dimarts, 25 de setembre del 2012

LA FLOR DE HANAKO

 
La flor de Hanako (Ed. Bromera, 2012) és la darrera novel·la publicada per l’escriptor Xavier Mínguez, amb què va obtenir el XVIII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Aquesta història ens submergeix en el cor de Tòquio, una ciutat plena de contrastos, amb una cara que es vol mostrar i una creu que queda oculta als ulls que no volen mirar. Una societat amb una rígida jerarquia, on la formalitat i la cortesia poden semblar en ocasions excessives, completament asexuada i un tant glaçada, fins el punt que en un moment donat hagué d’importar paraules de l’anglès per dir besada o abraçada; i a l’altra cara de la moneda una societat fetitxista, on el sexe s’ensuma amb facilitat en els programes noctàmbuls, un Tòquio que no apareix a les guies turístiques.
Un botó innocentment descordat de la camisa d’una hostessa de convencions japonesa, Hanako, serà suficient perquè Jordi Llopis es quede captivat per ella. I és que perquè una tassa de te siga perfecta ha de tenir alguna imperfecció. Aquell forat que deixa entreveure la pell finíssima dels pits de Hanako suposarà l’inici de tot un viatge per la pell del desig. Un viatge amb el rerefons dels pètals de sakura i l’aroma de flor de cirerer, un viatge als llocs somiats i alhora més prohibits, un viatge que no tots estan preparats a iniciar. I a cada paratge visitat els odiosos espills que ens recorden qui som, què volem ser i fins on volem arribar. El debat etern sobre si hi ha d’haver límits i si tot el que té relació amb el sexe és bo.
Hanako es converteix així en el blanc de totes les fantasies sexuals del protagonista d’aquesta història. Una japonesa amb cara de nina de porcellana i un cos tornejat pels mateixos déus que coneix a la perfecció les arts de la seducció i el joc del desig. L’amant eterna i perfecta. Una dona excepcional amb nom de xicoteta flor, però amb cognom d’abisme, potser vaticini del que vindrà.
 
18 setembre de 201

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...