dimarts, 9 de març de 2010

Àgata, ulls de gata




Àgata, has tancat ja per sempre els teus immensos ulls del color de les olives a la tardor. La boca petita, de llavis fins, ha quedat oberta per no deixar esclafir la teva riallada sincera, només per mostrar el gest de l’últim dolor. Una ganyota arrufada ha desdibuixat el bell perfil grec, perquè desesperadament volies l’oxigen, l’aire i la vida.

Has quedat estesa sobre el terra de qualsevol manera. Àgata, cruelment arrancada de la vida. La pintura t’acarona –com sempre ho ha fet– els cabells, els vestits i la pell. Les mans són urpes sobre el ventre llis. El sofriment se t’ha quedat enganxat a les galtes, vermelles i humides. Ah! I els teus ulls de gata? Ja mai més no s’abocaran a l’esguard que, fidel, t’espera.
Àgata, ulls de gata, les botes de ferro feia massa temps que no t’ancoraven en terra ferma. Monstres creats des de l’obsessió, mots que només signifiquen per a tu, la teva ombra i totes les altres… El subconscient s’ha engolit raó i realitat. Dels llenços han fugit les teves criatures per acompanyar-te en la follia dels últims dies, i la imatge de l’assossec ha quedat penjada a les parets.
Un paisatge verd i incomplet, que es cobreix de grisa tempesta, la foscúria nodrint-se de llum… però encara hi ha un badall que deixa passar un raget de sol, l’espurna que instants abans et mantenia viva.
Àgata, ulls de gata, quasi és hora de dinar; tanmateix, tu, avui, ja no seuràs a taula. Això sí, se’t permet assaborir l’àpat que hagueres escudellat.
Àgata, ulls de gata… Àgata, inconscient i mil vegades folla! No t’has adonat que has tirat tres grapats de pintura al perol del brou i has pintat una fina pluja de fideus a la teva aquarel·la.
No tenies dret a deixar morir els monstres, ni les ombres, ni els mots. Ni la riallada sincera, ni la fina ironia, ni l’espai vital que havies conquerit –sempre immens. I, molt menys, els teus ulls de gata!

8 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que et deixop una abraçada ben grossa.

Carme ha dit...

Que trist, Mercè, una abraçada també ben grossa!

pam i mig ha dit...

ara em diràs que això ho has escrit en un tres i no res...sí, sí:)

Mercè ha dit...

Striper, Carme és només un conte; bé hi ha alguna cosa de realitat, però en cap cas un final tràgic.
Pam i mig, m'ha fet vosté riure, com tantes vegades. En un tres i no res, no. Divendres, xerrant en la meua germana, em vingué la inspiració...
Una abraçada.

Joana ha dit...

Serà que els ulls de gata inspiren perquè mira que en dius de coses en poques línees :)

Elvira FR ha dit...

Un escrit intens, corda de violí tensada en un so prim i líric que plora en cada mot i en cada nota

Àgueda ha dit...

Bufffffff!!! ara mateix tinc els pèls de punta, és increïble com escrius, ets un monstre, moltes gràcies estic molt emocionada, m'encanta, és brutal...

Molts petons artista!!!

Mercè ha dit...

Joana, Elvira, molt maques les vostres paraules. Moltes gràcies a totes dues.
Àgueda, m'alegre que t'haja agradat, els teus ulls de gata m'han inspirat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...