divendres, 25 de novembre del 2011

ESCRIPTORS AL TERRAT: VICENT USÓ I SILVESTRE VILAPLANA



Ahir, 24 de novembre, Escriptors al terrat presentava dos escriptors de primera línia del País Valencià: Vicent Usó (Vila-real, 1963) i Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969).

Després de ser presentats per Ramon Guillem, poeta i vicepresident de l’AELC, tots dos feren un recorregut per la seva trajectòria literària; des de com començaren a escriure dins a com conceben la gènesi de creació.

Usó ens confessava com una mena de casualitat el dugué a concebre la primera obra: una talla del seu poble, Vilareal, que tot i ser d’un gòtic exagerat l’havien classificada anacrònicament en un temps molt anterior. Allò el portà a fer-ne un conte i a guanyar un premi local, cosa que l’esperonà a continuar.

Vilaplana ens explicà el determinisme que el portà a assumir la decisió de ser escriptor: en l’adolescència passà a un col·legi mixt Allò de trobar-se xiques a l’aula en plena eclosió hormonal el portà a fer poemes d’amagat, a relligar-los més tard i a guanyar un premi.

Els premis literaris apareixen com a element fonamental perquè l’escriptor s’ho crega i continue per aquesta via. I en aquest cas, donà dos produccions d’altíssima qualitat.

Després feren una passejada per alguns de les seves obres i com les havien concebudes. Així Vicent Usó referencià les obres La mirada de Nicodemus (Ed. 3i4, 1995), La taverna del Cau de la Lluna (Ed. Tàndem, 2001), El músic del bulevard Rossini (Ed. Proa, 2009), que nasqué perquè s’obsessionà amb la mirada profunda d’un acordionista que tocava prop del metro per on passava cada dia o La ma de ningú (Proa, 2011).

Per la seva banda, Silvestre Vilaplana parlà de Les cendres del cavaller (Editorial Bromera, 2004), L’estany de foc (Ed. Bromera, 2010) o El quadern de les vides perdudes, darrer premi de la Diputació de València, que justament arreplegava poques hores abans. Afegí Vilaplana la necessitat que sent com a creador d’anar alternant els gèneres: poesia, novel·la juvenil i narrativa d’adults.

En acabant s’establí un diàleg amb el públic on destacà el paper que ha de jugar l’escriptor en aquest petit país entrela professionalització i la precarietat: disponibilitat de temps per escriure i promocionar l’obra, paper de les editorials, trencament de la unitat dels Països Catalans amb fronteres de mercat, polítiques institucionals, etc.
I com no, uns quants rematàrem la nit sopant a la pizzeria dels poetes (La Papardella), onomàstica batejada per l’escriptora i periodista Núria Cadenes.


Més informació dels autors:

dijous, 24 de novembre del 2011

ENTREVISTA EN EL SUPLEMENT QUADERN (EL PAÍS)


En l'edició d'aquesta setmana del suplement Quadern (El País) apareix l’entrevista que fa unes setmanes ens féu el periodista i escriptor Xavier Aliaga a Francesc i a mi, amb motiu de la gira promocional de Somiant amb Aleixa (Edicions Bromera, 2011), novel·la guanyadora del XVII Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida.

 

dimarts, 22 de novembre del 2011

LINA PANXOLINA AL COL·LEGI HERETATS DE L'ALCÚDIA



Ahir vaig tenir un encontre amb els alumnes de 3r i 4t de primària del col·legi Heretats de l’Alcúdia, que celebra aquest mes de novembre el Mes de les Lletres.

Només baixar del tren trencà a ploure amb força i, encara que tenia paraigües, vaig entrar al centre calada fins als ossos. Però de seguida m’arribà l’escalfor dels xiquets que es delien per fer preguntes, respondre a les qüestions que jo els feia, contar anècdotes, explicar noves idees per a futurs llibres... i, és clar, perquè els signara el llibre o encara que fos una mà, un full arrencat o un marcapàgines.
Gràcies a tots, mestres, alumnes i direcció per la bona rebuda i haver-me fet passar una estona tan agradable.


diumenge, 20 de novembre del 2011

Novel·la Eròtica Valenciana a Gandia amb Gonga, Climent, Mompó i Mínguez



Divendres, 18 de novembre, tingué lloc a la Fundació Casal Jaume I La Safor-Valldigna (Gandia) una xerrada sobre Novel·la Eròtica Valenciana. No puc estar-me’n de comentar que aquest local és magnífic i s'hi desenvolupen multitud d’actes culturals.


