divendres, 5 de març de 2010

Presentació d'Homes, d'Isabel-Clara Simó


Ahir, Isabel-Clara Simó presentava el seu llibre HOMES (Ed. Bromera) a la Casa del Llibre de València. He de dir que teníem pensat per a aquella vesprada anar a l'Espectacle-homenatge a Vicent A. Estellès -Poseu-me les ulleres- que s'estrenà fa un parell de dies i que continuarà dalt de les fustes fins a final d'aquest mes; però jo encara no havia tingut l'oportunitat de veure l'escriptora alcoiana fent una xerrada en directe. És de veres que la vaig conèixer en persona en la Fira del llibre de València, fa un parell d'anys; i que justament vaig comprar el seu llibre DONES. D'alguna manera podríem dir que ambdós -HOMES i DONES- formen la cara i la creu de la mateixa moneda. (Ja tinc el nou llibre a la tauleta del sofà per a aquestos dies...). En fi, que no hi havia prou espai al pis de baix de la llibreria per acollir tantíssima gent que assistí a l'acte.

L'acte s'iniciava amb un breu parlament de Joan Carles Girbés de l'editorial Bromera i de seguida donava pas a Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas i creador d'Històries del Paradís), encarregat de presentar Isabel-Clara Simó. El seu parlament va ser proper, ple de respecte cap a l'autora i amb moltes pinzellades d'humor. A continuació li tocà el torn a Carme Alborch, que centrà el seu parlament especialment en l'obra que es presentava, destacant la fusió entre qualitat literària i proximitat al lector; i lloant la capacitat de creació d'històries tan quotidianes i tan divertides alhora.

Per fi arribà l'hora de l'escriptora Isabel-Clara Simó. Estigué magnífica en la seua intervenció. Ens parlà com havia escrit HOMES des de l'observació i el respecte, això sí, com ella mateixa definí, amb un puntet de "mala bava". Tampoc no s'estigué de lloar el paper de tots aquells que han fet -i fan cada dia- que el català es mantinga viu, malgrat l'Administració (imagine que la política de torn no s'hi trobaria). Reivindicà el paper de la dona en la societat actual i ens parlà de la seva constància en aquest afer; fins i tot ens reconegué que arribava a ser, en ocasions, molt pesada; tanmateix aquesta és l'arma de la que disposem.

L'acte acabà amb la signatura d'exemplars i una copeta de cava.

6 comentaris:

kika ha dit...

dons espero que ens en facis cinc cèntims quan l'hagis llegit.

Josep (Benaguasil) ha dit...

Precissament el meu llibreter (on compre els llibres) em regalà fa dues setmanes el llibre "Dones". El tinc a la prestatgeria, guaitant a acabar-me de llegir la trilogia "El Cicle de Cassana" del gran mestre Enric Valor. En homenatge a ell.

Mercè ha dit...

Kika:
Ho intentarem, ahir ja em vaig llegir un mentre es feia l'hora de la presentació. Em va fer riure molt: un home que acaba tatuant-se en una nit de borratxera alguna cosa molt suggerent al pit (però molt). No et dic més...

Josep:
La trilogia d'Enric Valor està entre els meus pendents des de fa molt de temps. Però costa trobar el temps, només amb els llibres de lectura de la carrera ja m'ocupen moltíssim... Uff! no sé si aquest quadrimestre quasi una trentena.
Salut!

Striper ha dit...

Potser caldra llegir-ho sempre que no estigui farcit de topics.

Josep Lluís ha dit...

Justament m'heu agafat llegint la trilogia de Cassana. Però vaig començar pel segon llibre, i ara he mamprés amb el primer (en fi, un desastre...) Aquest d'Homes de què tothom parla... pareix que caldrà llegir-lo. Segur que alguna cosa aprenem :)

La Meva Perdició ha dit...

L'altre dia llegia al diari sobre l'edició d'aquests llibre. Tindré que estar atent, perquè caigui a les meves mans. ^_^

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...