Escriptors al casal: Isabel Robles i Jaume P. Montaner

Ahir, 16 d’octubre de 2009 el Casal Jaume I de Catarroja iniciava el seu cicle Escriptors al Casal amb dos grandíssims poetes de les lletres catalanes: Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner.
En la presentació que féu d’ells el vicepresident de l’AELC al País Valencià, Ramon Guillem, en desvetllà un fet sorprenent: era la primera vegada que Jaume i Isabel llegien junts –almenys en públic– al País.
Els poetes recitaren sobretot composicions dels seus últims llibres: El llibre dels adéus i Solatge, però també tinguérem el gran honor d’escoltar alguns d’inèdits. Els versos anaven enllaçant-se amorosívols i majestuosos; les mirades, còmplices, parlaven de records i de vivències; els somriures murris callaven secrets i renovaven il·lusions; i les seves veus ens acaronaven l’ànima a tots els assistents.
Raimon Guillén, responsable del casal i amfitrió de l’acte, clogué la vetllada amb un sincer agraïment als dos rapsodes per una vetllada de POESIA en majúscules.
I la vesprada donà pas a la nit, i el recital de dos esdevingué conversa d’onze en un sopar d’allò més agradable –per les menges i sobretot per la companyonia, al restaurant canari Arepera.
Que siguen les paraules d'Isabel Robles -tendríssima declaració d'amor- qui concloguen aquest post.

Per si fos necessari
ratifique l’antiga declaració
dels anys de la pluja i els rius
en la ciutat llunyana de les roses:
igual que adés,
et vull part d’aquesta història
petita i quotidiana,
puix la seua magnificència
encara rau, precisament,

en ser la nostra.