divendres, 4 de gener de 2013

4 GENER. EMOCIÓ.


I de sobte viatges en el temps... I ets una nena agafada de la mà dels pares, abillada amb bufanda i guants -encara que tu fa estona que no sents el fred. I et perds en la dansa del foc de les antorxes. I et meravelles amb aquells homes negres amb faixa, pitet i barret roig. I escoltes amb ulls oberts cada paraula de l'Ambaixador Reial que anuncia que demà vénen els Reis. I i el cor se t'ompli de joia quan saps la teva carta dins d'una de les bústies que carreguen les burretes. I fileres de formigues et fan caminets des del cabet fins els peus en imaginar els Reis de l'Orient, els patges i el seu seguici reial acampats en el Preventori, esperant que arribe demà, com tu, per fer el darrer tram d'un viatge tant llarg. I saps que esta nit no podràs dormir per l'emoció, pel neguit...

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

el millor de la infàcia és que no mori mai la que sempre portem dins.
Bons reis

Elfreelang ha dit...

és bonic tornar a sentir l'emoció de quan érem petits....

Olga Xirinacs ha dit...

És un temps que no em vull perdre, el de Nadal. Té tres nits màgiques, i jo m'hi deixo portar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...