El passat cap de setmana Aleixa viatjava al Principat, per ser presentada
en societat, segurament per penúltima vegada.
Així, divendres 5 d’octubre, el restaurant El Setial de Barcelona acollia
la primera de les presentacions. Els conductors de l’acte foren els escriptors
i amics Joan Pinyol i Cinta Arasa, que no veia des de la Trobada Anual d’Autors
al Matarranya, allà per l’agost de 2011. Havíem de treure’ns el mal sabor de
boca que ens deixà aquell dinar i reprendre les converses que havien quedat en
l’aire. Mitjançant un diàleg, en aparença desenfadat, anaren parlant del
llibre, sense deixar cap punt sobre les is: llenguatge, estructura,
personatges, trama, estil... Fins i tot la veu de Pere Calders s’escoltà
en la sala quan Pinyol llegí la carta que temps enrere li havia escrit com a
resposta a la pregunta què eren per a ell els somnis. També la de Villalonga i
la d’Estellés, els versos dels quals tancaren la intervenció dels dos
presentadors. Em féu molta gràcia el que digué Pinyol sobre el llibre: “No et
deixa indiferent, sinó que et deixa diferent”. Poques coses havien quedat sense
comentar sobre la novel·la, així que jo vaig parlar bàsicament de la llavoreta
que donà origen a aquesta història de somnis i realitats trenades, del procés
de creació a quatre mans (o dues veus) i algunes anècdotes que Somiant amb
Aleixa ens ha regalat. En acabant vaig llegir –com vaig poder, perquè em
quedava sense veu per moments– un fragment del llibre. Com que anava de trios vaig
escollir l’escena eròtica que viuen l’Aleixa, la Marga i el Sergi. Ens quedàrem
a sopar una bona colleta al mateix soterrani on havíem fet la presentació,
acompanyats d’exquisides menges i bona cosa de vinet. No contaré tot el que
s’esdevingué durant l’àpat perquè açò ja pertany a l’àmbit privat ;) Només dir
que vam acabar dormint al carrer de la Independència, bon auguri del que ha
d’arribar.
A l’endemà la presentació era a Berga, al restaurant La Guita, i amb
l’ambient de festa que es vivia al carrer El Roser com a motiu de la celebració
de la festa del bolet. Aquest cop el responsable de conduir l’acte fou el
Quirze Grifell, director de la Sobregaia Companyia i organitzador de tots dos
actes, dinamitzador cultural –com a ell li agrada dir– i excel·lent amfitrió
–açò ho dic jo–. Després l’actor Marcel Tuyet féu una lectura dramatitzada d’un
parell de fragments de la novel·la. Arribat el meu torn vaig allargassar el
discurs que ja havia fet a Barcelona. Marcel Tuyet posà la cirereta al pastís
llegint algunes pàgines més de l’obra. Amb la signatura de llibres es va donar
per finalitzat l’acte.
No vull estar-me’n de repetir els agraïments que vaig fer al llarg de les
dues presentacions. En especial al Quirze Grifell, per fer possible els dos
actes, per la seva generositat, per fer-nos sentir com a casa, per contar-nos
tantes coses interessants (m’encantà que em presentares el savi català
del que parla Garcia Márquez); als amos i cambrers dels restaurants El Setial i
la Guita, per ser-nos escenari, pel seu tracte exquisit; a la Cinta Arasa i al
Joan Pinyol, per acceptar la meva proposta deshonesta, per les paraules, per
l’amistat, per les abraçades sinceres, per tot el que encara ha d’arribar; al
Marcel Tuyet per acompanyar-me en el passeig per les pàgines de Somiant amb
Aleixa; i a tots aquells que decidiren canviar de plans per assistir a la
presentació d’un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada