dimecres, 10 de juny de 2009

En español, por favor

L'altre dia al voltant de les 2 del migdia sona el telèfon. El primer que pense és que l'hora és bastant intempestiva, a eixes hores la gent honrada està dinant. Bé, el despenge i una veu melodiosa de plàstic em pregunta per "Franchés Món..." Li costa pronunciar-ho. Ni tan sols acaba de dir el cognom. Si haguera sigut Paul Newman o Arnold Schwarzenegger no haguera tingut cap inconvenient en esforçar-se una mica més. Imagine que es refereix a Francesc Mompó així que li conteste que no està. Ella no perd el seu posat de comercial, perquè no falla, esta gent sempre actua de la mateixa manera. S'identifica per fi, és de Carrefour. Em pregunta quan el podria localitzar. Imagine que serà per alguna enquesta o alguna cosa d'estes. No li penge perquè a Carrefour anem sovint a comprar, així que un poc seca li conteste que no ho sé, que potser per la vesprada. I ella em diu: "¿què? no la entinedo!" Li ho torne a repetir com si fóra de preescolar. "I-ma-gi-ne que per la ves-pra-da". Torna-li, "no lo entiendo, dímelo en español". I ja farta que em tocara allò que no sona li dic: "Mira, jo a tu tampoc t'entenc però intente fer un esforç!" Irònicament em diu que sóc molt educada, em desitja bon dia i em penja, plena d'orgull, el telèfon.
És clar jo sóc la maleducada per parlar en la meva llengua i ella que em telefona a casa a les dos del migdia, quan jo no l'he cridada, per alguna cosa que de segur no m'interessa, que destrossa el nom de la meva parella, que em pega amb la seva bandera d'imperialista... Com li hauríem de dir a ella?
El pitjor de tot açò és que ella es quedaria tan fresca, però a mi em rebolicà totes les entranyes, i és per això que fins i tot li dedique un post en el meu blog.

6 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Ni cas. No podem fer-no mala sang permanentment. No és vida.

Aprofite per dir-te que t'havia enllaçat al meu bloc fa temps però no estava com a seguidor en el teu (jo pensava que sí, però vaja...).

Ara ja està. Ànim i avant.

250109boscarro ha dit...

Hola, Mercè.

Alerta amb els "pàcaros" de Carrefour! Són els que posaren i mantingueren la denúncia contra Éric Beltran, el xavalet aquell que portaren davant l'Audiència Nacional perquè els havia amenaçat d'enviar-los l'Exèrcit del Fènix si no respectaven el català.

Toni Cucarella

Albanta ha dit...

Al meu parer encara t'has mostrat massa educada. Simplement amb petits gestos com el teu podem anar enfortint el dret de parlar amb la nostra llengua!!
Entre tots podem!!
Una abraçada.

Vicent ha dit...

Trobe que hauríem de tenir la següent actitud: emprar sempre la nostra llengua, amb serenitat (no sempre és fàcil, és clar).

Si molts ho férem així, anirien prenent nota.

També posar reclamacions quan ens trobem amb una reacció de mala educació.

Sé que gent com aquesta són persones en situació de precarietat en moltes ocasions. No són els enemics. Però l'actitud que comente duu implícita una càrrega pedagògica.

maria ha dit...

Vas actuar molt bé! Felicitats per la teva petita empenta.

Xarnego ha dit...

No es tracta de qüestions de idioma,
la mala educació res a veure amb les llengües del diferents llocs del país,
però això hi ha qui se entesta en explicar-lo malament per pur interès polític.

Però tornant al teu escrit, he de dir que ja d'entrada malfiat de tos aquells que pregunten per "Don ..." i volen regalar coses.
Abans entrant a la teva intimidat, emprenyen amb coses que de estar interessat,
no tenen perquè donar-te-les per telèfon, i mol menys a segons quines hores..

Ha segut un plaer llegir-te.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...