L’escriptor Josep Gonga, autor de Trinquet, trincant (VI Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida) fou l’encarregat de presentar l’acte. Féu un recorregut per la literaura eròtica en general i en la nostra llengua en particular, fins detindre’s en el moment actual per mostrar una fotografia de la situació present del gènere. Quedà clar que l'element eròtic sempre ha estat present en la literatura, i és que l'erotisme és un element important en l'existència de la humanitat, i haguera estat inversemblant que la literatura no haguera begut d'ell, i a línrevés. (Aprofite el referent per enllaçar el link on està penjada aquesta novel·la i que podeu descarregar de manera gratuïta).


En acabant, jo vaig deixar clar que no era cap experta en literatura eròtica, únicament he llegit alguns clàssics del gènere i juntament amb Francesc Mompó, m’he endinsat en l’aventura d’escriure una novel·la d’aquest tipus: Somiant amb Aleixa. Tampoc no m’agrada massa la idea de fer divisions i subdivisions en l’àmbit literari, i que per a mi, literatura només hi ha de dos tipus: bona i dolenta. La xerrada versava sobre el gènere eròtic, sí, però jo vaig voler deixar clar que per damunt de tot anàvem a parlar de literatura, en majúscules i sense cognoms. O és que els autors que han escrit literatura eròtica els hem d’anomenar «subescriptors»? Enllaçant amb el discurs de Gonga em vaig atrevir a parlar de Sade com a l'autor que marcà l'inici de la narrativa eròtica moderna i d'alguns trets que caracteritzaren la seva obra i el gènere: recerca de totes les formes de plaer, manca d'inhibició, afany transgressor i provocador, voluntat de despertat el desig en el lector...

Francesc Mompó, a continuació, parlà dels conceptes d’erotisme i pornografia, deixant clar que la diferència entre ambdós és bastant subjectiva i que depén dels costums, de la societat en què estem submergits, de l’escala de valors de cada individu... També donà el seu punt de vista sobre el tarannà eròtic valencià.


Xavier Mínguez posava el punt i seguit a la primera part de la xerrada, amb una sèrie de lectures per demostrar les infinites maneres d’abordar l’erotisme / pornografia en la literatura.

La segona part de l’acte consistí en la presentació de les dos darreres obres guardonades amb el Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida: Somiant amb Aleixa, del duet Mompó-Climent i La flor de Hanako, de Mínguez; així com del poemari eròtic De la fusta a l’aigua, de Francesc Mompó. Tots tres aprofitàrem per parlar de les lectures que, d'una manera o altra, ens han influït per fer la nostra. 
L’acte finalitzà després d’un interessant debat amb els assistents i la signatura de llibres.

divendres, 18 de novembre del 2011

LITERATURA I EROTISME PER A LA VESPRADA DE DIVENDRES




Avui parlarem d'erotisme i  literatura al Casal Jaume I de Gandia, en una taula redona formada per Francesc Mompó i jo mateixa, autors de "Somiant amb Aleixa" (XVII Premi Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en 2010) i Xavi Mínguez, autor de "La flor de Hanako" (XVIII Premi Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en 2011). L'acte estarà presentat i moderat per Josep Gonga, autor de "Trinquet, trincant" (VI Premi Literatura Eròtica la Vall d'Albaida en 1998).

Esteu tots convidats.

dijous, 17 de novembre del 2011

Presentació "Des del rovellet de l'ou d'Elx" de Joan-Carles Martí a València



Ahir, 16 de novembre, el Centre Octubre de València acollia un dels activistes per la llengua i cultura catalanes més coneguts del País Valencià des de les seves talaies d’Elx i Guardamar, llicentciat en traducció i interpretació, diplomat en turisme, coneixedor de moltes llengües... o com ell mateix es defineix un valencià d’Elx, de llengua i cultura catalana: Joan-Carles Martí i Casanova. I també el seu darrer llibre: Des del rovellet de l’ou d’Elx, un assaig on reflexiona sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural.

El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig fou l’encarregat de presentar Joan-Carles Martí. Reig explica que la seva relació es bastí a través de les ones –cibernètiques– fa uns deu anys arran d’un foro sobre llengua catalana en internet. D’ell diu que és un políglota i una autèntica mina lexicogràfica. Com a exemple cita una cinquantena de paraules pròpies del valencià sud-meridional, principalment d’Elx, com per exemple “aidar” (ajudar), “juguesca” (joguet), "pantasma" (fantasma), "glai" (ensurt), "formigó" (formiga) o “manyaco” (xiquet xicotet), aquesta darrera també la diem a Alcoi.

L’escriptor ollerià Francesc Mompó ens endinsà de seguida en les pàgines del llibre, abans però creié necessari definir l’autor ja que això ens donarà bona idea del que hi trobarem: «home culte, enamorat d’una terra que vol lliure; intel·ligentíssim; tocat del do de les llengües; faener com pocs; de llengua esmolada i cristal•lina... i així un enfilall inesgotable d’altíssima adjectivació, a la qual afegiria el de la lleialtat i el de la bonhomia».

Des del rovellet... és «un llibre d’assaig en el ple sentit de la paraula: literatura d’idees. Vint-i-tres articles on ens posa davant dels ulls la realitat catalana de l’extrem sud dels Països Catalans perquè qui vulga oir que oja a més de fer-nos gaudir de l’encís del seu tall literari. Fons i forma es fonen en aquest recull de mirades on no s’està d’incrustar-hi, a la més mínima excusa, tot un refilall de formes lingüístiques elxanes dedins i defora i de la redor per fer-ne constància reivindicativa davant l’estantissa política de la capitalitat secessionista de València»..
Mompó acabà dient que «llegir aquesta obra és fer-se una dosi d’autoestima per a tots aquells que continuem sentint-nos fills de la llengua i la cultura catalana que ens segrega la suficient adrenalina per a continuar lluitant contra el nacionalisme excloent castellà que intenta dividir-nos per anorrear-nos».


Acabades les presentacions, Joan-Carles Martí agafà el torn de paraula. Experiències personals i anècdotes es donaven la mà per oferir-nos la realitat social, cultural i lingüística de la ciutat d’Elx. També alguns assistents donaren el seu punt de vista sobre la situació lingüística del català, com Víctor Iñurria, Agustí Ventura o Enric Marco. Un poc abans de les nou es donava per finalitzada la xerrada. Encara hi hagué temps perquè l’autor dedicara alguns exemplars del llibre. durant més d’una hora. A mi l’acte se’m féu molt curt ja que escoltar Joan-Carles és amarar-te de cultura i saviesa.



A l’enllaç podeu veure la intervenció sencera de Francesc Mompó:

dissabte, 12 de novembre del 2011

LLIURAMENT PREMIS LITERARIS CIUTAT ALZIRA 2011


Anit anàrem al sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. És un goig acudir d’hora a aquest esdeveniment per poder trobar-te amics i coneguts del món de les lletres que d’altra manera l’atzarosa vida de cadascú fa que ens veiem poc. Una mitja horeta abans el rebedor de la Sala Rex Nature d’Alzira bullia d’escriptors, professors i gent tocada per la literatura.

Al voltant de vuit-centes persones ens deixàvem emportar pel ragttime del grup musical València Hot Five que ens amenitzaria al llarg del la vetlada, les copes de martini i les salutacions. Després, amb una organització d’enveja entràrem a la sala on entre plat i plat, retall de conversa, glop de vi i salutacions des de la llunyania a algú que ataüllaves o t’ataüllava, anaven deixant caure els guardonats en les diverses modalitats.



L’actor valencià Àlex Gadea fou l’encarregat de conduir l’acte.
Els primers a recollir l'estatueta dissenyada per l'artista Manuel Boix van ser els guanyadors de les modalitats de teatre, narrativa infantil i narrativa juvenil que es van fer públics en dies anteriors. Paco Romeu va rebre el VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira per Iceberg; Juan Emilio Gumbau el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per El viatge de lluna a les muntanyes; i Raquel Ricart el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mans perdudes.

La resta de premis, que encara no es coneixien, es lliuraren després del sopar. Berna Blanch, va ser el guanyador del VI Premi de Poesia Ibn Jafadja, amb l’obra Pol·len, un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge.

El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, va ser per a Josep Maria Seguí, professor de la Universitat Politècnica de València per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, una obra que es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics.

El XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta va recaure en l’obra El somni d'una pàtria de paraules, de Josep Piera, una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que Piera anomena “l'Alzheimer valencià” el qui va ser el poeta i el personatge més rellevant del nostre segle XIX.

Es reservà per al final el lliurament del més antic dels guardons: el XXIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, que va recaure en l’obra La trampa del desig, de l’escriptor Urbà Lozano, segons el jurat una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior.

