Avui, fa tot just cent anys, naixia Pere Calders (i Rossinyol). Com a homenatge aquesta petita selecció de 10 microcontes.
1. Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara
només penso com passaré el cap de setmana.
2. El fill de Venus
Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una
maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són
indiscretes, fins i tot aquesta.
3. Venim de la pols
Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien
una piscina o la base d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a
cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren
allò que se’n diu cristiana sepultura.
4. Obituari
Males notícies: s’ha mort aquella vella que no es volia
morir mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava la fama de
la seva curiositat desperta, no es volia perdre res. I ha passat —no ens
enganyem— allò que ja era de témer.
Ara, el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la
convocatòria.
5. Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar
molèsties, que ja pensaria a casa.
6. Miratge
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra
cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc
veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des
d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.
7. Copyright
Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber
qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.
8. Qüestions de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però
ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.
9. L’ordre dels factors
Va tocar-li un entrevistador d’aquells que es volen lluir
amb preguntes impertinents. L’invitat al programa era un prohom il·lustre i el
locutor va preguntar-li de sobte:
—Vós seríeu capaç de donar la vida per una idea?
L’entrevistat s’obrí de cor i, tot oferint el perfil
afavoridor a la càmera, respongué:
—No. M’estimaria més de trobar una idea que em salvés la
vida.
10. Ganes de buscar-se-la
—Vinc a cobrar el gas- digué el cobrador.
—No tenim gas –respongué la senyora.
—Doncs que sigui l’electricitat –insistí el funcionari.
— No tenim electricitat.
—I què me’n diu de l’aigua?
—No tenim aigua.
—En aquest cas, i si em fa el favor, la violaré, que és una cosa que
sempre ve de gust.
