
“Retorn a Hansala” ens mostrarà la mateixa història des dels ulls dels dos protagonistes: Martín, un empresari funerari que pretén fer negoci amb el que ha succeït, i Leila, germana d’un dels morts.
El resultat és una pel·lícula crua i entranyable alhora. Crua no perquè la directora ho haja plantejat així, sinó perquè s’aproxima moltíssim a la realitat. Milers de joves africans que paguen milers d’euros per pujar a una pastera i intentar arribar a les costes d’altres països, amb la gran espasa de Damocles al damunt de si ho aconseguiran o moriran en l’intent. El personatge de Leila explica perfectament els sentiments d’aquesta gent: vivim sense aigua, sense llum, sense diners... sense somnis. Us imagineu una vida sense somnis? I entranyable perquè ens deixa una espurneta d'esperança i d'alguna cosa que s'assembla a la felicitat.
1 comentari:
Hauríem d'haver decorat la casa els dos en lloc de contractar l'empresa
Publica un comentari a l'entrada