dimecres, 17 d’octubre de 2012

ARXIPÈLAG...


 
 
Ja feia uns anys que anàvem darrere d'un exemplar d'Archipiélago, un poemari (o poema) del Jordi Botella i del Joan A. Climent. Avui, per fi, el tinc a les mans. L'acarone, l'olore, el mire, el fullege, el sent... I llig amb obsessió la dedicatòria que feres molt probablement a un lector anònim, com si d'alguna manera poguera apropiar-me de la part de tu que quedà presa en aquells mots escrits el 15 de novembre del 78 a Alacant.
Et sent tan a prop de mi estos dies...

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Un arxipèlag sempre comunica perque sent múltiple, recorda forçosament els veïns per no caure en solitud; no hi ha oblit possible.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...