L’arribada de la Neus
Nou mesos de canvis, d’incertesa i de temors. Laia i Pau estan un poc empipats perquè ara han de compartir habitació, em retrauen que serà una llanda tenir una germaneta que només farà que plorar i tacar els bolquers i què és això de dedicar-li més atencions a la meva panxa rodanxona que a ells dos. Sembla que han fet conxorxa contra mi i la Neus –ja la imagine blanca i preciosa.
Alguns dies després, quan arribe a casa amb la Neus en braços, els germanets se’ns acosten de puntelletes i encara amb el recel enganxat. Tanmateix quan la veuen se’ls il·lumina el rostre i als ulls s’encén l’espurneta de la felicitat. Somriuen, els tres. Tots els fantasmes s’esborren. Només els calen uns segons per decidir que se l’estimen.
Proposta per al Bloc dels contes "divers"
6 comentaris:
És preciós i molt tendre, Mercè.
I la veritat és que jo he observat molt sovint és així mateix com ho viuen els nens.
Un bon dia dolcet, gràcies, bonica!
Gràcies, Carme.
La veritat és que he vist la imatge i he "sentit" el conte.
Petonets i un dia també molt dolcet per a tu.
Una història ben real que molts de nens es munten, però davant de la imatge de tendresa del nou vingut queden desarmats.
Bon conte, no cales gaires paraules per dir molt
Un bon conte, ple de tendresa i alegria al veure la germaneta.
Salut!!!
Un conte molt bonic, sí.
Així és sempre.
Publica un comentari a l'entrada