A Àgueda i Mar
Vaig somiar que obria els ulls
i la vella casa del carrer dels àlbers
es tornava a omplir de llum i de somriures.
En el meu somni la felicitat tenia nom de vaixell,
i solcava la immensitat d’un blau sense horitzons;
en el meu somni les ninetes s’assecaven de tantes llàgrimes plorades
i s’enlluernaven amb una pluja de pedres precioses...
I en despertar vosaltres estàveu ací
envoltades d’una dansa de papallones joguinaires
i el dring-dring de tots els braçalets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada