Presentació d'Homes, d'Isabel-Clara Simó

Ahir, Isabel-Clara Simó presentava el seu llibre HOMES (Ed. Bromera) a la Casa del Llibre de València. He de dir que teníem pensat per a aquella vesprada anar a l'Espectacle-homenatge a Vicent A. Estellès -Poseu-me les ulleres- que s'estrenà fa un parell de dies i que continuarà dalt de les fustes fins a final d'aquest mes; però jo encara no havia tingut l'oportunitat de veure l'escriptora alcoiana fent una xerrada en directe. És de veres que la vaig conèixer en persona en la Fira del llibre de València, fa un parell d'anys; i que justament vaig comprar el seu llibre DONES. D'alguna manera podríem dir que ambdós -HOMES i DONES- formen la cara i la creu de la mateixa moneda. (Ja tinc el nou llibre a la tauleta del sofà per a aquestos dies...). En fi, que no hi havia prou espai al pis de baix de la llibreria per acollir tantíssima gent que assistí a l'acte.

L'acte s'iniciava amb un breu parlament de Joan Carles Girbés de l'editorial Bromera i de seguida donava pas a Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas i creador d'Històries del Paradís), encarregat de presentar Isabel-Clara Simó. El seu parlament va ser proper, ple de respecte cap a l'autora i amb moltes pinzellades d'humor. A continuació li tocà el torn a Carme Alborch, que centrà el seu parlament especialment en l'obra que es presentava, destacant la fusió entre qualitat literària i proximitat al lector; i lloant la capacitat de creació d'històries tan quotidianes i tan divertides alhora.

Per fi arribà l'hora de l'escriptora Isabel-Clara Simó. Estigué magnífica en la seua intervenció. Ens parlà com havia escrit HOMES des de l'observació i el respecte, això sí, com ella mateixa definí, amb un puntet de "mala bava". Tampoc no s'estigué de lloar el paper de tots aquells que han fet -i fan cada dia- que el català es mantinga viu, malgrat l'Administració (imagine que la política de torn no s'hi trobaria). Reivindicà el paper de la dona en la societat actual i ens parlà de la seva constància en aquest afer; fins i tot ens reconegué que arribava a ser, en ocasions, molt pesada; tanmateix aquesta és l'arma de la que disposem.

L'acte acabà amb la signatura d'exemplars i una copeta de cava.