“Retorn a Hansala” és una pel·lícula dirigida per Chus Gutiérrez i protagonitzada per José Luís Garcia-Pérez i Farah Hamed. La història que es narra està basada en fets reals: l’enfonsament d’una pastera en les costes de Rota a principis de dècada. La directora marida perfectament la ficció amb el documental i ens mostra, sense embuts, la vida al Marroc i la desesperació de les famílies que no troben més solució que enviar fora de les seves fronteres als seus homes més joves. També queda retratada de la manera més objectiva la manera d’actuar de les màfies i dels empresaris dels tanatoris.
“Retorn a Hansala” ens mostrarà la mateixa història des dels ulls dels dos protagonistes: Martín, un empresari funerari que pretén fer negoci amb el que ha succeït, i Leila, germana d’un dels morts.
El resultat és una pel·lícula crua i entranyable alhora. Crua no perquè la directora ho haja plantejat així, sinó perquè s’aproxima moltíssim a la realitat. Milers de joves africans que paguen milers d’euros per pujar a una pastera i intentar arribar a les costes d’altres països, amb la gran espasa de Damocles al damunt de si ho aconseguiran o moriran en l’intent. El personatge de Leila explica perfectament els sentiments d’aquesta gent: vivim sense aigua, sense llum, sense diners... sense somnis. Us imagineu una vida sense somnis? I entranyable perquè ens deixa una espurneta d'esperança i d'alguna cosa que s'assembla a la felicitat.
“Retorn a Hansala” ens mostrarà la mateixa història des dels ulls dels dos protagonistes: Martín, un empresari funerari que pretén fer negoci amb el que ha succeït, i Leila, germana d’un dels morts.
El resultat és una pel·lícula crua i entranyable alhora. Crua no perquè la directora ho haja plantejat així, sinó perquè s’aproxima moltíssim a la realitat. Milers de joves africans que paguen milers d’euros per pujar a una pastera i intentar arribar a les costes d’altres països, amb la gran espasa de Damocles al damunt de si ho aconseguiran o moriran en l’intent. El personatge de Leila explica perfectament els sentiments d’aquesta gent: vivim sense aigua, sense llum, sense diners... sense somnis. Us imagineu una vida sense somnis? I entranyable perquè ens deixa una espurneta d'esperança i d'alguna cosa que s'assembla a la felicitat.
1 comentari:
Hauríem d'haver decorat la casa els dos en lloc de contractar l'empresa
Publica un comentari a l'entrada