Doncs això, enhorabona a l’editorial Bromera i enhorabona als escriptors guardonats.

divendres, 11 de novembre del 2011

Jaume Cabré presenta "Jo confesso" a València



Ahir, 10 de novembre, l’escriptor Jaume Cabré va presentar el seu darrer llibre, Jo confesso, en un acte organitzat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Toni Gisbert, secretari d’ACPV va donar la benvinguda en nom de l’entitat al nombrós públic assistent. Tot seguit Francesc Calafat, crític literari, i Núria Cadenes, escriptora i periodista establiren un diàleg –triàleg– amb l’escriptor.

Va ser un enorme plaer estar allí i poder escoltar Jaume Cabré. El primer que digué fou que estava molt content de veure tanta gent somrient. I era cert, jo estava allà asseguda i em sentia realment molt feliç, i en moltes ocasiones em vaig sorprendre a mi mateixa amb un somriure de satisfacció dibuixat a la cara.


Jaume Cabré és un home que estima amb passió la literatura, i això queda de manifest quan parla de la manera que té d’abordar les seves novel·les. Núria Cadenes comentà que l’imaginava en una habitació amb les parets plenes d’esquemes, apunts, fotos... (semblants als dels investigadors que vegem a les sèries americanes). Lluny d’això, Cabré confessa que ell s’escriu damunt. A la pregunta com es comença una història com Jo confesso, ell respon que senzillament... escrivint. Desconeix el tema, quin serà el personatge principal, com començarà i molt menys com acabarà el projecte encetat; però ell escriu i escriu; a partir d’un pensament o d’una imatge o d’una melodia o d’uns versos (es confessa amant de la música i de la poesia)... Després d’uns mesos d’escriure sense rumb –fins i tot, anys– Cabré s’adona que tot el caos que ha creat necessita un ordre; explica que fins i tot els personatges se li rebel·len. Llavors es pregunta: «tu de què vols parlar?». I explica, referenciant Villatoro, que si ell sabera de què parlarà faria un assaig, però com ho desconeix es dedica a novel·lar. També confessa que és un novel·lista maratonià, que si escriu de manera complicada és perquè necessita apassionar-se i que les històries vagen sorprenent-lo –com al lector– a mesura que escriu. Li agrada incloure citacions, fins i tot autocitacions, i referències de tot tipus. I és que Jaume Cabré no solament fa literatura, sinó que es permet la llicència de jugar amb ella.


Tenia por que es parlara massa de l’argument o que es desvetllaren aspectes importants del llibre. Tanmateix, després de més d’una hora d’escoltar Cadenes, Calafat i Cabré només sé que Jo confesso tracta d’un personatge que intenta escriure un assaig sobre el mal i no se’n surt. Ara bé, Núria Cadenes adverteix que la seva lectura té efectes secundaris, i que es necessiten unes setmanes per pair l'obra. També afirma que és literatura de pes, i no solament per les mil pàgines que té el llibre. Al seu compte de féisbuc, Núria Cadenes, unes setmanes abans, publicava: «Tan bon punt vaig començar a avançar per les seves pàgines, em va atacar una idea recurrent: jo, de gran, vull ser com en Jaume Cabré. Sense bigoti, però com en Jaume Cabré. Quan duia trenta o quaranta pàgines, vaig canviar de parer; sense condicions: si cal, em deixo bigoti, però vull ser com en Jaume Cabré».

Acabat el diàleg a tres, es va donar la paraula a un públic força interessat i participatiu. Finalment, l’autor va signar exemplars del llibre als assistents que així ho desitjaren.


Al final de la nit coincidírem amb Jaume Cabré, Toni Gisbert, Núria Cadenes i l’editor de Proa a la Papardella –a partir d’anit la pizzeria dels poetes (Núria, ens encanta)– i fer sobretaula amb ells. En privat ens dedicà el llibre i ens férem algunes fotos.

Jo confesso... que estic llegint-me damunt.

dilluns, 7 de novembre del 2011

VISITA AL COL·LEGI SANT ANDREU APÒSTOL DE L'ALCÚDIA



Divendres 4 de novembre vaig anar al col·legi Sant Andreu Apòstol de l’Alcúdia per fer una xerrada als alumnes de 3r i 4t sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic que han llegit aquest trimestre.

