Quan tenia 7 anys els pares s’adonaren que Gespi no distingia els colors. Pintava arbres blaus, muntanyes grogues, rius taronja...
El metge els digué que veia el món només d’un color: el verd. No calia preocupar-se: unes gotetes i els ulls tapats durant una setmana era tot.
En tornar a la consulta, el metge engegà una llanterneta i li analitzà els ulls. Finalment sentencià: “Està curada”.
De camí a casa els pares la notaren estranya, però pensaren que era normal ja que havia d’acostumar-se als colors de la vida.
Només arribar-hi es tancà a l’habitació amb la mascota. Minuts després sortí vestida amb la disfressa de granota, unes catiusques verdes i un llacet, també verd, al cap. A unes passes caminava tot moix el gatet, tenyit pel verd d’unes aqüarel·les.
Gespi buscà els pares i plena d’autoritat els digué:
-Demà pintarem la meua habitació de verd.
Proposta per al Bloc dels contes "divers"
8 comentaris:
Fantàstic i tendre.
Les costums costa de deixar-les. Bon conte
Molt bo el conte...ai vaig a pintar-me amb el retolador verd...
Josep, Garbi, Elvira, moltes gràcies. No vaig poder estar-me'n d'escriure un conte on el verd fora el protagonista.
Una abraçada.
Moltes gràcies Mercè. La veritat és que tu no hi podies faltar! Petons!
Molt maco el conte! La nena no volia renunciar al seu petit món verd, l'únic que coneixia.
ah, però ja s'ha acabat???
Sílvia, gràcies a tu per un blog tan maco i naïf, que ens obliga a pensar com infants.
Xexu, més gràcies.
Senyor Tres quarts d'alexandrí, el conte ja s'ha acabat. Ara jo el convide a que el continue en el seu blog. Bon profit!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada