LES MANS DE LA DEIXEBLA
Anna Moner
Ed. Bromera
Premi Enric Valor de Novel·la 2010
Per llegir amb els cinc sentits
Anna Moner ens retrata, amb la que és la seva
primera novel·la, les misèries de l’individu per assolir la perfecció al temps
que ens apropa a la naturalesa primigènia (no de bades una de les seves
criatures comparteix amb la Rebeca de Cent anys de solitud l’obsessió de menjar
terra).
Des de les primeres pàgines ens encomana la seva
passió per l’anatomia i les practiques dutes a terme al segle XVIII per
estudiar l’interior del cos humà. Una passió que, com ella mateixa confessa,
naix de l’art i que amb treball d’experta cirurgiana li torna a l’art una nova
obra, bescanviant el llenguatge pictòric pel de l’escriptura.
És impossible llegir aquest llibre i no sentir.
Sentir què? Tot, perquè el llibre va ple de descripcions sinestèsiques: podem
veure i palpar el dolor, assaborir la sang o compartir amb les mans el plaer
dels ulls. No calen massa personatges quan ens acarem a una història tan
apassionant com aquesta i Moner té suficient amb el triangle format per
Fabrizzio Scarpa, Brunel·la i Zacaries. Una trama on passat i present
s’uneixen, on sempre es difusa la frontera entre la vida i la mort, i on es
donen la mà totes les oposicions inimaginables. Amb el remor de fons de
clàssics com Frankestein, de Mary Shelley i El perfum, de
Patrick Süskind.
El llibre de la setmana, per Mercè Climent
publicat en el Levante, 21/07/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada