Ulysses i el fantasma foraster (Ed. Perifèric), és l’obra amb què Toni Cucarella rebé el Premi de Narrativa Juvenil Benvingut Oliver de Catarroja 2006 i el Premi Samaruc 2007.
Qui no coneix el gran poema èpic d’Homer on es narra l’odissea d’Ulisses per tornar a la seva estimada pàtria, Ítaca? En aquesta novel·la, Toni Cucarella basteix la peculiar odissea del seu personatge, també anomenat Ulysses –però amb y, com en grec, perquè ell voldria ser com un grec errant que anhela tornar un dia a la seva enyorada terra d’Ítaca–, mantenint-ne constants paral·lelismes amb l’obra original. Així ens retrobarem amb Polifem, Eulàlia, Cassandra, Orfeu, Samsó, Posidó, Nausica o Aquileu, entre d’altres personatges.
La novel·la narra la història entre Ulysses, un rodamón sense pàtria ni destí, i Aquileu, un fantasma que busca amb desesperació algú que porte les seves despulles al lloc on va nàixer. Ja he comentat que el llibre està ple de referències mitològiques, però aquesta apassionada novel·la tracta altres temes com el de la immigració, la pobresa, l’amistat, la solidaritat... tot jaspiat d’un realisme màgic que recorda les obres de Juan Rufo i que no és la primera vegada que empra, de manera magistral, Cucarella. Però no només és un conte preciós, ja que trobem literatura en estat pur en cada pàgina: una melodia que res hauria d’envejar a l’hexàmetre dactílic d’Homer, un lèxic ric amb el sabor de la terra, agilitat i frescor en la narració, la ironia tan pròpia d’aquest autor que de vegades frega l’humor més negre...
Però si hi ha un valor que destaca per damunt dels altres és la necessitat de reivindicar els nostres orígens i la nostra identitat col·lectiva: llengua, cultura, història... Cucarella ha escollit una cita de L’Odissea d’Homer per definir-ho perfectament: Al món no hi ha res que sigui més dolç que la pàtria d’un i els pares d’un, baldament s’habiti una casa rica, al lluny, en país estrany...
Lectura molt recomanable per a 2n cicle de la ESO i Batxiller.
Qui no coneix el gran poema èpic d’Homer on es narra l’odissea d’Ulisses per tornar a la seva estimada pàtria, Ítaca? En aquesta novel·la, Toni Cucarella basteix la peculiar odissea del seu personatge, també anomenat Ulysses –però amb y, com en grec, perquè ell voldria ser com un grec errant que anhela tornar un dia a la seva enyorada terra d’Ítaca–, mantenint-ne constants paral·lelismes amb l’obra original. Així ens retrobarem amb Polifem, Eulàlia, Cassandra, Orfeu, Samsó, Posidó, Nausica o Aquileu, entre d’altres personatges.
La novel·la narra la història entre Ulysses, un rodamón sense pàtria ni destí, i Aquileu, un fantasma que busca amb desesperació algú que porte les seves despulles al lloc on va nàixer. Ja he comentat que el llibre està ple de referències mitològiques, però aquesta apassionada novel·la tracta altres temes com el de la immigració, la pobresa, l’amistat, la solidaritat... tot jaspiat d’un realisme màgic que recorda les obres de Juan Rufo i que no és la primera vegada que empra, de manera magistral, Cucarella. Però no només és un conte preciós, ja que trobem literatura en estat pur en cada pàgina: una melodia que res hauria d’envejar a l’hexàmetre dactílic d’Homer, un lèxic ric amb el sabor de la terra, agilitat i frescor en la narració, la ironia tan pròpia d’aquest autor que de vegades frega l’humor més negre...
Però si hi ha un valor que destaca per damunt dels altres és la necessitat de reivindicar els nostres orígens i la nostra identitat col·lectiva: llengua, cultura, història... Cucarella ha escollit una cita de L’Odissea d’Homer per definir-ho perfectament: Al món no hi ha res que sigui més dolç que la pàtria d’un i els pares d’un, baldament s’habiti una casa rica, al lluny, en país estrany...
Lectura molt recomanable per a 2n cicle de la ESO i Batxiller.
Si voleu fer un tast de l'obra cliqueu ací.
1 comentari:
Sembla interessant! Una proposta estiuenca per als més joves doncs...
Publica un comentari a l'entrada