Ofereix-me el consol del so de calç
penetrant en la casai la claror recuperada de la parra
i l’espill del pati, florit sepulcre de temps,
que sempre reflecteix la sensació d’haver sigut abans.
La teva ombra és la mateixa ombra
que testimoniava el gos amb el seu reconeixement
i el teu silenci el silenci de l’absència intacta.
J.A. Climent (inèdit)
1 comentari:
M'agrada que el silenci siga el silenci de l'absència intacta ...
Publica un comentari a l'entrada