El Pinar, Muro.L'ÀNGELUS
El culte
Com el clar testimoni esgrogueït
del pa va esdevenint-se a l’espigam,
també així el tatuatge de les ales
va fent-se mirall a l’assossegada
timidesa de l’aigua.
Oh almoina de la terra que em sadolles!
Com em dol aquest àmbit freqüent,
aquest bosc d’olivar
nodrint-se davall dels cantals més àrids.
Aquest marge de cel,
obert entre els capcers
com un mar ple de flames.
Aquest santuari vegetal cobert
d’altíssimes columnes
on la corrompuda llacor ens mostra
un pètal prematur
de neu entre els capitells de l’ametller,
com el darrer badall de curt hivern.
Com s’envaneix, altívola, la serra
amb sa cresta de gall
i pel jardí la brisa
descorre els tronxos més menuts
i l’íntima veu d’un ocell ajup
de la més fina tremolor de l’aigua.
Mireu quina multitud s’ofereix
a aquest sentir tan ple,
a aquest dol de gaubança i de color
que davalla veloç
amb la triomfal salva de la vida.
Es desperten al món, ja s’hi desperten,
i el mateix alenar
Com el clar testimoni esgrogueït
del pa va esdevenint-se a l’espigam,
també així el tatuatge de les ales
va fent-se mirall a l’assossegada
timidesa de l’aigua.
Oh almoina de la terra que em sadolles!
Com em dol aquest àmbit freqüent,
aquest bosc d’olivar
nodrint-se davall dels cantals més àrids.
Aquest marge de cel,
obert entre els capcers
com un mar ple de flames.
Aquest santuari vegetal cobert
d’altíssimes columnes
on la corrompuda llacor ens mostra
un pètal prematur
de neu entre els capitells de l’ametller,
com el darrer badall de curt hivern.
Com s’envaneix, altívola, la serra
amb sa cresta de gall
i pel jardí la brisa
descorre els tronxos més menuts
i l’íntima veu d’un ocell ajup
de la més fina tremolor de l’aigua.
Mireu quina multitud s’ofereix
a aquest sentir tan ple,
a aquest dol de gaubança i de color
que davalla veloç
amb la triomfal salva de la vida.
Es desperten al món, ja s’hi desperten,
i el mateix alenar
es fa per un instant menys dolorós.
Joan A. Climent Fullana (Alcoi, 1957)
Del llibre LLAMPECS D'ESPURNES
(Mostra de poesia de l'Alcoià-el Comtat)
3 comentaris:
Preciosa i per fer pensar!
Hola, Mercè. En començar a llegir m'he pensat que el poema era teu i t'anava a felicitar.
Després he vist la signatura d'un altre (¿potser familiar?), i llavors, si el coneixes, li passes la meva feloicitació.
Bell estiu, que deia Pavese.
Striper:
moltes gràcies.
Olga:
El poema no és meu com tu dius, però m'afalaga moltíssim que t'haja agradat. És de mon pare. Arribà un moment de la seva vida que deixà d'escriure, però a mi m'encomanà les ganes. Recorde quan anava els caps de setmana a Alcoi i en compte de preguntar-me com anava en els estudis universitaris s'interessava per si estava escrivint quelcom. He volgut copiar en el meu blog els poemes que escrigué per a l'antologia Llampecs d'espurnes. Potser continue recopilant la seva obra en aquesta caseta virtual. És el meu petit homenatge.
Gràcies, Olga, per les teves paraules.
Publica un comentari a l'entrada