dijous, 22 d’agost del 2013

VAIG SOMIAR



(Per a Mar, avui que fa 11 anys, i per a sa mare, és clar)

VAIG SOMIAR

Vaig somiar que obria els ulls
i la vella casa del carrer dels àlbers
es tornava a omplir de llum i de somriures.
En el meu somni la felicitat tenia nom de vaixell,
i solcava la immensitat d’un blau sense horitzons;
en el meu somni les ninetes s’assecaven de tantes llàgrimes plorades
i s’enlluernaven amb una pluja de pedres precioses...
 
I en despertar vosaltres estàveu ací
envoltades d’una dansa de papallones joguinaires
i el dring-dring de tots els braçalets.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...