Històries del paradís a Benimaclet

Ahir per la nit Xavi Sarrià presentava la seva opera prima -Històries del paradís- a l'Assemblea de Veïns de Benimaclet. Ho llegírem al seu blog i decidírem anar-hi. Com que ens agrada passejar pel barri, que encara respira flaire de poble, anàrem amb temps i ens férem una cerveseta al Tam Tam. Asseguts a les taules emblemàtiques de ferro i marbre imaginàrem què en faríem d'aquest pub per fer-lo renàixer, perquè la sensació que ens donà era de brutícia i deixadesa total. Quina llàstima!

Bé, per a variar, arribàrem prompte al lloc on se celebrava la presentació. Cinc anys vivint a Benimaclet i mai havia sigut conscient d'aquest local que fomenta la llengua i cultura catalana. En un ambient distés i acollidor pegàrem un mosset i férem alguns glops de cervesa i de vi. Com no, xerràrem de llengua, de sarsueles i de Brasil.

Ja amb la panxa plena començà la presentació. Un dels membres de l'associació -professor de llengua i literatura a un institut valencià- trencava el gel (o millor dit el xivarri que s'havia creat) i referenciava algunes històries que li havien impactant. Després Antoni Rubió ens donava el seu testimoni sobre les neures i preocupacions del seu amic Xavi durant el procés creador de les Històries del paradís. Gemma Pasqual, abans de donar pas a l'autor, parlà de la qualitat de l'obra i destacava el seu caràcter europeu. Sarrià féu un col·loqui -ple d'humiltat i proximitat, alhora- en què tocà molts aspectes: la dualitat de cantant d'Obrint Pas i d'escriptor novell; la seva manera de treballar tan metòdica; les seves pors davant la publicació del llibre; les intencions de les seves Històries... Tot seguit s'obria el torn de preguntes, suggerències, opinions i d'altres menesters als assistents. Damunt la taula es posaren sense por conceptes com intrusisme o oportunisme, es parlà d'etiquetes comercials, de la tipologia de l'escriptor, dels riscos i la valentia de Sarrià...

He de reconèixer que encara no m'he llegit el llibre i ja fa algun temps que el tinc a casa, però ahir se m'encomanaren les ganes de fer-ho. Avui mateix l'he tret de la prestatgeria i l'he col·locat a la tauleta del sofà, on comencen a acumular-se ja massa llibres...