Cap a les 9.30 em reunia amb els xiquets i xiquetes de 3r i la seva professora Imma. Després de fer-los una breu explicació sobre el llibre ells em tenien preparades un fum de preguntes. Durant quasi una hora vam parlar sobre el fet d’escriure –en tots els grups sempre hi ha més d’un alumne que li agrada fer-ho i això els pot ajudar–, sobre els problemes que té el personatge i com acaba donant-los solució, sobre possibles temes per a fer una segona part del llibre –és molt interessant escoltar les històries que són capaços d’inventar–, sobre altres llibres que tinc escrits i, també, sobre les il·lustracions tan fantàstiques d’Àgueda Climent. Estigueren molt atents i participatius. Vaig deixar els últims minutets per dedicar-los el llibre –a ells els feia molta il·lusió– i per fer-nos fotos de grup. La darrera davant d’un mural gegant que havien preparat per a la visita. Havien escollit una de les il·lustracions de l’obra i cadascú d’ells l'havia acolorit al seu gust. Amb totes havien fet un fantàstic cartell de benvinguda. Moltes gràcies, em va encantar.


Després del pati vaig anar a l’aula de 4t de primària. He de dir que aquest grup em va sorprendre moltíssim. Havien disposat les cadires en cercle i m’havien reservat un lloc en la part més cèntrica –però també formant part del cercle. El professor em presentà als alumnes que em tenien preparada una sorpresa. Havien elaborat un escrit on m’explicaven coses sobre el seu poble, l’Alcúdia, com ara la situació geogràfica, els monuments, la població o les festes, i també del col·legi. Cadascú llegí tres o quatre línies, de tal manera que tots foren protagonistes durant uns instants. Em deixaren bocabadada, he de confessar-ho. A més, havien preparat una tanda de preguntes ben interessants que van anar fent-me d’un en un i de manera molt ordenada. Sota l’atenta mirada d’ells vaig anar contestant-les una per una. Com que amb aquest grup el temps fou més curt, em van dir que m’escriurien les opinions i preguntes al Llibre de visites del blog la setmana vinent. Finalment, vaig dedicar-los el llibre i també vam fer fotos de grup. També ells havien fet un mural amb una de les il·lustracions de la novel·la que havien pintat individualment. Des d’ací vull felicitar Fernando M. Furió per la implicació i la bona organització. Em duc un record molt grat d’aquest encontre i molt d’afecte per part de tots els alumnes.

dijous, 3 de novembre del 2011

XIII MES DE LES LLETRES A L'ALCÚDIA



Encetem el mes de novembre i amb ell la XIII edició del MES DE LES LLETRES de l'Alcúdia. Sota el lema "el plaer de llegir, el gust d'escriure" s'han programat animacions lectores, xerrades, encontres... que reuniran lectors i escriptors per parlar de literatura.

Demà, a partir de les 9.30h, faré dues animacions lectores al voltant de la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic (Ed. Bullent) als alumnes de 3r i 4t de primària del col·legi Sant Andreu Apòstol.

Dimarts, 22 de novembre, a partir de les 9.30h estaré amb els alumnes de 3r i 4t de primària del col·legi Els Èvols.

dimecres, 2 de novembre del 2011

SOMIANT AMB ALEIXA A COCENTAINA



Dissabte, 29 d’octubre, en un dia molt plujós s’inaugurava la II Fira del Llibre dins de la 665 edició de la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

Presentàrem la novel·la Somiant amb Aleixa de vesprada i arrecerats a l’edifici de l’Ateneu Musical. L’acte estigué conduït per l’escriptor Ivan Carbonell, que preparà una magnífica exposició amb Power Point. Ivan Carbonell féu una bona dissecció de la novel·la atenent a tots els ets i els uts més recòndits de la mateixa. D’ella digué que “és una novel·la eròtica d’alt voltatge que navega entre les escenes eròtiques més explícites i una narració suau, culta, àgil, directa a l’interior del personatge d’Aleixa i plena d’aspectes culturals d’interés”. A més afegia que és “una novel·la adulta vedada a qui es negue a somiar i connectar amb el desig”. Fins i tot s’atreví a identificar l’autoria en determinants fragments.


En acabant, no s’estigué de fer-nos unes interessantíssimes i personals preguntes com ara quines lectures hi ha darrere d'aquesta obra, el paper de la dona davant del sexe o la vitalitat del gènere eròtic en l'actualitat. Amb aquestes qüestions i les del públic assistent nosaltres explicàrem tot allò que volíem dir sobre la novel·la i que portàvem escrit en un guió que, aquesta vegada, no ens fou necessari. Per finalitzar llegírem un fragment molt suggeridor a dues veus.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...