
Va ser una xerrada molt amena i divertida, carregada d’anècdotes i de curiositats, on el públic va tenir l’oportunitat de participar i interactuar amb els dos autors. Piera i Llorenç demostraren no sols ser grans dominadors del llenguatge escrit sinó també tenir una gran mestria per a narrar històries.
Així, per exemple, Piera ens explicà les dificultats d’ajustar un escrit al format d’una columna periodística o del dilema que se li presentava entre la forma i el fons de qualsevol article que escrigués. Llorenç ens parlà de la literatura epigramàtica, com ara les plaques de Planes que guarden la memòria dels seus personatges més il·lustres; de la rondallística i de la cultura popular que l’envoltà des de ben menut.
Un sopar al Restaurant Pomodoro de València tancava una vetllada deliciosa i servia de comiat als més adeptes. Envoltada de grans escriptors i poetes de la nostra llengua com Ramon Guillem, Gemma Pasqual, Francesc Mompó, Josep Ballester, Isabel Robles, Jaume Pérez-Muntaner, Alfons Llorenç... se’m desenquetava el cuquet que fa anys que viu dins meva i que cada dia que passa creix més i més: el de l’escriptura.

Més informació en el següent blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada