Ja han acabat les falles i a hores d’ara ja estan desmuntant la carpa que tenim just baix de casa.
Aquest any no hem eixit a patejar València per veure falles. Curiosament el dia de la plantà dinàrem a Benimaclet i donàrem un tomb fins a Plaça Espanya. De camí passàrem per la falla de Convent Jerusalem “Rumb al paradís”. Com que em va agradar li vaig fer una foto amb el mòbil, per si feia algun post o alguna cosa. I quina casualitat, l’única falla que he vist i va ser la guanyadora.
Aquest any no hem eixit a patejar València per veure falles. Curiosament el dia de la plantà dinàrem a Benimaclet i donàrem un tomb fins a Plaça Espanya. De camí passàrem per la falla de Convent Jerusalem “Rumb al paradís”. Com que em va agradar li vaig fer una foto amb el mòbil, per si feia algun post o alguna cosa. I quina casualitat, l’única falla que he vist i va ser la guanyadora.
Dimecres, després de dos nits sense poder dormir -una cosa així com tenir el llit al bell mig de Pachà fins a altes hores de la matinada- decidírem fer una maleta i anar a qualsevol hotelet de la platja de Gandia. Abans, però, vam anar a Torrent per recollir el llibre de família (ja en parlaré en un altre post de l'odissea per tenir l'acta en valencià) i les fotos de la boda. Per fi! Allí un bon amic ens convidà a esmorzar en la falla Cronista Beguer. La seva falleta infantil era molt original, ja que tots els ninots estaven en l’aire.
Continuem amb el furt a Na rutina... Agafàrem el cotxe i cap a Gandia. I encertàrem. Hotel Gijón, una habitació àmplia, a l’onzé pis, amb vistes al mar i amb banyera hidromassatge. Ha estat com una mini lluna de mel on hem tingut temps per a descansar, escriure, llegir, menjar bé, parlar de nous projectes, passejar a vora mar... Avui fins i tot hem vist un espectacle de titelles al passeig on un dels protagonistes ens recitava uns versos al voltant del tòpic del Carpe diem amb accent argentí.
9 comentaris:
a resultat....doncs fugir de la tempesta de música, ara fins l'any que bé per repetir-ho
sort que les falles us van fer marxar de casa.... ara que ja ho sabeu no cal que espereu cap excusa :-)
tot plegat pinta prou be!!
salutacions!
Doncs si, sembla tot bonic i interesant i la petita lluna de mel, ja us tocava, no? ni que sigui petita... més val això qe res.
Salutacions i que et vagi molt bé!!
Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Aixo de el hotelet aoxi tranquilet també es debia aprofitar despres de tans expres de soroll.
Una troballa el nom de la falla que us va endur fins al paradís de Gandia a gaudir de la mel del silenci i la pau!
Premonitori el nom de la falla i el fet que fós l'única que vas poder veure i resultés guanyadora!
De vegades ens calen "falles" i "pacha's" per fer-nos veure que ens cal un canvi i tenir una lluna "nova" damunt els nostres caps.
A l'espera del relat amb les aventures i desventures del llibre de família.
Bona setmana, Mercè!!!
;)
Ho has encertat amb la comparació.
En falles la festa està molt bé, però la gent (i els primers de tots els fallers) no respecten la resta de ciutadans. Les falles son sorolloses, però ara ho són més que mai. La gent llença petards i masclets pels carers fins i tot a les tres o les quatre de l matinada amb total impunitat i consentiment.
Quan ens expliques l'odissea del llibre de família en català ja et contaré la meva per inscriure la meva filla al registre.
Publica un comentari a l'entrada