Avui 9 d'octure, diada al País Valencià m'he regalat una passejada pel centre de València i amb ella he tingut l'oportunitat de veure uns quants personatges curiosos que habiten pel cap i casal.Tornant al títol, més que plaga havia d'haver-me referit a ells com a plagueta, perquè en realitat n'eren ben poquets -encara que a canal 9 s'entesten a posar imatges des dels millors angles-. No sé jo si encara caldria fer una instància per protegir-los. En primer lloc tenim els NOMOS, que són uns éssers que surten dies com els d'avui, plens d'orgull i de fanfàrria, amb el cos decorat d'enganxines i la blavera al coll o grapada a un palet de fusta. I van pel carrer traient pit i fent que es veja l'anganxina que duen on podem llegir "No mos faran catalans", d'ací el nom de NOMOS, és clar.
Tenim un altre grup d'especímens, els BLAVENYOLS, que són aquells que sempre parlen castellà, defensen l'espanyolitat de València i únicament (mal) parlen en valencià quan arriba l'època de les eleccions i han de fer algun míting en zona catalano-parlant.
M'he creuat -i promet que em desinfectaré en arribar a casa- amb dos blavenyols de primera línia: Juan Costa (germà de l'ESPIJO PÚBLICO) i Carlos Fabra, amb les seves millors gales, els millors vestits de jaqueta, vaporitzats amb els millors perfums i abillats amb els millors rellotges.
Ais! Llástima de país!
13 comentaris:
Ànims Mercè, com a mínim no t'han contaminat el sentit de l'humor. Una abraçada!
S'ha de vigilar. L'estel·la de vapors invisibles que desprenen és molt inflamable. Realment, són un perill per la seguretat pública.
Una salutació.
per a això sí que caldria una vacuna...! i ràpida!
És una llàstima que eixa gent tinga segrestat un símbol com és la Senyera tricolor. Crec que s'ha de recuperar de nou, i estimar-la igual que estimem la Senyera sense blau, la senyera del Consell Preautonòmic valencià, l'estrelada valenciana, etc.
Espere que no et contaminaren amb cap de les seus idees, i com diuen per ahi, segur que el sentit del humor no s'ha vist afectat :D
Per cert, molt bo això dels "Nomos", jaja.
Una abraçada Mercé.
Si al Principat, cantó sud, ja patim pressions, i per si eren poques ara els capellans ja tornen a portar alçacolls (qui pugui entendre...), imagino bé l'erosió que sofreix el País Valencià, on sou gent més ferma i resistent que nosaltres.
Ànims, que d'atacar, ells atacaran.
Aquests personatges sempre surten el 9 d'octubre. Però per molt que surtin no canviaran una cosa, aquest dia és la Diada Nacional del País Valencià i no pas de la Comunidad Valenciana. Les comunitats regionals no tenen Diada Nacional, els països sí.
Espero que t'hagis ben desinfectat....podria ser dolent.
... ...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazon
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
TE SIGO TU BLOG
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesia ...
AFECTUOSAMENTE
ELS PRIMERS GESTOS...
jose
ramon...
pobrets animalets! :) T'hauràs de desinfectar bé!!! ;)
Josep (Benaguasil).
Molt ben tret això de "Nomos" i "Blavenyols". Jo senzillament els anomene "Troglodites" perquè són gent que es guia pels seus instints genitals en lloc d'aplicar la raó, la recerca i l'estudi. Aquests troglodites espanyols que han campat pel nostre país són encara més perillossos, perquè a la més mínima interpreten qualsevol cossa com una provocació i mamprenen a colps de puny i patades i bastonades, proferint grunys com " arriba ejpañña", "nomos fareu catalans", "puta Catalunya" i altres crits que no vénen a compte". I jo, valencià de nació catalana, sempre m'he preguntat: Per què, el día de la NOSTRA festa, eixos troglodites empeltats reafermen un sentiment que no coneixen amb insults cap a Catalunya, els catalunyesos i els vertaders valencians? La nació espanyola i la Comunidad Blavenyola són argessives i violentes. El País Valencià és pacífic i integrador, i vol ser lliure, eixir de la caverna on els troglodites l'han tancat.
Ariva espana!
La pesta blava seria divertida si no fos tan violenta.
Ànims, som més dels que volen i diuen...recordo a Castelló o a València en els aplecs de fa anys hi havia gent de tot el país, amb ganes i una trempera important. Això no ha pogut decaure de cap manera. Ells han de sortir a fer el numeret per la seva parroquia.
Pit i amunt!!
Guanyarem!!
Publica un comentari a l'entrada