De fet ara anem a participar en una antologia de contes eròtics. Som parella i compartim molts projectes, però no tenen per què ser tots conjunts.

Somiant amb Aleixa (Sinopsi)

Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia amb ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de feina, un venedor… tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador…, no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis.

Font: http://www.nonada.es/2012/02/literatura-erotica-a-quatre-mans.html

Somiant amb Aleixa a l'Olleria

Ahir, 27 de gener, Somiant amb Aleixa es presentava a la Biblioteca de l’Olleria (la Vall d’Albaida), la localitat d’un dels seus autors: Francesc Mompó. L’obra, guardonada amb el XVII Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida, viatjava per primera vegada a aquesta comarca.

Tot i que el dia no acompanyava –pel fred, per la humitat i, sobretot, per la pluja inclement que queia– una trentena de persones assistiren a l’acte.

Fou una presentació un tant atípica ja que començàrem amb la signatura d’exemplars. Després férem un parell d’entrevistes per a les televisions MK d’Ontinyent i la Comarcal TV.

Finalment fou el jove escriptor ollerià, Ángel Cano, qui ens presentà, ja que Josep Albinyana per causes de salut (no greus) no pogué anar-hi com estava previst.

Nosaltres parlàrem de la gènesi de l’obra, del procés de creació i férem un tast de la novel·la llegint-ne un fragment (per aquells qui ja la coneixen, part de l’escena que ocorre a la llibreria). En acabant s’obrí un diàleg amb el públic força interessant.

Aprofitant la Nit de Sant Valentí que se celebra a Ca les Senyoretes d'Otos el dissabte 11 de febrer, Somiant amb Aleixa tornarà a estar a la Vall d’Albaida. Més informació ací.

Crònica: Mompó i Climent

Fotos: Vicent Martí

"Corre, Tango Bob, corre!" (Ed. Tabarca, 2011), de Maurici Belmonte

Una altra nova travessia en la qual m'he embarcat: fer breus ressenyes per a l'apartat de Panorama del diari valencià Levante, una columna que porta com a títol El llibre de la setmana. M'estrene amb una novel·la molt recomanable de l'escriptor Maurici Belmonte, Corre, Tango Bob, corre!, guanyadora del I Premi de Narrativa Juvenil de la Safor i publicada per l'editorial TABARCA .

"Fronteres de vidre" al Club de Lectura de l'Alcúdia de Crespins

Ahir, a les 19.00h l’escriptor Francesc Mompó tingué un encontre amb els membres del Club de Lectura de l’Alcúdia de Crespins (la Costera), per parlar del llibre Fronteres de vidre (Ed. Germania) que s’havien llegit amb anterioritat. Ja fa vora tres anys que els lectors que el formen es reuneixen una vegada al mes per parlar d'un llibre i, moltes vegades, trobar-se amb els mateixos autors. Alguns autors que han estat convidats han estat Toni Cucarella, Manel Alonso, Esperança Camps, Francesc Bodí o Xavier Aliaga. És curiós que la major part dels lectors no viuen a l'Alcúdia, sinó que es desplacen des d'altres localitats pel plaer de compartir una estona parlant de literatura.

Josep Manel Vidal, organitzador d’aquest club de lectura, fou l’encarregat de presentar Franesc Mompó, que tot seguit parlà de la gènesi i del procés d’escriptura d’aquests relats que riberegen la frontera entre el món real i el fantàstic, esguitats d’elements surrealistes i de realisme màgic.

Un grup de lectors interessadíssims per la literatura estigueren interactuant amb l’autor al llarg de tota la sessió, en amical i acollidora conversa. En acabant, l’autor signà exemplars del llibre.