dijous, 4 de març de 2010

ESCRIPTORES AL TERRAT


Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el terrat de l'Octubre acollia, per segon any consecutiu, sis poetesses en llengua catalana. D'esquerra a dreta: Mari Carme Arnau, (Alfara del Patriarca, 1958), Fina Cardona (València, 1957), Isabel Robles (Alhambra, Ciutat Real, 1948), Isabel Garcia Canet (Pego, 1981), Mari Carme Sáez (Millares) i Maria Jesús Yago (Catarroja, 1964).


Isabel Robles, sempre magnífica amfitriona, fou l'encarregada de presentar l'acte i de fer cinc cèntims de la vida, obra i trajectòria de cadascuna de les escriptores; a més d'expressar el desig -que compartim molts- d'endinsar-nos prompte en nous versos de Cardona i Yago.


Per a l'ocasió escolliren composicions pròpies i d'altres escriptores, com ara de la mallorquina Antònia Vicens, la catalana Maria Mercè Marçal o l'italiana Dacia Maraini. A més a més, tinguérem el gran honor d'escoltar en primícia poemes inèdits, d'una força arrabassadora, que anaven des de les imatges que evoquen la infantesa perduda fins a la crua realitat del maltractament de les dones.

Entre el nombrós públic, moltíssims escriptors (poetes, narradors, dramaturgs...) com ara Marc Granell, Ramon Guillem, Jaume Pérez Montaner, Berna Blanch, Gemma Pasqual, Manolo Molins, Mercè Viana, Salva Company, Francesc Mompó, Paco López i tots els que em deixe i els que encara no he tingut l'oportunitat de conèixer.


Sis ànimes i sis veus. Sis poetesses i sis dones.
Una delícia per als sentits.

Un sopar al centre de la ciutat acabava d'arredonir la meravellosa vetllada.


Més fotos i parlament d'Isabel Robles al meu blog complementari.

3 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Molt bé per a tot el que dius i mostres. Enhorabona.
Que així sigui per molts anys, i us ho passeu força bé escrivint i conversant.
Una abraçada des de Tarragona.

Josep (Benaguasil) ha dit...

Mercé: Moltes felicitats.
Acabe de veure les fotos que us feren a l'Ateneu de Benaguasil. Les he vistes a la pàgina web del l'Institut d'Estudiss Comarcals del Camp de Túria. Llàstima que no hi vaig poder anar, tenia un compromís d'amistat. M'haguera agradat conèixer-vos en persona.
Salut

Mercè ha dit...

Moltes gràcies, Olga. Fou una meravellosa vetllada, i és un honor poder xerrar de lletres amb gent que les cultiva amb tant d'art.
Josep, gràcies. La veritat és que el mencionàrem i tot aquella nit del Joan Olivares. AL final el món és un mocador...
Una abraçada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...