Tres triángulos!

Aquest cap de setmana vam estar a Alcoi. Passejant pel carrer de L'Albereda (d'aquest nom també faré un post que ben bé s'ho mereix) vaig observar que estranyament el forn Dulces Hispania resistia el pas del temps. I em va vindre al cap una anècdota d'infantesa, dolça ara des del record, però un poc traumàtica en aquell temps.

Ma mare quan no tenia temps de fer-nos l'entrepà per al col·le, li donava diners a la meva germana major perquè comprara el desdejuni per a les tres. Així que abans d'entrar al col·le entràvem a aquest forn en qüestió i sempre es repetia la mateixa escena:

- Tres triángulos! -deia la meva germana, com una sentència, sense opció de rèplica (llavors parlàvem castellà).

De vegades volíem una palmera, un cocotet o unes rosquilletes, però sempre acabàvem menjant-nos el triangle a l'hora de pati.

I li ho comentava a Paco quan passàvem per davant de la pastisseria, i em diu tan natural, "I per què no li déieu que volíeu una altra cosa?" I em quede pensant i senzillament li conteste: "Doncs perquè era (i és) la major". I punt. No hi havia més. Com anàvem a rebel·lar-nos davant l'autoritat d'una germana major. Eixa opció no hi existia. Almenys en aquell temps.

Un petonet Àgueda, segur que per això sortí allò de "las niñas triángulo".