RECERCA (I)

Caixes de ciment cartesià

vetllades a la llunyania

per l’ombra verda de les flames,

portes que es tancaren per sempre

amb un soroll de marbre gelat,

flors que es marceixen als balcons,

imatges i comiats oblidats

i dues ombres burlant el silenci

de la ciutat que nasqué sense batecs.

A la recerca del no-res

sentíreu l’angoixa d’estar vius

i la colpidora certesa

que aviat qualsevol caixa

també es tancaria per a vosaltres.

I llavors es tancà per a tu.

I més que la teva mort

em dol ja la meva.