La flor de Hanako (Ed. Bromera, 2012) és la darrera novel·la
publicada per l’escriptor Xavier Mínguez, amb què va obtenir el XVIII Premi de
Literatura Eròtica la Vall d’Albaida. Aquesta història ens submergeix en el cor
de Tòquio, una ciutat plena de contrastos, amb una cara que es vol mostrar i
una creu que queda oculta als ulls que no volen mirar. Una societat amb una
rígida jerarquia, on la formalitat i la cortesia poden semblar en ocasions
excessives, completament asexuada i un tant glaçada, fins el punt que en un
moment donat hagué d’importar paraules de l’anglès per dir besada o abraçada; i
a l’altra cara de la moneda una societat fetitxista, on el sexe s’ensuma amb
facilitat en els programes noctàmbuls, un Tòquio que no apareix a les guies
turístiques.
Un botó innocentment descordat de la camisa d’una hostessa
de convencions japonesa, Hanako, serà suficient perquè Jordi Llopis es quede
captivat per ella. I és que perquè una tassa de te siga perfecta ha de tenir
alguna imperfecció. Aquell forat que deixa entreveure la pell finíssima dels
pits de Hanako suposarà l’inici de tot un viatge per la pell del desig. Un
viatge amb el rerefons dels pètals de sakura i l’aroma de flor de cirerer, un
viatge als llocs somiats i alhora més prohibits, un viatge que no tots estan
preparats a iniciar. I a cada paratge visitat els odiosos espills que ens
recorden qui som, què volem ser i fins on volem arribar. El debat etern sobre
si hi ha d’haver límits i si tot el que té relació amb el sexe és bo.
Hanako es converteix així en el blanc de totes les fantasies
sexuals del protagonista d’aquesta història. Una japonesa amb cara de nina de
porcellana i un cos tornejat pels mateixos déus que coneix a la perfecció les
arts de la seducció i el joc del desig. L’amant eterna i perfecta. Una dona
excepcional amb nom de xicoteta flor, però amb cognom d’abisme, potser vaticini
del que vindrà.
Publicat en el Diari Gran del Sobiranisme
18 setembre de 201
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada