Mercè i Àgueda Climent. Passe a transcriure la crítica que l'escriptor Manel Alonso i Català ha escrit sobre la novel·la Lina Panxolina i el quadern màgic al PICA'M i al seu blog Els papers de can Perla.
L’escriptora alcoiana Mercè Climent ens presenta, en el que és el seu primer llibre, Lina Panxolina i el quadern màgic (Edicions del Bullent, 2010), un relat destinat al públic infantil amb una estructura senzilla però alhora sòlida, on ens mostra com un ésser humà és capaç de passar de víctima a botxí si no sap administrar correctament el poder, qualsevol tipus de poder, en aquest cas màgic.El pes de la narració cau sobre la protagonista, Adelina, una xiqueta de vuit anys amb una personalitat marcada pel seu aspecte físic: el seu cabell roig, les seues pigues i sobretot la seua panxeta, que la fan víctima de les bromes dels companys de classe.
El món que ens presenta Mercè Climent és el més pròxim a un infant: la família, l’escola i els amics, però també el dels llibres de lectura i la fantasia que alimenten en els joves lectors. Els llibres preferits d’Adelina són aquells que parlen de uendos i fades.Del món de la fantasia vindrà una fada que li farà un obsequi amb el qual Adelina podrà crear un món on ella se sentirà més integrada i feliç.
El regal és un quadern màgic on tot allò que dibuixe es farà realitat. Una vegada descobrix el poder del quadern, Lina passarà per un procés que a la fi la transformarà en una persona egoista, gelosa i venjativa fins que un dia s’adonarà que la nova Lina és una persona que no li agrada gens ni mica.
El relat està ple d’imatges divertides i altres carregades de fantasia, la qual cosa de segur que ha facilitat en certa mesura el treball de la il·lustradora Àgueda Climent.
El relat està ple d’imatges divertides i altres carregades de fantasia, la qual cosa de segur que ha facilitat en certa mesura el treball de la il·lustradora Àgueda Climent.
Aquesta ens oferix unes il·lustracions expressives, on els ulls, la mirada dels personatges, ens parlen de les sensacions i els sentiments que els provoca cada escena narrada. En aquest sentit crec que hi ha hagut una bona connexió intel·lectual entre escriptora i il·lustradora que ha donat un magnífic fruit.
La prosa emprada per Mercè Climent és clara, neta d’artefactes i àgil, la qual cosa convertix el relat en un text atractiu i llegidor.
Lina Panxolina i el quadern màgic és un petit drama infantil amb final feliç i amb una certa sentència moral que els adults hauríem de llegir en companyia de la gent menuda i potser també prendre’n nota.
3 comentaris:
Enhorabona!
Una crítica fantàstica!
crec que et pots sentir molt orgullosa de tenir una crítica com aquesta...apa a continuar que no esta tota la feina feta.
Carme, Garbi, moltes gràcies.
Una bona crítica sí; però mai no està tota la feina feta així que cal continuar fent sense parar.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada