VAIG SOMIAR

(Per a Mar, avui que fa 11 anys, i per a sa mare, és clar)

VAIG SOMIAR

Vaig somiar que obria els ulls

i la vella casa del carrer dels àlbers

es tornava a omplir de llum i de somriures.

En el meu somni la felicitat tenia nom de vaixell,

i solcava la immensitat d’un blau sense horitzons;

en el meu somni les ninetes s’assecaven de tantes llàgrimes plorades

i s’enlluernaven amb una pluja de pedres precioses...

 

I en despertar vosaltres estàveu ací
envoltades d’una dansa de papallones joguinaires
i el dring-dring de tots els braçalets.