Les «Musiquetes» de la Bressola sonen a l'Auditori de Barcelona

Ahir, 22 d’octubre, agafàvem el tren destí a Barcelona per oferir el nostre suport a les escoles catalanes de la Catalunya del Nord, molt ben acompanyats pel president del Associació d’Amics i Amigues de la Universitat de Prada N'Antoni Teruel i la seva dona, Carmina Naval.

La ciutat amfitriona ens rebia amb els carrers banyats, un cel de tonalitats rogenques i un preciós arc de Sant Martí. A les 20h en l’Auditori de la ciutat tenia lloc l’acte Musiquetes per a la Bressola en què 130 cantaires de les corals de l'escola de la Bressola i Clau de Lluna de l'escola pública Sant Martí d'Arenys de Munt interpretaven meravellosament cançons populars com ara: Muntanyes de Canigó, La lluna la pruna, Allioli o Una mosca volava per la llum; guiats per les notes i veus del grup Fem sonar les Musiquetes integrat per Marc Serrats, Núria Lozano, Oriol Casas, Arnau Berenguer, Albert Vila i Ramonet.

A la banda i al cor de nens també se'ls uniren alguns dels músics que van participar en el disc "Musiquetes per a la Bressola", com Carles Belda, Sicus o Gerard Jacquet. D’altres que també han donat suport en forma de veu per al disco són Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra o Feliu Ventura. (Les cançons es poden descarregar gratuïtament i de manera legal a la web: http://www.cançonetes.cat/. Paguen la pena).

Durant l'acte hi va haver parlaments d'històrics de la Bressola, com ara el seu fundador, Miquel Mayol; l'actual director, Joan Pere le Bihan; el president de l'Associació d'Amics de la Bressola, Ricard Gené; o l’escriptor i professor, Enric Larreula.

Fa 33 anys, l'escola Bressola iniciava la seva activitat a la Catalunya del Nord. El projecte va començar amb una mestra i només set alumnes –2 dels quals eren fills seus–, per arribar ara a més de 700 alumnes, amb mestres que fins i tot paga el govern francès. Un gran pas, però encara insuficient per cobrir tota la demanda d'educació en català, de centenars de nens que la Bressola cada any es veu obligada a refusar inscripcions. Un acte emotiu, on un grup de xiquets, amb les seves veus, reivindicaven la presència de l'escola catalana, així com la seva/nostra llengua a la Catalunya Nord i que s'acomiadava dels centenars d'assistents d'aquesta manera: